Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil - Childrens Literature
Articles
Harry Potter i la formació de lectors
Josep M. Aloy
- El prestigiós crític Harold Bloom, quan va visitar Barcelona per recollir el Premi Internacional Catalunya, va declarar que si la literatura popular d'avui ha de ser la que trobem a les novel.les de Harry Potter, ens ho havíem de fer mirar. Ara que la febre per aquest aprenent de bruixot sembla que s'ha relaxat una mica i mentre esperem la publicació del cinquè volum de la sèrie, pot ser un bon moment perquè, seguint el consell de l'insigne crític americà, ens ho fem mirar.
- D'entrada, ningú no pot negar que l'arribada d'en Potter ha convulsionat -i de quina manera!- el món del llibre i el de la lectura no sols entre els nens i els joves sinó també entre els adults, molts dels quals han confessat la seva sorpresa davant la passió dels seus fills o dels seus alumnes i no han volgut ser menys que ells. Aquells que fa anys que ens dediquem a aquesta rara activitat d'aconsellar llibres, de llegir per fer llegir, de dir si aquell és bo i l'altre no tant, no recordem un fenomen tan espectacular com el d'en Harry Potter. I em refereixo -i em referiré exclusivament- a l'obra literària de l'escriptora J.K. Rowling. No m'interessa gens barrejar-hi, com ja s'ha fet massa als mitjans de comunicació, tot el markèting consumista que barroerament s'ha muntat al voltant del fenomen, que no té res a veure amb els valors literaris dels llibres -que en aquests moments són quatre (1), però seran, com a mínim set- i que embruta la imatge d'unes obres excel.lents, d'innegables qualitats humanes i literàries.
- "La serie de novel.les sobre el 'Harry Potter' -va escriure Sam Abrams al diari AVUI- mereix un lloc a les lleixes de les nostres biblioteques al costat d'obres com 'Peter Pan', 'Alícia al país de les meravelles', 'Kim', 'Les cròniques de Nàrnia', 'Winnie the Pooh' o els contes del Dr. Seuss, obres que formen part del patrimoni literari i cultural que ha servit com a territori comú per lligar o enllaçar les successives generacions. I, des d'aquí, expresso el meu més sincer condol a tots aquells... que davant l'aparició de 'Harry Potter', han comprovat amb el seu rebuig que ha mort l'excepcional nen que duien (i duem tots) a dintre".
- El ressò dels clàssics
- La importància i l'interès dels llibres de la Rowling, van molt més enllà de les divertides i engrescadores aventures que narren la lluita d'en Potter contra les forces del Mal representades per la personalitat perversa de Voldemort. La serie compta amb un conjunt d'ingredients, conduïts amb molt d'enginy per la seva autora, el primer dels quals el conforma sens dubte el conjunt de ressonàncies d'obres dels grans clàssics i que, per tant, ens recorden moltes històries que ja havíem llegit, des del conte de la Ventafocs, passant per la narrativa de Roald Dahl o de Dickens i acabant per Tolkien entre molts d'altres. Alguns aprofiten aquest argument per dir que no són històries originals, tot qüestionant-ne l'èxit. Ens duria lluny saber quina novel.la, dins la història de la literatura, és del tot original, com també ens duria lluny esbrinar si el mèrit d'una novel.la no es troba precisament en saber combinar tots els coneixements, tots els recursos i tot aquest patrimoni literari -com deia Sam Abrams- per aconseguir una obra nova i suggerent capaç de seduir el lector i invitar-lo a participar en un món insòlit ple d'imaginació i de força.
- A part doncs d'aquest ressò dels grans clàssics, quins són els ingredients que forneixen les històries de Harry Potter i que les fan atractives i seductores tant a pares com a fills, tant a mestres com a alumnes? Vegem-ne alguns: les històries de Harry Potter destaquen per les excel.lents dosis d'imaginació, per l'ús elegant dels elements de la màgia i del món dels bruixots, per l'insòlit i enginyós control narratiu, per l'intel.ligent maneig de l'emotivitat, pel ritme trepidant d'algunes escenes de gran acció, per la constant presència de l'humor i de la ironia, per les excel.lents descripcions tant dels personatges com dels ambients i dels escenaris, per la frescor d'una prosa àgil... Més encara? Per la coherència constructiva del relat i la unitat global en què està emmarcada cada llibre, per l'element sorpresa que sobtadament apareix davant d'unes falses expectatives o al final d'un capítol o bé quan el lector ho esperava tot menys allò, per la tensió narrativa que es despren de les resolucions inesperades, pels diàlegs suggerents que no sols dibuixen sinó que identifiquen el personatge i ajuden a conèixer-lo millor. Encara més: pels missatges que de tant en tant l'autora es permet enviar al lector: a favor de l'amistat, del coratge, de la solidaritat... per la creació i recreació, en definitiva, d'un món carregat d'inventiva, d'acció, de ritme i d'intriga.
- Centrem-nos per exemple en els personatges. Poques de les novel.les que avui llegeixen els joves mostren una descripció dels personatges feta amb tanta subtilesa. A 'Harry Potter i el pres d'Azkaban' hi trobem aquesta presentació del personatge central: "Harry Potter no era un noi normal per moltes raons. Per començar, perquè l'època de l'any que menys li agradava eren les vacances d'estiu. Després, perquè tenia moltes ganes de fer els deures que li havien posat, però els havia de fer en secret, ben entrada la nit. A més, era bruixot". Dues planes més avall completa una mica més aquesta descripció: "Una altra de les coses que feia que el Harry fos un noi poc normal era que no esperava el dia del seu aniversari amb il.lusió. Mai no havia rebut una postal de felicitació...". Aquesta imatge de Ventafocs, de noi abandonat i poc estimat, però lluitador i intel.ligent, anirà seduint el lector en un procés d'identificació constant que el portarà a vibrar al costat d'un noi, adolescent com ell, que a cada llibre serà un any més gran i, per tant, anirà seguint un procés de maduració similar al seu.
- La complicitat amb el lector és també un dels ingredients destacables que l'autora sap utilitzar en moments molt adequats com, per exemple, quan descriu els "muggels", els humans no bruixots i, especialment els familiars d'en Harry, els odiables Dursley: un tiet que quan parla esquitxa la taula de saliva; una tieta, Petúnia, que té cara de cavall i és un sac d'ossos i un cosí que "continua essent un porquet que fa rots i que és tan gros que el cul li surt pels costats de la cadira".
- Seguint en aquesta línia, són excel.lents algunes descripcions dels personatges, per exemple, la del director de l'escola, Albus Dumbledore, o bé la descripció del Hagrid, un dels personatges més insòlits i estimats dels lectors; o l'Snape, un dels més sinistres, o l'esperpèntica professora McGonagall, o la d'en Draco Malfoy, l'adversari d'en Harry i un llarg etcètera. Tots ells són dibuixats amb detalls que els proporcionen una personalitat única i molt suggerent. I no parlem de les descripcions dels escenaris: la descripció de l'escola de Hogwarts (volum 1, pàg.131), de la Sala Gran (2,79), de l'aula de Futurologia (3, 100), del Servei de Correus (3, 153), de la cabana del Hagrid (1, 139), o les descripcions de tants i tants moments singulars com són el naixement del drac (1, 229), el sopar al jardí dels Weasley (4.62)... o d'alguna escena esfereïdora com la de l'atac del gos al Ron (3,316), o bé qualsevol de les tres proves a 'Harry Potter i el Calze de Foc'.
- Un dels valors més preuats: el cant a l'amistat
- Altrament, són molts els valors que acompanyen aquesta sèrie d'aventures, que sense cap propòsit d'esdevenir una obra moralista, sap transmetre'ls d'una manera subtil però clara. Si n'he de destacar algun, seria el de l'amistat. L'amistat dels tres protagonistes, en Harry, en Ron i l'Hermione, és abordat amb una enorme capacitat d'observació i amb una extraordinària sensibilitat. Jo diria que es converteix en un dels valors més preuats de la sèrie i els sòmines que han desaconsellat aquestes lectures als joves per no sé quins elements negatius, haurien de llegir bé pàgines com aquestes: "Tots els alumnes parlaven animadament dels plans que tenien per a les vacances. El Ron i l'Hermione havien decidit quedar-se a Hogwarts, però, per molt que el Ron digués que ho feia perquè no podria resistir dues setmanes a casa amb el Percy i l'Hermione insistís que necessitava usar la biblioteca, no van aconseguir enganyar el Harry: es quedaven per fer-li companyia, i ell els estava molt agraït". (3, 183). També faran bé de llegir escenes com la reconciliació del Ron i el Harry després d'un període de divergències i enemistats (4, 344) o bé l'escena de la reconcialició entre el Ron i l'Hermione (3, 277).
- Podria seguir parlant de molts altres elements i recursos que, sàviament dirigits per l'autora, conformen aquest món insòlit on tot encaixa i res no hi és perquè sí. L'animalística, per exemple, i tota la fauna de bèsties estrambòtiques i animàgics com els hipografs -"amb el bec com d'acer despietat i uns ulls enormes de color taronja" (3, 111), com el Lúgubre -"el gos immens i espectral que es passeja pels cementiris" (3, 105); o el Bécbrau, o l'Scabbers, o els demèntors... un conjunt de sers plens de màgia, com plenes de màgia són també les relacions entre tots els personatges de l'obra -amb l'ús constant de sortilegis i d'encanteris, amb l'elaboració de pocions, amb el maneig de les varetes... tot plegat fruit de la inventiva d'una autora que està en tot i que no té inconvenient a crear, si cal, invents curiosos com el quidditch, la pols migratòria, el dolentoscopi, el Nitrèpid Bus, el reculatemps, el xiulet, el Barret que tria, la capa que fa invisible, el Mapa de Magatotis, els portarreus... Un univers narratiu creat per divertir el lector i encomanar-li les ganes de jugar, de riure, de passar-s'ho bé, que ha de ser, de fet, l'objectiu de tota lectura, de tota bona lectura, que no ha de pretendre, en definitiva, altra cosa que crear addicció i, per tant, crear i formar lectors i donar eines per fruir de la literatura.
- Molta gent es pregunta el perquè de l'èxit de la sèrie Harry Potter i per què els lectors no sols la llegeixen sinó que la rellegeixen, cosa poc freqüent fins ara en els nois i noies. Aquesta mateixa pregunta intentàvem contestar en una de les moltes tertúlies que s'organitzen arran del fenomen i una participant crec que afinava bastant quan opinava que l'autora utilitza uns trucs molt hàbils que desperten en el lector una seducció i una invitació a entrar en aquest univers i a participar en el joc. És la literatura com a joc. L'autora proposa un joc molt suggestiu. Qui vol jugar, hi juga. Si el joc li agrada no el voldrà abandonar i voldrà repetir i, per tant, el lector s'hi detindrà, s'hi instal.larà i s'hi implicarà. Tot menys abandonar el joc. I, mentrestant, arribarà un nou volum...
- Josep Maria Aloy / juny de 2002.
- Article publicat a la revista Escola Catalana, núm. 393, octubre 2002, pàg. 14-17.
| Articles | Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home]
|