Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
Per Nadal, un Nobel a casa!

Andreu Sotorra

Fins fa uns anys, els editors catalans de llibres per a infants i joves aspiraven —discretament perquè gairebé no existien traduccions d'obres catalanes a cap altra llengua, com ara— a ser presents en el premi Hans Christian Andersen, considerat fins fa poc el Nobel infantil i juvenil, que s'atorga cada dos anys dins de la Fira del Llibre de Bolonya, la més important d'aquest àmbit.

El fet és que si fins a avui no hi hagut cap Nobel català, tampoc no hi hagut cap Andersen català. I malgrat que un Nobel o un Andersen no canviarien gaire les coses de cara endins, sí que faria l'efecte que, a la resta del món, algú coneix la literatura catalana, la que consumeixen en conjunt, des de fa dècades, milions de lectors petits i joves.

Però des de fa quatre anys, el Nobel de debò del llibre infantil i juvenil no és el Hans Christian Andersen, no, sinó el Memorial Astrid Lindgren, un premi que, en honor d'aquesta autora, es convoca a Suècia, des del Consell Nacional de Cultura, que presideix un membre de la monarquia sueca, i que és dotat amb 5 milions de corones, uns 550.000 €, la meitat de la dotació del Nobel.

Podria semblar un premi inabastable si no fos que l'organisme suec és qui demana a tot el món, com fa l'Acadèmia amb el Nobel, candidatures d'escriptors, il.lustradors i promotors de la literatura infantil i juvenil. El premi s'atorga cada any el març. Les candidatures del 2007 ja estan tancades. Un any significatiu perquè es commemora el centenari del naixement d'Astrid Lindgren (1907-2002), l'autora de 'Pippi Langstrum' —'Pipi Calcesllargues', en les versions clàssiques d'Editorial Joventut—, i que els suecs no deixaran passar per alt.

El Memorial Astrid Lindgren ha estat atorgat, en els quatre anys d'història que té —durant dos anys hi ha hagut doblet—, a l'escriptora austríaca Christine Nöstlinger, l'escriptor anglès Philip Pullman, l'il.lustrador nord-americà Maurice Sendak, l'il.lustrador japonès Ryôi Arai, la promotora de la literatura brasilera Lydia Bojunga, i l'escriptora nord-americana Katherine Paterson.

La llista de candidats al Memorial Astrid Lindgren per al 2007 fa enveja. Enveja en el sentit que, a més de les literatures més potents, hi han acudit desenes de literatures més febles. Així, al costat de l'anglesa, la francesa, l'alemanya o la japonesa, hi ha escriptors i il.lustradors de cultures tan tocades com la de l'Afganistan, la del Congo, la de Gàmbia, la de Mongòlia o el Nepal.

És impossible aquí ressenyar-les totes, però com molts dels lectors ja hauran suposat, hi falta la catalana. De fet, en quatre anys, no hi ha estat mai. I, en aquest cas, no pas perquè la cultura catalana no tingui un Estat propi que la protegeixi —no és imprescindible per al premi— sinó per desinterès o falta d'empenta dels organismes que tenen representativitat legal per portar davant del Consell Suec de Cultura candidatures d'escriptors, il.lustradors i promotors catalans.

Sobta, en canvi, comprovar que, entre els organismes avalats per presentar-hi candidatures des de l'Estat espanyol hi hagi l'Asociación Colegial de Escritores de Cataluña, l'Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil o una presumpta branca catalana de l'IBBY. ¿On són, doncs, les associacions d'escriptors catalanes com el PEN o l'AELC? ¿On és el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves? ¿On és la Institució de les Lletres Catalanes? ¿On és l'Institut d'Estudis Catalans? ¿On és l'Institut Ramon Llull?

Tenint en compte que el calendari del premi es desenvolupa un any per l'altre, seria bo que algú garantís que, des d'algun d'aquests organismes competents, la candidatura per al 2008 comptarà amb noms catalans, sobretot quan, després de la tardor del 2007, la cultura catalana —i per extensió evident, la literatura catalana— serà la més coneguda de tot el món arran del xou de Frankurt, o, almenys, això és el que diuen, ni que sigui per justificar-ne el pressupost que s'hi destina.

La badada de no ser candidats al Memorial Astrid Lindgren coincideix enguany amb un manifest sucat de mel i mató, promogut pel Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, signat per tots els editors de llibre infantil i juvenil catalans, i fet públic en l'últim Saló del Llibre —no malpensem per això d'últim— celebrat a Barcelona.

El manifest en qüestió, que conté algunes frases pròpies d'himne nacional com aquesta: "Que la literatura infantil i juvenil no sigui una literatura petita perquè és la que ens fa més grans i més lliures", consta de nou punts que constaten, entre altres coses, el que ja intuïem: que els editors treballen per oferir un bé cultural; que aquest bé cultural és en benefici del creixement de l'infant i el jove; que editar per a infants i joves vol especialització i responsabilitat; que pel fet que la literatura infantil i juvenil sigui majoritàriament de consum escolar no s'ha de mossegar la llengua; i que combinar bé cultural amb pressions comercials és un repte difícil.

Molt bé, sí. Però el repte difícil, admirats editors i editores, rau sobretot en la difusió real, a dins i a fora, de l'obra dels escriptors i els il.lustradors catalans amb qui treballeu dia a dia. El repte difícil és creure de debò en el que editeu i veneu. El repte díficil és no saturar el mercat amb xanguet, només per fer bullir l'olla. El repte difícil és tenir un lloc en el món. El repte difícil no és només ser a Frankfurt de figura de cera —ser-hi no és cap mèrit perquè, a Frankfurt, la tardor del 2007, hi haurà més catalans que la tira de caganers que hi ha a la Fira de Santa Llúcia— sinó ser abans en els catàlegs estrangers que mouen la distribució i l'edició internacional.

El repte difícil és convèncer l'ambaixada de professionals i editors estrangers —els que el mes de gener visiten Barcelona convidats precisament per veure's amb vosaltres—, de què caratsus és això tan "nou i exòtic" de la literatura catalana. El repte difícil és fer-los saber que les lletres catalanes —infantils o no— existeixen, com existeixen les de l'Afganistan, el Congo, Gàmbia, Mongòlia o el Nepal. El repte difícil no és tirar la pilota a la teulada dels altres i renyar aquells mitjans de comunicació que no us fan cas sinó demostrar-los que, si no en parlen, ells s'ho perden. El repte difícil és pensar en el millor que tenim i no mirar al cel per veure si plou quan es convoquen candidatures per al premi Hans Christian Andersen ni quan se'n convoquen per al Memorial Astrid Lindgren.

El dia que aquests reptes s'hagin superat, fins i tot els més incrèduls cantarem a cor, com proposen les notes de música celestial del vostre manifest: "La literatura infantil i juvenil no és una literatura petita perquè ens fa més grans i més lliures".

Bon Nadal. I, si no pot ser aquest, que en un de ben pròxim tinguem un Nobel infantil i juvenil a casa.

[Article publicat a la secció de Literatura Infantil i Juvenil. Suplement de Cultura. Diari Avui, 21.12.2006]