Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Articles
El món segons Hergé

Josep Gálvez

Tintín: El somni i la realitat, és un llibre visual, gairebé un llibre objecte tant per la seva presentació com pel seu objectiu: mostrar, evidenciar, els fonaments reals sobre els quals es va desenvolupar l'univers narratiu de les aventures de Tintín. El camí triat per Michael Farr, l'autor, per desvelar les bases de la ficció recreada per Hergé, segueix les traces de la documentació utilitzada per a la realització de la seva obra. El llibre mostra, o es refereix a, una part molt important del material gràfic i documents, llibres i reportatges que l'hi van subministrar la informació sobre fets, persones i llocs que havien d'intervenir en les seves narracions.

Aquesta recerca ordenada segons la cronologia de la creació dels diferents àlbums de la saga ens apropa a una de les claus del seu èxit: la síntesi entre realitat i fantasia, o sigui, la capacitat per a inscriure els productes de la imaginació dins de coordenades creïbles i d'alguna manera properes a l'experiència dels lectors.

Aquest aspecte creatiu, comú a d'altres autors de la cultura popular d'evasió, presenta en Hergé una seductora i elaborada conjuminació de contraris, tant en el camp gràfic com en el del seus guions. En el primer terreny sorgeix la paradoxa quan l'efecte realista s'aconsegueix amb la depuració estilística caricaturesca. La reducció de les formes als seus contorns, l'esquematisme del rostres i els colors plans, no van ser obstacles per a establir una relació evident amb les referències. Aquests signes artificials, però, de clara lectura, es reforçaven amb la introducció d'elements parcials però significatius en el relat que l'ull del lector identifica amb una referència de la seva realitat propera o coneguda: edificis i elements urbans, vestits, trens, vaixells, cotxes, avions...

En el terreny del contingut de les aventures, els guions feien compatibles situacions improbables amb una contextualització que, gràcies a elements trets de l'experiència social o d'estudis científics, era generadora de credibilitat. El cas mes paradigmàtic d'aquesta harmoniosa convivència és segurament el que ens ofereixen els dos àlbums de l'aventura lunar, tot i que abans d'arribar a aquest equilibri existeix un procés d'acomodació de tendències centrífugues en els components narratius.

EVOLUCIÓ CAP A L'EQUILIBRI

Tintín neix com un producte per a infants, públic que continuarà sent el majoritari tot i la permanència fidel de molts dels antics lectors. Les seves narracions estaran dominades, en els seus inicis, com la gran majoria dels productes culturals d'evasió per nens de llavors, per la fantasia fàcil, l'exotisme esbiaixat de colonialisme i l'aventura dominada per l'acció simple i dinàmica. Tot i això, la intenció més propagandística que pedagògica situa Tintín en contextos molt compromesos amb el moment polític d'aleshores. No es gens estrany que els tres primers àlbums es vertebrin al voltant de l'anticomunisme, el colonialisme etnocèntric i l'antiamericanisme, respectivament. Malgrat que l'autor situï aquesta darrera posició com a prova d'equidistància democràtica amb la primera, el cert és que, ben al contrari, són elements coherents dins de la ideologia ultradretana d'aquells anys 1929, 1930 i 1931, en què militava al diari belga Le XXe Siècle i el seu suplement infantil, Le petit Vingtième, és on es van publicar les primeres aventures de Tintín. Ideologia que rebutjava tant els canvis socials revolucionaris que llavors es produïen com el sistema democràtic dels Estats Units i el seu capitalisme allunyat de la idealització de l'aristocràcia.

És en El Lotus blau, el seu cinquè àlbum, quan les aventures de Tintín fan un salt cap a la maduresa i la credibilitat, tal com assenyala Farr. En aquest àlbum la contextualització defuig el parany dels estereotips en què havia caigut abans i el ritme narratiu s'ordena i supera el caos de la improvisació continua. D'aquesta manera Hergé aconsegueix l'equilibri creatiu que caracteritzarà una època daurada de la seva creació i que es perllonga fins a Vol 714 a Sydney, amb què inicia una decadència confirmada amb Tintín i els pícars.

Un altre aspecte a destacar d'El somni i la realitat és la seva amena investigació àlbum a àlbum sobre la mutabilitat de l'obra protagonitzada per Tintín, mitjançant la comparació de les diferents edicions, del blanc i negre als colors dels primers àlbums o la recerca dels lligams amb el seu entorn sociopolític. Així, resseguim el llarg seguit d'actualitzacions de moltes aventures i que van ser originades en moltes ocasions per l'adequació de la documentació gràfica, desfasada per l'evolució del mitjans de transport, essencialment. Però altres adaptacions van tenir com a causa canvis polítics, com els succeïts a Palestina, el primer escenari de Tintín al país de l'or negre, la correcció política dels diferents mercats o l'anacronisme dels continguts ideològics de les primeres obres llastrades de patrioterisme i excés pedagògic.
L'obra d'Hergé, o més concretament les aventures de Tintín, han generat prou literatura, tant d'anàlisi com de recreació del seu univers narratiu. Així, el clàssic i imprescindible Converses amb Hergé, de Numa Sadoul (Editorial Juventud), va establir en una llarga entrevista el lligam entre l'autor i la seva obra. Sobre aquesta relació tornaria Pierre Assouline a Hergé (Editorial Destino), biografia que a més de l'amenitat, documentació i contextualització, ofereix la necessària distància amb la personalitat de l'historietista belga i la seva evolució.

ALTRES OBRES SOBRE HERGÉ

Hergé y los bigotudos, de Philippe Goddin (Editorial Juventud), novel.la el procés de creació de la fallida Tintín i els pícars. I productes com ara El museu imaginari de Tintín i els Il.lustres, dedicats respectivament a Tornasol i Haddock, són intents de perllongar el seu univers mes enllà de les narracions.

Article publicat en el Suplement Cultura del diari Avui, 20.02.2003.