Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil - Childrens Literature
Articles
La literatura infantil i juvenil i la premsa actual: una literatura de gènere
Pere Martí i Bertran
- És un fet que en articles, conferències i taules
rodones dedicats al tema de la LIJ (Literatura Infantil i
Juvenil) i els mitjans de comunicació sempre apareix una
queixa general: la crítica de LIJ no existeix, els crítics
de LIJ es poden comptar amb els dits d'una mà, l'atenció a
la LIJ és pràcticament inexistent als mitjans de
comunicació escrits, i no diguem als audiovisuals, etc.,
etc., etc. Ara no m'entretindré pas a demostrar-ho amb
referències a articles i amb una allau de citacions, em
limitaré a recomanar-li, si algú en dubta, les actes del I
Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana,
celebrat a la Seu d'Urgell l'octubre del 1997 i publicades
per l'AELC l'any 1998. I encara, ja que el vam signar
molts catalans i catalanes, el "Manifiesto contra la
invisibilidad de la literatura infantil y juvenil" (gener
2001), en què el panorama que s'hi presenta pel que fa al
tractament de la LIJ als mitjans de comunicació és encara
més dramàtic i catastrofista, em sembla, del que tots
plegats l'havíem gosat presentar a casa nostra.
- És un fet, però com que alguna cosa hi ha,
repassem-la.
- D'entrada deixeu-me dir que deixaré de banda:
- 1.- Els mitjans audiovisuals, convençut que es
podien comptar amb la mà els programes, i fins i tot els
espais dins de programes més generals, dedicats a la
LIJ: "Fum d'estampa" de Jordi Llavina a Catalunya Cultura,
que manté un programa setmanal dedicat al llibre infantil
i juvenil, menat per Pepa Palau o "Llegir per Sentir", un
programa setmanal de Ràdio Vilafranca, dirigit per Josep
M. Soler, que des de l'any 1993 es dedica al llibre
infantil i juvenil, en podien ser un parell d'exemples.
- 2.-La premsa comarcal, per molt que hi hagi força
revistes que tenen alguna secció dedicada a llibres (que
se n'hi comentin de LIJ s'hauria de veure) i fins i tot
alguna de dedicada a la canalla i al jovent (aquí sí que
em sembla que se n'hi comenten ben pocs, de llibres, tot i
que també caldria estudiar-ho és clar).
- 3.- Les revistes infantils d'entitats comercials
privades (bancs, caixes, associacions, supermercats...),
tipus L'Anxaneta de Caixa de Catalunya, Els Murri de Caixa
Penedès, Club Júnior (bilingüe) de la cadena de
supermercats Caprabo, Notícies Club Super3 (butlletí
semestral de "notícies i actualitats del Club Super3" de
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió), etc. Tot i
que, no cal dir-ho, un dia o altre també s'hauran
d'estudiar. D'entrada, però, ja us puc dir que en els que
he fullejat, els llibres hi tenen un pes tan reduït que...
- 4.- Les revistes escrites en altres llengües,
sobretot en castellà, per molt que escadusserament
dediquessin alguna atenció a la cultura catalana en
general i a la LIJ catalana en particular. Per tant,
revistes com Educación y Biblioteca, Cuadernos de
Pedagogía, Comunidad Educativa, Primeras Notícias de
Literatura Infantil y Juvenil, Delibros, Comunidad Escolar
(Periódico Semanal de Información Educativa), Urogallo, El
libro español, Qué leer, Ajoblanco, Claves de razón
práctica, Barcelona Divina, etc. etc. etc. i diaris com El
País, ABC, La Razón, Las Provincias... també van quedar
fora de les meves mires. No cal dir que vaig fer un parell
o tres d'excepcions, CLIJ i Fadamorgana, perquè el
tractament que fan de la LIJ catalana no el podem pas
considerar ni anecdòtic ni escadusser, i La Vanguardia,
que té una secció dedicada a la LIJ, com veurem.
- 5.- Les revistes hiostòriques o que no són actuals.
- Feta l'esporgada, que a més d'un li deurà semblar dràstica, coronada i tot si seguim amb el símil agrícola, no us penséssiu pas que quedava poca cosa, no. En quedava tanta que vaig haver d'agrupar els mitjans escrits en blocs per no tornar a caure en generalitzacions. I em van
sortir els següents:
- a. Revistes pedagògiques, d'ensenyament...
- b. Revistes i diaris en general
- c. Butlletins/ revistes d'editorials
- d. Revistes específiques de LIJ
- e. Revistes infantils i juvenils
- No cal dir que l'ordre podia haver estat qualsevol altre, però seguirem aquest, si no us sembla malament.
- Revistes pedagògiques i d'ensenyament
- De les revistes actuals, sens dubte les més
conegudes entre els ensenyants són Perspectiva Escolar
(1975) i Guix (1977), dues revistes que continuen dedicant
una atenció força marginal a la LIJ. La primera,
Perspectiva Escolar, ha fet alguns monogràfics com els
titulats "La literatura infantil" (núm. 43, març
1980), "El conte tradicional" (núm. 102, febrer 1986)
o "Literatura juvenil avui" (núm. 169, novembre 1992), i
hi ha fet algunes referències en seccions com "Per als
nois i noies" (de vegades com a secció independent, de
vegades inclosa a l'apartat "Actualitat", que inclou
notícies o comentaris signats d'activitats per als joves -
programes de ràdio i de tevé, exposicions de llibres de
LIJ, cicles de teatre "Cavall Fort"...-, al costat de
comentaris de llibres o debats a l'entorn del tipus de
literatura que cal oferir als joves, el valor i la
necessitat de les col.leccions de LIJ...) o "Bibliografia"
(sol ser dedicada a llibres adreçats als mestres, però
durant uns quants anys va tenir un apartat dedicat a
literatura infantil i juvenil, en què s'hi van ressenyar
nombrosos títols, es van donar bibliografies de lectures
escolars...) i encara en alguns articles solts.
- La segona, Guix, hi dedica una mica més d'atenció:
monogràfics com "La literatura a l'ensenyament" (74,
desembre 1983), "Llibres per a infants i joves" (129-130,
juliol-agost 1988), "Els llibres per a infants" (150,
abril 1990), "Comprensió lectora" (159, gener 1991)...;
articles variats com "El llibre infantil a Catalunya" (11,
setembre 1978), "De Folch i Torres al llibre d'ara" (41,
març 1981), "La literatura infantil i juvenil a l'escola"
(171, gener 1992)...; ressenyes i crítiques d'alguns
llibres de LIJ, que tot i que de vegades no apareixen
signades, habitualment sí. Entre els noms que cal destacar
sens dubte hi trobem els de la Núria Ventura que entre
1977 i 1980 hi col.labora mensualment (més esporàdicament
també la Teresa Duran i la Rosa Mut); i el de l'Anna Díaz-
Plaja, que hi col.labora des del núm. 234 --maig 1997-- cada
tres o quatre mesos; i encara "Llibres rebuts", secció
només bibliogràfica i sense signar on trobem un gran
nombre de llibres de LIJ.
- En aquestes alçades ja us deveu preguntar on és la
sorpresa agradable que us anunciava suara. Doncs l'he
tinguda en una revista d'aparició recent, Xarxa
d'Ensenyament (1999), una revista bilingüe que edita la
Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de
Catalunya, i que des del núm. 3 (desembre 1999) té una
secció, distribuïda per edats i per pàgines diferents,
dedicada al llibre infantil i juvenil titulada "Novetats
editorials", en què es ressenyen diversos títols de LIJ,
de coneixements i de CD-Rom (no van signades); però que a
partir del núm. 7 (setembre 2000) hi afegeix una secció
fixa, a càrrec de M. Carme Roca, titulada "Xarxa llibres",
en què es comenten "llibres que, a banda d'ésser vàlids
des del punt de vista literari, serveixin de suport a
d'altres matéries" (p. 15). I en una revista de l'ICE de
la Universitat de les Illes Balears, dirigida per Gabriel
Janer Manila, L'Arc (1996), que ha dedicat dos monogràfics
a la LIJ (núm. 8 i 12, març 1999 i febrer 2001) i un
altre, el núm. 2, que també la toca de ben a prop, ja que
està dedicat a les Rondalles.
- Però la sorpresa de debò l'he tinguda en fer el
buidatge dels materials de LIJ a Escola Catalana (1965),
la revista de la Delegació d'Ensenyament Català d'Òmnium
Cultural. Tot i ser-ne col.laborador d'anys he tingut la
grata sorpresa, com us deia, de constatar com la presència
i l'interès per la LIJ anava augmentant amb el pas dels
anys. Tant m'ha sorprès que m'he animat a fer-ne un
article monogràfic, que he titulat "Escola Catalana i la
literatura infantil i juvenil", que es publicarà a la
mateixa revista i que us resumiré, naturalment.
- Durant els primers anys (1965-1979) d'aquests
trenta-cinc llargs que ja ha complert la revista, només hi
apareixen ressenyes de LIJ (alguna força destacada, com
pot ser la de 'L'ocell de foc' d'E. Teixidor, feta per Jordi
Galí i Herrera -nòm. 77, febrer 1973, p. 17-18-) d'una
manera esporàdica i encara comentades des d'un punt de
vista més pedagògic, didàctic, lingüístic o fins i tot
interdisciplinari que no pas literari. A partir de l'any
1980 ja hem de parlar d'una presència significativa de les
ressenyes de llibres de LIJ, que continuen sent adreçades
sobretot als ensenyants i sense tenir un apartat propi i,
doncs, apareixent a les seccions tradicionals de la
revista: "Llibres", "Material d'Ensenyament"
i "Biblioteca". És tan clar aquest creixement que la
publicació Índexs 1976-83, ja inclou un apartat (p. 72-73)
titulat "Llibres infantils i juvenils", que recull més de
vint ressenyes de col.leccions o de títols concrets. No
serà fins al núm. 167-168 (juny-juliol 1981, p. 34-35),
però, que per primera vegada a la secció "Llibres" es fa
un apartat que es titula "Llibres per a infants i
adolescents", que no serà definitiu encara, però que sens
dubte hem de considerar el primer pas. A partir del 1987
l'apartat, amb noms diversos, però molt semblants ("Llibre
infantil i juvenil", "Llibres infantils i juvenils") ja
esdevé fix, ja el podem considerar secció pròpia i, doncs,
pràcticament el trobem a cada número, tot i que es
continuen comentant algunes obres que podríem considerar
de LIJ a les seccions generals "Llibres" i "Material
d'Ensenyament". No cal dir que hi continuen apareixent
articles, fitxes didàctiques i fins i tot alguna
entrevista estretament relacionats amb la LIJ com la del
núm. 251 (octubre 1988, p. 8-10), feta a Francesc Boada,
amb un títol ben significatiu: "En plena expansió de la
literatura infantil i juvenil. Entrevista a Francesc
Boada, director literari de Pirene."
- A la dècada de 1990, i fins avui, no solament hem
de parlar d'una consolidació de la secció dedicada al
comentari de col.leccions i de llibres de LIJ i de les
referències força regulars que continuen en articles i en
apartats tan consolidats com la "Fitxa didàctica" o
l'entrevista, sinó que encara va adquirint més importància
tot el que fa referència a la Literatura Infantil i
Juvenil, fins al punt que l'any 1992 Joaquim Noguero és
nomenat coordinador de la secció i a partir d'aquí i del
seu interès pel tema es creen noves seccions o nous
apartats que tenen la LIJ com a referència, alguns dels
quals val la pena que comentem, tot i insistir que el
gruix de referències a la LIJ, a Escola Catalana, el
formen les ressenyes i crítiques de llibres i de
col.leccions destinades al públic infantil i juvenil.
- Entre aquestes noves seccions o apartats hem de
destacar: -"Els Monogràfics": Se'n comencen a publicar a
partir del núm. 271 (octubre 1990). Giren a l'entorn de
temes lingüístics i sociolingüístics, d'ensenyament...,
però entre els dedicats a la LIJ sobresurten: 295
("Literatura i Ensenyament"), 304 ("Literatura infantil i
juvenil"), 309 ("Especial il.lustració"), 314 ("La
literatura popular"), 326 ("L'ensenyament de la
literatura"), 334 ("Els clàssics"), 345 ("El teatre a
l'escola"), 356 ("Lectura i educació"), 360 ("La Ciència-
ficció").
- Val a dir que els articles dels monogràfics els
signen una bona colla d'especialistes en els temes
tractats. Pel que fa als referits al món dels estudis de
LIJ catalana podem destacar: T. Colomer, G. Lluch, G.
Janer Manila, R. Bassa, M. Rayó, T. Duran, F. Boada, T.
Mañà, A. Jané, "Joma", E. Larreula, Fina Rifà, M. Rius, J.
M. Aloy, C. Valriu, A. Sotorra i un etcètera ben llarg.
-"Comentari de llibres": és un apartat, inclòs a la secció
de "Literatura Infantil i Juvenil", que s'inicia al núm.
305 (desembre 1993, p. 39-41) i s'anuncia com a secció
trimestral: ressenyes molt breus i bibliografia des d'una
perspectiva temàtica: llibres a l'entorn del Nadal,
poesia, altres cultures i països, coneixements ("Llegir
per aprendre"), la cuina, els còmics, dracs, llibres-joc.
Sempre el signen tres bibliotecàries escolars: Lola Camps,
Imma Canal i Carme Martín.
- -"Els clàssics": També és un apartat inclòs a la secció
de "Literatura Infantil i Juvenil". S'inicia al núm. 310
(maig 1994) i s'hi presenten clàssics de la LIJ de tots
els temps, siguin obres o autors: R. Dahl, A. Fournier, E.
A. Poe, J. Verne, Süskind. Es reprén, amb disseny destacat
i centrat en títols concrets, més que no pas en autors, al
núm. 334 (novembre 1996) i dura fins avui. Tot i que les
primeres crítiques les va signar J. Noguero, a partir del
1996 és un apartat a càrrec de L. Serrasolses i M.
Alemany.
- -"Novetats": També és un apartat inclòs a la secció
de "Literatura Infantil i Juvenil". S'inicia al núm. 340
(maig 1997) i dura fins avui. En part podríem dir que és
una substitució de l'apartat "Comentari de llibres", tot i
que de bon començament coincideixen, ja que el Grup
Aurora, que és qui el signa, ens hi sol presentar cinc
títols de LIJ amb l'edat, la fitxa bibliogràfica i un
resum breu de l'obra.
- L'evolució, com em sembla que s'ha pogut apreciar,
ha estat espectacular, com ho ha estat la utilització de
la LIJ en l'ensenyament. Escola Catalana, a parer meu,
s'ha limitat a reflectir, segurament que encara no amb la
proporció que li correspondria, un canvi que s'ha produït
en la nostra societat, i sobretot en el món de
l'ensenyament, en relació a la LIJ, per molt que altres
mitjans, com veurem tot seguit, continuïn ignorant-ho.
- Revistes i diaris en general
- En aquest segon apartat, el panorama no és tan erm
i decebedor com ens crèiem, però Déu n'hi do, sobretot si
tenim en compte que l'atenció dedicada a la LIJ no sol
tenir res a veure, ni en quantitat ni en qualitat, a la
dedicada a la literatura per a adults. Només un exemple:
els diaris i les revistes que tenen seccions o suplements
literaris i culturals, solen dedicar una atenció digna a
la crítica de novetats, a l'estudi d'obres i d'autors, a
les entrevistes..., del que solem anomenar literatura
d'adults, mentre que a la LIJ només hi solen dedicar
ressenyes informatives i molt més espaiades en el temps
(hi ha uns blocs que gairebé han esdevingut clàssics:
Nadal-Reis, Sant Jordi i vacances d'estiu). És un fet que
la proporció entre la producció de llibre infantil i
juvenil/llibre d'adults i l'atenció informativa que s'hi
dedica no és gens paritària, tot i que jo diria que anem
avançant, a pas de tortuga, però anem avançant. El
panorama, certament, és més que millorable, però no podem
pas dir que sigui el desert que tots ens pensàvem,
sobretot tenint el volum de premsa en català que tenim
(amb aquesta afirmació sé que em guanyaré el qualificatiu
d'optimista impenitent, que més d'una vegada m'he hagut de
sentir, però...).
- Si comencem per les culturals n'hem de destacar
dues: l'una clàssica, Serra d'Or (1959), l'altra ben
recent, Lletres Valencianes (2000). La primera, des de
l'any 1968, manté una secció primer anual, després
bianual, i en alguns moments trianual i tot,
titulada "Llibres per a infants i adolescents", en què
primer Aurora Díaz-Plaja (1968-1995) i després Teresa Mañà
i Tarré (a partir del 1996) hi repassen les novetats
catalanes i les traduccions al català, inclosos els
assaigs sobre LIJ. La segona té una secció de ressenyes
de LIJ en qué s'hi comenten 14 títols a cada número amb la
reproducció de la coberta. Cada ressenya va signada per
noms ben coneguts del món cultural valencià com V. Borràs,
T. Llabata, A. Ramos, M. Amigó Peris, A. Peiró, F. Viadel,
A. Bea, J. A. Fluixà, J. Sebastià... Encara en l'àmbit de
les revistes culturals, hem d'assenyalar que darrerament,
la Revista de Catalunya, a més de publicar de tant en tant
alguns articles relacionats amb la LIJ (Gemma Lluch, M.
Montserrat Castillo, Vicent Ferrer i Mayans i qui signa,
Pere Martí i Bertran, també ha incorporat la crítica del
llibre infantil i juvenil a l'apartat "Guia de lectura"
(nòm. 157, desembre 2000, p. 142-143).
- Pel que fa a la premsa diària, hem de destacar el
diari Avui: entre 1980 i 1984, va dedicar un espai
setmanal al llibre infantil i juvenil, concretament al
suplement dominical "Lletres", a càrrec de Núria Ventura
(novetats, recomanacions sobre un tema, aniversaris...);
espai que es recupera el 9-7-1989, a càrrec d'Andreu
Sotorra, al suplement "Cultura", la base del qual és una
crítica d'un llibre (de vegades una col.lecció, diverses
obres d'un autor...). A la mateixa pàgina també hi
apareixen ressenyes breus d'altres llibres i una secció
dedicada al còmic.
- La resta de diaris varien una mica: La Vanguardia,
des del 28-6-1984 fins avui, publica un llarg article,
tres o quatre vegades l'any, d'informació sobre llibre
infantil i juvenil, obra de M. Eulàlia Ventalló. De
vegades té un caire monogràfic (llibres de coneixements,
poesia...), però habitualment consisteix en un conjunt de
ressenyes sobre títols molt variats, tant en castellà com
en català, agrupades per edats. En alguna ocasió també
inclou un article complementari, sempre relacionat amb
LIJ: per exemple "Un género en auge" (25-6-1999) parla
dels més de 35 premis de LIJ que es donen a l'Estat
espanyol. El Periódico no té ni secció fixa, ni
periodicitat, tot i que al suplement Llibres en ressenya
uns quants l'any de la mà de Teresa Duran (infantil) i Eva
Piquer (juvenil). El País/ Quadern, suplement en català
del diari El País, que apareix en edició catalana i
valenciana, tot i que entre 1984 i 1986 hi va dedicar un
article (novetats, ressenyes per temes...) setmanal o
quinzenal de la mà de Núria Ventura, actualment es pot dir
que no hi dedica cap mena d'atenció, excepció feta d'algun
article per Sant Jordi o per Nadal-Reis. A tall d'anècdota
podem dir que el darrer de Reis (2001) va guanyar el
primer premi Aurora Díaz Plaja. El suplement Presència
(actualment de 9 o 10 diaris comarcals: El Punt, Segre,
Regió 7, El 9 Nou, Diari d'andorra, El Diari de Sant
Cugat, Balears, El 3 de Vuit, L'Hora i fins i tot Wilaweb)
hi dedica una ressenya quinzenal a càrrec de Pep Molist i
de Maria Dolors Alibés.
- No és el que voldríem, però és el que hi ha.
Esperem que l'auge de la LIJ, la preocupació dels pares i
educadors per la lectura dels infants i joves, la
conscienciació de les diverses administracions pel tema
dels índexs de lectura de la població, tan baixos, i
encara la progressiva presa de consciència del món
cultural i intel.lectual del país per la lectura entre els
joves facin que més aviat anem avançant, com crec que
estem fem, que no pas retrocedint.
- Butlletins / revistes d'editorials
- Més d'un oient/lector es deu preguntar què hi fan
aquí un conjunt de revistes que en el fons són propaganda
dels llibres editats per l'editorial, fins al punt de ser
gratuïtes. Si tots els butlletins o revistes editorials es
limitessin a comentar llibres propis, amb breus fragments
crítics laudatoris ben seleccionats com fan, i han fet, la
majoria (La revista, Els llibres de l'Enciclopèdia,
Columnari, Empúries, Edicions 62, Cercle de lectors --amb
El Petit Cercle, subtitulat "Per a nens i nenes de 0 a 12
anys--, etc. etc. etc.), segurament no m'hauria ni
plantejat de fer un apartat d'aquestes característiques;
però l'existència d'unes quantes revistes, la qualitat
literària de les quals és reconeguda, que a més inclouen
articles, entrevistes i treballs que sovint val la pena de
tenir en compte, em va fer decidir per aquesta
possibilitat. Entre aquestes revistes, a cavall entre la
revista cultural, o fins i tot pedagògica, i el butlletí
editorial, gratuïtes com les anteriorment citades i d'un
format i un nombre de pàgines molt variats, n'hauria de
destacat cinc, però com que tres ja han desaparegut, em
limitaré a les dues existents.
- La primera pertany a l'editorial valenciana
Bromera. Es tracta de L'illa (1990), subtitulada "Revista
de Lletres", en cada número de la qual destaca un dossier,
una entrevista i diversos comentaris de llibres de
l'editorial. La majoria d'articles i ressenyes van signats
i tant poden ser escrits per a la revista, com ja
publicats en d'altres. La llista de col.laboradors és
d'allò més extensa i tot i que hi predominen els
valencians (V. J. Escartí, Josep Franco, X. Ricardo Trigo,
J. F. Mira, Joan Fuster, J. Palomero, V. Pitarch...) ,
també n'hi ha una bona colla d'altres indrets del Països
Catalans (Jaume Fuster, Agustí Alcoverro, David Castillo,
M. M. Marçal, Biel Mesquida...) i fins i tot de forasters
(Fernando Savater, Jon Kortázar...). Altres aspectes de la
revista que cal destacar són els monogràfics, d'allò més
diversos, des dels dedicats a Dario Fo, Joan Fuster o
Ferran Torrent, passant pels que ens parlen del Pacte
lingüístic, els premis literaris o la LIJ (els núm. 4 i
16, ben destacables i amb noms de primera fila com Gemma
Lluch, J. A. Fluixà, Pasqual Alapont...). I encara les
entrevistes, com les realitzades a I.C.Simó, M. Xukri,
Jordi Mata... i a diversos autors de LIJ: E. de Lanuza, G.
Llobet, F. Bodí, V. Pasqual... Sens dubte es tracta d'una
revista d'un gran prestigi i d'una influència gens
despreciable, ja que té un tiratge més que digne per a les
nostres latituds: 25.000 exemplars.
- La segona, Notícia de llibres infantil i juvenil
(1991), editada per la llibreria Robafaves de Mataró i
distribuïda gratuïtament a la pròpia llibreria i en una
dotzena llarga de col.laboradores, la formen una extensa
bibliografia de novetats més una sèrie de ressenyes
signades dels llibres més destacats, triats per un grup de
lectors que es reuneixen un cop cada mes a la llibreria
(mestres, bibliotecaris, llibreters...), alguns ben
coneguts en el camp de la LIJ catalana: L. Casas, S. Davins, Aurora Díaz-Plaja, Pep Duran, M. Escardó, C.
Fernández, G. Gorchs, T. Graupera, Marta de Juan, H.
Jubany, C. Lladó, V. Lloret. M. Majó, F. Martín, Pep
Molist, A. Peiró, M. Pelai, J. Poch, T. Portella, X.
Velasco, etc. Aquest plantejament l'acosta més al butlletí
bibliogràfic Quins llibres...? (Rosa Sensat i Abacus), que
no pas al típic butlletí editorial, i el converteix en una
eina força utilitzada pels ensenyants.
- Revistes específiques de LIJ
- Aquest apartat, no cal dir-ho és el menys extens,
ja que només hi estudiarem cinc revistes, aquelles que
específicament es dediquen a la divulgació i l'estudi de
la literatura infantil i juvenil.
- La primera, per antiguitat i perquè per a molts és
l'única revista literària de LIJ catalana, és Faristol
(1985), editada pel Consell Català del Llibre per a
Infants i Joves (OEPLI/ IBBY). L'han dirigida
successivament Martí Olaya, Anna Gasol i Teresa Duran i té
una periodicitat més aviat irregular (entre 2 i 4 números
l'any). Es tracta d'una revista, com hem dit, que té una
tasca divulgadora, sobretot a través de les ressenyes i de
les crítiques dels llibres que es publiquen en català (a
partir del núm. 31 se centren en llibres d'autors
catalans), que agrupa per franges d'edat; però també a
través de seccions fixes com "Noms nostres" (abans
titulada "Els nostres escriptors i il.lustradors")
o "Notícies i avisos". Els monogràfics i articles, molt
variats però sempre relacionats amb el llibre infantil i
juvenil (lectures escolars, il.lustració, corrents
literaris, congressos...), també tenen un caire
divulgatiu, però hi predomina més la reflexió, l'estudi i
fins i tot l'intercanvi d'opinions entre professionals i
estudiosos sobre temes diversos. No cal dir que els signen
els noms més coneguts de la LIJ catalana: R. Mut, T.
Duran, A. Jané, J. Carbó, F. Boada, F. Sales, M. Company,
F. Rifà, J. Cela, O. Vergés, L. Casas, T. Mañà, M. Rayó,
G. Janer Manila, M. Olaya, M. Millan, M. Castillo, T.
Blanch, J. M. Aloy, P. Molist...
- La segona és CLIJ (Cuadernos de Literatura
Infantil y Juvenil) (1988), revista que tot i ser en
castellà, dedica una atenció preferent a tot el que fa
referència a la LIJ catalana (ressenyes, premis,
informacions variades, autors i il.lustradors,
monogràfics...). Des del número 1 la dirigeix Victoria
Fernández i podem dir que comparteix molts aspectes amb
Faristol: monogràfics variats, ressenyes agrupades per
franges d'edat, notícies... Se'n diferencia, naturalment,
en d'altres: els articles, per exemple, s'agrupen en
seccions molt diverses i a totes hi trobaríem, en un
número o altre, referències a la LIJ catalana: "En teoría"
(debat teòric sobre la LIJ o aspectes que s'hi
relacionen), "Estudio" (estudis d'autors o obres de
LIJ), "La práctica" (experiències dutes a terme en el món
de l'ensenyament, els mitjans de comunicació..., sempre en
relació a la LIJ), "Colaboraciones" i "Reportaje"
(articles sobre temes molt variats: editorials noves,
llibres d'èxit comentats per escriptors o crítics
diversos, celebracions especials, trobades sobre LIJ...).
I encara en un parell de seccions ben originals, "Tinta
fresca" i "Autorretrato", que ens presenten un autor i un
il.lustrador per encapçalar una obra seva. En aquesta
secció hi apareixen obres de creació, fonamentalment
contes, en qualsevol de les llengües de l'Estat.
- La tercera revista, Fadamorgana (1999), porta el
subtítol "Revista Galega de Literatura Infantil e Xuvenil"
i tot i que dedica una atenció preferent a la LIJ gallega,
també dedica algunes pàgines a la feta en altres llengües
(castellà, portuguès, euskera...). La pàgina en català
apareix a cada número i inclou dues o tres ressenyes
signades per M. Àngels Ollé.
- La quarta, La Il.lustració (1994-1998), té les arrels en
l'antic Butlletí. Associació Professional d'il.lustradors
(1988-1994) i la continuació en una nova revista nascuda
arran de la federació de les tres grans associacions
d'il.lustradors estatals (catalana, valenciana i
madrilenya): al número 0 es diu La ilustracion-La
il.lustració-Irudia-A ilustración (novembre 1998). El
número 1 i el 2 ja es titulen La i, porten el títol
anterior en les quatre llengües com a subtítol i tenen la
característica de ser redactats en castellà com a llengua
bàsica i publicar articles en les altres llengües de
l'Estat, amb els textos traduïts al final (el núm. 0
encara és una provatura i és una mica diferent). Els 19
números de La Il.lustració són presentats com "la revista
dels il.lustradors, dibuixants, ninotaires,
caricaturistes, grafistes i consumidors d'il.lustracions
en general" (Butlleta de subscripció inserida a diversos
núm.) i són molt variats pel que fa a continguts, sempre
centrats en el món de la il.lustració i amb un caire molt
reivindicatiu.
- La darrera revista, titulada Seminari de
literatura infantil i juvenil (1993) és un butlletí del
Seminari de Literatura Infantil i Juvenil de la Fundació
Barceló, que dóna títol a la revista; estretament lligat
al Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat
de les Illes Balears, que se'n fa càrrec en solitari a
partir del núm. 15, tot i que la Fundació hi continua com
a col.laborador. N'han aparegut 19 números, molt
irregulars tant pel que fa a la periodicitat, com al
nombre de pàgines. Els continguts, també ho són molt,
d'irregulars, i no pas pel rigor i l'originalitat dels
treballs, sinó perquè fan una mica la impressió de ser una
mena de calaix de sastre en el qual cap tot allò que
tingui relació amb la LIJ, catalana o universal. Per això
hi trobem conferències, comunicacions, articles reproduïts
d'altres mitjans, ressenyes de llibres d'assaigs sobre
LIJ, bibliografia... Solen tenir un caire més universitari
o erudit que no pas divulgatiu i hi col.laboren noms ben
coneguts de la LIJ de les Illes, però també del Principat,
del País Valencià i alguns francesos i tot: G. Janer
Manila, Janine Despinette, C. Valriu, Maryse Badiou, Célia
Riba, Ramon Bassa, Teresa Duran, Gemma Lluch, Anna M.
Vidal. Maria Ferrer, Miquel Rayó, Pierre Pirou...
- Revistes infantils i juvenils
- D'entrada, en aquest apartat, volem deixar clar
que només farem un repàs de les revistes actuals. Per fer-
se una idea de les que les han precedit, tenim els estudis
ben documentats i d'allò més útils de Teresa Rovira i M.
Carme Ribé (Bibliografía histórica del libro infantil en
catalán, Ed. Asociación Nacional de Bibliotecarios,
Archiveros y Arqueólogos, Madrid, 1972) i d'Enric Larreula
(Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions
62, 1985). Les poques que han aparegut i desaparegut a
partir de 1984, com El Micalet Galàctic o L'Avui dels
Súpers, tampoc no les tindrem en compte, ja que no
modificarien en res les conclusions de l'anàlisi de les
actuals. D'aquesta anàlisi se'n desprén una valoració
d'allò més positiva, tant pel nombre i la varietat,
inclosa la territorialitat, com per la qualitat del
conjunt, inclosos els continguts. Ara bé, si aquests
continguts els analitzem en relació a la LIJ, i sobretot a
la promoció i estudi del llibre per a infants i joves que
també s'hauria de fer des de les dites revistes, la
valoració canvia radicalment, com veurem.
- Actualment trobem tretze revistes infantils i
juvenils en català, d'allò més variades, tant pel que fa
al format, com als continguts. Podríem agrupar-les de
diverses maneres, però ens ha semblat de fer-ho atenent
algunes característiques, tant externes com de continguts.
En un primer bloc analitzarem quatre revistes, dues de les
quals podem considerar clàssiques, tot i que per raons
històriques ben conegudes de tothom només una arriba als
cinquanta anys, i encara els celebra enguany. Ens referim,
naturalment a Tretzevents, la revista nascuda a l'empara
del bisbat de Solsona l'any 1951, amb el nom de L'Infantil
(1951-1973). Es tracta d'una revista quinzenal, que ha
tingut diverses etapes, la darrera de les quals, dirigida
per M. Ginesta, ha significat un canvi de disseny
important, una potenciació dels il.lustradors nacionals, i
una dedicació a les franges d'edat més baixes per
diferenciar-se de Cavall Fort. També, una reducció
significativa de l'atenció al llibre infantil i juvenil,
val a dir-ho, ja que la secció trimestral que s'hi
dedicava i que durant gairebé vint anys (des del núm. 247,
desembre 1975, fins al núm. 700, febrer 1995), Maria-
Eulàlia Ventalló va conduir, ha desaparegut i no ha estat
substituïda, de manera que actualment se n'hi recomanen i
comenten ben pocs, de llibres, excepció feta d'algun extra
de Sant Jordi.
- L'altra, naturalment, és Cavall Fort (1961), també
quinzenal i també nascuda a l'empara de l'església, tot i
que des de fa anys és una revista independent que han
dirigit Josep Tremoleda (1961-1979), Albert Jané (1979-
1997) i Mercè Canela (1998). Es tracta d'una revista
juvenil pensada per a lectors a partir de 10 anys, en la
qual trobem còmics, contes, seccions de lleure ("El nostre
concurs"...), articles de divulgació cultural,
científica... Tractant-se d'una revista infantil que té
pretensions educatives, a més de lleure, no ens ha de fer
estrany que la LIJ catalana hi tingui un gran pes, al
llarg dels anys: ressenyes de llibres, entrevistes, contes
i adaptacions literàries de clàssics de LIJ, etc. A la
secció "Llibres", tot i que ha anat variant, durant anys
hi trobem ressenyes signades per diversos autors (J.
Carbó, Albert Jané, T. Duran...). Des del 1984 Rosa Mut hi
col.labora i aviat és qui més s'encarrega de la secció de
LIJ, que sol ser de dues pàgines. L'any 1999 continua,
però ara hi comenta tres llibres mensuals a la
secció "Tria i remena". També és interessant, la
secció "Llegir de gust", que també és de ressenyes, però
més informal i variada, ja que la fan els mateixos
lectors, que hi recomanen els llibres que més els han
agradat. Comença ja l'any 1990 i encara dura, tot i que
des del 1999 s'inclou en la secció "Tria i remena" i es
titula "Els lectors ens recomanen". També cal destacar els
còmics publicats, alguns adaptacions d'obres juvenils
d'éxit com les sèries de Josep M. Madorell basades en
obres de Joaquim Carbó com 'La casa sota la sorra'... I
encara els contes, deguts a grans noms de la LIJ catalana
de tots els temps: Pere Calders, J. Vallverdú, A. Sotorra,
O. Vergés, J. Sennell, J. Carbó, J. Cabré, S. Estradé, F.
Boada, E. Teixidor..., molts dels quals han estat
recollits posteriorment en volum.
- En una línia semblant a les anteriors, però amb
menys mitjans ja que els subscriptors manen, trobem dues
revistes infantils: la valenciana Camacuc (1984) i la
mallorquina L'Esquitx (2000). La més antiga, als inicis,
la va editar la Federació d'Entitats Culturals del País
Valencià i actualment l'edita l'editorial del mateix nom.
Es tracta d'una revista infantil, en què predomina el
còmic, tot i que també publica contes, notícies, seccions
fixes com "Contactes" o "La barraqueta de la ciència"...
Una secció breu titulada "Recomanem" sol ressenyar dos
títols de LIJ de la mateixa editorial Camacuc. L'atenció a
la LIJ, doncs, hi és pràcticament nul.la.
- De la mallorquina, al moment de redactar aquestes
ratlles, només n'hem pogut veure els dos primers números.
Es tracta d'una revista per a lectors a partir de 8 anys.
Al núm. 1 (octubre del 2000), l'Editorial la presenta
així: "Vol ser un mitjà per informar-vos i entretenir-vos
amb articles, còmics, passatemps, concursos..., sobretot
allò que vos interessa."(p. 2). Entre els col.laboradors
hi trobem noms coneguts en el món de la LIJ, com Joan de
Déu Prats o Caterina Valriu. En els números publicats fins
ara hi predominen els còmics i els reportatges, alguns
dels quals són de les Publicacions de l'Abadia de
Montserrat. Pel que fa a la LIJ hem de destacar "La tira
de Joan Miquel Morey", en la qual comenta còmics, llibres
de LIJ, vídeos...
- En el segon bloc analitzarem les tres revistes del
grup Bayard, un grup editorial francès que edita revistes
per a joves en diverses llengües, des de la prelectura
fins als joves de més de 14 anys. En català ara com ara
només en podem trobar tres, totes aparegudes l'any 1984:
Cucafera, Tiroliro i Reporter Doc. Totes són mensuals,
d'una gran qualitat, d'un disseny molt acurat i fetes amb
molts mitjans: fotografies i còmics a tot color,
retallables... Els tiratges ho permeten, ja que només es
fan traduccions dels textos, i en molt pocs casos
adaptacions.
- Cucafera és una revista infantil, que podem
considerar adreçada a primers lectors, tot i que
l'editorial la presenta a partir de 4 anys (en altres
llengües en tenen una d'anterior per a prelectors). Conté
còmics, jocs, endevinalles, manualitats, reportatges molt
il.lustrats (sobretot d'animals, plantes...) i amb textos
molt assequibles, i contes amb moltes il.lustracions.
També publica algun monogràfic (Nadal...). No s'hi
comenten llibres, però hem de destacar el valor que es
dóna al conte i a les il.lustracions.
- Tiroliro és per a lectors a partir de 7 anys, amb
un marcat caràcter pedagògic i de potenciació de la
lectura, ja que els continguts se centren en un o diversos
contes traduïts i en diversos jocs variats, però molt
centrats en qüestions lingüístiques (endevinalles, sopes
de lletres...), tot i que també inclouen manualitats,
acudits... Per potenciar la lectura i l'escriptura també
ha creat un concurs adreçat als escolars de 2n i 3r curs
de primària, titulat "Jo sí escric" --sic--, els guanyadors
del qual es publiquen a la revista. També té sempre una
part dedicada al còmic i un apartat dedicat a fitxes
d'animals.
- Reporter Doc és la primera revista juvenil del
grup (en altres llengües n'hi ha una altra per a lectors a
partir de 12 anys), recomanada per a lectors a partir de 9
anys. També té un marcat caràcter pedagògic, ja que els
continguts són clarament de coneixements: reportatges
sobre animals i ciència, còmics històrics, club de lectors
(amb secció de consulta al veterinari per a mascotes)...
També n'hi ha de més lúdics com ara el còmic d'aventures,
el reportatge sobre esports i una nova secció, "Enigma",
afegida a la nova etapa (octubre 2000, marcada entre
altres aspectes pel canvi de format)... Només podem parlar
de continguts de LIJ en la nova etapa, ja que dintre de la
secció "Club lectors", molt ampliada, dedica un comentari
mensual a un llibre, de literatura o de coneixements,
adequat a l'edat.
- En conjunt unes revistes molt atractives per a
infants i joves, de les quals hem de lamentar la poca
importància que donen a la LIJ, malgrat la potenciació del
conte i de la lectura que pretenen, fruit en bona part de
la política de traduir molt i adaptar poc.
- Al tercer bloc, força divers, hi agrupem un
conjunt de revistes estretament lligades a la premsa,
sigui pel format, sigui pel fet de ser-ne suplements.
- En primer lloc, ja que es tracta d'una revista més
emparentada amb les anteriors, parlarem de La Revista dels
Súpers (1997). Es tracta d'una revista juvenil en principi
adreçada als socis del Club Super3, però d'abast molt més
ampli ja que es distribueix mensualment amb La Vanguardia
i es ven solta al quiosc. Publica reportatges variats
(esport, ciència, natura, cinema, música...), informació
sobre novetats (discogràfiques, de vídeos i videojocs,
però de llibres no en parla mai), còmics, passatemps, i
activitats diverses per als socis del Club
(correspondéncia, dibuixos, fotografies, concurs...). És
editada a tot color i amb una estètica molt lligada a la
dels personatges del Club Super3 de TV3. Amb la LIJ no
podem dir que hi tingui relació, ja que no publica ni
ressenyes, ni entrevistes o reportatges sobre escriptors,
excepció feta d'alguns llibres o còmics editats en vídeo o
en sèries de televisió. El llibre, com per als programes
televisius del Club, és un objecte si no inexistent sí
prescindible.
- Lletra Jove (1992), El Periódico de l'Estudiant
(1992) i Secundèria (1994) són tres revistes juvenils en
format de diari (29,5 x 42 cm., 33 x 44 cm. i 29 x 37 cm.
respectivament). La primera és una revista interescolar,
com assenyala el subtítol, en què els centres i els
alumnes poden fer pràctiques d'expressió, de periodisme,
de llengua (la patrocina el Servei d'Ensenyament del
Català del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya). Tots els textos són escrits per alumnes de
centres i nivells diversos (a partir de 12 anys, tot i que
en algun cas també n'hi ha de més petits) i són d'allò més
variats: entrevistes, passatemps, còmics, enquestes,
narracions i poesies, informacions (activitats, visites
d'autors...), ressenyes... Pel que fa a la LIJ, hem de
destacar les ressenyes fetes pels mateixos alumnes, que hi
recomanen els llibres que més els han agradat. Durant uns
anys van aparèixer sota l'epígraf "Llibres", però no podem
dir que la secció fos, i ara encara menys, fixa.
- El Periódico de l'Estudiant és una iniciativa d'El
Periódico de Catalunya, amb el suport de diversos
departaments de la Generalitat, de la Diputació i
d'algunes empreses, com Enciclopédia Catalana o Q. F.
Bayer, Gas Natural, Aigües de Barcelona... En una carta de
presentació, datada a Barcelona l'octubre de 1992 ens era
presentat així: "És un projecte que es fonamenta en tres
aspectes bàsics. El desig de millorar el nivell cultural
que suposarà augmentar l'índex de lectura de premsa diària
entre els més joves. La necessitat d'una publicació
periòdica de contingut eminentment pràctic, que asseguri
la seva utilitat, tant per al personal docent com per als
alumnes. I el compromís de l'equip editorial, dirigit per
Antonio Franco Estadella, garantint la qualitat i la
continuïtat de la publicació en els propers cursos." Per
tot això ja veiem que és una revista adreçada als alumnes,
però també als professors (de Llengua, de Socials,
d'ètica...), que la poden utilitzar com a material de
suport. Té un format de diari, amb pàgines impreses a tot
color i d'altres en blanc i negre, amb seccions variades,
però molt fixes, tot i que han anat canviant al llarg dels
anys. Així com als primers anys hi va haver una secció
dedicada als llibres, on es publicaven informacions,
ressenyes, però també articles (per ex. núm. 5, febrer
1993, n'hi ha un d'extens de Júlia Lorenz dedicat a la
novel.la policíaca titulat "Lladres i policies"), des de
fa uns quants anys l'atenció dedicada a la LIJ és mínima,
fins al punt que ha quedat reduïda a "L'Agenda".
- La tercera, Secundèria és una revista gratuïta,
amb força anuncis, adreçada a estudiants d'Institut
(Secundària i Cicles Formatius), feta, com diu la mateixa
revista, per "un equip de gent jove per a la gent jove".
és molt variada pel que fa als continguts: entrevista
mensual, reportatges d'actualitat (medi ambient, música,
esports, moviments alternatius, esdeveniments d'arreu del
món...), agenda (d'activitats culturals, espectacles...),
recomanacions (cinema, webs, llibres, jocs...). També dóna
una informació especial sobre estudis, associacionisme
juvenil... Pel que fa a la LIJ, a la secció "En òrbita"
entre moltes recomanacions sempre n'hi ha alguna de
llibres, sovint de LIJ, tant recomanats per la Redacció
com pels mateixos lectors (les ressenyes solen anar
signades). També s'hi entrevisten escriptors com Quim
Monzó, I. C. Simó...
- El quart bloc, i últim, el formen dues revistes
mensuals ben especials, ja que són editades pel Centre de
Producció Bibliogràfica de l'ONCE en braille. Es tracta de
Tocar i parar (1984) i d'Esclat (1995). La primera és una
revista per a nens i nenes d'entre 5 i 10 anys i la
segona, per a joves d'entre 11 i 18 anys; en tots dos
casos han de tenir coneixements del sistema de lecto-
escriptura Braille. Les revistes pràcticament no tenen
producció pròpia, sinó que adapten articles, passatemps,
reportatges, entrevistes... de revistes i publicacions en
tinta, majoritàriament en català (Cavall Fort,
Tretzevents, Cucafera, Reporter Doc, La Revista dels
Súpers), tot i que també se'n tradueix algun (Súper
Júnior...). De continguts en relació a la LIJ no podem
pas parlar-ne, excepció feta dels contes i les narracions
que s'hi publiquen i del fet que de tant en tant s'hi
comenti o ressenyi algun llibre dels produïts per a
infants i joves en braille.
- Les conclusions
- La presència de la LIJ als mitjans de comunicació
no podem pas dir que sigui nul.la, però sí que podem
afirmar que encara és migrada i que té un caire merament
informatiu a la majoria de diaris i revistes de tot tipus.
Hi trobem a faltar, amb les excepcions que hem apuntat,
crítica i estudis rigorosos de LIJ.
A més no sembla pas haver-hi gaire pressa per
canviar-la, aquesta situació, ja que la presència de la
LIJ a molts mitjans, massa, sembla més deguda al
voluntarisme de quatre convençuts, que hi han insistit,
que hi coneixen algú..., que no pas a plantejaments
rigorosos que tinguin en compte el mercat i la producció
del llibre infantil i juvenil, el valor de la LIJ tant des
del punt de vista formatiu com literari, la capacitat
d'una bona colla de professionals (crítics, estudiosos,
bibliotecaris, llibreters, educadors), etc. En definitiva,
hi trobem a faltar un projecte d'informació, estudi i
difusió de la LIJ que s'integri en el projecte global de
cada un dels mitjans.
L'esquifidesa de la presència de la LIJ és
especialment greu en les revistes infantils i juvenils
(dels programes infantils i juvenils dels mitjans
audiovisuals val més ni parlar-ne), ja que el tractament
que hi rep, si n'hi rep, fa que el jove lector, que hauria
de ser el primer destinatari de la informació rigorosa
sobre LIJ, sempre la vegi com un element tangencial, si no
prescindible i, doncs, que només valori allò que se li
ofereix amb més insistència: videojocs, compactes,
pel.lícules, cantants, actors, esportistes...
Malgrat tot, em sembla que anem fent passos
endavant, per molt que aquests passos siguin de pardal i
molts els voldríem de llebre i, si pogués ser, de dimoni i
tot.
- Pere Martí i Bertran
- Article publicat en el recull de conferències del cicle "La literatura per a joves, de la creació a la comunicació", Fundació Caixa Sabadell, 2002, organitzat per la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
| Articles | Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home]
|