Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
Al cinema, tot era bonic...

Andreu Sotorra

Aquest és un Sant Jordi moderat, pel que fa a llibres. L'allau de novetats que proporciona l'altra data clau de l'any, Nadal, ha deixat una mena de ressaca que ha donat ara una edició mesurada, almenys pel que fa a l'àmbit del llibre per a infants i joves, que, més que reduir-se o acumular-se en un únic dia, s'ha anat produint i preparant progressivament durant el trimestre.

La realitat és que, definitivament, ja no hi ha novetats estrictes de Sant Jordi en cap àmbit literari sinó que es recuperen aquells títols que s'han avançat amb motiu de l'excusa de la Setmana del Llibre en Català i es recuperen aquells altres títols que, encara recents, poden passar per novetats.

Tenint en compte la curta durada de vida que tenen actualment molts llibres a les prestatgeries, encara més curta a les taules de novetats de les llibreries, aquest anar i venir, aquest allargassament de fer passar per novetats aquells llibres que han vist la llum durant tres mesos és una estratègia que indirectament beneficia el món del llibre perquè li dóna uns mesos de vida, ni que sigui amb respiració assistida.

Aquest és també l'any de les adaptacions cinematogràfiques. És evident que el cinema sempre ha estat un cosí germà de la literatura. I que la literatura catalana ha tingut algunes adaptacions brillants d'obres literàries que en segons quins casos potser no s'haurien conegut prou si haguessin quedat fidelment limitades en suport llibre.

En l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, hi ha dues bones notícies coincidint amb aquest Sant Jordi. D'una banda, l'adaptació a una sèrie de dibuixos animats de la vida d'Asha (Miró), a partir del seu llibre biogràfic La filla del Ganges, després d'un concurs de propostes que ha guanyat l'il.lustrador Jordi Sunyer. D'altra banda, l'escriptor Jordi Sierra i Fabra està treballant en el guió cinematogràfic de la seva novel.la Camp de maduixes (Cruïlla). En sortirà un telefilm que posarà a la pantalla la història de la protagonista de la novel.la, al voltant de la trampa de les drogues.

Em confirmava fa uns dies el director de cinema Toni Verdaguer, que en el seu historial té adaptacions de novel.les com La teranyina, de Jaume Cabré, que les necessitats pressupostàries del mitjà cinematogràfic han traspassat i gairebé institucionalitzat el gènere del documental a la pantalla gran. Fer una pel.lícula té un cost molt més elevat que fer un documental. Sense la televisió, el cinema és una temeritat. I sense una televisió catalana disposada a coproduir obres pròpies, el cinema català ja no és una temeritat, és una fal.làcia.

Les adaptacions cinematogràfiques o, com a mínim, televisives, que han començat a caminar aquest Sant Jordi (la sèrie animada sobre La filla del Ganges i el telefim sobre Camp de maduixes) són una petita escletxa positiva. Però la literatura catalana té molts més arguments històrics, costumistes o simplement de ficció, que en una cultura normalitzada trobarien paral.lelament un canal obert a través de la pantalla i que, aquí, a causa d'una falta de política cultural global d'expansió i difusió, i una mena de concessió del sector conformista i si us plau per força a productores foranes i de criteris sense personalitat i identitat pròpies, es mantenen congelats amb el perill de ser oblidats o superats pel temps.

Herois clàssics o contemporanis catalans esperen, i si no ho esperen, segur que se sentirien complaguts, de veure's imaginats, representats i reinventats a la pantalla, la seva parenta gran. I els seus autors, segur que també.

Tinc la sensació que no tot és qüestió de carretades de dòlars, o d'euros, sinó de ganes i, sobretot, de convenciment. I de creure-hi. I de conèixer el bo i millor del que tenim. Perquè els llibres són un tresor, però ¿qui s'atreveix a negar allò que diu que al cinema, tot era bonic...?

[Article publicat en el Suplement Cultura. Diari Avui, 23.04.2003]