Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
«Fliegen sie nach Frankfurt?»

Andreu Sotorra

M'han dit que alguns del ram de la ploma catalana, des que ha començat l'any de Frankfurt, dediquen mitja hora de lectura cada dia a memoritzar frases útils en alemany. Per si de cas. I és que no tothom parla català al món, com alguns es pensen. El cas és que, com a mínim, els que inverteixen trenta minuts de lectura —ni que sigui de vocabulari alemany— compleixen amb un dels propòsits de la llei del llibre: llegir cada dia mitja horeta com qui fa la migdiada.

Aquest és l'últim Sant Jordi que parlem de Frankfurt. Ara pot semblar increïble, però, pel Sant Jordi del 2008 ja no se'n recordarà ningú, de Sant Frankfurt, ni que al cel sigui. Per això, més val baixar dels núvols ara que encara hi som a temps. No fos cas que topéssim de cap en una i altra roca per culpa d'haver estat més cecs que la vaca que ens agermana.

Mirin: en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, els aires que corren és que les crides a frenar la inflació editorial no han servit de res. Durant l'any que hem deixat enrere, han sortit de les premses catalanes, gallegues, basques i espanyoles uns 55 milions de llibres destinats als infants i joves —l'edició general arriba a 321 milions d'exemplars—. I, a la vegada, hem constatat també que la xifra de llibres editats per a joves ha tornat a augmentar un 10% en relació a l'any anterior. És el gruix de llibres més elevat dels últims cinc anys. Però, compte!, un 30% del total d'aquests 55 milions de llibres ha tornat a la pasta de paper. És a dir, uns 16'5 milions d'exemplars. Unes mermes que contrasten amb la buidor de les lleixes de les tan promeses biblioteques especialitzades i escolars.

També sabem que, a causa d'aquesta saturació editorial, s'han reduït els tiratges. Ara se'n fan, de mitjana, uns 4.800 per títol. Però no pensem pas que són tiratges de llibres de fons, no. Són sobretot de novetats. El preu de venda mitjà d'aquest àmbit es manté en els 7 euros i ja hi ha qui diu que ha tocat sostre.

Per fugir de les reedicions, la tendència de l'últim any ha estat replantejar editorials, recanviar caps d'edició, clausurar col.leccions i obrir-ne de noves, descatalogar desenes de títols —sota el criteri comercial que el llibre que no es ven no té dret a existir—, remodelar cobertes i experimentar noves sèries per fer front a una situació sense rumb fix que paradoxalment publica molt i llegeix poc, contradient qualsevol llei elemental de mercat.

Malgrat tot, la literatura infantil i juvenil continua representant, segons l'Anuari de l'Edició, un 17% del publicat. És a dir, de 70.000 títols anuals de tots els àmbits, la literatura infantil i juvenil n'aporta 12.000 entre àlbums i edicions convencionals. Però les dades també desvelen un fet alarmant : s'han venut 1'4 milions de llibres menys que l'any anterior. Això explica també que les liquidacions de drets d'autor diu que cada vegada són més migrades.

¿I per quins canals arriben ara els llibres infantils i juvenils als lectors catalans? Principalment a través de les llibreries tradicionals, encara. I en la seva gran majoria, per prescripció facultativa. Agradi o no agradi —aquesta no és ara la qüestió—, l'edició catalana no agrairà mai prou al professorat dels últims trenta anys la seva obsessió per mantenir l'alè de la literatura a les aules.

Per això, em sembla oportú, avui, escoltar-los. Segons una enquesta entre els professionals de l'ensenyament catalans, el 63% creu que la literatura ajuda a desenvolupar la imaginació i la creativitat; un 52% pensa que la lectura millora la comprensió i l'expressió; un 35% dóna més importància a l'hàbit lector que no pas a la qualitat de la lectura; un 44% està convençut que, al marge que la família sigui o no lectora, l'alumnat se la fa seva si es treballa a l'escola; un 17% creu que no és convenient lligar la lectura amb exàmens i treballs; i un 18% assegura que, de cada curs, sempre hi ha un grup important que acaba afeccionant-se a la lectura.

Per aconseguir aquests objectius, un 75% del professorat ha tornat a la lectura en horari escolar, sovint, en grup i en veu alta; un 58% organitza fòrums amb autors o fa activitats literàries; un 66% analitza la valoració del llibre llegit; un 74% treballa la comprensió del text; i un 34% organitza debats al voltant de la lectura feta.

¿I com s'escullen avui els llibres de literatura als centres educatius? Doncs, un 87% del professorat valora molt que l'edició entri per la vista; un 78% busca que els protagonistes siguin personatges coneguts o amb qui es puguin identificar els lectors; i un 62% prefereix que l'autor sigui català. I sobre les èpoques dels autors, a l'ensenyament primari, els clàssics no arriben a l'11%, mentre que s'enfilen fins al 31% a la secundària; els autors contemporanis són escollits en un 73% a primària i en un 47% a secundària; el 50% del professorat escull un mateix llibre per a tots; i un altre 50% deixa que l'alumnat faci la tria del llibre.

Com en tantes altres especialitats, la llengua i la literatura, estretament relacionades, tenen tants mètodes com professionals que els apliquen. Per sort, no existeix la recepta única. Cada escola, cada grup i cada lector són un món. ¿És per això també que hi ha una diversitat tan gran de llibres? El cas és que l'ombra de Sant Jordi cada any és més allargada. Ah!, i si algú de vostès se'n va a Frankfurt, a reveure, o més ben dit: Auf Wiedersehen!

[Article publicat a la secció de Literatura Infantil i Juvenil. Suplement de Cultura. Diari Avui, 23.04.2007]