Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil - Childrens Literature
Dossiers
La literatura en català per a invidents
Pere Martí i Bertran
INTRODUCCIÓ
Ben pocs catalans trobaríem, n'estic convençut, que
no haguessin sentit a parlar mai de l'escriptura o de la
lectura en braille, el sistema d'escriptura en relleu que
permet una lectura tàctil als invidents, que va inventar el
francès Louis Braille (1806-1852), que és oficial des del
Congrés Internacional de Cecs de l'any 1878 i que
actualment és estés per tot el món. Ja en trobaríem més,
sens dubte, que no sabessin que en català també es pot
llegir i escriure en braille. I ja serien majoria, hi
posaria la mà al foc, els desconeixedors de la producció
bibliogràfica per a cecs que en aquests moments s'edita en
llengua catalana. I ho dic perquè ben poques vegades trobem
la més mínima referència, tant a la premsa general com a
l'especialitzada, a les revistes, a la literatura, a la
producció de llibres de text... a què tenen accés els
invidents catalanoparlants. La intenció d'aquest article és
aproximar-nos-hi, donar una visió general i divulgativa de
la producció bibliogràfica actual destinada a invidents,
escrita i sonora, en llengua catalana. Deixarem de banda,
doncs, tot i que és un estudi que està per fer, la
producció històrica, la que va dur a terme el Sindicat de
Cecs de Catalunya, presidit per Roc Boronat (Barcelona,
1897 - Méxic, 1965), i que va continuar la Caixa de
Pensions, fins que cap a la meitat de la dècada de 1980 va
cedir els seus fons a l'ONCE, l'Organització Nacional de
Cecs d'Espanya, fundada el desembre de 1938 i
reestructurada i modernitzada a partir de les primeres
eleccions democràtiques de l'entitat, l'any 1982.
LA PRODUCCIÓ EN LLENGUA CATALANA
No és fàcil obtenir dades de la producció en
llengua catalana de l'ONCE, ja que bona part de l'estatal
es fa des de Barcelona i la catalogació és única per a les
diverses llengües de l'estat. Les dades que facilita
l'organització, doncs, sempre són generals, com les que va
fer públiques recentment al fullet 'Así somos. L'ONCE en el
siglo XXI', en què trobem, per exemple, que la base de dades
informatitzada BIFLOS, que inclou tots els fons
bibliogràfics de l'organització, consta d'uns 20.000 títols
en braille, unes 21.000 obres en suport sonor, unes 3.400
partitures musicals en braille i uns 6.000 articles
especialitzats en ceguesa i deficiències visuals. Saber
quina part d'aquesta producció és en llengua catalana o
quines revistes són només en català, en castellà o
bilingües ha estat una mica feina gairebé d'investigador,
per no dir de detectiu, però gràcies a l'amabilitat dels
senyors Carles Barreda i Albert Pascual, del Centre de
Producció Bibliogràfica de l'ONCE, i a la senyora Marta
Baldrich, del Centre de Recursos Educatius Joan Amades, ens
hi podrem aproximar i ens podrem fer una idea de què tenen
a l'abast els cecs catalanoparlants per estar informats i
formats. Aquesta aproximació la farem en dos grans blocs:
la producció destinada a adults i la destinada a infants i
joves, i en tots dos casos la dividirem en dos apartats:
les revistes i els llibres.
LA PRODUCCIÓ DESTINADA A ADULTS
Tant la catalana com la realitzada en les altres
llengües de l'estat es duu a terme des del CPB (Centre de
Producció Bibliogràfica) de l'ONCE, amb seu a Barcelona,
com ja hem insinuat.
Les revistes que s'hi editen són majoritàriament en
braille i en castellà, i n'hi ha tant d'informació general
('Relieves', 'Mediterránea') com d'especialitzada ('Pau Casals',
per exemple, n'és la revista de música, en castellà tot i
el que ens pogués fer pensar el títol; 'Cuarto creciente'
n'és la revista literària; etc.). Encara en castellà, hi ha
dues revistes sonores 'Eniac', especialitzada en informàtica,
i 'Pregón', d'informació lúdica i cultural. En tinta només
s'edita la revista mensual 'Novedades bibliográficas', que
malgrat el títol té un bon nombre de pàgines en català, les
destinades a la informació bibliogràfica publicada per
l'ONCE en llengua catalana, mentre que la resta
d'informació (novetats en llengua castellana, llengua
anglesa i transcripcions musicals) és en castellà. Les
revistes monolingües en català per a adults són dues i
estan editades en braille: 'Il.lusió', el butlletí
d'informació institucional de l'ONCE a Catalunya, de
periodicitat indeterminada, i 'Catalònia', la revista
quinzenal d'informació general.
'Catalònia' va ser fundada l'any 1984 i actualment
ja supera els 400 números (el darrer que n'hem consultat és
el 416, publicat el 25 de juny de 2003). En aquests moments
té 125 subscriptors, que paguen 3'61 euros l'any, tot i que
també arriba de forma gratuïta a un nombre indeterminat de
pensionistes i d'estudiants afiliats a l'ONCE. Els articles
que la formen sempre són de producció externa, és a dir,
publicats en altres mitjans de comunicació, majoritàriament
en català, tot i que també se'n tradueix algun (La
Vanguardia, Le Monde...). En aquests moments, els mitjans
dels quals es nodreix fonamentalment són la majoria de
diaris (Avui, El Periódico, Diari de Girona, Diari de
Balears, Diari de Tarragona...), de revistes (El Temps, El
Triangle...) i d'algunes pàgines web o diaris digitals
(Vilaweb, Ciberdiari...) en català. La revista actualment
té entre sis i set seccions fixes: "Amb el passaport a la
boca": viatges, turisme, aproximació a indrets d'interès
cultural, artístic...; "Gents i Fets": notícies
d'actualitat d'allò més variades (culturals, polítiques,
ecològiques, socials...) centrades en l'àmbit nacional i
estatal; "Setciències": notícies i opinió a l'entorn de la
ciència i les noves tecnologies; "El món per un forat":
notícies i articles relacionats amb l'actualitat del
món; "Parlem de...": personatges, temes, notícies...
tractats amb profunditat; "Paraules i Pensaments": articles
de temàtiques molt diverses, signats per noms coneguts de
la cultura, i en algun cas de la política (Emili Teixidor,
Josep Faulí, Jaume Sobrequés, Salvador Cardús, Ignasi
Riera, Joan Barril, Isabel-Clara Simó, Josep A. Duran i
Lleida, Carles A. Gasòliba...); "Receptes de cuina". Per
acabar aquest repàs de la revista 'Catalònia', val a dir que
al llarg d'aquests gairebé vint anys d'existència ha tingut
dos suplements, l'infantil 'Tocar i parar', que es va
convertir en revista independent a partir del 1986, i que
comentarem més endavant, i el literari 'Ítaca', que es va
publicar entre 1987 i 1994 aproximadament, i que es nodria
d'articles i notícies de revistes i suplements literaris
del moment com 'Serra d'Or'...
El fons bibliogràfic de l'ONCE de llibres en català
per a adults està format per centenars de títols,
relacionats amb totes les branques del saber, però
especialment amb la literatura. S'han anat imprimint o
gravant al llarg dels anys, però sobretot a partir de
l'última dècada del segle passat, en què s'introdueixen les
noves tecnologies en la producció bibliogràfica en braille
i neix una col.lecció emblemàtica com és "Un llibre al
mes". Del 1990 ençà s'ha duplicat la producció i, doncs, el
catàleg d'obres a l'abast per a cecs; unes obres, val la
pena de recordar-ho, que tampoc no són de producció pròpia
o específica per a l'ONCE, sinó que són transcripcions al
braille o gravacions d'obres publicades en editorials
d'allò més variades d'arreu dels Països Catalans. En aquest
catàleg hi trobem un ventall molt ampli d'obres literàries
pertanyents a tots els gèneres: tragèdies clàssiques de
Sòfocles, Eurípides i Èsquil; peces teatrals de tots els
temps, tant d'autors catalans (S. Rusiñol, A. Guimerà, J.
Puig i Ferreter, J. M. de Sagarra, S. Espriu, Roc Boronat,
Joan Oliver, Rodolf Sirera; J. M. Benet i Jornet...) com
traduïts (W. Shakespeare, E. Rostand, C. Goldoni, A.
Miller, Peter Weis...); antologies poètiques com la tan
coneguda de Josep M. Castellet i Joaquim Molas i obres de
poetes catalans tan diversos com Ausiàs March, Jacint
Verdaguer, A. Mestres, J. Salvat-Papasseit, Carles Riba,
Ventura Gassol, Joan Vinyoli, J. V. Foix, Gabriel Ferrater,
M. Martí i Pol, Celdoni Fonoll..., a més de les traduccions
de K. Kavafis de Carles Riba; algunes obres d'assaig
d'autors com Joan Fuster, M. Ibàñez Escofet, X. Rubert de
Ventós, Jesús Mestres, Rafael Argullol...; i una llista
certament nombrosa de narrativa, amb predomini de la
novel.la, que supera els 300 títols d'autors com Narcís
Oller, Víctor Català, Aurora Bertrana, Pere Calders,
Montserrat Roig, Avel.lí Artís, G. Janer Manila, Quim
Monzó, Baltasar Porcel, Jesús Moncada... i entre els
traduïts G. Flaubert, G. de Nerval, M. Proust, W. Faulkner,
A. Lobo Antunes, M. Yourcenar...
En parlar de la producció de llibres, hem de
dedicar un espai a dues col.leccions, "Un llibre al mes"
i "Escoltem", que es complementen ja que no repeteixen mai
títols amb la finalitat de fer com més àmplia millor
l'oferta, i que tant han enriquit el fons bibliogràfic en
català de l'ONCE d'aquests darrers anys. Totes dues es
venen per subscripció (vint-i-dos subscriptors la primera i
setanta-un la segona, l'any 2002), tot i que els diversos
títols es poden adquirir posteriorment ja que passen a
formar part del fons bibliogràfic de l'ONCE o es poden
demanar en préstec a qualsevol de les biblioteques de
l'entitat.
La primera, "Un llibre al mes", és publicada en
braille i, com hem assenyalat, va ser creada l'any 1990. El
primer títol que va publicar en català va ser una antologia
poètica titulada 'Homenatge a Lluís Companys. Poemes
dedicats'. Actualment ja consta d'uns 150 títols, d'entre 1
i 6 volums segons l'extensió de l'obra (Com una novel.la,
de Daniel Pennac, per exemple, en té un, mentre que 'El
llibre de les mosques', d'Emili Teixidor, en té sis). Les
obres que s'hi publiquen són variades, però hi ha un
predomini clar de la novel.la i d'autors d'actualitat, tant
nacionals com traduïts. Per fer-nos una idea de les obres
que hi podem trobar pot ser interessant de veure les que ha
publicat darrerament (agost 2001-juliol 2002): 'Els fruits
de la passió', de Daniel Pennac, 'Contes d'Obaba', de Bernardo
Atxaga, 'La noia de la perla', de Tracy Chevalier, 'Quan érem
orfes', de Kazuo Ishiguro, 'El mestre de Taüll', de Joan Agut,
'Un fil de fum', d'Andrea Camilleri, 'Sibil.la, la plebea que
va regnar', de Joaquim Borrell, 'La filla del curandero', d'Amy
Tan, 'Societat limitada', de Ferran Torrent, 'Fred als peus',
d'Àngel Casas, 'L'ombra del coronel', de Jordi Tiñena i 'Una
vida malaguanyada', V. S. Naipaul.
La segona, "Escoltem", és una col.lecció sonora i
per tant publicada en cintes (entre 1 i 7, segons la durada
de l'enregistrament: 'L'ensenyador de pisos que odiava els
mims', d'Empar Moliner, per exemple, en té una, mentre que
'Tot un home', de Tom Wolfe, en té set). Té unes
característiques semblants a l'anterior pel que fa a la
tria d'autors, ja que hi predominen la novel.la i els
títols més populars i actuals tant d'autors catalans com
traduïts. A tall d'exemple podem dir que els títols
publicats entre l'agost de 2001 i el juliol de 2002 a la
col.lecció són els següents: 'Chang & Eng', de Darin Strauss,
'Croada a Terra Santa', d'Evan S. Conell, 'La quarta mà', de John
Irving, 'Dents blanques', de Zadie Smith, 'Davalú o el dolor', de
Rafael Argullol, 'El lloro, el moro, el mico i el senyor de
Puerto Rico', de R. Barnils, Q. Monzó i J Vendrell,
'Privilegiat', de Matthew Tree, 'La noia de blau', de Susan
Vreeland, 'Jo vull ser famós', de Carles Capdevila, 'Les
seduccions de Júlia', de Màrius Carol, 'Sara i Jeremies', de
Sebastià Alzamora i 'L'arbre de la memòria', de Joan Agut.
Per acabar amb la producció bibliogràfica d'adults,
no podem deixar de fer esment del Concurs literari Roc
Boronat, que l'entitat convoca en dos grans grups: per a
autors cecs, que hi poden concursar en poesia i conte, i
per a qualsevol autor, que hi pot presentar tant un recull
de contes com una novel.la curta. L'ONCE publica en braille
o en sonor els treballs guardonats, però deixa els drets de
publicació en tinta als guanyadors.
LA PRODUCCIÓ DESTINADA A INFANTS I JOVES
La producció bibliogràfica per a infants i joves és
més complexa, ja que inclou la producció escolar, a la qual
l'ONCE destina molts mitjans i esforços, tant a través dels
Centres de Recursos Educatius (CRE), com de l'edició bibliogràfica infantil i juvenil del CPB, i encara a través
de les facilitats per incorporar els joves invidents al
coneixement i ús de les noves tecnologies a través
d'aparells i instruments tiflotècnics, que aplicats a la
informàtica (impressores braille, sintetitzadors de veu...)
estan revolucionant l'accés dels cecs a l'educació i a la
cultura. La producció bibliogràfica per a infants i joves
de l'ONCE té dues grans àrees independents, però
coordinades per no repetir textos i rendibilitzar esforços:
els Centres de Recursos Educatius (el Joan Amades de
Barcelona i l'Espiritu Santo d'Alacant, pel que fa a
producció en català) i el, ja esmentat, Centre de Producció
Bibliogràfica de l'ONCE.
Els primers, els CRE, s'encarreguen de la producció
de llibres de text i de materials escolars de tot tipus,
inclosos les lectures de prescripció escolar o alguns
llibres de literatura infantil i juvenil que els alumnes
cecs, siguin escolaritzats en centres propis de l'ONCE o ho
siguin en centres d'integració, necessiten. La producció
que fa un CRE, doncs, es caracteritza per ser una producció
que podríem anomenar a la carta: producció de molts títols
i tirades molt reduïdes, per cobrir pràcticament totes les
necessitats dels invidents escolaritzats. Val la pena
d'assenyalar que els textos transcrits sempre són gratuïts
per als alumnes i per això només en poden demanar l'edició
els professors dels equips específics d'atenció educativa
que treballen als diversos centres on hi ha invidents
escolaritzats. Deixarem de banda la producció de llibre de
text, tan complexa i variada a partir de la reforma
educativa de la LOGSE, però no podem pas deixar de banda la
producció de títols de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil),
les lectures escolars, ja que és molt important tant
quantitativament com qualitativa, i a més els títols
transcrits passen a formar part del fons bibliogràfic de
l'ONCE i, doncs, hi pot accedir qualsevol lector, inclosos
els adults naturalment.
La producció de LIJ del CRE Joan Amades, com hem
insinuat, se centra fonamentalment en la transcripció de
les lectures escolars, obligatòries o recomanades, de tots
els nivells d'ensenyament, però també produeix títols de
gran éxit entre els infants o els joves vidents, perquè els
invidents hi puguin accedir i, doncs, el fet de compartir
lectures sigui un esglaó més en la integració que es busca.
Els exemples més il.lustratius del que diem serien les
edicions dels 9 títols que ara com ara formen la sèrie
Flanagan, d'Andreu Martín i Jaume Ribera (Columna en tinta)
i dels 4 volums (vint-i-un en braille!) que, també ara com
ara, formen la de 'Harry Potter', de J. K. Rowlling (Empúries
en tinta). Un esforç considerable pel nombre de pàgines que
significa l'edició en braille, però molt ben rebut pels
lectors joves, com ens assenyalava Marta Baldrich i
Caselles, coordinadora del Servei de Producció. Pel que fa
al fons de LIJ produïda pel CRE Joan Amades podem
assenyalar que l'any 2002 estava format per més de tres-
cents títols en braille, tant d'autors catalans com
traduïts. Entre els primers podem destacar noms tan
coneguts i reconeguts com Jaume Fuster, Pep Coll, Josep
Vallverdú, Emili Teixidor, Sebastià Sorribas, Joaquim
Carbó, Pep Albanell, Enric Larreula, Mercè Company, Oriol
Vergés, M. Dolors Alibés, Andreu Sotorra, Elena
O'Callaghan...; sense oblidar-ne algun que podem considerar
clàssic com J. M. Folch i Torres, o alguna adaptació famosa
com la del 'Tirant lo Blanc' feta per M. Aurèlia Capmany.
Entre els traduïts, també hi ha una gran varietat, des de
clàssics com C. Perrault, R. L. Stevenson, E. A Poe, J.
Swift, M. Twain o R. Kipling, a autors ben actuals i
conegut en el món de la literatura infantil i juvenil com
G. Rodari, Roald Dhal, Mira Lobe, K. Paterson, R.
Swindells, M. Ende, A. MacFarlane, H. Peter Richter, A.
Sommer-Bodenburg, R. L. Stine, Mariasun Landa... Pel que fa
a la producció de títols sonors, hem d'assenyalar que el
fons consta d'un centenar de títols, alguns tambe publicats
en braille, ja que en les edicions del CRE es tenen en
compte sobretot les necessitats dels escolars.
La producció de l'altre CRE que edita en català, el
CRE Espiritu Santo, va destinada als escolars invidents del
País Valencià i és molt més reduïda. També hi predomina el
llibre de text, però actualment (gener 2003) la seva
producció literària en català ja consta de més de cinquanta
títols en braille i una dotzena en sonor. En tots dos
suports hi trobem una gran varietat, tant pel que fa als
autors, com als gèneres, com a les editorials de
procedència dels títols, tot i que hi predominen els de
LIJ, els més habituals entre les lectures escolars. Pel que
fa a les editorials amb més títols transcrits, hem
d'assenyalar Bromera, 3 i 4, Voramar, Bruño, Anaya,
Edicions del Bullent... Entre els autors més representatius
de LIJ hem de destacar Mercè Viana, Pepa Guardiola, Empar
de Lanuza, Carles Cano, Enric Lluch, Vicent Pardo, Joan
Pla, Glòria Llobet, Toni Cucarella..., entre els que
escriuen en català. I autors com Lucila Mataix, Agustín
Fernández Paz, Jack London, Jordi Sierra i Fabra, Aidan
MacFarlane, Ann McPherson, Fred Uhlman..., entre els
traduïts. També hi ha transcrits alguns autors per a
adults, que llegeixen escolars de cursos superiors, tant
procedents d'editorials valencianes com catalanes. Pel que
fa a l'assaig hi trobem obres de Manuel Sanchis Guarner,
Jesús Tuson, Josep Doménech i Joan Fuster. També hi ha
alguna transcripció de poesia, com el 'Llibre de meravelles',
de Vicent Andrés Estellés; alguna de teatre, com 'E. R.', de
Josep Maria Benet i Jornet; i algunes de novel.la, com 'Els
horts', de Martí Domínguez, 'Júlia', d'Isabel-Clara Simó, 'Ramona
Rosbif', d'Isa Trolec, 'Vanina Vanini', d'Stendhal, 'La corona
valenciana', de Jaume Fuster o 'Crim de Germania', de Josep
Lozano.
El CPB de l'ONCE pel que fa a la producció per a
infants i joves, segueix unes pautes molt semblants a les
que hem esbossat per a la d'adults: edita des de Barcelona
en totes les llengües de l'estat, edita revistes i llibres
i ho fa tant en braille com en sonor, té un catàleg únic
pel que fa a producció bibliogràfica en què s'inclouen tant
la producció infantil i juvenil com la d'adults, fet que
complica una mica qualsevol intent de separació perquè tot
i que els títols estan marcats en la catalogació
informatitzada, sobretot en els juvenils de vagades hi ha
disparitat de criteris: dos títols tan emblemàtics com
'Trampa sota les aigües', de Josep Vallverdú, i 'Quin curs el
meu tercer', d'Oriol Vergés, per exemple, només apareixen en
els llistats de novel.la per a adults i, naturalment, no
surten en els de novel.la infantil i juvenil. Com ja hem
fet en la producció per a adults del CPB, la dividirem en
dos grans apartats: les revistes i els llibres.
Pel que fa a revistes, els cecs catalans en tenen
dues a l'abast, la infantil 'Tocar i parar' i la juvenil
'Esclat'. La infantil va ser fundada l'any 1984, de bon
primer com a suplement de la revista 'Catalònia', com ja hem
apuntat, fins al número 22 (gener 1986), que se'n va
independitzar. Té una periodicitat mensual i en aquests
moments ja ha superat els cent vuitanta números (núm. 181,
juny 2003). Es tracta d'una revista per a nens i nenes
d'entre 5 i 10 anys, amb coneixements del sistema de lecto-escriptura Braille. El format és a una cara i doble espai
entre línies per fer menys densa la lectura; format que
també s'utilitza per a les persones que s'inicien en
l'aprenentatge del braille. La revista tampoc no té
producció pròpia, sinó que adapta articles de revistes i
publicacions en tinta, majoritàriament en català ('Cavall
Fort', 'Tretzevents', 'Cucafera'... ). Els continguts els podem
resumir així: un reportatge sobre natura (sol ser algun
animal: esquirol, ós polar, ornitorinc, voltor...); un
conte, que tant pot procedir d'alguna de les revistes
esmentades com d'un llibre; i un bloc d'entreteniments i
passatemps: endevinalles, acudits, laberints...
La juvenil, 'Esclat', també és mensual, però no es va
fundar fins l'any 1995, en què es va veure la necessitat de
separar continguts per a joves i infants. Actualment ja ha
superat els noranta números (núm. 96, maig 2003). Es tracta
d'una revista per a joves d'entre 11 i 18 anys, també amb
coneixements del sistema de lecto-escriptura Braille, que
tampoc no té producció pròpia, sinó que adapta articles de
revistes i publicacions en tinta, majoritàriament en català
('Cavall Fort', 'Tretzevents', 'Reporter Doc', 'La Revista dels
Súpers', 'Secundèria'...), tot i que també se'n tradueix algun
('Súper Júnior'...). Es tracta d'una revista molt més
extensa, entre les seccions principals de la qual podem
destacar: "I tu qué en penses?" i "Test"
(seccions "interactives" que recullen opinions dels lectors
sobre temes proposats per la redacció); "Reportatge" (molt
variats, des de la història dels perfums a l'anòrexia i la
bulímia, passant pels immigrants, el
modernisme...); "Música" (notícies de grups, de nous
discos...); "Cinema" (ressenyes de pel.lícules, notícies
sobre actors...); "Avui parlem amb...", de vegades també
titulada "Entrevistem a..." i encara "Parlem de..."
(entrevistes o presentació de personatges, grups...
variats: Els Pets, Andreu Buenafuente, Pau Gasol,
Saviola...); Narracions curtes (durant l'any 2000, per
exemple, dedicades a misteri i a ciéncia-ficció); "Arreu
del món" (reportatges geogràfics, turístics...: Líbia,
Andorra, falles d'Isil, Sibèria...); "Natura" (ecologia,
animals...); "Passatemps" (solen ser mots encreuats) i
encara algunes seccions no tan fixes com "Test" (personal
per veure si tens sentit de l'humor, quina és la teva
parella ideal...) o "Horòscop".
La producció bibliogràfica en català per a infants
i joves té un catàleg de més de 160 títols que tampoc no
són de producció pròpia, sinó que provenen de col.leccions
molt diverses, sobretot de ficció, però també de
coneixements: "El Nus", "El Vaixell de Vapor", "El
Corsari", "Rems", "Mascaró de Proa", "El Teatre de
l'Escarabat", "Tucan", "Nòmades", "Periscopi", "Punts
bàsics"... Hi predominen els autors catalans, ben coneguts
en el món de la literatura infantil i juvenil, com ara M.
Desclot, S. Sorribas, E. Larreula, J. Carbó, Joana Raspall,
Olga Xirinachs, E. O'Callaghan, Miquel Rayó, M. D. Alibés,
J. Vallverdú, O. Vergés...; tot i que també n'hi ha de
traduïts, tant clàssics (M. Twain, germans Grimm...) com
més actuals A. de Saint-Exupéry, G. Rodari, N. Hinton, A.
Masters, M. A. Murail, J. K. Igerabide...). La col.lecció
que compta amb més títols, tant en català com en les altres
llengües de l'estat, és la col.lecció "Tucan" (Edebé en
tinta), ja que l'ONCE i l'editorial tenen signat un acord
de col.laboració. En braille català compta amb una trentena
de títols, un dels quals, 'Vols ser el nòvio de la meva
germana?', de Maite Carranza, i Premi Edebé de Literatura
Infantil 2001, també té una versió en valencià, a més de
les corresponents en basc, castellà i gallec.
Hi afegirem, gairebé com a anècdota, que hi ha uns
quants títols anònims, sobretot clàssics populars ('El
gegant del Pi', 'En Patufet'...), però també alguns de
provinents de la factoria Disney ('Mulan', 'El Geperut de
Notre Dame'...). També val la pena d'assenyalar que de les
publicacions per a primers lectors, il.lustrades doncs per
a vidents, n'hi ha edicions molt especials, que no em
sembla escabellat qualificar d'artesanals, ja que cada
volum conté rugositats, petits objectes, volums... que
permeten al lector infantil de fer-se una idea d'objectes,
personatges... a través del tacte. El format també és
diferent del llibre per a vidents, sigui per la mida, sigui
per les formes que prenen, com és el cas de la narració
'Tocata i fuga del senyor violoncel' (Cruïlla en tinta), de
Joan de Déu Prats, que tot el volum, pàgina a pàgina, té la
forma de l'instrument musical. A més, molts d'aquests
títols són editats en braille i en tinta, perquè els pares
o algun altre adult en puguin seguir la lectura
conjuntament amb l'infant.
Pel que fa a la producció sonora, hem de dir que
proporcionalment és molt més reduïda que la d'adults. Hi
trobem títols com 'Els arbres passaven ran de finestra',
d'Enric Larreula, 'Història d'un cavall', de L. N. Tolstoi, 'Un
lladre amb cara de nena', de Laura Conti, 'Els narradors de la
nit', de Rafik Schami...
Pere Martí i Bertran és professor de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. També és traductor, assessor literari i autor de literatura infantil i juvenil.
Article publicat a la Revista de Catalunya núm. 193 (març 2004), p. 105-116.
Agraïm la gentilesa de l'autorització que n'ha fet tant l'autor com la Revista de Catalunya.
| Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home]
|