logo

Dossiers

La literatura en català per a invidents

Pere Martí i Bertran



INTRODUCCIÓ

Ben pocs catalans trobaríem, n'estic convençut, que no haguessin sentit a parlar mai de l'escriptura o de la lectura en braille, el sistema d'escriptura en relleu que permet una lectura tàctil als invidents, que va inventar el francès Louis Braille (1806-1852), que és oficial des del Congrés Internacional de Cecs de l'any 1878 i que actualment és estés per tot el món. Ja en trobaríem més, sens dubte, que no sabessin que en català també es pot llegir i escriure en braille. I ja serien majoria, hi posaria la mà al foc, els desconeixedors de la producció bibliogràfica per a cecs que en aquests moments s'edita en llengua catalana. I ho dic perquè ben poques vegades trobem la més mínima referència, tant a la premsa general com a l'especialitzada, a les revistes, a la literatura, a la producció de llibres de text... a què tenen accés els invidents catalanoparlants. La intenció d'aquest article és aproximar-nos-hi, donar una visió general i divulgativa de la producció bibliogràfica actual destinada a invidents, escrita i sonora, en llengua catalana. Deixarem de banda, doncs, tot i que és un estudi que està per fer, la producció històrica, la que va dur a terme el Sindicat de Cecs de Catalunya, presidit per Roc Boronat (Barcelona, 1897 - Méxic, 1965), i que va continuar la Caixa de Pensions, fins que cap a la meitat de la dècada de 1980 va cedir els seus fons a l'ONCE, l'Organització Nacional de Cecs d'Espanya, fundada el desembre de 1938 i reestructurada i modernitzada a partir de les primeres eleccions democràtiques de l'entitat, l'any 1982.


LA PRODUCCIÓ EN LLENGUA CATALANA

No és fàcil obtenir dades de la producció en llengua catalana de l'ONCE, ja que bona part de l'estatal es fa des de Barcelona i la catalogació és única per a les diverses llengües de l'estat. Les dades que facilita l'organització, doncs, sempre són generals, com les que va fer públiques recentment al fullet 'Así somos. L'ONCE en el siglo XXI', en què trobem, per exemple, que la base de dades informatitzada BIFLOS, que inclou tots els fons bibliogràfics de l'organització, consta d'uns 20.000 títols en braille, unes 21.000 obres en suport sonor, unes 3.400 partitures musicals en braille i uns 6.000 articles especialitzats en ceguesa i deficiències visuals. Saber quina part d'aquesta producció és en llengua catalana o quines revistes són només en català, en castellà o bilingües ha estat una mica feina gairebé d'investigador, per no dir de detectiu, però gràcies a l'amabilitat dels senyors Carles Barreda i Albert Pascual, del Centre de Producció Bibliogràfica de l'ONCE, i a la senyora Marta Baldrich, del Centre de Recursos Educatius Joan Amades, ens hi podrem aproximar i ens podrem fer una idea de què tenen a l'abast els cecs catalanoparlants per estar informats i formats. Aquesta aproximació la farem en dos grans blocs: la producció destinada a adults i la destinada a infants i joves, i en tots dos casos la dividirem en dos apartats: les revistes i els llibres.


LA PRODUCCIÓ DESTINADA A ADULTS

Tant la catalana com la realitzada en les altres llengües de l'estat es duu a terme des del CPB (Centre de Producció Bibliogràfica) de l'ONCE, amb seu a Barcelona, com ja hem insinuat.
Les revistes que s'hi editen són majoritàriament en braille i en castellà, i n'hi ha tant d'informació general ('Relieves', 'Mediterránea') com d'especialitzada ('Pau Casals', per exemple, n'és la revista de música, en castellà tot i el que ens pogués fer pensar el títol; 'Cuarto creciente' n'és la revista literària; etc.). Encara en castellà, hi ha dues revistes sonores 'Eniac', especialitzada en informàtica, i 'Pregón', d'informació lúdica i cultural. En tinta només s'edita la revista mensual 'Novedades bibliográficas', que malgrat el títol té un bon nombre de pàgines en català, les destinades a la informació bibliogràfica publicada per l'ONCE en llengua catalana, mentre que la resta d'informació (novetats en llengua castellana, llengua anglesa i transcripcions musicals) és en castellà. Les revistes monolingües en català per a adults són dues i estan editades en braille: 'Il.lusió', el butlletí d'informació institucional de l'ONCE a Catalunya, de periodicitat indeterminada, i 'Catalònia', la revista quinzenal d'informació general.
'Catalònia' va ser fundada l'any 1984 i actualment ja supera els 400 números (el darrer que n'hem consultat és el 416, publicat el 25 de juny de 2003). En aquests moments té 125 subscriptors, que paguen 3'61 euros l'any, tot i que també arriba de forma gratuïta a un nombre indeterminat de pensionistes i d'estudiants afiliats a l'ONCE. Els articles que la formen sempre són de producció externa, és a dir, publicats en altres mitjans de comunicació, majoritàriament en català, tot i que també se'n tradueix algun (La Vanguardia, Le Monde...). En aquests moments, els mitjans dels quals es nodreix fonamentalment són la majoria de diaris (Avui, El Periódico, Diari de Girona, Diari de Balears, Diari de Tarragona...), de revistes (El Temps, El Triangle...) i d'algunes pàgines web o diaris digitals (Vilaweb, Ciberdiari...) en català. La revista actualment té entre sis i set seccions fixes: "Amb el passaport a la boca": viatges, turisme, aproximació a indrets d'interès cultural, artístic...; "Gents i Fets": notícies d'actualitat d'allò més variades (culturals, polítiques, ecològiques, socials...) centrades en l'àmbit nacional i estatal; "Setciències": notícies i opinió a l'entorn de la ciència i les noves tecnologies; "El món per un forat": notícies i articles relacionats amb l'actualitat del món; "Parlem de...": personatges, temes, notícies... tractats amb profunditat; "Paraules i Pensaments": articles de temàtiques molt diverses, signats per noms coneguts de la cultura, i en algun cas de la política (Emili Teixidor, Josep Faulí, Jaume Sobrequés, Salvador Cardús, Ignasi Riera, Joan Barril, Isabel-Clara Simó, Josep A. Duran i Lleida, Carles A. Gasòliba...); "Receptes de cuina". Per acabar aquest repàs de la revista 'Catalònia', val a dir que al llarg d'aquests gairebé vint anys d'existència ha tingut dos suplements, l'infantil 'Tocar i parar', que es va convertir en revista independent a partir del 1986, i que comentarem més endavant, i el literari 'Ítaca', que es va publicar entre 1987 i 1994 aproximadament, i que es nodria d'articles i notícies de revistes i suplements literaris del moment com 'Serra d'Or'...
El fons bibliogràfic de l'ONCE de llibres en català per a adults està format per centenars de títols, relacionats amb totes les branques del saber, però especialment amb la literatura. S'han anat imprimint o gravant al llarg dels anys, però sobretot a partir de l'última dècada del segle passat, en què s'introdueixen les noves tecnologies en la producció bibliogràfica en braille i neix una col.lecció emblemàtica com és "Un llibre al mes". Del 1990 ençà s'ha duplicat la producció i, doncs, el catàleg d'obres a l'abast per a cecs; unes obres, val la pena de recordar-ho, que tampoc no són de producció pròpia o específica per a l'ONCE, sinó que són transcripcions al braille o gravacions d'obres publicades en editorials d'allò més variades d'arreu dels Països Catalans. En aquest catàleg hi trobem un ventall molt ampli d'obres literàries pertanyents a tots els gèneres: tragèdies clàssiques de Sòfocles, Eurípides i Èsquil; peces teatrals de tots els temps, tant d'autors catalans (S. Rusiñol, A. Guimerà, J. Puig i Ferreter, J. M. de Sagarra, S. Espriu, Roc Boronat, Joan Oliver, Rodolf Sirera; J. M. Benet i Jornet...) com traduïts (W. Shakespeare, E. Rostand, C. Goldoni, A. Miller, Peter Weis...); antologies poètiques com la tan coneguda de Josep M. Castellet i Joaquim Molas i obres de poetes catalans tan diversos com Ausiàs March, Jacint Verdaguer, A. Mestres, J. Salvat-Papasseit, Carles Riba, Ventura Gassol, Joan Vinyoli, J. V. Foix, Gabriel Ferrater, M. Martí i Pol, Celdoni Fonoll..., a més de les traduccions de K. Kavafis de Carles Riba; algunes obres d'assaig d'autors com Joan Fuster, M. Ibàñez Escofet, X. Rubert de Ventós, Jesús Mestres, Rafael Argullol...; i una llista certament nombrosa de narrativa, amb predomini de la novel.la, que supera els 300 títols d'autors com Narcís Oller, Víctor Català, Aurora Bertrana, Pere Calders, Montserrat Roig, Avel.lí Artís, G. Janer Manila, Quim Monzó, Baltasar Porcel, Jesús Moncada... i entre els traduïts G. Flaubert, G. de Nerval, M. Proust, W. Faulkner, A. Lobo Antunes, M. Yourcenar...
En parlar de la producció de llibres, hem de dedicar un espai a dues col.leccions, "Un llibre al mes" i "Escoltem", que es complementen ja que no repeteixen mai títols amb la finalitat de fer com més àmplia millor l'oferta, i que tant han enriquit el fons bibliogràfic en català de l'ONCE d'aquests darrers anys. Totes dues es venen per subscripció (vint-i-dos subscriptors la primera i setanta-un la segona, l'any 2002), tot i que els diversos títols es poden adquirir posteriorment ja que passen a formar part del fons bibliogràfic de l'ONCE o es poden demanar en préstec a qualsevol de les biblioteques de l'entitat.
La primera, "Un llibre al mes", és publicada en braille i, com hem assenyalat, va ser creada l'any 1990. El primer títol que va publicar en català va ser una antologia poètica titulada 'Homenatge a Lluís Companys. Poemes dedicats'. Actualment ja consta d'uns 150 títols, d'entre 1 i 6 volums segons l'extensió de l'obra (Com una novel.la, de Daniel Pennac, per exemple, en té un, mentre que 'El llibre de les mosques', d'Emili Teixidor, en té sis). Les obres que s'hi publiquen són variades, però hi ha un predomini clar de la novel.la i d'autors d'actualitat, tant nacionals com traduïts. Per fer-nos una idea de les obres que hi podem trobar pot ser interessant de veure les que ha publicat darrerament (agost 2001-juliol 2002): 'Els fruits de la passió', de Daniel Pennac, 'Contes d'Obaba', de Bernardo Atxaga, 'La noia de la perla', de Tracy Chevalier, 'Quan érem orfes', de Kazuo Ishiguro, 'El mestre de Taüll', de Joan Agut, 'Un fil de fum', d'Andrea Camilleri, 'Sibil.la, la plebea que va regnar', de Joaquim Borrell, 'La filla del curandero', d'Amy Tan, 'Societat limitada', de Ferran Torrent, 'Fred als peus', d'Àngel Casas, 'L'ombra del coronel', de Jordi Tiñena i 'Una vida malaguanyada', V. S. Naipaul.
La segona, "Escoltem", és una col.lecció sonora i per tant publicada en cintes (entre 1 i 7, segons la durada de l'enregistrament: 'L'ensenyador de pisos que odiava els mims', d'Empar Moliner, per exemple, en té una, mentre que 'Tot un home', de Tom Wolfe, en té set). Té unes característiques semblants a l'anterior pel que fa a la tria d'autors, ja que hi predominen la novel.la i els títols més populars i actuals tant d'autors catalans com traduïts. A tall d'exemple podem dir que els títols publicats entre l'agost de 2001 i el juliol de 2002 a la col.lecció són els següents: 'Chang & Eng', de Darin Strauss, 'Croada a Terra Santa', d'Evan S. Conell, 'La quarta mà', de John Irving, 'Dents blanques', de Zadie Smith, 'Davalú o el dolor', de Rafael Argullol, 'El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico', de R. Barnils, Q. Monzó i J Vendrell, 'Privilegiat', de Matthew Tree, 'La noia de blau', de Susan Vreeland, 'Jo vull ser famós', de Carles Capdevila, 'Les seduccions de Júlia', de Màrius Carol, 'Sara i Jeremies', de Sebastià Alzamora i 'L'arbre de la memòria', de Joan Agut.
Per acabar amb la producció bibliogràfica d'adults, no podem deixar de fer esment del Concurs literari Roc Boronat, que l'entitat convoca en dos grans grups: per a autors cecs, que hi poden concursar en poesia i conte, i per a qualsevol autor, que hi pot presentar tant un recull de contes com una novel.la curta. L'ONCE publica en braille o en sonor els treballs guardonats, però deixa els drets de publicació en tinta als guanyadors.


LA PRODUCCIÓ DESTINADA A INFANTS I JOVES

La producció bibliogràfica per a infants i joves és més complexa, ja que inclou la producció escolar, a la qual l'ONCE destina molts mitjans i esforços, tant a través dels Centres de Recursos Educatius (CRE), com de l'edició bibliogràfica infantil i juvenil del CPB, i encara a través de les facilitats per incorporar els joves invidents al coneixement i ús de les noves tecnologies a través d'aparells i instruments tiflotècnics, que aplicats a la informàtica (impressores braille, sintetitzadors de veu...) estan revolucionant l'accés dels cecs a l'educació i a la cultura. La producció bibliogràfica per a infants i joves de l'ONCE té dues grans àrees independents, però coordinades per no repetir textos i rendibilitzar esforços: els Centres de Recursos Educatius (el Joan Amades de Barcelona i l'Espiritu Santo d'Alacant, pel que fa a producció en català) i el, ja esmentat, Centre de Producció Bibliogràfica de l'ONCE.
Els primers, els CRE, s'encarreguen de la producció de llibres de text i de materials escolars de tot tipus, inclosos les lectures de prescripció escolar o alguns llibres de literatura infantil i juvenil que els alumnes cecs, siguin escolaritzats en centres propis de l'ONCE o ho siguin en centres d'integració, necessiten. La producció que fa un CRE, doncs, es caracteritza per ser una producció que podríem anomenar a la carta: producció de molts títols i tirades molt reduïdes, per cobrir pràcticament totes les necessitats dels invidents escolaritzats. Val la pena d'assenyalar que els textos transcrits sempre són gratuïts per als alumnes i per això només en poden demanar l'edició els professors dels equips específics d'atenció educativa que treballen als diversos centres on hi ha invidents escolaritzats. Deixarem de banda la producció de llibre de text, tan complexa i variada a partir de la reforma educativa de la LOGSE, però no podem pas deixar de banda la producció de títols de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), les lectures escolars, ja que és molt important tant quantitativament com qualitativa, i a més els títols transcrits passen a formar part del fons bibliogràfic de l'ONCE i, doncs, hi pot accedir qualsevol lector, inclosos els adults naturalment.
La producció de LIJ del CRE Joan Amades, com hem insinuat, se centra fonamentalment en la transcripció de les lectures escolars, obligatòries o recomanades, de tots els nivells d'ensenyament, però també produeix títols de gran éxit entre els infants o els joves vidents, perquè els invidents hi puguin accedir i, doncs, el fet de compartir lectures sigui un esglaó més en la integració que es busca. Els exemples més il.lustratius del que diem serien les edicions dels 9 títols que ara com ara formen la sèrie Flanagan, d'Andreu Martín i Jaume Ribera (Columna en tinta) i dels 4 volums (vint-i-un en braille!) que, també ara com ara, formen la de 'Harry Potter', de J. K. Rowlling (Empúries en tinta). Un esforç considerable pel nombre de pàgines que significa l'edició en braille, però molt ben rebut pels lectors joves, com ens assenyalava Marta Baldrich i Caselles, coordinadora del Servei de Producció. Pel que fa al fons de LIJ produïda pel CRE Joan Amades podem assenyalar que l'any 2002 estava format per més de tres- cents títols en braille, tant d'autors catalans com traduïts. Entre els primers podem destacar noms tan coneguts i reconeguts com Jaume Fuster, Pep Coll, Josep Vallverdú, Emili Teixidor, Sebastià Sorribas, Joaquim Carbó, Pep Albanell, Enric Larreula, Mercè Company, Oriol Vergés, M. Dolors Alibés, Andreu Sotorra, Elena O'Callaghan...; sense oblidar-ne algun que podem considerar clàssic com J. M. Folch i Torres, o alguna adaptació famosa com la del 'Tirant lo Blanc' feta per M. Aurèlia Capmany. Entre els traduïts, també hi ha una gran varietat, des de clàssics com C. Perrault, R. L. Stevenson, E. A Poe, J. Swift, M. Twain o R. Kipling, a autors ben actuals i conegut en el món de la literatura infantil i juvenil com G. Rodari, Roald Dhal, Mira Lobe, K. Paterson, R. Swindells, M. Ende, A. MacFarlane, H. Peter Richter, A. Sommer-Bodenburg, R. L. Stine, Mariasun Landa... Pel que fa a la producció de títols sonors, hem d'assenyalar que el fons consta d'un centenar de títols, alguns tambe publicats en braille, ja que en les edicions del CRE es tenen en compte sobretot les necessitats dels escolars.
La producció de l'altre CRE que edita en català, el CRE Espiritu Santo, va destinada als escolars invidents del País Valencià i és molt més reduïda. També hi predomina el llibre de text, però actualment (gener 2003) la seva producció literària en català ja consta de més de cinquanta títols en braille i una dotzena en sonor. En tots dos suports hi trobem una gran varietat, tant pel que fa als autors, com als gèneres, com a les editorials de procedència dels títols, tot i que hi predominen els de LIJ, els més habituals entre les lectures escolars. Pel que fa a les editorials amb més títols transcrits, hem d'assenyalar Bromera, 3 i 4, Voramar, Bruño, Anaya, Edicions del Bullent... Entre els autors més representatius de LIJ hem de destacar Mercè Viana, Pepa Guardiola, Empar de Lanuza, Carles Cano, Enric Lluch, Vicent Pardo, Joan Pla, Glòria Llobet, Toni Cucarella..., entre els que escriuen en català. I autors com Lucila Mataix, Agustín Fernández Paz, Jack London, Jordi Sierra i Fabra, Aidan MacFarlane, Ann McPherson, Fred Uhlman..., entre els traduïts. També hi ha transcrits alguns autors per a adults, que llegeixen escolars de cursos superiors, tant procedents d'editorials valencianes com catalanes. Pel que fa a l'assaig hi trobem obres de Manuel Sanchis Guarner, Jesús Tuson, Josep Doménech i Joan Fuster. També hi ha alguna transcripció de poesia, com el 'Llibre de meravelles', de Vicent Andrés Estellés; alguna de teatre, com 'E. R.', de Josep Maria Benet i Jornet; i algunes de novel.la, com 'Els horts', de Martí Domínguez, 'Júlia', d'Isabel-Clara Simó, 'Ramona Rosbif', d'Isa Trolec, 'Vanina Vanini', d'Stendhal, 'La corona valenciana', de Jaume Fuster o 'Crim de Germania', de Josep Lozano.
El CPB de l'ONCE pel que fa a la producció per a infants i joves, segueix unes pautes molt semblants a les que hem esbossat per a la d'adults: edita des de Barcelona en totes les llengües de l'estat, edita revistes i llibres i ho fa tant en braille com en sonor, té un catàleg únic pel que fa a producció bibliogràfica en què s'inclouen tant la producció infantil i juvenil com la d'adults, fet que complica una mica qualsevol intent de separació perquè tot i que els títols estan marcats en la catalogació informatitzada, sobretot en els juvenils de vagades hi ha disparitat de criteris: dos títols tan emblemàtics com 'Trampa sota les aigües', de Josep Vallverdú, i 'Quin curs el meu tercer', d'Oriol Vergés, per exemple, només apareixen en els llistats de novel.la per a adults i, naturalment, no surten en els de novel.la infantil i juvenil. Com ja hem fet en la producció per a adults del CPB, la dividirem en dos grans apartats: les revistes i els llibres.
Pel que fa a revistes, els cecs catalans en tenen dues a l'abast, la infantil 'Tocar i parar' i la juvenil 'Esclat'. La infantil va ser fundada l'any 1984, de bon primer com a suplement de la revista 'Catalònia', com ja hem apuntat, fins al número 22 (gener 1986), que se'n va independitzar. Té una periodicitat mensual i en aquests moments ja ha superat els cent vuitanta números (núm. 181, juny 2003). Es tracta d'una revista per a nens i nenes d'entre 5 i 10 anys, amb coneixements del sistema de lecto-escriptura Braille. El format és a una cara i doble espai entre línies per fer menys densa la lectura; format que també s'utilitza per a les persones que s'inicien en l'aprenentatge del braille. La revista tampoc no té producció pròpia, sinó que adapta articles de revistes i publicacions en tinta, majoritàriament en català ('Cavall Fort', 'Tretzevents', 'Cucafera'... ). Els continguts els podem resumir així: un reportatge sobre natura (sol ser algun animal: esquirol, ós polar, ornitorinc, voltor...); un conte, que tant pot procedir d'alguna de les revistes esmentades com d'un llibre; i un bloc d'entreteniments i passatemps: endevinalles, acudits, laberints...
La juvenil, 'Esclat', també és mensual, però no es va fundar fins l'any 1995, en què es va veure la necessitat de separar continguts per a joves i infants. Actualment ja ha superat els noranta números (núm. 96, maig 2003). Es tracta d'una revista per a joves d'entre 11 i 18 anys, també amb coneixements del sistema de lecto-escriptura Braille, que tampoc no té producció pròpia, sinó que adapta articles de revistes i publicacions en tinta, majoritàriament en català ('Cavall Fort', 'Tretzevents', 'Reporter Doc', 'La Revista dels Súpers', 'Secundèria'...), tot i que també se'n tradueix algun ('Súper Júnior'...). Es tracta d'una revista molt més extensa, entre les seccions principals de la qual podem destacar: "I tu qué en penses?" i "Test" (seccions "interactives" que recullen opinions dels lectors sobre temes proposats per la redacció); "Reportatge" (molt variats, des de la història dels perfums a l'anòrexia i la bulímia, passant pels immigrants, el modernisme...); "Música" (notícies de grups, de nous discos...); "Cinema" (ressenyes de pel.lícules, notícies sobre actors...); "Avui parlem amb...", de vegades també titulada "Entrevistem a..." i encara "Parlem de..." (entrevistes o presentació de personatges, grups... variats: Els Pets, Andreu Buenafuente, Pau Gasol, Saviola...); Narracions curtes (durant l'any 2000, per exemple, dedicades a misteri i a ciéncia-ficció); "Arreu del món" (reportatges geogràfics, turístics...: Líbia, Andorra, falles d'Isil, Sibèria...); "Natura" (ecologia, animals...); "Passatemps" (solen ser mots encreuats) i encara algunes seccions no tan fixes com "Test" (personal per veure si tens sentit de l'humor, quina és la teva parella ideal...) o "Horòscop".
La producció bibliogràfica en català per a infants i joves té un catàleg de més de 160 títols que tampoc no són de producció pròpia, sinó que provenen de col.leccions molt diverses, sobretot de ficció, però també de coneixements: "El Nus", "El Vaixell de Vapor", "El Corsari", "Rems", "Mascaró de Proa", "El Teatre de l'Escarabat", "Tucan", "Nòmades", "Periscopi", "Punts bàsics"... Hi predominen els autors catalans, ben coneguts en el món de la literatura infantil i juvenil, com ara M. Desclot, S. Sorribas, E. Larreula, J. Carbó, Joana Raspall, Olga Xirinachs, E. O'Callaghan, Miquel Rayó, M. D. Alibés, J. Vallverdú, O. Vergés...; tot i que també n'hi ha de traduïts, tant clàssics (M. Twain, germans Grimm...) com més actuals A. de Saint-Exupéry, G. Rodari, N. Hinton, A. Masters, M. A. Murail, J. K. Igerabide...). La col.lecció que compta amb més títols, tant en català com en les altres llengües de l'estat, és la col.lecció "Tucan" (Edebé en tinta), ja que l'ONCE i l'editorial tenen signat un acord de col.laboració. En braille català compta amb una trentena de títols, un dels quals, 'Vols ser el nòvio de la meva germana?', de Maite Carranza, i Premi Edebé de Literatura Infantil 2001, també té una versió en valencià, a més de les corresponents en basc, castellà i gallec.
Hi afegirem, gairebé com a anècdota, que hi ha uns quants títols anònims, sobretot clàssics populars ('El gegant del Pi', 'En Patufet'...), però també alguns de provinents de la factoria Disney ('Mulan', 'El Geperut de Notre Dame'...). També val la pena d'assenyalar que de les publicacions per a primers lectors, il.lustrades doncs per a vidents, n'hi ha edicions molt especials, que no em sembla escabellat qualificar d'artesanals, ja que cada volum conté rugositats, petits objectes, volums... que permeten al lector infantil de fer-se una idea d'objectes, personatges... a través del tacte. El format també és diferent del llibre per a vidents, sigui per la mida, sigui per les formes que prenen, com és el cas de la narració 'Tocata i fuga del senyor violoncel' (Cruïlla en tinta), de Joan de Déu Prats, que tot el volum, pàgina a pàgina, té la forma de l'instrument musical. A més, molts d'aquests títols són editats en braille i en tinta, perquè els pares o algun altre adult en puguin seguir la lectura conjuntament amb l'infant.
Pel que fa a la producció sonora, hem de dir que proporcionalment és molt més reduïda que la d'adults. Hi trobem títols com 'Els arbres passaven ran de finestra', d'Enric Larreula, 'Història d'un cavall', de L. N. Tolstoi, 'Un lladre amb cara de nena', de Laura Conti, 'Els narradors de la nit', de Rafik Schami...




Pere Martí i Bertran és professor de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. També és traductor, assessor literari i autor de literatura infantil i juvenil.



Article publicat a la Revista de Catalunya núm. 193 (març 2004), p. 105-116.

Agraïm la gentilesa de l'autorització que n'ha fet tant l'autor com la Revista de Catalunya.
| Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home] |