Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
Sobre el Premi Rovelló
Intervenció de Josep Vallverdú
en la vetllada dels Premis Literaris de Mollerussa 2002

La idea del Premi d'Assaig sobre temes de literatura i lectura infantil/juvenil va sorgir-me fa pocs anys després de meditar i considerar el que havia après un servidor com a assistent a tres Congressos de literatura infantil (i mentre es donava forma al Premi ja n'eren quatre, de Congressos): el de Praga, a l'antiga Txecoslovàquia el 1980, el de Sevilla el l994, ambdós internacionals; i el Primer i Segon Congressos de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, tinguts respectivament a La Seu d'Urgell el l997 i a Vilafranca del Penedès el 2001. En tots aqueixos llocs, després d' escoltar ponències ben documentades de professors o crítics sobre algun aspecte del món del llibre per a joves, vam pensar,- de moment només dues persones, la meva muller i jo- , que estaria bé de muntar una mena de concurs sobre aquest sector.

És a dir, un concurs al qual poguessin concórrer persones que haguessin reflexionat sobre el món del llibre infantil, de la illustració, de l'edició, de l'escriptura per als més joves. Vam rebutjar des del començament pensar en un premi de narrativa, perquè de premis de contes, relats, n ovel.les, n'hi ha molts , i en cnvi n'hi ha pocs d'assaig. La maduresa d'una literatura con a reflex d'una cultura identificada es mesura per l'existència i circulació de tots els gèneres literaris : poesia, teatre, novel.la, tractat, assaig.

L'assaig és l'exposició sistemàtica del resultat d'una reflexió entorn i endins d'un tema. I no cal que sigu i dens i acadèmic --que pot, tanmateix, ser-ho-- ; és agraït que es presenti amb una prosa àgil dins una organització del text tn rigiorosa com agradable. La literatura infantil, la qual els de la meva generació vam contribuir a fer renéixer a partir de la dècada 1960 -1970, havia recorregut, des de la mort de Josep Maria Folch i Torres, cinquanta anys ; ja disposàvem de perspectiva històrica, ja podíem passar de la narrativa, la cançó i el teatre, a la reflexió i als textos que donessin raó de l'univers de la lectura infantil/ juvenil.

A l'hora de materialitzar el projecte, estàvem disposats a prendre part en l'impuls creador i, si molt convenia o no quedava cap més remei, organitzar-lo de cap a cap. Ignoràvem encara quina forma al capdavall seria la més convenient. Era veritat que existien tesis doctorals sobre temes de nens i de lectures, i càtedres de literatura infantil a les FAcultats de Ciències de l'Educació, i estudiants de les dites Facultats potser estaven redactant tesines de llicenciatura sobre les temàtiques desplegades en els cursos . Per consegüent, existia un material, i un ambient. I fora de l'àmbit universitari, afeccionats, estudiosos, col.leccionistes, bibliotecaris, mestres o bibliòfils interesssats a escriure les seves experiències, reflexions, entorn d'un món com és e de lectura infantil juvenil que fins els ciutadans corrents s'adonen que és d'una gran riquesa i productivitat. Si més no constaten els milers de llibres juvenils que hi ha al mercat. I els podem dir que la nòmina d'autors en actiu de la literatura juvenil depassa de llarg el centenar, i molts més en són els il.lustradors.

Vam fer una llista temptativa de continguts sobre els quals podia versar un estudi de literatura / lectura de llibre infantil i juvenil. El marc cultural no el circumscrivíem a la nostra literaura catalana, podia ser de qualsevol país i cultura, però el premi havia de ser presentat en català. Vam procurar fer una llista prèvia de temes, per tal de veure si el concurs podia ser atractiu per als que hi prenguessin part i també per al profit de cara al públic consumidor del llibre resultant.

Ens vam trobar amb la sorpresa agradable d'una gran varietat de materials. Per exemple, el treballs podien tractar:

a) de la biografia d'un autor literari o d'un traductor o d'un il.lustrador. Potser un editor i tot . O la trajectòria d'un premi.

b) història i signifiació d'una revista, p.e. Cavall Fort, En Patufet, l'Infantil, Plançons, Jordi, etc.

c) aspectes culturals del món dels infants i la societat: com reflecteix la literatura i la il.lustració les relacions pares-fills, nens -escola, infància i guerra, la dona vista pels infants ,la malaltia i la mort tal com s'expressen en la literatura infantil, les tecnologies de la comunicació i els infants... El llenguatge -sincrenia i diacronia- dels relats juven ils....

d) L'infant i el cinema, el cinema reflectint obres literàries infantils o no, ( contes, faules, mitologia , aventures ) o creant-ne des de les tires il.lustrades, Flash Gordon, Stargate, Ulisses, ...

e) Grans personatges de la tradició del relat infantil , humans o animals: els mites del Gegant, del Gat amb bótes, de Blancaneus, de la Caputxeta, d'Aladí, dins el món tradicional ,Tin -tin, Rovelló, Les 3 Bessones, Ot el Bruixot, Snoopy etc. en la creació actual .

f) El món dels exploradors i els viatgers , i dels paisatges exòtics tal com l'ha tractat la literatura per a joves : Robinson, Cook, Pizarro, Nemo, Tarzan,...

g) el món audiovisual centrat en els relats / joc interactius , etc..

Cal esmentar que el projecte era quelcom merament íntim i desconegut de tothom excepte de Josep Maria Aloy, el crític i estudiós de literatura infantil a qui havíem confiat la idea. Mentre donàvem tombs a la possible forma per a aquest projecte de concurs, i meditàvem la manera de financiar-lo, va escaure's que l'alcalde de Mollerussa Sr. Toni Bosch, va parlar-me de la possibilitat d'ampliar la vetllada del premi de novel.la breu amb un altre premi, quelcom que fes referència als nens i joves. No tenien pas pensat què fer exactament, únicament el Consistori estava d'acord a crear un segon premi relacionat amb els més joves. Aviat vam lligar fils de tal manera que la primitiva idea particular nostra trobava encaix en un projecte públic que li garantia el suficient ressò i n'assegurava la financiació.

Sincerament els primitius projectistes no havíem buscat cap nom per al premi ; és possible que la popularitat amb què la petita pantalla ha enriquit el personatge de Rovelló, i el fet que el seu creador fos ponentí, inclinés els actuals responsables del Premi a donar-li aquest nom, que personalment agraeixo, com agraeixo l'existència del premi, feliçment materialitzat.

És un premi de gran valor simbòlic i factual . Creiem que s'imposarà. I em permeto assenyalar-ne la importància : és l'únic premi d'aquestes característiques a l'Estat espanyol. Hi ha cioncursos d'articles i treballs curts sobre el tema, però cap fins ara en forma de llibre i amb pretensions d'obra sòlida.

Enguany per primera vegada i des de Mollerussa ha començat a caminar el Premi Rovelló . Confiem tots que, com el gosset que li dóna nom, li sobrin energies i optimisme per arribar molt lluny.