Día Internacional del Libro Infantil
Haur Liburuaren Nazioarteko Eguna
Día Internacional do Libro Infantil
International Children's Book Day
[Cartell de Juan Gedovius (Mèxic)]
2 d'abril 2012
ADREÇAT A TOTS ELS INFANTS DEL MÓN
HI HAVIA UNA VEGADA UN CONTE QUE CONTAVA EL MÓN SENCER
Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer...».
En llegir, explicar o escoltar contes estem exercitant la imaginació, com si calgués entrenar-la per mantenir-la en forma. Algun dia, segurament sense que ho sapiguem, una d’aquestes històries vindrà a les nostres vides per oferir-nos solucions creatives als obstacles que se’ns presentin al camí.
En llegir, explicar o escoltar contes en veu alta també estem repetint un ritual molt antic que ha complert un paper fonamental en la història de la civilització: fer comunitat. Al voltant d’aquests contes s’han reunit les cultures, les èpoques i les generacions per dir-nos que som un de sol. Ho han fet tant els japonesos com els alemanys i els mexicans; les persones que van viure al segle xvii i nosaltres, que llegim un conte a Internet; els avis, els pares i els fills. Els contes ens omplen de la mateixa manera a tots els éssers humans, malgrat les nostres enormes diferències, perquè, en el fons, tots en som protagonistes.
Al contrari dels organismes vius, que neixen, es reprodueixen i moren, els contes, que neixen curulls de fertilitat, poden ser immortals. En especial, els contes de tradició popular que s’adeqüen a les circumstàncies, al context del present en què són explicats o reescrits. Es tracta de contes que les persones, en reproduir-los o escoltar-los, es converteixen en els seus coautors.
I hi havia una vegada, també, un país ple de mites, contes i llegendes que van viatjar pels segles, de boca en boca, per exhibir la seva idea de la creació, per narrar la seva història, per oferir la seva riquesa cultural, per excitar la curiositat i omplir de somriures els llavis. Era també un país en què pocs dels seus pobladors tenien accés als llibres. Però aquesta és una història que ja ha començat a canviar. Avui els contes estan arribant cada vegada a més racons apartats del meu país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors estan complint el seu paper de fer comunitat, fer família i fer individus amb més possibilitats de ser feliços.
DIRIGIDO A TODOS LOS NIÑOS Y NIÑAS DEL MUNDO
HABÍA UNA VEZ UN CUENTO QUE CONTABA EL MUNDO ENTERO
Había una vez un cuento que contaba el mundo entero. Ese cuento
en realidad no era uno solo, sino muchos más que empezaron a
poblar el mundo con sus historias de niñas desobedientes y lobos
seductores, de zapatillas de cristal y príncipes enamorados, de
gatos ingeniosos y soldaditos de plomo, de gigantes bonachones
y fábricas de chocolate. Lo poblaron de palabras, de inteligencia,
de imágenes, de personajes extraordinarios. Le permitieron reír,
asombrarse, convivir. Lo cargaron de significados. Y desde entonces
esos cuentos han continuado multiplicándose para decirnos mil y una
veces “Había una vez un cuento que contaba el mundo entero…”
Al leer, al contar o al escuchar cuentos estamos ejercitando la imaginación, como si fuera necesario darle entrenamiento para mantenerla en forma. Algún día, seguramente sin que lo sepamos, una de esas historias acudirá a nuestras vidas para ofrecernos soluciones creativas a los obstáculos que se nos presenten en el camino.
Al leer, al contar o al escuchar cuentos en voz alta también estamos repitiendo un ritual muy antiguo que ha cumplido un papel fundamental en la historia de la civilización: hacer comunidad Alrededor de esos cuentos se han reunido las culturas, las épocas y las generaciones para decirnos que somos uno solo
los japoneses, los alemanes y los mexicanos; aquellos que vivieron en el siglo XVII y nosotros que leemos un cuento en internet; los abuelos, los padres y los hijos. Los cuentos nos llenan por igual a los seres humanos, a pesar de nuestras enormes diferencias, porque todos somos, en el fondo, sus protagonistas.
Al contrario de los organismos vivos, que nacen, se reproducen y mueren, los cuentos, que surgen colmados de fertilidad, pueden ser inmortales. En especial aquellos de tradición popular que se adecúan a las circunstancias al contexto del pres ente en el que son contados o reescritos. Se trata de cuentos que,
al reproducirlos o escucharlos os convierten en sus coautores.
Y había una vez, también, un país lleno de mitos, cuentos y leyendas que viajaron por siglos, de boca en boca, para exhibir su idea de la creación, para narrar su historia, para ofrecer su riqueza cultural, para excitar
la curiosidad y llenar de sonrisas los labios. Era también un país en el que pocos de sus pobladores tenían acceso a los libros. Pero esa es una historia que ya ha empezado a cambiar. Hoy los cuentos están llegando
cada vez más a rincones apartados de mi país, México. Y al encontrarse con sus lectores están cumpliendo con su papel de hacer comunidad, hacer familia y hacer individuos con mayor posibilidad de ser felices.
ONCE UPON A TIME, THERE WAS A STORY THAT THE WHOLE WORLD TOLD
Once upon a time, there was a story that the whole world told. In
fact, it was not just one story but many, and they began to fill the
world with tales of disobedient girls and seductive wolves, glass
slippers and love-struck princes, clever cats and little tin soldiers,
and friendly giants and chocolate factories. They filled the world
with words, intelligence, images and extraordinary characters. They
invited the world to laugh, to be amazed, to coexist. They gave it
meaning. And ever since, these stories have continued to multiply,
telling us a thousand and one times, “Once upon a time, there was a
story that the whole world told...”
When we read, tell or listen to stories,
we’re exercising our imagination, almost as
if it needed training to stay in shape. One
day, surely without us even knowing it,
one of these stories will return to our lives,
offering creative solutions to obstacles that
we find along the way.
When we read, tell or listen to stories out
loud, we’re also continuing an ancient ritual
that has played a fundamental role in the
history of civilization: creating community. Cultures, past eras and
generations come together around these stories to tell us that we
are all one, the Japanese, Germans, and Mexicans; those that lived
in the seventeenth century and us today, reading our stories on the
Internet; grandparents, parents and children. Stories fulfill all human
beings in the same way because, despite our enormous differences,
we are all, deep down, the stories’ protagonists.
Unlike living organisms that are born, reproduce and die, stories,
overflowing with fertility, can be immortal. Especially those in
the popular tradition that are adaptable to the circumstances and
context in which they are told and rewritten. They’re stories that,
when reproduced or heard, make us their coauthors.
And, once upon a time, there was also a country full of myths, stories
and legends that were passed on for centuries, from mouth to
mouth, sharing their idea of creation, relating their history, sharing
their cultural wealth, sparking curiosity and bringing smiles to faces.
It was also a country where very few citizens had access to books. But
this history has already begun to change. Today, stories are reaching
ever further corners of my country, Mexico. And, in finding their
readers, these stories are fulfilling their role of creating community,
creating family, and creating individuals that are more likely to find
happiness.