Suplement Cultura

Joc nou

La venjança és meva

La novel·lista nord-americana Joyce Carol Oates analitza l'obra per a adults de Roald Dahl a 'L'art de la venjança' | Des de sempre, determinats pedagogs han insistit a interpretar un paper de crític literari repressor |
Emili Teixidor
La prolífica novel·lista nord-americana Joyce Carol Oates ha analitzat l'obra de Roald Dahl

La prolífica novel·lista nord-americana Joyce Carol Oates ha analitzat l'obra de Roald Dahl
JEAN-PIERRE MULLER / STF

Sovint, la pedagogia i la literatura no van pel mateix camí. Fa temps, hi va haver a Anglaterra una discussió sobre la conveniència o no de donar a llegir als infants i joves les obres de l'escriptora Enid Blyton. Un dels arguments que feien servir els contraris a la difusió de les obres d'aquesta autora entre els petits lectors era la pobresa del seu llenguatge i la repetició d'uns motlles temàtics i estilístics que no estimulaven la creativitat. Un altre clàssic infantil, Beatrix Potter, es va salvar de la crema, perquè a cada llibre incloïa com a mínim una paraula difícil que enriquia el vocabulari del lector.

La discussió sobre l'obra de Blyton va durar més temps que la que es va encetar arran de la publicació del primer volum de la sèrie de Harry Potter, quan tothom era cridat a opinar -sobretot pedagogs i psicòlegs, però mai cap crític literari- sobre les bondats o maldats de la lectura de les aventures del nen mag, prescindint de l'èxit que tenia entre el públic juvenil, o millor gràcies a aquest èxit que ningú no s'explicava. Les obres d'Enid Blyton van arribar a ser desaconsellades per a les escoles, i van patir la censura que suposava la seva exclusió de les biblioteques, fins que uns crítics van opinar, en contra dels mestres, que els adults, fins i tot els suposadament més ben educats, no llegim pas sempre obres exquisides i no ens privem de fullejar novel·lotes de lladres i serenos perquè ens proporcionen plaer. Per què hauríem de privar els més joves de la mateixa diversió?

Entre els autors que la pedagogia expulsava de les lectures recomanades a biblioteques i escoles hi havia també Roald Dahl, que es burlava d'aquests embuts pedagògics dient que ell era millor escriptor que els recomanats per les autoritats acadèmiques, perquè els nanos es gastaven els diners comprant els seus llibres a les llibreries en lloc de gastar-se'ls en llaminadures, i en canvi els recomanats no vendrien ni un exemplar si no fos per la imposició escolar.

La pedagogia recomanava lectures curtes per a joves lectors -i si no, fixem-nos en el gruix de les col·leccions dedicades a primers lectors- i per això Harry Potter va ser rebutjada per una dotzena d'editorials: ningú creia que el tema i l'extensió del llibre pogués interessar als nanos.

És la venjança de la literatura, o sigui de la llibertat, sobre la pedagogia, o sigui l'encotillament i el bonisme catequístic. La venjança és meva, Inc, com diu el títol d'un conte de Roald Dalh.

Joyce Carol Oates, que també ha escrit per a infants, ha publicat un text sobre l'obra per a adults de Roald Dalh, L'art de la venjança, en què diu que l'obra per a infants d'aquest autor és plena de fantasia, d'enganyifes, entremaliadures i venjances de tota mena, però allò que prima en la seva obra per a adults és el càstig fins a arribar al sadisme.

Llibres d'èxit, també al cinema, com ara Matilda i Les bruixes, són protagonitzats per dones demoníaques i caricaturesques. És la mirada d'una autora que examina les obres des de la literatura. No condemna, al revés: enalteix l'autor fins a comparar-lo amb els Grimm i altres clàssics.

Els autors de llibres per a primers o joves lectors mereixen una mirada semblant des de la literatura, no des de la pedagogia disfressada de crítica literària. Sovint, la pedagogia pregunta: per a què serveix aquest llibre? Quin és el missatge que vol transmetre? I la literatura respon: per a què serveixes tu? I repeteix que el missatge de la literatura és la mateixa literatura, un edifici de paraules ben construït. Rebaixar el paper de la literatura a serventa de la pedagogia els fa mal a totes dues.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 7. Dijous, 7 de juny del 2007

Recomana

tanca

Suplement Cultura

Dijous, 7 de juny del 2007

<<

Juny

>>
<<

2007

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30

El meu AVUI

Registrar-me
  • A+