logo

Dossiers

Què entenem per llibre de text?

Pere Martí i Bertran



El Departament d’Educació, a través de la Resolució EDC/1434/2005, ha regulat un programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text i de material didàctic. La convocatòria, tot i que encara no se n’han facilitat dades oficials al moment de redactar aquest escrit, sembla que ha estat un èxit si tenim en compte el ressò que ha tingut a la premsa, tant nacional com comarcal.

Les raons d’aquest èxit de ben segur que són diverses, però gosaria resumir-les en tres: l’experiència que en aquest camp ja duien a terme molts centres; la pressió de les famílies, que han vist com aquests darrers anys els llibres de text no duraven ni els quatre anys preceptius a causa de reformes i contrareformes continuades; i, naturalment, la dotació, ben significativa, dels ajuts als centres participants.

Els objectius d’aquest programa, com queda clar a la introducció a l’esmentada resolució, són clars: impulsar la cohesió social, fomentar la corresponsabilitat i la solidaritat, col·laborar en la sostenibilitat... Em sembla que tant els objectius com la necessitat de regular una activitat que s’anava estenent com una taca d’oli poca gent gosarà qüestionar-los. El que sí que qüestionarem molts mestres, pedagogs, animadors a la lectura..., i aquesta és la intenció del meu article, és l’abast del terme “llibre de text” i de “material didàctic complementari”, ja que la definició que en dóna l’Annex de l’esmentada resolució és tan àmplia i ambigua que hi deixa passar gairebé tot, inclosos els llibres de literatura.

Aquí és on volia arribar: ¿hem de considerar-les llibres de text, les lectures literàries? I per lectures literàries tant entenc Terra baixa, Aloma o Aquí descansa Nevares, que pot llegir l’alumnat de 3r o 4t d’ESO, com L’ocell de foc, El camí del far, Rovelló o Bestiolari de la Clara, per citar tres o quatre títols emblemàtics de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), la literatura més llegida a Primària i a bona part de la Secundària.

M’ho pregunto perquè sé positivament que molts centres han inclòs les lectures en el seu projecte i, doncs, els han considerat “llibres de text” o “material didàctic complementari”. Més d’un lector, inclòs algun mestre i tot suposo, dirà que ben bé que ho són, ja que es llegeixen a classe, se’n fan treballs... Algun fins i tot hi afegirà que a molts centres, a més, cada alumne té el seu llibre de lectura, ja que es treballa conjuntament...
D’altres diran que les biblioteques d’aula són un material complementari fonamental... Ja sé que no és fàcil el tema. Ja sé que hauríem de preveure casos i casos: les biblioteques d’aula, per exemple, fonamentals al meu entendre, crec que les hauríem de considerar part de la biblioteca del centre, i no simple “material complementari” de l’aula, però això seria matèria d’un altre article.

Avui voldria incidir, en les lectures literàries de l’alumnat, que molts centres han inclòs en el seu projecte de reutilització. Aquest fet, considerar-les “llibres de text” o “material didàctic complementari”, voldrà dir que l’alumnat veurà les lectures literàries (siguin d’Àngel Guimerà, de Mercè Rodoreda, de Pere Calders, d’Emili Teixidor, de Miquel Rayó, de Josep Vallverdú o de Miquel Desclot, per limitar-me a les obres citades anteriorment) com un material escolar més, com un llibre de text qualsevol.

I aquí haurem fet un pas enrere important, perquè haurem consagrat un dels principis contra el qual més hem lluitat totes aquelles persones que ens preocupem per la lectura i per la literatura en relació als joves: desvincular-la de la prescripció acadèmica, relacionar-la amb el plaer individual, lligar-la al lleure i no pas al deure. Pedagogs, crítics de LIJ, mestres... preocupats pel foment de la lectura sempre ho hem predicat i predicat, en conferències, en articles, en llibres...

Ara, aquesta resolució, que la majoria esperàvem val a dir-ho, ens ha caigut al damunt com una galledada d’aigua freda, perquè va contra els principis fonamentals de l’animació lectora. Com direm a pares i alumnes que la lectura ha de ser per plaer, i no pas per obligació? Com els direm que el jove, com l’adult, ha d’anar fent la seva pròpia biblioteca? Com els direm que, el llibre llegit, el poden rellegir més endavant perquè amb l’edat en canvien la comprensió, la interpretació, en definitiva, les lectures que en fem? Com els direm que els llibres de Christine Nöstlinger, de Joaquim Carbó, d’Empar de Lanuza, de Jesús Moncada, de Miquel Martí i Pol, de Robert L. Stevenson, etc. etc. etc. no són llibres de text, que són llibres de literatura que ha de poder tenir cadascú, per si els vol subratllar, anotar, rellegir...? Com els direm...?

Res, que permetent que les lectures literàries hagin entrat en el paquet de llibres reutilitzables a les escoles hem fet un favor ben flac a la literatura. Encara som a temps de rectificar-ho. Encara som a temps que el Departament d’Educació recapaciti i precisi millor allò que entén per “llibre de text” i per “material didàctic complementari” de cara a les properes convocatòries. La relliscada no és tan greu com aquella famosa llista de lectures obligatòries per a l’ESO, per la qual es recorda i es recordarà encara durant anys el pas de la Sra. Carme Laura Gil pel Departament, aleshores, d’Ensenyament. Esperem que la Sra. Marta Cid no hagi de ser recordada com la responsable de l’estocada final (perdoneu-me el símil taurí) a la lectura com a plaer individual pel fet d’haver-se convertit, amb el vistiplau de l’administració, en un “llibre de text” més.




Pere Martí i Bertran és professor de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. També és traductor, assessor literari i autor de literatura infantil i juvenil.



Nota: Molt resumit, per qüestions d’espai, aquest article va ser publicat a la secció d’opinió d’El Periódico (25-7-2005, p. 10) amb el títol “La literatura és més que un llibre de text”.


| Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home] |