Ferran Terol presenta el premi La Punta del Llapis que convoca l'Institut d'Estudis Baleàrics per a obres il.lustrades
Després del ressò i de l'acceptació de l'àlbum 'El cor damunt la sorra', de Jordi Llompart, el periodista, escriptor i cineasta acaba de posar en marxa un nou projecte cinematogràfic, amb una pel.lícula de gran format que encara té títol provisional, 'El conte màgic' ('The Magic Tale') i que s'està rodant en la seva fase prèvia a Namíbia. El film està inspirat en l'àlbum de l'autor 'El cor damunt la sorra', un relat fantàstic sobre els valors essencials de la vida que l'autor va dedicar a la seva filla Jana, morta fa dos anys, precisament en un viatge a l'Àfrica. Jordi Llompart recorda que la seva filla Jana representa un univers ple d'imaginació i de sentiments positius, que ara vol transmetre a altres infants i als seus pares. La seva veu i la seva mirada han de trobar complicitats. Aquest film fusionarà imatges reals amb personatges animats en una pel.lícula destinada al format Imax i al 3D Digital. Jordi Llompart compta per a aquest projecte amb un equip internacional. Hi debutarà la model Verónica Blume, que només ha actuat a 'Out of the blue', una sèrie dirigida per Matthew Hastings. El productor executiu és Michael Ruben, que ha treballat aquests últims deu anys a la productora de Pedro Almodóvar. L'operador de càmera és William Reeve —un dels cineastes més reconeguts en el format Imax— i el director de fotografia, Tomàs Pladevall.
[20.08.07]
Després de la trilogia literària i l'adaptació cinematogràfica, 'El senyor dels anells' compta, des d'ara, amb una adaptació teatral. El nou musical, basat en l'obra de J.R.R. Tolkien, és la producció més cara fins ara del West End: 18,5 milions d'euros, consumits, sobretot, en una exhibició d'efectes especials, acrobàcies i trucs màgics amb l'objectiu d'arrossegar els espectadors al món dels hòbbits. Durant tres hores, una troupe de 50 actors, acompanyada de 19 músics, viu les aventures i les batalles de la trilogia, en un escenari circular giratori en constant moviment, controlat per ordinador i compost d'una quinzena de plataformes que ha costat 1,5 milions d'euros acoblar. El muntatge és obra del productor Kevin Wallance, el director Matthew Warchus i el seu equip creatiu, liderat pel dissenyador Rob Howell, que han fet un treball intens de vestuari, decorats, coreografia i efectes pirotècnics. El càsting que es va fer per escollit els intèrprets per als papers de hòbbits van estar limitats a aspirants d'1'65 metres d'altura. No gaire ben rebut al Canadà, al West End les crítiques de l'estrena van ser dividides, des dels que hi veuen l'obra del segle fins als que la troben llarga i sense cap interès. La pressió cinematogràfica, potser encara massa fresca, pesa en el resultat de l'impacte teatral.
[06.08.07]
Un jurat format per Encarna Barreda, Vicent Penya i Manel Alonso ha atorgat la quarta edició del Premi de Narrativa Infantil Vila de les Alqueries a Teresa Broseta (València, 1963) per 'La bruixa refredada'. El premi està dotat amb 1.000 euros i l’edició en la col·lecció Saltamartí, de Brosquil Edicions. Teresa Broseta és llicenciada en Pedagogia i Filologia Hispànica. El 2001, va guanyar el premi Carmesina amb 'La botiga del Carme'. El 2004, el premi internacional Miguel de Unamuno, amb el relat 'La última función', i el Vicente Silvestre de narrativa infantil, amb 'Les costures del món'.
[25.07.07]
La donació està integrada per il.lustracions originals, unes 1.200 peces que inclouen proves, esquemes i maquetes, una desena de capses de transparències, sis carpetes amb documentació professional i personal, llibres de la mateixa autora i d'altres autors, així com vídeos, catàlegs i revistes. El Centre de Documentació del Llibre Infantil de la Biblioteca Central Infantil de Donostia Kultura catalogarà i classificarà totes les obres de la donació i les inclourà en el seu catàleg informatitzat. La il·lustradora i escriptora Asun Balzola (Bilbao, 1942 - Madrid, 2006) havia estat guanyadora en dues ocasions del Premio Nacional d'iI·lustració. L'artista, també havia estat guardonada el 1988 amb el Premi de la Generalitat de Catalunya i amb el premi Serra d'Or pels dibuixos de l'àlbum 'Marina', d'Olga Xirinacs. El 1993 va ser candidata al prestigiós premi Andersen.
[24.07.07]
La sèrie del canal K3, de Televisió de Catalunya, 'Una mà de contes', producció de TVC dirigida al públic infantil, en què una veu en off explica un conte, mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques artístiques diverses, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura en la categoria d'Audiovisuals. El jurat ha distingit la sèrie com a exemple de televisió conscient del seu potencial, capaç d'integrar creadors d'altres àrees i d'esprémer al màxim els seus recursos més elementals. La considera també televisió en estat pur, que conta i mostra sense additius. La idea original de la sèrie és de Manuel Barrios, i el programa ha estat produït per Televisió de Catalunya, des del Departament de Programes Educatius, Nous Formats i Documentals. El director i realitzador de televisió Manuel Barrios és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Coordinador del màster Documental i Societat, a l'Escola Superior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya. La sèrie es distingeix per l'àmplia participació d'il.lustradors catalans.
[23.07.07]
El 90% dels joves, entre els 10 i els 13 anys, llegeix, segons aquestes dades. De tots ells, el 64% ho fa lliurement, el 72% dels seus pares també llegeixen i un 80'1% els han comprat o regalat alguns llibres en l'últim any. La lectura té un pla de foment en el 93% dels centres educatius. Són dades optimistes que haurien de garantir un futur millor en el camp de la lectura, però que disminueixen a manera que l'edat augmenta. Així, l'índex de lectura arriba actualment al 58% de la població lectora del conjunt de l'Estat espanyol. El 42% d'aquest gruix de lectors són assidus en la lectura i el 16% llegeix de tant en tant. Continua constatant-se que les dones llegeixen més que els homes, els universitaris més dels qui tenen estudis primaris i també que sóc més afeccionats a la lectura aquells qui viuen en nuclis urbans. El nombre mitjà de llibres llegits durant l'últim any és de 8'1 amb unes 5'4 hores setmanals dedicades de mitjana a la lectura. Mésdel 58% dels enquestats afirma haver comprat algun llibre l'últim any i un de cada dos diu que ho va fer a la llibreria. El porcentatge de lectors que acudeix a la biblioteques ésdel 35'9%, la majoria joves d'entre 14 i 24 anys, i el préstec de llibres en centres bibliotecaris supera el 35%. 'La catedral del mar' / 'L'església del mar' és el llibre que continua apareixent al capdavant de la llista dels més demanats pels lectors adults i algun dels títols de Harry Potter, entre els demanats pels més joves.
[19.07.07]
Enric Lluch ha estat el guanyador del Premi de Novel·la Històrica Juvenil «Far de Cullera» per 'Temps de conquesta'. Aquesta novel·la acosta els lectors a un episodi mític de la història: la conquesta de Mallorca i València per part del rei Jaume I. El guardó està dotat amb 9.000 €, quantitat que l’Ajuntament de Cullera ha augmentat enguany un 50% respecte a la dotació d’edicions anteriors. Enric Lluch (Algemesí, 1949) ja havia quedat finalista en l'edició anterior amb la novel.la 'Si la gran deessa ho vol'. L'actual novel.la guanyadora es publicarà en la col·lecció «Esguard» de Bromera. En aquesta sisena edició, a la qual van presentar-se catorze originals, el jurat ha estat integrat per Josep Franco, Jesús Cortés, Josep Millo i Ferran Sanz.
[02.07.07]
Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari, secundari i adults. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu dels Itineraris de Lectura és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col.loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa [vegeu més informació aquí] compta amb un conveni amb el Departament d'Educació i preveu per al curs 2007-2008 un total de 59 autors. Cada centre pot sol·licitar, per curs acadèmic, un màxim d’un autor per cicle (inicial, mitjà, superior, etc.) El calendari per fer les sol.licituds és obert fins al 20 de setembre.
[01.07.07]
Concursos, recomanacions literàries i un llistat de les bibliopiscines i biblioplatges per a les vacances són alguns dels continguts que els usuaris podran trobar en aquesta pàgina. Acompanyat de les il·lustracions de Marta Balaguer, l’Especial Estiu del portal «Chilias» proposa a l’usuari tot un ventall d’informacions sobre les biblioteques. Entre altres, s’inclouen consells per a gaudir d’un bon estiu, el llistat de bibliopiscines i biblioplatges en funcionament, receptes de cuina molt estiuenques i les activitats que acolliran les biblioteques durant aquests mesos. Així mateix, l’usuari pot participar activament en la pàgina tot recomanant llibres, compartint acudits o proposant llocs per anar de viatge. L'especial de «Chilias» convida els usuaris de 6 a 14 anys a participar en dos concursos, el de millor fotografia de vacances i el de millor consell per gaudir de l’estiu. Els guanyadors dels concursos rebran un val de 100 € a bescanviar per llibres o Cd’s. Per als segons i tercers classificats, el premi serà un val de 50 €. D’altra banda, es pot accedir a una selecció de webs temàtiques sobre els solstici d’estiu, llegir algunes recomanacions d’ús dels petards, compartir rituals per a la nit màgica i disposar de la recepta per preparar una coca de Sant Joan. També estrena una nova secció de jocs amb els nous otijocs 'Sibèria blanca', 'La volta al món en 80 dies' i 'Faves comptades', així com utilitzar els pinzells virtuals per posar color a la nau del Chilias.
[21.06.07]
La sèrie de dibuixos animats 'Lacets', produïda per D'Ocon Films, Enciclopèdia Catalana i TV3, serà doblada al rus i a altres idiomes de l'antiga Unió Soviètica, segons ha informat la productora catalana. La sèrie ja ha estat venuda a altres països com Eslovàquia. Aquesta obra audiovisual, inspirada en la novel·la de Sebastià Sorribas, 'Viatge al país dels Lacets', explica les aventures de dues tribus prehistòriques, els Lacets i els Laïtes, que simbolitzen dues maneres de veure el món: la primera extremament ordenada i plena de normes i la segona, més bohèmia i poètica. L'equip artístic del D'Ocon Films, el mateix que també va popularitzar la sèrie 'Rovelló', basada en la novel.la de Josep Vallverdú, veu amb optimiste l'expansió d'aquestes obres. 'Lacets' s'ha emès en diverses temporades pels canals de Televisió de Catalunya.
[12.06.07]
Amb la novel.la 'Les galetes del Saló de Te Continental', l'escriptor Josep M. Fonalleras (Girona, 1959) ha obtingut el premi Vaixell de Vapor. Per la seva banda, Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) ha obtingut el premi Gran Angular amb la novel.la 'El secret del bandoler'. Els dos premis, convocats per l'Editorial Cruïlla, estan dotats amb 24.000 € cadascun. La novel.la de Josep M. Fonalleras recupera la memòria històrica amb les converses entre una néta i el seu avi, després d'unes classes d'escacs. La de Llorenç Capdevila, entra en el camp de la intriga quan un adolescent investiga qui ha mort el seu pare quan s'aclareix que no l'ha matat un llamp sinó que ha estat assassinat. Segons l'editorial, al premi Vaixell de Vapor s'havien presentat 64 originals i 27, al Gran Angular. El jurat del premi Vaixell de Vapor ha estat format per: Eva Piquer, David Nel·lo, Carme Serret, Maria Teresa Calabús i Núria Font. El jurat del premi Gran Angular ha estat format per: Ada Castells, Antoni Dalmases, Laura Ingla, Màrius Serra i Josep Pascual.
[06.06.07]
El primer premi d'aquesta modalitat ha estat per a la il.lustradora Elisa Arguilé, per les ilustraciones de l'àlbum 'Mi familia', de Daniel Nesquens, publicat pel Grup Anaya. El segon premi ha estat per a Riki Blanco, il.lustrador i autor del text de l'àlbum 'Contes puça', de Thule Edicions. Els Premis al Millor Llibre Il.lustrat són concedits pel Ministeri de Cultura i s'atorguen entre els seleccionats dels publicats durant el 2006. El primer premi és dotat amb 12.020 € i el segon, amb 6.010 €. Les obres seleccionades en aquesta edició han estat 97. El jurat ha estat format per Mónica Fernández, Gerardo Trives Pire, Juan Carlos Ortin Estrada i Meritxell Martínez Durán, aquests tres últims a proposta de les associacions professionals d'il.lustradors de Madrid, València i Catalunya. També n'han format part, Elena Odriozola, Javier Zabala, Isidro Ferrer, Isabel Ruiz de Elvira i Teresa Atienza, com a secretària. Els àlbums premiats s'exposaran en diverses fires internacionals com la de Frankfurt.
[28.05.07]
L'univers de l'Anglaterra victoriana que Charles Dickens va plasmar a les seves novel·les es recrea en el parc temàtic dedicat a l'escriptor que s'ha obert a tres quilòmetres de la localitat costanera de Chatham, a Kent. Amb un pressupost de 91 milions d'euros, Dickens World és una recreació de la pàl·lida il·luminació dels carrerons de parets destrossades i dels canals del Londres agitat pels obrers explotats, els fugitius, els orfes i els lladregots que van omplir les planes dels llibres del popular novel·lista. Una nau en l'abandonada zona portuària de Chatham, on el pare de Dickens va treballar durant anys, s'ha convertit ara en un parc temàtic dedicat a l'escriptor, amb la lúgubre escola Dotheboys Hall plena de pupitres de fusta vella, sorgida de la novel·la 'La vida i les aventures de Nicolas Nickleby'. Una gegantina embarcació que navega en les brutes aigües del Tàmesi transporta els visitants per les clavegueres londinenques i per l'ambient dels carrers, mercats i botigues del Londres de segle i mig enrere. En el parc també s'hi poden veure els fantasmes de la casa encantada de l'avar senyor Scrooge, sorgit de les planes de 'Conte de Nadal', així com els presoners de la presó de Newgate, on Oliver Twist va visitar Fagin i va presenciar els seus últims dies. Els personatges de 'David Copperfield' i 'Grans esperances' cobren vida en el parc gràcies a actors però també a robots animats. Alguns puristes dickensians consideren un sacrilegi aquest parc, però altres admiradors de la seva obra veuen una oportunitat per fomentar la lectura dels llibres de l'escriptor.
[25.05.07]
L'Editorial La Galera va preparar una edició especial en cartoné de l'emblemàtic relat per a infants amb l'objectiu de donar més relleu a l'Any Sorribas, convocat amb motiu del quarantè aniversari de la publicació de la novel.la. El cas és que l'autor s'ha disparat i, després d'un llarg silenci, ha publicat diverses novel.les per a infants i juvenils en altres editorials, com Barcanova i Baula. La cloenda de l'Any Sorribas s'ha fet al Zoo de Barcelona en una festa on han participat uns 5.000 infants de 200 escoles catalanes. L'editorial La Galera ha organitzat aquesta jornada com un gran acte de clausura de la sèrie d'activitats que s'han fet aquest curs amb motiu de l'aniversari d''El zoo d'en Pitus', en què han participat més de 250 escoles i 12.000 alumnes. Els resultats de les activitats, segons els organitzadors, han superat les expectatives i, a més dels centenars d'animals i accions solidàries, s'han representat obres de teatre basades en la novel·la i ha recorregut Catalunya una exposició itinerant sobre 'El zoo d'en Pitus'. La bona acollida de l'Any Sorribas també s'ha vist reflectida en les vendes del llibre, amb 30.000 exemplars aquest any, als quals s'han de sumar els 300.000 que ja havia venut des de la seva publicació, fet que, segons les dades estadístiques més corrents, l'ha situat com la tercera obra en català més venuda després de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, i 'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo.
[22.05.07]
La pel.lícula de la sèrie, que s'esperava per al 21 de juliol a les sales de tot el món, tindrà una estrena absoluta al Japó, a la ciutat de Tòquio, el 28 de juny, segons ha confirmat la distribuïdora Warner. S'hi espera l'assistència de Daniel Radcliffe, l'actor protagonista, sis anys més gran de quan va fer el paper inicial del jove mag. La pel.lícula es projectarà en un luxós complex de sales de Tòquio, el Roppongi Hills. L'endemà, l'equip del film es presentarà als mitjans de comunicació a Osaka, la segona ciutat japonesa en importància. És previst que el 3 de juliol, 'Harry Potter i l'Orde del Fènix s'estreni a Londres i el 8 de juliol, a Los Angeles. El fet d'escollir Tòquio com a ciutat d'estrena mostra l'interès de les productores nord-americanes per a l'estrena dels grans llançaments, després que el passat 16 d'abril, s'hi estrenés 'Spiderman 3', de la productora Sony. D'altra banda, l'escriptora J. K. Rowling ha anunciat en la seva pàgina web que està estudiant fer una enciclopèdia que reculli tots els detalls de l'univers Potter amb dades i documentació que ella mateixa ha recollit durant els deu anys de creació de la saga més llegida i més rendible, econòmicament parlant, de tota la història de la literatura. De moment, s'espera l'aparició del setè i últim volum, 'Harry Potter and the deathly hallows', probablement titulat 'Harry Potter i les relíquies mortals', en la versió catalana. El 21 de juliol apareix la versió anglesa. Les vendes anticipades han superat el milió i mig d'exemplars, segons Amazon. Els projectes al voltant de Harry Potter, però, no s'acaben. La mateixa autora ha confirmat que invertirà part dels grans beneficis que ha obtingut —és la persona més rica d'Anglaterra amb una fortuna que es calcula al voltant dels 800 milions d'euros— en un parc temàtic a la zona d'Orlando, a la costa de Florida, dedicat a Hogwarts i els seus personatges. En la mateixa regió es troba Disneyworld. El parc, que previsiblement s'inaugurarà el 2009, és iniciativa de Warner Bros Entertainment —productora també de les pel·lícules— i els estudis cinematogràfics Universal. S'hi recrearà l'escola Hogwarts, el Bosc Prohibit i el poble de Hogsmeade, així com s'hi podrà viatjar amb el tren fantàstic Hogwarts Express, des de l'andana Nou i Tres Quarts. Mentrestant, encara hi ha dues pel.lícules més per rodar, per tant, feina llarga. Una altra iniciativa popular, al voltant del mite Harry Potter, és la posada en circulació d'una sèrie de set segells de correus per part de la Royal Mail, organisme de correus del Regne Unit. Ho farà al juliol amb set imatges dels set llibres de la sèrie, cinc dels quals representaran la famosa escola de Hogwarths. L'autora J.K.Rowling té previst de signar els llibres de la sèrie durant tota la nit del 21 de juliol al Museu d'Història Natural de Londres per celebrar la sortida de l'últim volum del cicle, 'Harry Potter and the Deathly Hallows'. Hi assistiran uns 1.700 lectors que, prèviament, hauran estat seleccionats mitjançant un sorteig.
[11.05.07]
El Premi Mercè Llimona de literatura infantil, convocat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i la Fundació Caixa Catalunya ha estat per a l'autora Maria Àngels Juanmiquel amb el conte 'Vet aquí un pel', la història del pèl d'un cavall l'esdevenidor del qual es converteix en protagonista. El jurat del premi, integrat per Jordi Llavina, Francesc Foguet i Fina Rifà, ha escollit el conte de la guanyadora entre les 49 originals presentats. El premi, dotat amb 1.600 € a partir d'ara per al text, també té la seva segona part, amb una dotació de 2.600 euros per a les il.lustracions que s'hi presentin en un nou concurs. Per això, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú penja el text del conte a Internet perquè els il.lustradors interessats hi puguin accedir. El termini de presentació de les propostes d'il.lustració acaba el 31 d'agost. Posteriorment, el conte il.lustrat es publica a la sèrie d'àlbums de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[05.05.07]
El DVD ha estat doblat al català per l'actor Manel Barceló. La sèrie està plantejada des de l'òptica de diversos animals, tant domèstics, com de granja o de bosc. El llenguatge ha estat pensat perquè sigui accessible per als petits espectadors. Benecé en coproducció amb la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) s'ha encarregat de l'edició, dins de la seva línia de creació de nous formats audiovisuals de qualitat, destinats al públic familiar combinant la divulgació amb la diversió i el contingut didàctic per tal de desvetllar les ganes de conèixer dels infants. 'Animals entremaliats' conté 10 capítols de la sèrie anglesa que es caracteritza pel seu to humorístic. Ha estat enregistrada en escenaris naturals amb una imatge molt real i treballada. Deu històries sobre la natura deixen entreveure també deu petites històries de fons, relacionades amb les estacions de l'any, cosa que permet resseguir la vida que porten segons quins animals.
Col.laboració amb L'Auditori amb la sèrie «Mira i escolta»
D'altra banda, també Benecé, després de l'edició de 'Metàl.lics', en aquest cas un DVD amb episodis audiovisuals de la sèrie 'Mira i escolta' per aproximar la música als més petits —una sèrie que s'emet per la Xarxa de Televisions Locals durant el mes de maig dins el programa infantil 'Què, Non?'— ara amplia la seva col.laboració a través d'un acord amb L'Auditori de BCN amb la sèrie 'Mira i escolta', que vol ensenyar als més petits a sentir la música, unificant l'audició i el sentit de la vista. 'Mira i escolta' és la realització d’una sèrie de miniepisodis de durada variable, entre els quaranta segons i els dos minuts, creats a partir dels enregistraments i les il·lustracions de la col·lecció de CD-llibres 'Escolta l’Auditori'. Benecé ha animat en 2D aquestes il·lustracions ja creades expressament per a cadascun dels fragments musicals i L’Auditori ha proporcionat l’assessorament musical i pedagògic, amb el fi d’apropar la música clàssica, popular i contemporània als infants a partir dels 3 mesos. El primer volum de Mira i escolta consta de 19 miniepisodis, és a dir, de 19 peces musicals que provenen dels CD-llibres 'Wimoweh', 'Percussions' i 'Aigua'. El contingut de 'Mira i Escolta' també es posarà a la venda en suport DVD, com una eina pedagògica per introduir els infants en el món de la música.
[04.05.07]
L'Obra Social «La Caixa» acostarà el teatre el curs vinent, com havia fet vint anys enrere, a alumnes de mil centres d'educació secundària de tot l'Estat espanyol. El nou programa «Caixaescena», que aquest curs ja ha fet una experiència pilot a una vintena d'escoles catalanes, recupera la tradició dels tallers de teatre desenvolupats en els centres culturals de la Fundació «La Caixa» i del programa «La Caixa» a les Escoles en la dècada del 1977 al 1987. L'Obra Social destina quatre milions d'euros a aquesta iniciativa que implica la participació de la comunitat educativa, tant l'alumnat, com el professorat i les famílies, a més de comptar amb l'assessorament professional de directors com Ricard Salvat i Mario Gas i dramaturgs o intèrprets com Albert Espinosa, Salvador Oliva, Victòria Szpunberg o Àngels Aymar. «Caixaescena» vol potenciar la pràctica teatral entre els joves com una disciplina que contribueixi a la seva formació, sensibilització artística i l'educació en valors. En el pla pilot s'han proposat muntatges com 'Els ocells', d'Aristófanes; 'Romeo i Julieta', de Shakespeare; la 'Farsa infantil de la Cabeza del Dragón', de Valle Inclán; i 'L'orfe del clan dels Zhao', de Ji Jungxiang. Entre l'11 i el 27 de maig, una desena d'alumnes de centres de secundària catalans estrenaran les seves propostes escèniques en sessions matinals i de tarda al CaixaForum, a Barcelona.
[01.05.07]
El Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA) de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) ha anunciat el rodatge de la pel.lícula 'Jo, el desconegut', basada en la novel.la homònima de l'escriptor Antoni Dalmases, amb la qual va obtenir el premi Gran Angular de literatura juvenil convocat per l'Editorial Cruïlla l'any 2005. La pel·lícula produïda per Jet Films i coproduïda per TV3 i TVE és una adaptació audiovisual el projecte de la qual es va iniciar al Mercat Iberoamericà de Drets Audiovisuals (MIDA) que des de fa dos anys organitza el CDA. Alguns dels actors principals de l'adaptació cinematogràfica són Fernando Guillén (en el paper de Ramon, l'home ja gran que pateix un principi d'Alzheimer), Amparo Soler Leal i Bernat Quintana (el jove Arnau de 17 anys). La trama combina la solidaritat d'atenció a la gent gran amb la redescoberta del passat històric del personatge principal, un maqui que va lluitar contra el feixisme. La pel.lícula s'estrenarà primer a TV3, després a TVE i té un pressupost de 800.000 €. La realització ha estat encomanada al director Joan Mallarach.
[25.04.07]
La fira més important del món dedicada a la literatura infantil i juvenil ha celebrat la 44a edició amb 1.200 stands que acullen els representants de 64 països distribuïts en 20.000 metres quadrats. Editors, escriptors, il.lustradors i traductors s'hi congreguen per presentar les seves novetats literàries i per dur a terme el programa d'activitats paral.leles sobre el sector. La literatura de Brussel.les-Wallonia és aquest any la convidada d'honor. A l'stand de la Federació d'Editors (Hall 29 B19) hi exposen el grup Anaya, Edicions B, el Grup Bruño, el Grup Edebé, les editorials Everest, Joventut, Océano, RBA Libros, Salamandra i Vicens Vives, i a la zona col.lectiva, on els llibres s'exposen per matèries s'hi troben Càritas, Corimbo, Didaco, Intermón Oxfam, Kókinos, Larousse / Vox, Lynx Edicions, Noguer i Caralt y Texto Editores. Altres editorials catalanes hi estan també representades o bé en els stands dels seus propis grups o bé conjuntament amb el de les institucions i organismes catalans. Hi són també presents l'Institut Ramon Llull, així com representacions d'editors de les Illes i del País Valencià. Aquest any, la Fira de Bolonya té un interès especial per part dels editors catalans a causa del ressò de la Fira del Llibre de Frankfurt en què la cultura catalana és la convidada d'honor. Precisament fa uns mesos, la revista Faristol va publicar un article de Beatriu Cajal amb una crònica i una reflexió sobre l'última edició de la Fira de Bolonya i el paper que hi tenen els representants dels diferents àmbits de la literatura i l'edició catalanes.
[24.04.07]
Segons aquest estudi, l'índex de lectura a l'Estat espanyol ha arribat al 56% en el primer trimestre del 2007. De la població lectora, el 41'4% són lectors habituals i el 14'6% només ocasionalment. Les dones superen els homes en totes les franges d'edat, tret de la franja dels majors de 65 anys. Les diferències més notables es troben en els joves d'entre 14 i 24 anys ja que en aquest sector les lectores superen els lectors en 10 punts. El 54% dels lectors va comprar algun llibre durant l'últim any i un de cada dos va fer aquesta adquisició en llibreries tradicionals. Els hàbits de lectura diuen també que la mitjana de lectors que va anar a una biblioteca va ser del 38% i el préstec de llibres a les biblioteques va arribar al 39%. Per primera vegada, la novel.la 'La catedral del mar', en castellà, i 'L'Església del mar', d'Idelfonso Falcones, en català van per davant d''El codi da Vinci', de Dan Brown en el rànquing de llibres més llegits. Darrere seu continua 'La sombra del viento', en castellà, o 'L'ombra del vent', en català, de Carlos Ruiz Zafon. Tant l'un com l'altre són autors catalans d'expressió castellana i que han publicat els seus llibres a Barcelona.
[23.04.07]
Aquest organisme ha convocat un concurs per seleccionar un autor català que vulgui accedir a l'intercanvi amb el Tyrone Guthrie Centre, una residència de treball per a artistes situada a Annaghmakerrig, molt a prop de la frontera d'Irlanda del Nord. És una casa rural victoriana restaurada, envoltada de jardins, a tocar del llac Annaghmakerrig que fade residència habitual de creadors de totes les disciplines d'arreu del món, sobretot irlandesos i nordamericans. Les bases per accedir a aquesta convocatòria, el termini de la qual venç el 15 de maig, es poden descarregar en aquest document en Word on hi ha les instruccions per fer la sol.licitud.
[18.04.07]
Els dos segells Intermón Oxfam han signat un acord de col·laboració per als pròxims tres anys amb la finalitat d'oferir a l'alumnat uns productes educatius que integrin els valors personals, socials i mediambientals. El director editorial de Castellnou Edicions, Xavier Blanch, ha emmarcat aquesta col·laboració en el context de renovació de materials pel canvi de currículum que estableix la Llei Orgànica d'Educació (LOE), i també en la preocupació de l'educació en valors que tots dos comparteixen. En aquesta línia, la LOE inclou dues novetats que es refereixen a la formació de ciutadans globals: en primer lloc, aconseguir una competència social i ciutadana, cosa que implica comprendre la realitat social que envolta els estudiants; i en segon lloc, la incorporació d'una matèria nova com és 'Educació per a la ciutadania i els drets humans'. La col·laboració s'ha centrat en quatre aspectes: la revisió dels materials escolars per part d'Intermón Oxfam; l'elaboració per part d'aquesta oenagé d'alguns materials de treball inclosos en les guies didàctiques del professorat —anomenat 'Ruta 6'—, i també de la preparació dels materials de 'Educació per a la ciutadania global'; i finalment, la promoció i distribució per part de Castellnou Edicions de més de 70 títols que formen part del fons editorial d'Intermón Oxfam. A més a més, l'editorial es compromet a donar el 0'7% sobre el preu de venda de cada exemplar venut a aquesta oenagé. Castellnou Edicions publica, des del 1984, llibres i materials educatius i fa poc, ha ultimat els projectes editorials que s'adeqüen a la nova llei d'educació. Per part seva, Intermón Oxfam va començar la tasca educativa el 1987 quan va editar la primera maleta pedagògica destinada a l'alumnat i al professorat.
[15.04.07]
La sisena edició d'aquest premi ha estat guanyada per Jordi Manzanares, periodista del Diari de Terrassa. L'autor que ha presentat el treball 'Alegria, l'anti-Patufet de Terrassa', ha fet un estudi sobre aquesta publicació i els valors que va transmetre durant l’època de la dictadura de Miquel Primo de Rivera instaurada al 1923 i que es mantindria fins a 1930. La revista, creada com a resposta a l’èxit d’'En Patufet', es va distingir pel seu caràcter confessional, monàrquic i espanyolista.
[14.04.07]
L'autor madrileny ha obtingut aquest premi que convoquen el grup editorial Anaya i Ámbito Cultural d'El Corte Inglés. Dotat amb 30.000 €, el publica Anaya. La novel.la de Martín Casariego, llicenciat en Història de l'Art, porta el lector fins a la societat, aparentment feliç, del segle XXIV. Els protagonistes Glater i Miguel descobreixen que els seus pares han mort en una situació estranya mentre pretenien recuperar la capacitat de llegir. Obra de ciència-ficció, amb un llarg viatge cap a planetes desconeguts, monstres terrorífics i situacions d'aventura que posen la vida en perill dels dos herois.
[13.04.07]
L'autora ha mort a la residència Sjukhem, un centre per a malalts de Rönningen, després d'una llarga malaltia que li havia fet perdre la capacitat de mobilitat i expressió. L'autora de sèries com 'Hugo y Josefina' ha estat una de les autores de literatura infantil més reconegudes amb una quarantena de novel.les publicades, traduïdes a més de trenta llengües a tot el món. La seva última novel.la es va publicar el 1994, dos anys després de la mort del seu marit, il.lustrador de les novel.les publicades per ella. Maria Gripe havia nascut a Vasholm el 25 de juliol del 1923. El seu registre literari es va destacar per una tendència antiautoritària. Havia rebut el premi Hans Christian Andersen l'any 1974. Filla d'escriptor, Maria Gripe va estudiar Folosofia i Història de les Religions a la Universitat d'Estocolm. Després de llicenciar-se es va dedicar a l'ensenyament. La seva obra, especialment realista, mostra preocupació pels problemes dels infants: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort o la solitud, entre molts altres temes. Una vintena d'obres han estat publicades en castellà i català, però més de la meitat han estat descatalogades. Les editorials que han apostat per l'autora des dels anys vuitanta han estat principalment SM, Cruïlla, Alfaguara i Joventut. Alguns dels títols més coneguts de l'autora són: Hugo y Josefina / Hug i Josefina (1960); La hija del espantapájaros / La filla de l'espantall (1963); Los hijos del vidriero / Els fills del bufador de vidre (1964) —portada també al cinema; La serie sobre Elvis Karlson (1973); El abrigo verde / L'abric verd (1980); Aquellas blancas sombras en el bosque (1983); Los escarabajos vuelan al atardecer / Els escarabats volen al capvespre (1983); La sombra sobra el banco de piedra (1985); Carolín, Berta y las sombras (1985).
[05.04.07]
El Dia Internacional del Llibre Infantil busca, en certa manera, això: ser sensibles al llibre. Enguany, els neozelandesos són els encarregats de difondre arreu del món l'existència del llibre infantil. Margaret Mahy (Whakatane, 1936) ha escrit el missatge, i Zak Walpara és l'autor del cartell. Margaret Mahy és una autora seguida aquí per relats breus com 'El segrest de la bibliotecària' —feina que va exercir— o 'Fredoroses, fregitel.les i frigorífics', traduïdes ja als anys noranta, a La Magrana. L'autora recorda enguany en el seu missatge: "Quasi tothom comença com a oient. Quan som nadons, ens reciten rimes. Els jocs amb paraules ressonen en veu alta i, com a infants, els escoltem. Després aprendrem a llegir la tinta negra sobre el full blanc, i fins i tot quan llegim en silenci, una certa veu hi és present. És la veu de la història, que parla des de l’interior del lector." Una vegada a l'any, els escriptors i els il.lustradors de tot el món són universals per un dia [veure reportatge]
gràcies a la celebració del Dia Internacional del Llibre instituït per la Unesco i convocat per l'International Board on Books for Young People (IBBY).
[02.04.07]
El guardó, anunciat fa uns mesos, distingeix la trajectòria professional d'un il·lustrador nacional o internacional. Kveta Pacovská té 78 anys i és considerada una de les il·lustradores txeques més reconegudes internacionalment. Nascuda a Praga i diplomada a l'Escola d'Arts Aplicades, la creadora ha centrat bona part de la seva obra en la il·lustració de contes per a infants i ha posat imatges a clàssics com els reculls dels Germans Grimm o de Hans Christian Andersen. Durant la seva trajectòria, ha publicat més de 60 contes, en diferents editorials de tot el món, i ha rebut nombrosos premis entre els quals figura el Hans Christian Andersen del 1992. Entre les obres de Kveta Pacovská hi ha títols com 'Alphabet', 'Couleurs, couleurs', 'Un, cinq, beaucoup' i 'Le théatre de minuit'. En tots aquest àlbums, l'autora reflecteix el seu univers simbòlic i el seu llenguatge visual, que es caracteritza per una particular i poètica utilització dels colors. A Kveta Pacovská se la reconeix per l'ús dels colors vius i oposats, com el vermell i el verd o el blanc i el negre, i també la superposició de tonalitats.
[26.03.07]
L'autor havia il.lustrat el llibre 'La Mare Baleneta', una adaptació de la rondalla d’Antoni Maria Alcover, realitzada per Miquel Rayó. El guanyador Ferran Terol, així com els finalistes del premi La Punta del Llapis, formen part del catàleg que l'Institut d'Estudis Baleàrics presentarà a la Fira del Llibre de Bolonya que té lloc del 24 al 27 d'abril. El premi és adreçat a il.lustradors menors de 35 anys. El jurat ha estat presidit per Janine Despinette, estudiosa de la il.lustració europea del segle XX i membre de prestigiosos jurats internacionals, com el de Bratislava, el Catalònia i el de Bolonya–. Ferran Terol és llicenciat en Belles Arts, a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles (Universitat Politècnica de València). Des de 1999 treballa com a professor a l’IES Xaec de Santa Eulària des Riu.
[19.03.07]
Ja fa temps que en el món educatiu —i també en bona mesura en els mitjans de comunicació— hi ha un debat obert sobre el paper de la literatura catalana a l’ensenyament secundari —afirmen Jaume Aulet i Pere Martí Bertran, autors d'aquest estudi. És un fet evident i palpable —asseguren també— que en els darrers anys la literatura ha anat perdent pes en el currículum dels estudiants de secundària, amb tot el que això comporta tant en la seva formació personal com en el pols cultural del país. El Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats, a la vista de la situació, ha encarregat un dictamen per a una anàlisi aprofundida del tema. Els responsables de redactar-lo han estat Jaume Aulet (professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Pere Martí i Bertran (catedràtic de llengua i literatura de l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès). El seu treball, tal com expliquen ells mateixos, ha consistit, bàsicament, a analitzar quin és el marc legal vigent i fins a quin punt la pràctica quotidiana es desajusta respecte a aquest marc, cosa que fa que la literatura en surti especialment perjudicada, tant a l'ESO, com al Batxillerat i a les Proves d'Accés a la Universitat. A partir d'aquí, els autors han detectat quins són els principals problemes i han formulat també unes quantes propostes de millora.
[16.03.07]
Del 17 al 24 de març la capital del Bages acull la setena edició de la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil de Manresa, organitzada per la Biblioteca del Casino. Escriptors, il·lustradors, mestres i narradors es donaran cita als diferents espais de la ciutat dedicats a la trobada. Les activitats començaran amb una invitació a escriure una història, que il·lustraran professionals del sector i que donarà com a resultat 'El llibre gegant de la comarca del Bages'. Entre els actes previstos, destaca també la representació teatral 'Contes d’instruments del món', a càrrec de la companyia Rah-mon Roma, així com les xerrades dedicades a la biblioteca escolar, amb la participació de mestres i bibliotecaris. La trobada també acollirà les presentacions de les darreres novetats de literatura infantil i juvenil, amb escriptors i il·lustradors de les comarques del Bages i el Berguedà, i les narracions de contes 'El Cistell de contes mexicans', a càrrec de Martha Escudero, i 'Ioshi-ioshi i les seves històries. Contes del Japó', narrats per Yoshihira Hioki. Fins al 29 de març, es podrà visitar l’exposició 'Corremón', una selecció de llibres de viatges per a nens i joves, a la Biblioteca del Casino. La setmana d’actes es clourà amb el lliurament del IV Premi Parcir d’Àlbum Infantil Il·lustrat. La Setmana del Llibre Infantil i Juvenil de Manresa està organitzada per la Biblioteca del Casino de Manresa, integrada dins la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
[12.03.07]
L'any Sorribas, com s'ha anomenat el programa que ha commemorat el 40è aniversari de la publicació de la novel.la 'El zoo d'en Pitus', de Sebastià Sorribas, es va iniciar al mes d'abril del 2006 i acaba aquest maig. Durant tot l'any s'han fet diverses activitats en centres escolars, a les biblioteques i les llibreries. L'exposició 'Animals del zoo d'en Pitus' ha estat presentada en diverses poblacions catalanes. S'han fet també dues adaptacions teatrals de la novel.la, representades en diverses biblioteques i també en el Saló del Llibre de Barcelona. Segons l'editorial La Galera, on està publicada la novel.la —que aquest any també va fer una edició especial en cartoné—, s'han venut més de 30.000 exemplars en un any i s'han preparat traduccions al japonès i el coreà. Més de 250 centres escolars s'han adherit al programa en el qual han participat en conjunt més de 12.000 infants. El programa es tanca el mes de maig amb una festa especial al Zoo de Barcelona.
[09.03.07]
El conte 'Dos Fils', de Pep Molist, ha estat guanyador de la X edició del Premi Hospital Sant Joan de Déu. Dotat amb 3.000 €, el conte comptarà amb les il.lustracions d'Emilio González Urberuaga, que també ha estat guardonat amb 3.000 €. 'Dos fils' es publicarà com a àlbum il.lustrat en una edició conjunta de Cercle de Lectors, l'editorial La Galera i el mateix Hospital de Sant Joan de Déu. El jurat d'aquesta edició, que ha rebut 140 originals, ha estat integrat per Teresa Colomer, Sabel Gabaldón, Gusti, Rosa Mut i Maria Palau.
[08.03.07]
Amb l'àlbum 'Los pájaros aprenden idiomas', la il.lustradora Imma Pla ha estat la guanyadora de la convocatòria d'aquest any del Premi Internacional d'Il.lustració de la Fundació SM, dotat amb 12.000 €. La mateixa Fundació ha atorgat també el premi El Barco de Vapor a l'autor Carlo Frabetti per la novel.la 'Calvina', i el premi Gran Angular a Marta Zafrilla per 'Mensaje cifrado'. Aquests dos últims premis estan dotats cadascun amb 100.000 €. Segons els organitzadors, als premis de novel.la s'han presentat 334 originals al premi Barco de Vapor, 154 al Gran Angular i 154 al d'Il.lustració.
[07.03.07]
L'escriptora Judit Sadurní (Olesa de Bonesvalls, 1982) ha guanyat el premi Columna Jove amb la novel·la 'Sempre plou sobre el Big Ben', obra que narra les peripècies d'un grup de joves que decideixen passar el pont de Tots Sants a Londres. L'autora, que adverteix que el llibre no és autobiogràfic, sí que admet que el va escriure després d'una estada d'estudis a Cardiff, durant la qual veia Londres com la ciutat dels somnis. El premi Columna Jove està dotat amb 3.000 € i, en aquesta edició s'hi van presentar 20 originals. El pública Columna Edicions dins la col.lecció adreçada a lectors joves.
[05.03.07]
Enric Jardí, Miguel Gallardo, Meritxell Duran, Juanjo Sáez, Philip Stanton, Albert Monteys, Sergio Mora, Perico Pastor, Eva Armisen, Calpurnio i Manel Fontdevila, juntament amb els músics Maurici Villavecchia, Marc Parrot, The Pinker Tones, Xavi Lloses, Wagner Da Silva Oliveira i Ignasi Terraza, així com el Centre d'Educació Infantil i Primària Municipal Arc Iris de Barcelona, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, el Centre d'Art i Disseny Escola Massana i l'Escola de Disseny i Art Eina participen en la segona edició que es fa de la sèrie «Una mà de contes», que s'emet pel canal de televisió K3, de Televisió de Catalunya, i que és una producció audiovisual pensada i concebuda per als mes petits. La sèrie explica contes utilitzant unes mans que dibuixen i donen vida a les diferents escenes i personatges de les històries que alhora narra una veu en off. Una veu, acompanyada d'una música original per a cadascun dels contes. Tal com ja es va dir en aquesta pàgina en el moment de la seva estrena, en aquesta nova edició d'«Una mà de contes» s'hi inclouen contes africans, indis, europeus, americans i d'arreu del món. Els il.lustradors utilitzen el llapis, el retolador, la tinta xinesa, els retallables capaços de construir paisatges amb xocolata, amb caramels, amb aquarel.les, amb plastilina; capaços d'inventar personatges fets de guix, de draps, de pinces de roba o de mobles vells. Cada conte dura uns set minuts i s'agrupen de cinc en cinc, com els dits d'una mà. I cada mà tracta un tema diferent: animals, el principi de les coses, personatges que protegeixen els herois de les històries, fins i tot contes pensats perquè els puguin entendre infants amb discapacitats psíquiques i sensorials. En aquest sentit s'ha col.laborat amb entitats pedagògiques especialitzades per produir contes adaptats per a infants amb problemes de ceguesa, autisme i síndrome de Down. Els contes s'emeten en català i aranès —per als espectadors de la Vall d'Aran que ho vulguin— i la realització compta amb la direcció de Manuel Barrios.
[02.03.07]
El Teatre La Passió d'Esparreguera ha posat en escena un musical inspirat en la llegenda del Timbaler del Bruc, que, segons la veu popular, va derrotar l'exèrcit de Napoleó durant la Guerra de la Independència, fet que el 2008 commemorarà el seu bicentenari. En l'espectacle 'Timbals a la nit' participen alguns dels intèrprets que van intervenir en l'última versió de 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya i posteriorment vista durant una llarga temporada al Teatre Victòria de BCN. L'Ajuntament d'Esparreguera, el Teatre La Passió i la companyia Timbals SCP han col·laborat en la creació del musical sobre el Timbaler del Bruc. La producció coincideix amb el segon centenari de la batalla del Bruc contra els francesos l'any 1808, on, segons explica la llegenda, el jove Isidre Lluçà i Casanovas, de 18 anys i veí de la localitat de Santpedor, va aconseguir la retirada de les tropes napoleòniques només amb el so del seu tambor i l'eco de les muntanyes de Montserrat. El musical està dirigit per Ignasi Campà amb dramatúrgia d'Argi Ibáñez i música de Theo Jaskolkowski. En el repartiment hi ha, entre altres, Xavier Ribera-Vall (el pare del Timbaler). Als anys cinquanta, Josep M. Espinàs va enregistrar en un disc el relat de la llegenda, escrita i narrada per ell mateix. L'any 1969, Jordi Grau ja va fer la pel.lícula 'El timbaler del Bruc' (91 m.). Des del 1979, la població del Bruc, on hi ha una estàtua del personatge llegendari instal.lada el 1952, celebra unes festes en record de la batalla del Bruc i del jove personatge que ha estat un dels mites de l'última meitat de segle, tot i que durant el franquisme va ser vist amb bons ulls pel règim de la Dictadura perquè, segons ells, representava l'esperit espanyol dels catalans en la seva lluita contra els francesos.
[16.02.07]
Els populars personatges de la productora Cromosoma formaran part de la programació infantil de la nova cadena V-Me de Nova York, que comença les emissions el 5 de març. V-me és la primera cadena de televisió pública dels Estats Units que emet en espanyol. La seva programació arribarà, en el moment del llançament, a més de 5 milions de llars, a través de les principals estacions de TV pública afiliades a la PBS. Les Tres Bessones Bebès és una sèrie adreçada al públic preescolar que està concebuda com un apropament al llenguatge. Les Bessones ensenyen als infants vocabulari i noves expressions tant en llengua pròpia com en segones llengües. La sèrie es va estrenar el març de 2006 a Disney Channel en anglès, i Televisió de Catallunya l’ha emesa en català i en anglès. Ha arribat també a d’altres països, com França, on s’emet també a Disney Channel, i Itàlia, on el canal JIM JAM emet una versió combinada en italià i anglès. Les Tres Bessones Bebès i Cromosoma tenen un extens programa de marxandatge i pròximament publicaran un paquet educatiu de quaderns i un DVD per a l’aprenentatge de l’anglès.
[09.02.07]
Es dirà 'Harry Potter i els sants sepulcrals' ('Harry Potter and the Deathly Hallows'), i es publicarà en llengua anglesa a tot el món el dissabte, 21 de juliol del 2007, segons ha anunciat l'editorial Bloomsbury. Segons una notícia d'agència, l'autenticitat de la qual no ha estat confirmada, J.K.Rowling va acabar d'escriure l'última línia dels sets llibres de la sèrie en un hotelet d'Edimburg, el Balmoral, l'11 de gener passat i ella mateixa va deixar una nota autògrafa a l'habitació com a testimoni d'aquell moment. L'únic que està confirmat és que l'autora va estar, efectivament, en aquest hotel. Pel que fa al setè i últim llibre, l'editorial traurà a la venda per primera vegada un audiollibre amb el relat, llegit per Stephen Fry, de manera simultània a la publicació del llibre que tindrà també tres edicions diferents, per a joves, per a adults, i una edició especial de luxe, un hàbit que s'està imposant en el món editorial per a llibres del gènere fantàstic que traspassen les fronteres d'edat. El preu que recomana l'editorial per al setè llibre és de 17,99 lliures (és a dir, 27,19 €), però cal tenir en compte que l'últim llibre editat en castellà i català tenia preus lleugerament diferents. Aquest últim llibre de Harry Potter serà a les llibreries deu anys després que 'Harry Potter i la pedra filosofal' aparegués sense que ningú pogués imaginar el boom que representaria. Segons els mitjans britànics, l'autora J.K.Rowling ha reunit amb aquesta obra literària una fortuna de 450 milions de lliures (680,1 milions d'euros). Segons dades de l'Editorial Bloomsbury, els sis llibres de Harry Potter ja publicats han venut, fins ara, 325 milions d'exemplars a tot el món i han estat traduïts a 64 idiomes. El sisè i penúltim, 'Harry Potter i el príncep mestís', va vendre més de dos milions d'exemplars només a Anglaterra en el seu primer dia a les llibreries, fet que l'ha convertit en l'obra que s'ha venut més ràpidament de la història. A aquestes altures, doncs, parlar de Harry Potter és parlar, inevitablement, de mercantilisme. Caldrà que passi un cert temps perquè l'obra es mantingui només pel seu valor literari.
[02.02.07]
L'àlbum, publicat per Random House Mondadori, es va publicar com a novetat coincidint amb Nadal i Reis de l'any passat i, segons dades de l'editorial, en menys de dos mesos, se n'han fet sis edicions amb 20.000 exemplars en català i dues edicions amb més de 10.000 exemplars en castellà. El periodista i documentalista, Jordi Llompart, va escriure aquest conte el 2005, després de la pèrdua de la seva filla petita, Jana, en un viatge a l'Àfrica, a la zona de Namíbia. És des de les vivències de la seva filla que escriu un conte ple de fantasia i que ha estat il.lustrat per la seva germana, Glòria Llompart. És un cas inhabitual en l'edició catalana que un àlbum il.lustrat, que no és de prescripció de lectura escolar, obtingui un nivell de vendes tan elevat en tan poc temps. I també és remarcable que, malgrat que l'autor es podria considerar mediàtic per la seva relació amb els mitjans de comunicació i el cinema documental, en aquest cas, s'ha mantingut discretament a l'ombra de l'edició, sense abusar de la qüestió lamentable de fons que el va portar a escriure un conte. En un moment que l'editorial continua reeditant l'àlbum i el manté en catàleg de novetats, la revista digital Cornabou ofereix aquí el text de la carta que Jordi Llompart va escriure amb motiu de la presentació del seu llibre, la tardor de l'any passat.
[01.02.07]
La professora de literatura hispànica a Innsbruck, Elia Barceló (Elda, Vinalopó Mitjà, 1957) ha guanyat el premi Edebé de literatura juvenil amb la novel.la 'Cordeluna', i Rodrigo Muñoz Avia (Madrid, 1967), el de literatura infantil amb el relat 'Los perfectos'. Elia Barceló, que fa deu anys ja havia guanyat el mateix premi amb 'El caso del artista cruel', ha escrit ara la novel.la guanyadora basada en el 'Mío Cid' i barrejant la fantasia, la història i l'actualitat. Rodrigo Muñoz parla d'un infant turmentat perquè la seva família és perfeccionista. En aquesta edició, s'havien presentat als premis 244 originals. Del total d'obres, 149 optaven a la modalitat infantil, dotada amb 25.000 €, i 95 a la juvenil, dotada amb 30.000 €. Dels originals rebuts, 46 eren en català, 180 en castellà, 7 en basc i 11 en gallec. Al llarg de les quinze edicions dels premis Edebé, s'han premiat 15 obres en castellà, 8 en català i 4 en gallec. Les dues obres guanyadores seran editades en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, castellà, català, gallec i basc, i també en Braille, fruit d'un acord amb l'ONCE.
[24.01.07]
el grup Edebé ha editat 'Edebits', una sèrie de dibuixos animats on conta les aventures de Bet, una nena d'11 anys que viu amb els seus pares en una base científica de l'Antàrtida, i els edebits, uns personatges que ella mateixa ha dibuixat amb cinc bits del seu ordinador. De la mà dels Edebits —Arts, Gov, Net, Org i Com— i la petita Bet, els espectadors coneixen la vida a l'Antàrtida i el món interior dels ordinadors. Dos universos —l'ecològic i el tècnic— pròxims als interessos dels infants. Els personatges originals són obra del dibuixant Gusti que, des de 1986, que ja havia participat en altres produccions audiovisuals.
[23.01.07]
La Setmana té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) organitzada pel Goethe Institut de Barcelona i la Fira del Llibre de Frankfurt. El programa, que té lloc entre el 26 de gener i el 4 de febrer, inclou conferències, taules rodones, col.loquis, exposicions, tallers i trobades d'editors professionals a més d'activitats per al públic general. L'organització ha reprès l'experiència iniciada en el II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana i ha inclòs la col.laboració dels diversos instituts estrangers amb seu a Barcelona: l'Institut Francès, el British Council, l'Instituto Português do Livro e das Bibliotecas , l'Institut Camoes, i l'organisme suís Pro Helvetia. Hi falten només l'Institut Italià de Cultura, present en el II Congrés, i el club de països nòrdics. Aquestes institucions hi participen amb una mostra de llibres infantil i juvenils en les seves llengües i hi presenten també autors i il.lustradors dels seus països. La il.lustració té un paper important en aquesta Setmana Internacional amb diverses exposicions d'autors alemanys i catalans i també la representació teatral de l'espectacle 'La Lluna d'en Joan', de la companyia Teatre Nu, basat en l'àlbum homònim de Carme Solé Vendrell.
[20.01.07]
Refusada d'entrada pel segell editor Bonniers, que va atacar el contingut de la seva obra, l'autora va publicar per primera vegada l'any 1945 a Raben & Sjögren, arran d'un premi. Aquesta va ser una editorial on Lindgren treballaria també després com a editora i assessora de les col.leccions infantils. Aquest 2007, els suecs commemoren el centenari del naixement d'Astrid Lindgren. Entre altres activitats, destaca la previsió de l'obertura d'un museu i d'un centre de recerca de literatura infantil i juvenil a Vimmerby, lloc on l'autora va néixer. De tota manera, ja des de l'any 2003, el govern suec va incloure Astrid Lindgren amb lletres d'or en el seu llistat d'autors homenatjats. És així com va néixer fa quatre anys el Premi Internacional Astrid Lindgren, que distingeix tant un autor com un il.lustrador o un assagista de l'ambit literari per a joves. El Premi és finançat pel mateix govern i està dotat amb 5 milions de corones sueques, és a dir uns 550.000 €, que representa la meitat de la dotació del Premi Nobel de Literatura que també atorga anualment l'Acadèmia Sueca. Astrid Lindgren va néixer a la població sueca de Vimmerby el 14 de novembre del 1907, enmig d'una família pagesa. El seu nom real era Astrid Anna Emilia Ericsson. La seva infància va transcórrer en una vella masia, envoltada de la natura, entre camps de fruiters i boscos d'avets. Aquest ambient geogràfic és una de les influències que es veu en la seva narrativa. Quan es va casar va anar a viure a Estocolm on va tenir dos fills. La seva filla Karin s'inventava noms de personatges i així va ser com Astrid Lindgren va crear el més popular de l'autora, el de Pippi Langstrum (Pippi Calcesllargues, aquí).
Un esperit humanista i una defensa dels valors de la pau
El caràcter del personatge de Pippi, una criatura poc modèlica i molt constestària, li va valer el rebuig de molts editors de l'època fins que, finalment, un va encertar de ple en fer arribar el llibre al públic. Més de seixanta llibres avalen el catàleg deixat per l'autora que, entre altres, va obtenir per la seva obra i trajectòria els premis Andersen (1958); Nils Hölguersson (1950); el Nacional de Literatura de Suècia (1957); la Medalla d'Or de l'Acadèmia Sueca (1971); i el Premi de la Pau, atorgat pels libreters alemanys dins de la Fira del Llibre de Frankfurt. Els protagonistes de les narracions d'Astrid Lindgren són gairebé sempre irreverents, però també intel.ligents, forts, dèbils i amb dubtes, moltes vegades. Les seves històries reflecteixen un esperit humanista i una defensa dels valors de la pau, l'ecologisme i el feminisme, sense haver de recórrer necessàriament a la trampa de la màgia o el fantàstic, utilitzada, això sí, en alguns dels seus llibres. Alguns dels títols d'Astrid Lindgren, publicats aquí per l'Editorial Joventut, són, a més dels de Pippi Calcesllargues, de la qual es va fer una sèrie de televisió, els de 'Ronja la filla del bandoler', 'Els germans de Cor de Lleó', i les sèries de 'Miquel l'entremaliat', inspirada en el pare de l'autora, 'Kati' i 'Los niños de Bullerbyn'. Hi ha altres títols, editats sobretot en castellà, com 'Cartas de Brita Mari', 'El gran detective Blomquist (Superdetective Blomkvist)', 'Karlsson del tejado'; 'Mi mundo perdido', 'Mío, mi pequeño mío' i 'Rasmus y el vagabundo'. Astrid Lindgren va morir el 28 de gener del 2002, a Suècia.
[15.01.07]
Enric Jardí, Miguel Gallardo, Meritxell Duran, Juanjo Sáez, Philip Stanton, Albert Monteys, Sergio Mora, Perico Pastor, Eva Armisen, Calpurnio i Manel Fontdevila, juntament amb els músics Maurici Villavecchia, Marc Parrot, The Pinker Tones, Xavi Lloses, Wagner Da Silva Oliveira i Ignasi Terraza, així com el Centre d'Educació Infantil i Primària Municipal Arc Iris de Barcelona, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, el Centre d'Art i Disseny Escola Massana i l'Escola de Disseny i Art Eina participen en la segona edició que es fa de la sèrie «Una mà de contes», que s'emet pel canal de televisió K3, de Televisió de Catalunya, i que és una producció audiovisual pensada i concebuda per als mes petits. La sèrie explica contes utilitzant unes mans que dibuixen i donen vida a les diferents escenes i personatges de les històries que alhora narra una veu en off. Una veu, acompanyada d'una música original per a cadascun dels contes. En aquesta nova edició d'«Una mà de contes» s'hi inclouen contes africans, indis, europeus, americans i d'arreu del món. Els il.lustradors utilitzen el llapis, el retolador, la tinta xinesa, els retallables capaços de construir paisatges amb xocolata, amb caramels, amb aquarel.les, amb plastilina; capaços d'inventar personatges fets de guix, de draps, de pinces de roba o de mobles vells. Cada conte dura uns set minuts i s'agrupen de cinc en cinc, com els dits d'una mà. I cada mà tracta un tema diferent: animals, el principi de les coses, personatges que protegeixen els herois de les històries, fins i tot contes pensats perquè els puguin entendre infants amb discapacitats psíquiques i sensorials. En aquest sentit s'ha col.laborat amb entitats pedagògiques especialitzades per produir contes adaptats per a infants amb problemes de ceguesa, autisme i síndrome de Down. Els contes s'emeten en català i aranès —per als espectadors de la Vall d'Aran que ho vulguin— i la realització compta amb la direcció de Manuel Barrios.
[08.01.07]
