L'adaptació cinematogràfica del popular còmic 'El Capitán Trueno' la dirigeix el realitzador valencià, Pau Vergara, i compta en el repartiment amb l'actriu Elsa Pataky, en el paper de Sigrid, la princesa de Thule. La pel·lícula es roda a Alacant i té un pressupost de 12 milions d'euros. El film, segurament que per adaptar-se al boom fantàstic dels últims temps, es titularà: 'El Capitán Trueno y el Santo Grial'. Les productores Sorolla Films i Maltés Produccions, juntament amb Walt Disney Motion Pictures Iberia s'encarregaran de la distribució de la pel·lícula. La relació d'aquest rodatge amb el País Valencià no és fruit de la casualitat ni de cap localització d'exteriors específica sinó que cal recordar que qui va ser il·lustrador cocreador del còmic, Miguel Ambrosio Zaragoza "Ambrós", era valencià. Amb l'escriptor Víctor Mora van crear el 1956 aquest personatge de ficció, considerat el més important del còmic de l'època. El director de la pel·lícula valora molt positivament que Disney hagi volgut col·laborar en la producció de cara a la intenció de difondre-la internacionalment. Potser per això el rodatge es fa en anglès i amb un repartiment també estel·lar, en el qual brilla de manera especial l'actriu Elsa Pataky, com a nòvia del Capitán Trueno.
[31.08.09]
En col·laboració amb El Periódico de Catalunya, la factoria de productes audiovisuals per a infants es posiciona en el mercat amb una revista infantil —només existeixen Cavall Fort i Tretzevents, en català— que es podrà adquirir als quioscos mensualment pel preu de 4'90 € i que es distribuirà, en principi, a Catalunya, les Illes, el Principat d'Andorra i Castelló de la Plana. La publicació oferirà articles basats en la curiositat i el coneixement, però també divertits i estimulants. En el primer número del setembre, les Tres Bessones, com tants infants, tornen a l’escola. S'hi troben consells de la Bruixa Avorrida i diverses activitats per preparar la tornada, com ara jocs i còmics amb alguns dels amics de les tres nenes creades per la il·lustradora Roser Capdevila. A més de la Bruixa Avorrida, la revista compta amb altres personatges de la factoria Cromosoma com Juanito Jones, i un de nou, la Mercè Bonjoc, l’última incorporació al grup. La revista també ofereix retallables, contes, endevinalles, pàgines per acolorir i una activitat per aprendre anglès. Els petits lectors hi trobaran, a més, una proposta d’excursió a Núria, un conte sobre Cyrano de Bergerac i una activitat amb Vincent Van Gogh. Algunes de les pàgines plantegen propostes que s’han de resoldre per internet. El primer número de Les Tres Bessones inclou un regal especial: l’aventura en DVD del documental 'Catalunya Terra de Tots', una pel·lícula inèdita en què Les Tres Bessones apareixen per primera vegada 3D. La presentació de la revista és a tot color i amb paper resistent.
[24.08.09]
El director madrileny Fernando Colomo està rodant per a Tele 5 el telefilm 'El pacto', que narra la història de set adolescents que decideixen quedar-se embarassades al mateix temps. El punt de partida es basa en uns fets reals que van passar als EUA. La de Colomo, no obstant, no és l’única pel·lícula que recrea el succés. Escándalo Films, productora associada a l’Escola Superior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), fa molts mesos que cuina 'El blog', una cinta que narra pràcticament el mateix i que es va començar a rodar fa diverses setmanes. L’ESCAC és un planter del qual han sortit prestigiosos cineastes debutants, com Mar Coll ('Tres dies amb la família', que es va endur tres premis al Festival de Màlaga) i Roser Aguilar ('Lo mejor de mi', amb protagonista premiada a Locarno). L’any passat, la productora de cine va presentar el guió d’'El blog' a l’Institut de la Cinematografia i va aconseguir una excel·lent qualificació de cara a les subvencions del Ministeri de Cultura. Segons Escándalo Films, hi va haver contactes amb Tele 5, però les reunions no van arribar a bon port, perquè les dues parts mantenien punts de vista molt diferents sobre com abordar el guió. La productora catalana va seguir endavant amb el projecte, amb el patrocini de TVE, TV3 i Canal+, i va optar per encarregar-ne la direcció a una dona, Elena Trapé, donada la sensibilitat que, se suposa, requereix un tema delicat, com és l’embaràs juvenil. Escándalo Films ha manifestat la seva sorpresa en saber que Tele 5 anunciava el rodatge de la pel·lícula de Fernando Colomo. 'El pacto', de Colomo, compta amb diverses actrius joves de sèries televisives conegudes, com Georgina Latre ('Ventdelplà'), Macarena García, Vicky Luengo, Denise Maestre i Marina Salas. 'El blog', en canvi, va fer un càsting per seleccionar 16 nenes de 14 anys d’entre 3.000 desconegudes. No és la primera vegada que films amb el mateix argument coincideixen en el temps. Va passar amb 'Les amistats perilloses' i 'Valmont', i recentment amb 'Truman Capote' i 'Història d’un crim', però, en aquest cas, tenint en compte la relació prèvia que l'ESCAC va tenir amb Tele 5, la coincidència es fa més que sospitosa. L'argument, tan propi de novel·les juvenils, podria ser que, després de la versió cinematogràfica arribés també a la literatura.
[22.08.09]
El guionista, director i dramaturg, David Mamet, és l'encarregat de preparar el guió de l'adaptació cinematogràfica d''El diari d’Anna Frank'. Segons la revista Variety, la factoria Disney ha adquirit els drets per produir aquesta nova adaptació d’un dels diaris més coneguts del món, escrit per Anna Frank, la nena jueva de tretze anys que en va passar dos amagada amb la seva família en unes golfes d’Amsterdam durant l’ocupació del règim nazi. El guionista d''Els intocables', d'Elliot Ness, 'Veredicte final' i 'Hannibal', entre altres, farà també la direcció de la pel·lícula, mentre que la producció anirà a càrrec d’Andrew Braunsberg, responsable de pel·lícules cèlebres com 'El carter sempre truca dues vegades'. La nova versió es basarà tant en la novel·la com en l'adaptació teatral d'Albert Hackett i Frances Goodrich. La novel·la, de la qual, segons els hereus dels drets, es calcula que s’han venut més de 350 milions d'exemplars, es va publicar per primera vegada amb el títol 'La casa del darrere'. Anna Frank va escriure el seu dietari, amagada a les golfes de la casa d'Amsterdam, entre el 12 de juny de 1942 i el 4 d’agost de 1944. Entre altres desitjos d'asolescent, hi havia aquest: "«Fa molt que saps que el meu desig més gran és arribar a ser periodista i una escriptora famosa. Sigui com sigui, quan acabi la guerra, m'agradaria publicar un llibre que es titularia 'Het Achterhuis' ('La casa del darrere'). Anna Frank va morir de tifus el març del 1945, al camp d'extermini de Bergen-Belsen, poques setmanes abans que els aliats alliberessin els supervivents que hi quedaven. La novel·la es va publicar per primera vegada a Holanda el 1947. El 1955, se'n va fer l'adaptació per al teatre. I el 1959, ja es va adaptar al cinema per George Stevens. El 1967, se'n va fer en una sèrie de televisió als Estats Units. Un musical, l'any passat a Madrid, va ser una de les últimes versions de les moltes que ha inspirat la novel·la durant seixanta-cinc anys, després de negociar durant deu anys els drets corresponents. Aconseguir-los no ha estat sempre feina fàcil. El director Steven Spielberg, que el 1993 havia fet la pel·lícula sobre l'Holocaust, 'La llista de Schindler', va intentar sense èxit, als anys noranta, que la Fundació Anna Frank, que té la seu Amsterdam, li cedís els drets per al rodatge d'una sèrie sobre la vida de la jove adolescent que es va convertir després de la seva mort en l'autora més coneguda arreu del món.
[12.08.09]
La fins ara cap de premsa i col·laboradora en l'edició del grup Random House Mondadori, Iolanda Batallé, substituirà a partir del 15 de setembre, Lara Toro al capdavant de la direcció editorial de La Galera. Lara Toro, que s'ha acomiadat dels seus col·laboradors coincidint amb les vacances d'estiu, deixa una línia molt diversa que ha obert el camp tradicional de La Galera a col·leccions singulars i apostes individuals. Per la seva banda, Iolanda Batallé ha treballat fins ara en projectes d'èxit des de Random House Mondadori, com per exemple l'àlbum del periodista i documentalista, Jordi Llompart, 'El cor damunt la sorra', una adaptació del qual ha servit de guió per a un film del mateix autor en memòria de la seva filla petita de set anys, morta precisament en una expedició a l'Àfrica. Iolanda Batallé també ha treballat en l'edició i promoció d'altres projectes i àlbums il·lustrats que han donat obertura a autors inèdits en català pel que fa l'àmbit infantil i juvenil, com el periodista i musicòleg, Pep Blay, o el periodista i escriptor, Lewis York, pseudònim de Lluís Llort.
[06.08.09]
Els nous contes, que s'estrenaran dins de la programació del mes d'octubre, han estat filmats a Egipte, escrits a Catalunya i amb música de l'Orquestra Àrab de Barcelona. 'Una mà de contes', està considerada una de les produccions infantils més innovadores de Televisió de Catalunya. Aquest nou lliurament tindrà quinze capítols, cinc dels quals són els filmats a Egipte, i s'inclouran dins del nou canal de Televisió de Catalunya, Súper3. En la nova producció, hi apareixen personatges tan populars com Aladí o Simbad el marí. Xavi Puigmartí, un pintor barceloní que viu a Egipte, és l'autor dels dibuixos; Núria Figueras, autora del text, i el músic Mohamed Soulimane, marroquí de naixement, resident a Terrassa i director de l'Orquestra Àrab de Barcelona, autor de la banda sonora. Els nous contes acostaran als petits espectadors les aventures de Xahrazad, El pescador i el geni, Aladí, Simbad el mariner i Jaudar i els seus germans, històries dins les quals hi ha passions humanes, amb traïcions i venjances, però que també tenen final esperançador. L'il·lustrador ha recreat els contes a partir d'objectes quotidians amb què juguen els infants d'Egipte i també d'imatges dels escenaris que formen part de la seva quotidianitat en aquell país, de manera que per primera vegada en aquests contes la sèrie inclou imatges de paisatges reals. La música ha estat composta per Mohamed Soulimane, el director de l'Orquestra Àrab de Barcelona, i representa la seva primera col·laboració en un programa infantil. El nou paquet de contes es completa amb cinc contes més basats en històries al voltant de les matemàtiques i cinc contes recreats per alumnes d'una escola de l'Hospitalet.
[04.08.09]
Arribarà un dia que les pel·lícules animades, conegudes fins ara com a "dibuixos animats" seran consum cultural del públic adult, com està passant també amb els videojocs, com si les noves tecnologies avancessin a remolt de les generacions que abandonen la infància. Ara és la productora nord-americana Pixar la que ha revolucionat el sector amb la seva pel·lícula 'Up', la història d'un avi de 78 anys que decideix fer la volta al món. Un film d'aventures que toca la sensibilitat tant dels petits com dels més grans. La productora Pixar ja va destacar en el camp de l'animació amb 'Buscant en Nemo', pel·lícula que només als EUA ha recaptat fins ara uns 200 milions d'euros, a part de recollir estrelles de la majoria de publicacions creïbles com The Hollywood Reporter, Variety, Washington Post, Time o USA Today. Tot plegat ha convertit Pixar en l'empresa cinematogràfica d'aquest principi de segle més pròspera del món. L'equip tècnic i artístic que ha realitzat la pel·lícula 'Up', en la línia d'animació per ordinador, està codirigit per dos històrics de la casa, Pete Docter (director de Monstres SA) i Bob Peterson (guionista de 'Buscant en Nemo'). El productor és Jonas Rivera, també vinculat a la casa des del 1994, i el productor executiu és el màxim responsable creatiu de Pixar, John Lasseter, considerat per alguns el Walt Disney de l'animació generada per ordinador. 'Up' ve avalada pel seu ressò en l'últim festival de Cannes que la vaqualificat com una bella història romàntica en la qual, en uns minuts, es resumeixen 70 anys d'amor entre l'avi protagonista i la seva dona, que ha mort fa poc, a la qual seguirà el que és la imatge més representativa de la pel·lícula, una casa de fusta que s'eleva cap al cel per la força de milions de globus. Cap a la meitat, la història fa un gir per convertir-se en una pel·lícula d'aventures atípica. El més innovador d'Up és el perfil dels protagonistes. D'una banda, un heroi de 78 anys i un nen escolta uniformat que l'acompanya. Com a antagonista, un antic explorador que deu fregar els cent anys i viu enmig de la selva amazònica, acompanyat d'un exèrcit de gossos dotats amb un sofisticat sistema electrònic que tradueix el seu llenguatge al dels humans. El motiu de la disputa és un gran ocell d'una espècie desconeguda, amb qui fan amistat l'avi i el nen, mentre que els seus oponents el volen capturar i portar-lo cap a la civilització. El film manté l'equilibri i la força de l'argument i la capacitat de transmetre una àmplia paleta d'emocions que van des de l'amor i la nostàlgia a l'aventura trepidant. I també per una inventiva visual que es desplega sobretot a través de paisatges molt ben aconseguits, especialment en el vol de la casa dels globus, quan passa sobre la ciutat, enmig d'una tempesta o sobrevolant la selva amazònica. Després de passar per Cannes i de ser la pel·lícula de l'estiu per al públic familiar, ja hi ha qui diu que podria optar a un dels Oscars de la pròxima edició. L'animació, finalment, abandona l'estigma de "dibuixos animats" i fa forat.
[29.07.09]
És la nova i sisena adaptació cinematogràfica de la saga que, com les novel·les, arriba amb comptagotes. Però aquesta vegada, l'estrena de la pel·lícula es limita només a la promoció estricta del cinema i sembla que no repercuteix en les edicions en suport llibre. Tampoc les llibreries s'han abocat a fer més visible del compte els volums de Harry Potter, cosa que indica el moment que està vivint el sector que, segons les últimes declaracions de la Federació de Gremis d'Editors, durant el primer semestre del 2009 ha patit una davallada del 6% en les vendes que cal sumar al 4% enregistrat l'any passat. La nova pel·lícula de Harry Potter també s'allunya dels personatges més infantils i, per tant, s'adreça a uns espectadors més adolescents. L'estrena mundial, esclar, té com a centre Londres, amb els protagonistes habituals: Daniel Radcliffe (Harry), Emma Watson (Hermione) i Rupert Grint (Ron), deu anys més grans de quan van debutar amb la primera pel·lícula de la sèrie basada en l'obra de J.K.Rowling. L'estrena a tots els cinemes europees té lloc el 15 de juliol. La pel·lícula, com l'anterior, 'Harry Potter i l'orde del Fènix', està dirigida per David Yates, el mateix que prepara el rodatge de les dues últimes pel·lícules finals en què es dividirà l'última novel·la, 'Harry Potter i les relíquies de la mort'. Com en pel·lícules anteriors, 'Harry Potter i el misteri del príncep' compta amb alguns dels actors britànics més coneguts. Repeteixen Helena Bonham-Carter, Michel Gambon, Alan Rickman i Maggie Smith. Entre les noves incorporacions hi ha la de Jin Broadbent (Iris) com a professor de pocions. La pel·lícula arriba amb retard perquè s’havia d’haver estrenat fa vuit mesos, però la distribuïdora Warner, per capejar el moment de crisi global que assetja el cinema, va decidir que l'estrena coincidís amb l’inici de les vacances d’estiu.
[06.07.09]
Segons les últimes dades de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, les vendes de llibres infantils i juvenils, amb 327 milions d'exemplars editats el 2008, té una quota de mercat del 10'3%, però ha experimentat per primera vegada un descens de l'1% de la facturació. Les dades, poc significatives pel vaivè a què està sotmès el sector, sí que s'han d'afegir a l'amenaça imminent del llibre digital als centres educatius, principals consumidors de la literatura per a infants i joves. Cal tenir en compte que durant el 2008, ni el govern central ni el govern català havien parlat encara de la incorporació dels ordinadors a les aules. D'altra banda, és la primera vegada en la història de l'edició infantil i juvenil que es produeix un descens en aquest àmbit, fins ara en creixement, cosa que ha encès de nou les alarmes entre les editorials que s'hi dediquen i que tenen en el llibre infantil i juvenil i el llibre de text educatiu la principal font del seu funcionament. També es constata que durant el 2008 va baixar la producció de llibres en català, passant de 10.464 títols editats el 2007 a 10.110 títols editats el 2008. En canvi, l'edició en castellà ha augmentat de 54.890 a 56.752 títols. L'últim estudi de la indústria editorial detecta que durant el 2008 es van vendre més de 240 milions de llibres de totes les matèries i es va facturar per un import de 3.185 milions d'euros. Durant el 2008 es van editar 72.982 títols amb un tiratge mitjà de 5.035 exemplars per títol. A les portes de la incorporació del llibre electrònic, només el 25% de les empreses editen en suport digital a més de paper.
[03.07.09]
Amb la novel·la 'Marc Trena, detectiu privat: el cas de l'hipopòtam segrestat', l'autor Joan de Déu Prats, ha obtingut el XXVIII Premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya, dotat amb 7.000 euros i que edita l'Editorial La Galera. Segons els membres del jurat, la novel·la és una paròdia de novel·la negra molt aguda i plena d'humor. El jurat ha recomanat per a la publicació dues novel·les més: 'Un lloc anomenat Neu', de Montserrat Galícia; i 'El príncep de la corona de vidre', de la qual es respecta el pseudònim. D'altra banda, la Comissió Catòlica Espanyola de la Infància (CCEI) ha atorgat la distinció de narrativa d'aquest any a Elena O'Callaghan per la seva novel·la 'A lo lejos, Menkaura', guanyadora en el seu dia del premi Alandar, publicada en castellà a Edelvives i, en català, a Baula. La maeixa organització ha atorgat també el premi d'il·lustració a Andrés Guerrero Sánchez i Ana Guerrero, pel seu àlbum 'Cinco ovejitas', publicat per l'Editorial SM.
[29.06.09]
Un jurat integrat per representants de diversos àmbits relacionats amb la literatura infantil i juvenil ha posat sobre la taula els noms de cinc candidats al nou premi Rovelló honorífic, convocat per la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa i dotat amb 1.000 € i una escultura. El premi, que es concedirà cada dos anys, alternarà amb la convocatòria del premi Rovelló d'assaig. Els cinc candidats del premi honorífic són: l'Editorial Joventut, la Biblioteca de Palafrugell, l'autor Pep Albanell (o Joles Sennell), la il·lustradora Montse Ginesta i la Llibreria Racó del Llibre de Rubí. Totes les persones interessades poden participar en la votació popular per SMS, per correu postal o a través d'Internet. El premi Rovelló honorífic s'atorgarà, a partir d'ara, a una persona o entitat que per la seva obra i per la importància de la seva tasca hagi contribuït de manera notable a la literatura infantil i juvenil dels Països Catalans. El veredicte es farà públic el dia 11 de desembre de 2009, però diàriament es pot consultar el ritme de votacions a través de la pàgina web del premi, que es tancarà el 30 de novembre del 2009.
[18.06.09]
L'Editorial Flamboyant ha iniciat el seu recorregut en català amb dos títols: 'Terronets de sucre' i 'El llibre amb sentit'. Els dos inauguren la col·lecció Petits Grans Tresors que inclourà principalment llibres anglosaxons clàssics que combinen el text i la il·lustració. A 'Terronets de sucre' ('Sugar Plums'), amb text de Mabel Lambert i il·lustracions de George Lambert, una sèrie d'objectes i animals prenen vida: un gos que va amb rodes, nines que discuteixen, personatges de conte o vaques que volen. Un relat ple d'imaginació, humor i poesia. 'Sugar Plums' es va publicar per primera vegada, se suposa, l'any 1881, a l'editorial Frederick Warner and Co, de Londres, fundada el 1865, la mateixa editorial de Beatrix Potter. El nou segell de Flamboyant català té previst publicar pròximament dels mateixos autors un altre títol: 'Ruixats d'abril' ('April Showers'). El segon àlbum de la col·lecció publicat ara com a presentació és 'El llibre amb sentit' ('Ye Book of Sense'), de Porter & Coates. Personatges estrambòtics de tot el món es comporten de manera incongruent. Humor, poesia i disbarats: un autèntic circ de paraules. 'Ye Book of Sense' es va publicar per primera vegada, probablement, el 1878, però hi ha altres fonts que el daten el 1870. Pertany al gènere de l’absurd, que va posar de moda l’autor Edward Lear al segle XIX. La nova col·lecció Petits Grans Tresors, de Flamboyant, que també edita en castellà, es troba a les principals llibreries i la distribueix L'Arc de Berà.
[08.06.09]
Una quarantena de novel·les s'han presentat al premi Vaixell de Vapor i una vintena, al Gran Angular, els dos premis que convoca l'Editorial Cruïlla, que aquest any commemora el seu 25è aniversari, i que estan dotats amb 24.000 euros. Però, malgrat la dotació, una de les més elevades per a originals exclusivament en català, el premi Gran Angular ha estat declarat desert pel jurat en la seva dinovena convocatòria. En canvi, pel que fa a la 25a convocatòria del premi Vaixell de Vapor, el jurat ha declarat per unanimitat guanyadora la novel·la 'El triomf d'en Polit Bonaveu', de l'autor Carles Sala i Vila (Girona, 1974), un nom que ha irromput en la literatura infantil recentment i amb un bon currículum perquè els seus anteriors llibres han estat també premiats: 'Flairosa, la bruixa dels sabons' (premi Barcanova 2007), 'Bona nit, Júlia' (premi Guillem Cifre de Colonya 2008) —un any que també publica 'Sóc com sóc', a Barcanova—, i ara, el premi Vaixell de Vapor. Aquesta revista digital deia això en una de les crítiques dels seus llibres: «En general, les tres novel·les breus de l'autor respiren un bon estil i una frescor poc o gens contaminada ni per les modes ni pels tòpics. Tendeixen sempre a buscar una sortida positiva, segurament perquè és conscient que les tres novel·les estan adreçades a lectors infantils, o potser perquè és una expressió de la seva manera de viure la vida, però això no vol dir, com comentava amb el tema de la mort, que defugi aspectes més aspres, tot i que estiguin repintats amb una pàtina d'humor i recosits amb agulla i didal, cosa no gens estranya si tenim en compte que parlem d'un autor-artesà de qui no seria gens estrany que ben aviat irrompés en l'àmbit de la literatura catalana per a infants amb una nova proposta no exempta de sorpresa.» La sorpresa s'ha produït amb aquest nou premi que, a jutjar per la sinopsi explicada per l'autor —un personatge amant de la música i el cant, però que només canta a la dutxa— ofereix una bona expectativa.
[04.06.09]
El pla pilot de llibres digitals arribarà finalment al doble d'alumnes del previst. El Departament d'Educació havia anunciat un projecte per desplegar-lo en un centenar de centres, però hi ha hagut molta demanda i, al final, en seran dos-cents. El curs 2009-2010 serà el pilot, però el següent, el 2010-2011, ja es desplegarà a tot el sistema educatiu. Segons el Departament d'Educació, Catalunya és la comunitat on més centres de Secundària, en concret una cinquantena, han fet pel seu compte el canvi als continguts digitals. Les sol·licituds dels instituts catalans per participar en el pla pilot de llibres digitals són el doble de les que es preveia inicialment. Això suposarà que uns 20.000 alumnes de Secundària treballaran amb llibres digitals el curs que ve, en comptes dels 10.000 que havia previst el govern català. A la gran demanda per part dels centres, s'hi ha afegit l'anunci del govern central de facilitar l'ús d'ordinadors a Primària, però com és habitual en les promeses que provenen del govern espanyol, les comunitats autònomes s'han d'adaptar al pla. Aquí, els diners que hi aporti el Ministeri d'Educació es destinaran a la Secundària. A partir del setembre, doncs, en 200 instituts catalans els professors, previsiblement, faran servir llibres digitals i pissarres interactives. Els instituts que participaran en el pla s'han compromès a fer servir l'ordinador com a mínim en el 60% del currículum, però hi haurà dues velocitats: en 77 centres començaran ja amb una digitalització al 100%, és a dir, tots els alumnes tindran també un ordinador portàtil a la seva taula per seguir la classe. La resta d'instituts han optat per la modalitat de combinar el material digital amb els llibres tradicionals. El cost dels continguts digitals l'assumirà el Departament d'Educació, però els ordinadors els hauran de comprar les famílies. Els més senzills es poden trobar per uns 200 €. Una altra opció que apunta el govern català és finançar-los al llarg de la Secundària, amb quotes a un preu que no superi els 10 euros mensuals. Com en el cas dels llibres tradicionals, per a famílies amb dificultats, es contempla la possibilitat de beques per a les dotacions dels equips informàtics. Al marge del que representa com a innovació en els mètodes de treball, la decisió ha generat inquietud en el sector editorial del llibre de text. En aquest moment, quan el curs ja està pràcticament preparat, els editora no saben si els llibres tradicionals tindran la sortida que esperen o si hauran de pujar al carro de les noves tecnologies i preparar també material digital. En dos cursos, si el sistema s'estén sense aturador, el sector preveu una profunda crisi tenint en compte que el llibre de text és encara un dels salvavides de moltes editorials.
[02.06.09]
Els premis Junceda que atorga aquesta Associació ha premiat l'àlbum 'Fueye', del dibuixant argentí Jorge González, amb el Junceda Ibèria, que distingeix una obra il·lustrada de qualsevol gènere publicada per autors de tota la Península. Entre les altres catorze categories dels premis també es va premiar Arianne Fabber, per 'L’Àlex somia' (animació); Elenio Pico, pel web 'Tok Tok', de l’Hospital Sant Joan de Déu (multimèdia); els 'Retratos desnudos', de Berto Martínez (premsa i revistes); el còmic 'Maria i jo', de Miguel Gallardo; i Pep Montserrat, per 'El meu llibre de ioga' i 'El Nadal d’un nen de Gal.les'. El Junceda d’honor ha reconegut la trajectòria del programa 'Una mà de contes', de Televisió de Catalunya, i dirigit per Martín Barrios.
[29.05.09]
Sembla gairebé obligat que després d'una sèrie de gènere fantàstic aparegui una enciclopèdia. En un moment que els coneixements enciclopèdics han passat a ser competència digital i gratuïta, l'anunci d'una obra d'aquesta mena en suport paper obeeix només a la continuació de la veta que dóna encara per a molt. Cal recordar que J.K.Rowling, després de prohibir qualsevol intent en aquest sentit, té anunciat també un projecte similar. Doncs, bé, el jove autor nord-americà, Christoper Paolini —o la factoria familiar que l'envolta— serà l'autor de la nova enciclopèdia d'Eragon i el món d'Alagaesia. Per justificar la seva edició en paper, es preveu que sigui una "enciclopèdia-novel·la". La data prevista de l'edició original anglesa està prevista per al mes de novembre als EUA, el Regne Unit i Austràlia. A finals d'any, probablement, sortiran les versions traduïdes que s'hi vulguin afegir.
[20.05.09]
La vilafranquina Núria Tort Armengol ha estat la guanyadora del Premi de literatura infantil il·lustrada Mercè Llimona 2009, en la modalitat de text, amb el conte 'En Juli i la màquina empassacolors'. El premi, convocat anualment per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, compta amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat i està dotat amb 1.600 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Margarida Carbonell, Jordi Llavina, Fina Rifà i Antoni Munné. El conte vol fer adonar al lector de la pèrdua de sensibilitat davant del que es té més a la vora, de la mà d’una màquina empassacolors que recorre una aventura simbòlica. Amb el text guanyador s'obre la segona fase del premi, la modalitat d'il·lustració, dotada amb 2.600 euros, que tanca el termini l'1 de juliol. L'àlbum s'editarà, com en anteriors edicions, a Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[18.05.09]
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Departament d'Educació col·laboraran plegats en una nova iniciativa que s'inclou dins el Pla de Foment de la Lectura. Sota el nom de 'Itineraris en veu alta', diversos actors i actrius faran lectures d'antologies de textos literaris en centres educatius. El Pla de Foment de la Lectura, iniciat el 2008, vol impulsar la lectura com a via fonamental d’accés al coneixement per part de la ciutadania i millorar l’hàbit i la competència lectora en qualsevol suport, promovent especialment la lectura en llengua catalana. El nou programa s'inclourà dins dels habituals Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes i els centres podran escollir una de les modalitats en les seves sol·licituds, la de col·loquis amb autors o bé la de la lectura amb actors i actrius.
[16.05.09]
La direcció editorial d'aquesta àrea, en mans de Patrizia Campana, s'ha redefinit recentment amb un nou segell editorial, Estrella Polar, que inclou l'edició per a infants i joves de llibres il·lustrats, contes, novel·les, noveltys, pop up, llibres de coneixement, còmics i tot tipus de llibres per als lectors de 0 a 17 anys. Segons l'editorial, el segell neix amb l’objectiu d’aglutinar i reorientar les diferents col·leccions que fins ara publicaven els diversos segells del grup i crear-ne de noves. El nou segell representa també que el Grup reforça, a més de les llibreries, la seva promoció en l'àmbit educatiu. Així, per exemple, la veterana col·lecció L'Odissea, de l'Editorial Empúries, es divideix des d'ara en quatre franges d'edat lectores en la típica classificació groga, verda, blava i taronja, per a 6, 8, 10 i 12 anys. Columna Jove es manté com a col·lecció de temàtica realista i actual. L'Illa del Temps s'especialitza en fantasia, aventura i màgia. La Via Làctia, en novel·les cross over per a lectors joves i adults. A més, continuen les sèries de personatges com Geronimo Stilton, entre altres. D'altra banda, el Grup 62 ha obert també el segell Educaula, adreçat a l'edició especialitzada per a l'àmbit educatiu i que, a més de noves propostes, recuperarà les que el Grup ja havia fet fins ara incloses dins de col·leccions de clàssics catalans i universals.
[13.05.09]
El premi Carmesina, en la seva dinovena edició, ha estat atorgat a Sebastià Forné, autor que debuta d'aquesta manera en la literatura infantil amb la novel·la 'L'últim linx'. El premi el convoca la Mancomunitat de Municipis de la Safor, està dotat amb 2.500 euros i s'edita en la col·lecció “Els llibres del gat en la lluna” d’Edicions del Bullent. Santiago Forné, nascut a Castelló de la Plana, actualment viu a Catarroja (L’Horta Sud), i els darrers anys ha exercit de professor en un Centre d’Adults. Ha publicat dues novel·les per a adults 'La dona infidel' (Quaderns Crema) i 'L’últim estiu abans de Chicago' (Ed. Tabarca, Premi Ciutat de Torrent 2006). En aquesta convocatòria s'han presentat 21 obres. 'L'últim linx' narra les peripècies d’un linx que no entén per què els animals de la seva espècie són solitaris i viuen amb dificultat la separació de la mare i els cadells germans. La trama s'ambienta a la marjal, l’albufera, el zoològic o el centre de recuperació d’animals vistos a través dels ulls del linx. El jurat del premi ha estat integrat per Josep Castellano, Dídac Botella, Agnès Vidal, Josep Chapa i Núria Sendra.
[12.05.09]
El IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana celebrat a Mollerussa ha debatut amb autors, editors i adaptadors teatrals, la situació i el futur d'aquest àmbit literari. El congrés ha arribat, entre d'altres, a les conclusions que cal adaptar-se a les noves tecnologies, com és ara els llibres digitals, i ha constatat una vegada més que la literatura infantil i juvenil passa sovint desapercebuda pels mitjans de comunicació, una queixa que de tan habitual s'ha convertit en gairebé ineficaç, a més que, mentre es fa per inèrcia, s'ignora la difusió que realment es dóna en molts mitjans i d'una manera permanent. Durant el Congrés també s'ha debatut la necessitat de promoure la lectura lliure davant la prescripció escolar, una ingenuïtat si es té en compte que és gràcies a la funció de moltes centres educatius que segons quin sector de nois i noies accedeixen al llibre, i s'ha vist la necessitat que els joves tinguin una biblioteca pròpia en lloc de compartir llibres de narrativa a les escoles, una altra conclusió que s'escapa del marc del congrés, difícil d'aconseguir en un moment de crisi econòmica que afecta, sobretot, els centres de primària i secundària públics amb fills de pares més afectats per l'atur, per la qual cosa, molts centres opten per fomentar la lectura a través dels llibres col·lectius sense presentar nous càrrecs que agreugin encara més la situació econòmica que viuen les famílies. El congrés ha reclamat també una major implicació de les institucions en la literatura catalana com per exemple l'Institut Ramon Llull, que l'ha oblidada gairebé del tot en les seves promocions a l'estranger. I finalment s'ha fet una crida a les editorials perquè apostin pel nou suport del llibre digital i perquè redueixin l'edició, molt saturada en aquest àmbit. El IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana ha estat coordinat per l'escriptor, crític i professor d'Institut, Pere Martí i Bertran. L'any 1997, se'n va fer la primera edició a la Seu d'Urgell, coordinat per l'escriptor i crític Andreu Sotorra, en el qual es va homenatjar l'escriptor Josep Vallverdú, en un moment que començava a publicar la seva Obra Completa. La segona edició va tenir lloc el 2001, a Vilafranca del Penedès, sota la presidència d'honor de Josep Vallverdú, i la coordinació també d'Andreu Sotorra i Pere Martí i Bertran, i es considera, encara ara, un congrés model, després de comptar amb la presència de l'escriptor israelià, Uri Orlev, i diversos representants d'instituts estrangers establerts a Catalunya, amb una nombrosa participació de congressistes de tots els àmbits relacionats amb la literatura infantil i juvenil. En aquell congrés es va fundar també el premi Aurora Díaz Plaja, dedicat a articles publicats de difusió de la literatura infantil i juvenil. El III Congrés va tenir lloc a València el 2004, sota la coordinació de l'escriptor Josep Ballester, amb una participació més reduïda i centrat més aviat en l'àmbit intern de la Universitat de València, sense gaire ressò ni participació de congressistes de diversos àmbits dels altres territoris de parla catalana. El IV Congrés ha coincidit amb la celebració a Mollerussa del Saló del Llibre Infantil i Juvenil, però no hi ha estat convidat a col·laborar-hi el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CLIJCat) que és qui organitza el Saló. Només s'hi ha vinculat una exposició rotativa per diverses poblacions sobre l'escriptor Josep Vallverdú, mostra encarregada al Consell Català per la Central de Biblioteques de Lleida. Alguns congressistes d'aquesta edició han expressat el seu escepticisme davant la repetició de segons quines ponències i les qüestions tractades en segons quines taules rodones, a la vegada que també hi han trobat a faltar una mirada enfora i un encarament més realista sobre els problemes professionals que afecten en aquest moment el sector del llibre infantil i juvenil. La ciutat de Manresa, candidata a ser la seu del Congrés, des del 1997, n'ha tornat a demanar l'organització de cara a una pròxima edició.
[10.05.09]
El director Tim Burton està ultimant la seva adaptació cinematogràfica del clàssic 'Alícia al país de les meravelles', la novel·la de Lewis Carroll sobre una nena que s'endinsa en un món poblat per éssers extravagants i dominat per una lògica dislocada. El director de la pel·lícula del musical 'Sweeney Todd' i 'Charlie i la fàbrica de xocolata' ha rodat des de la tardor passada a Plymouth (Anglaterra), i ha comptat amb l'actriu australiana, Mia Wasikowska, de 18 anys, per interpretar el personatge d'Alícia, i també amb el seu actor de capçalera, Johnny Depp, que farà novament un paper histriònic en el personatge del Barreter Boig. L'equip de la pel·lícula va triar Plymouth perquè és un escenari idoni per a una història ambientada a l'Anglaterra victoriana. De fet, la mansió en la qual s'ha rodat la història, Saltram House, ja va ser el 1995 l'escenari de la pel·lícula 'Sentit i sensibilitat', d'Ang Lee. Altres localitzacions d''Alícia al país de les meravelles' són The Royal William Yard, unes drassanes de la Royal Navy. La versió de Tim Burton és una producció de Disney en format 3D que el 2010 s'estrenarà als cinemes.
[23.04.09]
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha anunciat que 100 centres de secundària substituiran el curs vinent (2009-2010) els tradicionals llibres de text per ordinadors portàtils. El conseller ha convidat les editorials que es dediquen al llibre de text a elaborar continguts didàctics digitals per als més de 10.000 alumnes que entraran dins aquesta prova pilot. Si la proposta és acceptada per tots els centres que s'han seleccionat i el projecte no fa marxa enrere per les pressions que puguin sorgir del sector editorial, que veu amb aquesta iniciativa, un inici del primer "adéu" al llibre de text en suport paper, les condicions de la proposta són que les famílies es facin càrrec del cost de l'ordinador (un equip mínim d'uns 200 euros). Segons l'estudi del Departament d'Educació, el cost d'un ordinador portàtil d'aquestes característiques, que pot durar, esclar, més d'un curs, és més barat que els lots de llibres en paper que fins ara han d'assumir els pressupostos anuals de cada alumne. La notícia, en plena vigília de Sant Jordi, data per excel·lència de la festivitat del paper fet llibre, ha caigut com un gerro d'aigua freda en algunes seus editorials de llibre de text que vaticinen una conseqüència de crisi greu afegida a la que ja s'està arrossegant per les circumstàncies globals de l'economia. També les editorials que es dediquen a la literatura per a infants i joves viuen amb la incertesa que pot provocar una mesura com aquesta fins al punt que alguns temen que els llibres de literatura que s'introdueixen en els diferents nivells educatius puguin ser considerats erròniament "llibres de text". D'altres editors i també autors pensen que la mesura pot beneficiar i enfortir la literatura si es diferencia bé el que és un manual de text d'un llibre de literatura. Segons el projecte, els instituts de secundària que vulguin apuntar-se a la prova pilot s'hauran de comprometre a impartir com a mínim el 60% de les assignatures amb materials digitals, a través d'ordinadors portàtils per a cada alumne i de pissarres interactives. També hauran de disposar de la infraestructura necessària i comprometre's a destinar una part del pressupost que reben de la Generalitat de Catalunya per adquirir l'equipament necessari. El procés de canvi, segons el conseller Ernest Maragall, s'estendrà progressivament a tot el sistema educatiu i serà a partir del curs 2010-2011, quan s'acabarà aquesta prova pilot. Els centres educatius podran triar dues velocitats per portar a terme el canvi. La primera opció és apostar d'entrada per tots els continguts digitals i, la segona, fer coexistir durant un any totes dues opcions.
[22.04.09]
Prop de 6.000 d’infants i joves de centres educatius del Principat de Catalunya i les Illes Balears, d’entre 9 i 16 anys, han participat en els premis Atrapallibres i Protagonista Jove convocats pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Entre els llibres seleccionats perquè escollissin els guanyadors, el resultat ha estat pel que fa als premis Atrapallibres, en la categoria 9 anys: Frank Asch i Devin Asch. Els ratolins de la senyora Marlowe. Joventut; En la categoria 10 anys: Gioconda Belli i Wolf Erlbruch. El taller de les papallones. Barbara Fiore; en la categoria 11-12 anys, Laura Gallego. Ales de foc. La Galera. Pel que fa al premi Protagonista Jove, els escollits en la final, han estat, en la categoria 13-14 anys: Jordi Sierra i Fabra, Kafka i la nina que se'n va anar de viatge. Empúries; i en la categoria 15-16 anys: Graham Marks. Tòquio. Tol sol a la gran ciutat. Cruïlla. Segons els organitzadors, l'objectiu d'aquests premis és aconseguir que el més gran nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats per un jurat d'especialistes, que ells es constitueixin com a Jurat popular de lectors dins de cada centre escolar o biblioteca i els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, nomenin els que consideren millor.
[20.04.09]
Després que en les últimes edicions, el premi no obtenia la resposta de treballs esperada, els organitzadors han replantejat el Premi Rovelló d’Assaig de Literatura Infantil i Juvenil. La convocatòria tindrà a partir del 2010, que serà la vuitena, una periodicitat bianual i se n’augmenta la dotació fins als 5.000 €, mil més que en les anteriors edicions. Hi poden concursar assaigs o treballs en to divulgatiu destinat a un ampli sector de públic sobre qualsevol aspecte relacionat amb la literatura infantil i juvenil, ja sigui història, personatges, autors, gèneres, premsa especialitzada... El termini de presentació de les obres és el 31 d’agost del 2010. El veredicte del jurat es donarà a conèixer durant un acte que se celebrarà el 26 de novembre del 2010. A la vegada, la Biblioteca de Mollerussa incorpora un premi «Rovelló» honorífic que serà atorgat a una persona o entitat que per la seva obra o tasca hagi contribuït de manera notable a la literatura infantil i juvenil dels Països Catalans. Aquest guardó, també amb caràcter bianual, decidirà el guanyador per votació popular. El primer d’aquests premis honorífics, dotat amb 1.000 euros i una escultura original, es lliurarà enguany el dia 11 de desembre. El nou guardó té dues fases. En la primera, des de l’1 de gener i fins al 7 de maig, cada membre d’un jurat especialista, format per representants del sector de l’edició, dels llibreteres, de les biblioteques, dels escriptors i dels il·lustradors, així com un representant de la Biblioteca convocant, pot proposar el nom de dos candidats. De tots els proposats, el jurat n’escollirà 5 com a màxim. Un cop triats els nominats, començarà la segona fase que consistirà en una votació popular que es podrà fer a través d’SMS, per Internet, o bé enviant una butlleta impresa. Aquesta segona fase durarà des de l’1 de juny fins al 30 de novembre.
[17.04.09]
La Fundació Jordi Sierra i Fabra, amb la col·laboració del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil posa en marxa aquest any el Projecte EPI (Escriptors Per la Infància), que consistirà a portar llibres als nens i nenes hospitalitzats. Les visites es faran el dia abans de Sant Jordi amb la intenció que la festa del llibre arribi a tothom. Segons l'escriptor Jordi Sierra i Fabra, impulsor del projecte, cada any, per Reis, es veu en els mitjans de comunicació com els futbolistes porten joguines als hospitals, però no porten mai llibres, i en molts casos aquestes joguines són improcedents per a determinats menors malalts. A més, segons Sierra i Fabra, la seva presència acaba convertint-se en un circ mediàtic. El projecte pretén des de la Fundació creada pel prolífic autor català, que els escriptors i escriptores visitin la vigília de Sant Jordi el màxim possible d'hospitals, per cobrir així la mancança que els infants hospitalitzats tenen en un dia especial com aquest. El primer grup d'autors que farà aquest any les visites està format per Elena O'Callaghan, Care Santos, Joaquim Carbó, Andreu Martín i el mateix Jordi Sierra i Fabra. Tots ells han aportat alguns dels seus propis llibres per tal que els puguin regalar signats als nens i nenes que visitin. Els hospitals que visitaran el 22 d'abril seran els de Can Ruti i Sant Pau. Jordi Sierra i Fabra també visitarà un dia abans, el dia 21, el de la Vall d'Hebron. La Fundació vol que en pròximes edicions hi col·laborin tants autors com sigui possible perquè es puguin distribuir en petits grups per tots els hospitals tant de Barcelona com de la resta de Catalunya.
[14.04.09]
Segons les últimes dades que es desprenen de l'estudi Hàbits de Lectura, l'any 2008, en relació al 2007, el consum en el sector del llibre ha crescut tant en volum com en valor. Aquesta apreciació, però, s'ha d'agafar amb prudència si es té en compte que l'agudització de la crisi s'ha produït dins del 2009. Pel que fa a les dades de l'últim any, el consum en literatura infantil i juvenil creix en volum (11,5%) i en valor (13,9%), el doble que el total del sector del llibre. Els editors consideren que la lectura és una de les activitats d'oci més barates —el preu mitjà actual d'un llibre d'aquest àmbit és ja de 9'5 euros— i una oportunitat per al consum en temps de crisi. La facturació en literatura infantil i juvenil va pujar el 2008 a 330 milions d'euros, i ha crescut en els últims 4 anys un 21%, el doble del creixement del conjunt del sector del llibre. La literatura infantil i juvenil representa un 11% del mercat del llibre en general. La tendència és que s'editen menys títols, però s'augmenta la tirada de llibres, igual que ocorre en el segment d'adults. Això és conseqüència de la gradual optimització de l'ajustament entre l'oferta i la demanda. Les llibreries i les cadenes de llibreries són els canals predilectes de compra de llibres, amb la meitat de la facturació. La població lectora major de 14 anys se situa en el 54'6%. D'aquests, el 74% es declara lector diari o setmanal. L'espai de creixement encara és gran, ja que el 45'4% de la població declara no llegir mai o gairebé mai, i aquest és un dels grans reptes del sector, de cara al seu futur. El perfil d'aquest lector habitual és el d'una dona, d'entre 14 i 24 anys, que fa o és a punt de fer estudis universitaris i que viu en un àmbit urbà. En el segment entre els 10 i els 13 anys, el 85'3 % es declara lector, la majoria llegeix diàriament o setmanalment i, a més, el 82'5% declara fer-ho per gust i no per obligació. Els gèneres predilectes van en consonància amb l'edat. Entre el grup de joves de 13-24 anys, els gèneres preferits són: aventures, intriga, misteri, fantasia i ciència ficció. També existeix una preferència per les novel·les romàntiques entre el grup de joves davant del grup d'adults. Són rellevants les diferències entre les preferències de nens i nenes. Les temàtiques d'aventures i ciència-ficció o fantasia són significativament més atractives per als nens. Per contra, les nenes manifesten tenir preferència per temes romàntics i les aventures. El lector mostra interès per un altre tipus d'oci, com la música, el cinema, l'esport o la navegació per Internet i presta cada vegada menys atenció a la televisió com a alternativa d'entreteniment.
[08.04.09]
La productora Massa d'Or, dirigida per Isona Passola, és la que ha adquirit els drets per adaptar al cinema la novel·la 'Pa negre', d'Emili Teixidor. El mes de juny començarà el rodatge que es farà en diferents localitzacions de Vic, el Montseny, Barcelona i Igualada, amb la previsió d'estrenar-la l'hivern del 2010. L'obra d'Emili Teixidor i la pel·lícula expliquen la història d'un nen, l'Andreu, fill de perdedors de la Guerra Civil, que intentarà sobreviure dins un clima de silencis i mentides. El realitzador avança que vol fer una pel·lícula d'emocions, que fugirà del costumisme i la crònica d'època i que tendirà més a ser un melodrama amb tocs de thriller i film fantàstic. Pendent només dels personatges infantils, el càsting ja té decidits els personatges adults principals. Laia Marull farà el paper de Pauleta; Òscar Jaenada, el de Farriol (el pare de l'Andreu); Sergi López, el de l'alcalde; Eduard Fernández, el mestre; i Nora Navas, el de Florència (la mare del protagonista). 'Pa negre' s'afegeix a les adaptacions cinematogràfiques anunciades del 'Mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo, i 'Les veus de Pamano', de Jaume Cabré.
[07.04.09]
Dos premis han estat atorgats en les últimes hores coincidint amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. Per una banda, el premi Anaya de narrativa juvenil, que ha estat per a l'autor sevillà Eiacer Cansino per la novel·la 'Una habitación en Babel'. D'altra banda, l'editorial Kalandraka ha fet públic el premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat, que ha estat concedir a l'il·lustrador mexicà Felipe Ugalde per 'Somnis de grandesa', un títol encara provisional. L'àlbum serà publicat per Kaladraka en català, gallec, basc i castellà. A més, s'han atorgat també els premis Serra d'Or coresponents a les edicions de l'any anterior. L'infantil a l'àlbum il·lustrat ha estat per a 'Vet aquí un pèl', amb dibuixos de Marta Balaguer, i el Serra d'Or juvenil a l'adaptació de 'L'Odissea', feta per Albert Jané. En coneixements, ha obtingut el Serra d'Or la 'Història il·lustrada de Catalunya per a petits i grans', editada pel Grup 62. També l'Ajuntament d'Eivissa ha concedit el premi de narrativa infantil a Joan Amorós pel conte 'Quin giro!'.
[02.04.09]
El guardó, fet públic ara, però que no es lliurarà fins al 2 de juny en un acte solemne presidit per la princesa hereva de Suècia, a Estocolm, ha estat atorgat en la seva edició del 2009 a aquesta organització per al foment de la lectura després que el jurat n'ha valorat la perseverança, el valor i la inventiva per estimular l'interès per la lectura i la creativitat dels infants i joves palestins des de fa dues dècades, superant circumstàncies difícils i una diversitat poc comuna. El Premi de Literatura a la Memòria d'Astrid Lindgren és el guardó internacional de l'àmbit infantil i juvenil més ben dotat, amb 5 milions de corones sueques (uns 445.000 euros). S'atorga des de fa set edicions a un o diversos guanyadors (escriptors, il·lustradors o organismes que treballen per al foment de la lectura arreu del món). Un jurat d'experts nomena els guanyadors nominats per institucions i organitzacions internacionals. El Premi és gestionat pel Consell Nacional de Cultura. Els guanyadors d'edicions anteriors han estat Sonya Hartnett (2008), Banc del Llibre (2007), Katherine Paterson (2006), Philip Pullman (2005), Ryoji Arai (2005), Lygia Bojunga (2004), Christine Nöstlinger (2003) i Maurice Sendak (2003). El guanyador d'aquest any, el Tamer Institute for Community Education (Institut Tamer) té la seu a Ramallah i és una organització independent que des de 1989 es dedica a fomentar la lectura entre nens i joves a Cisjordània i a Gaza. Durant el 2008, una de les seves campanyes va arribar a 52.000 infants en campaments de refugiats i poblacions petites que van participar en fòrums de lectura, teatre i tallers de dibuix i escriptura. Quan es va fundar l'Institut Tamer, no existia pràcticament cap llibre palestí per a infants. Actualment, l'organització ha publicat més de 130 títols.
[24.03.09]
L'escriptora Care Santos ha obtingut el premi Barco de Vapor amb la novel·la 'Es ven mare' i Antoni Garcia Llorca, el Gran Angular amb 'El salvaje'. Els dos premis, convocats per la Fundació SM, només en llengua castellana, estan dotats amb 100.000 euros cadascun. Al premi Barco de Vapor, segons l'editorial, es van presentar 318 originals, i al Gran Angular, 203. La novel·la de Care Santos tracta sobre les relacions familiars, segons el jurat, d'una manera actual i que provoca un somriure còmplice. Per la seva banda, la novel·la d'Antoni Garcia Llorca destaca per la seva brillantor de llenguatge i el jurat en destaca també una dimensió èpica que sap mostrar imatges crues sense perdre la tendresa, amb retalls de realisme i fantasia. En la mateixa convocatòria s'ha lliurat també el Premi Internaciona d'Il·lustració que s'ha atorgat a David Peña per l'àlbum '¡Ñam!'. El premi, que ha aplegat 208 originals, és dotat amb 12.000 euros i el publica també l'editorial convocant. David Peña, madrileny resident a París, treballa en el camp de la premsa i la publicitat, a més de dedicar-se a la fotografia. El jurat ha qualificat el seu àlbum d'una obra que trenca la fredor de la màquina gràcies a una integració entre el digital i els mitjans plàstics tradicionals. Finalment, el premi de la Fundació Jordi Sierra i Fabra per a Joves va guardonar en la seva quarta convocatòria la jove autora valenciana Dúnia Estean Sánchez per l'obra 'Viatge d'anada', una novel·la qualificada de gran sensibilitat sobre els immigrants que es juguen la vida en pasteres. S'hi van presentar 88 originals. La guanyadora estudia cinema i teatre.
[17.03.09]
L'autora Ruth Vilar ha estat la guardonada amb el premi que convoca anualment l'Hospital Sant Joan de Déu en col·laboració amb l'Editorial La Galera. El premi, el dotzè de la convocatòria, ha estat atorgat al conte 'En Faiquè'. S'hi havien presentat 103 originals i el jurat ha estat integrat per Teresa Colomer, Sabel Gabaldón, Joma, Rosa Mut, Maria Palau i David Monserrat. El premi és dotat amb 3.000 €, el publica l'editorial La Galera i les il·lustracions de l'àlbum han estat encarregades a l'il·lustrador Arnal Ballester. En les deu convocatòries anteriors, hi col·laborava també Cercle de Lectors, editorial que l'any passat va decidir retirar-se'n. Ruth Vilar és Llicenciada en Art Dramàtic, en l'especialitat d'Interpretació, a l'Institut del Teatre. Ha rebut formació en escriptura dramàtica de professors com ara Neil Labute, José Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Fabrice Melquiot, Bljana Srbljanovic, Sergi Belbel, Enric Nolla i Laura Fernández. Ha escrit '10m2 (pedra, paper i tisores)', i ha actuat en la lectura dramatitzada de la mateixa obra (Obrador, 2007). Amb Cos de Lletra, conjuntament amb Salva Artesero, ha creat i estrenat els espectacles 'Com gotes d'aigua', 'Contes per jugar', 'Ja és hora que se sàpiga', 'Una expedició pels planetes somniats', 'Els Culdolla i altres històries perverses' i 'Un trosset de Leo Lionni'. Com a membre de la companyia Pànnik va estrenar 'Push-up 1-3', de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett, 2006) i 'Atemptats contra la seva vida', de Martin Crimp (Sala Beckett, 2005). Treballa en els àmbits del teatre infantil, el doblatge, la ràdio, el cinema, la televisió i la docència.
[07.03.09]
El programa d'activitats preveu tres línies: 'Bon humor al bibliobús', a través dels bibliobusos Cavall Bernat i La Mola; 'El bibliobús es fa amic dels dracs', a través dels bibliobusos Pedraforca i Montnegre; i 'El bibliobús es fa amic dels gegants' a través dels bibliobusos de les Guilleries i Tagamanent. L’espectacle 'Per terra de dracs', de Pep López, inaugura el programa amb el bibliobús Pedraforca que recorre la comarca del Berguedà. El programa 'Bon humor al bibliobús', amb el bibliobús Cavall Bernat, visita els municipis de les comarques del Bages, l’Anoia i el Berguedà. I el bibliobús La Mola, en un recorregut per les comarques del Vallès Occidental i Oriental, el Bages i el Baix Llobregat, ofereix l’espectacle 'Petites històries', del pallasso Marcel Gros. El bibliobús Guilleries, que cobreix la comarca d'Osona, i el Bibliobús Tagamanent, que visita també una part d'Osona, el Bages i el Vallès Oriental, ofereix el muntatge 'El llibre gegant dels gegants', de Roger Canals i Cia. L'objectiu d'aquests espectacles és fomentar en els lectors més petits l'interès perquè busquin, demanin o s'interessin per altres històries relacionades amb el programa dels bibliobusos que també compta amb un catàleg de pel·lícules. D'altra banda, els bibliobusos cedeixen lots de llibres als centres educatius de cada població per crear un reclam que els porti a visitar les mostres itinerants. El primer bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals es va posar en marxa l’any 1995. L’any pasat, la flota de 9 bibliobusos de la Xarxa van oferir 115 actuacions, amb una assistència de 14.500 persones.
[06.03.09]
El premi en la categoria de ficció ha estat per a l'àlbum il·lustrat 'Robinson Crusoe', amb text i il·lustracions d'Ajubel, editat pel Media Vaca, del País Valencià. El premi en la categoria de no ficció ha estat per a 'Le livre des terres imaginées', de Guillaume Duprat, editat per Seuil Jeneusse, de França. El premi de la categoria Nous Horitzons ha distingit l'àlbum 'El contador de cuentos', escrit per Saki i il·lustrat per Alba Marina Rivera, editat per Ekaré, de Veneçuela-Catalunya. I el premi Opera Prima ha estat atorgat a l'àlbum de Kewin Waldron, editat per The Templar Publishing, de la Gran Bretanya, 'Mr. Peelk and The Misrunderstanding at the zoo'. Cadascuna de les categories té també mencions d'honor que es poden consultar en aquesta pàgina. La Fira de Bolonya 2009 tindrà lloc del 23 al 26 de març.
[20.02.09]
Després de l'acord que el productor televisiu Carles Porta va tancar amb la Fundació Manuel de Pedrolo i, principalment, amb la filla de Manuel de Pedrolo, Adelais de Pedrolo, la productora Antàrtida buscava un realitzador que portés a terme el projecte. Director i productor estan donant els darrers tocs a una pel·lícula que consideren simbòlica i emblemàtica, per la seva condició de bestseller de la literatura catalana, i que començaran a rodar a finals del 2009, en llengua catalana, una de les condicions defensades per la Fundació respectant el desig de Manuel de Pedrolo. El rodatge es farà bàsicament en localitzacions de les comarques prepirinenques, tenint en compte que Antàrtida té la seu a Lleida i que té també un altre projecte previst, l'adaptació de la novel·la documental, 'Tor, la muntanya maleïda', del mateix Carles Porta. Com se sap, la novel·la de Manuel de Pedrolo té com a protagonista un nen negre d'uns 12 anys, responsable de regenerar la humanitat, i una adolescent blanca de 16 anys, mare de la nova humanitat. Per al noi protagonista es podria triar un actor nord-americà perquè, segons Carles Porta, la pel·lícula neix amb vocació internacional. 'El mecanoscrit del segon origen' havia rebut la proposta d'adaptació cinematogràfica de diverses productores. Les negociacions, però, no es consolidaven perquè, davant la impossibilitat de rodar en una altra llengua que no fos el català, moltes es feien enrere. Carles Porta i el seu soci, Tono Folguera, han acceptat aquesta condició. També havien retardat el projecte el fet que la filla de Manuel de Pedrolo no hi tenia gaire interès, escarmentada pel resultat d'anteriors adaptacions cinematogràfiques de l'obra del seu pare, a qui no havia satisfet, sobretot, la sèrie de sis capítols que el 1985 va fer Ricard Reguant a TV3 sobre 'El mecanoscrit del segon origen', a la qual va seguir el telefilm 'Solució de continuïtat'. Al cine també hi havien arribat 'M'enterro en els fonaments', de Josep Maria Forn; 'El poder del deseo', la versió que Juan Antonio Bardem va fer de la novel·la 'Joc brut', i 'Garum', basada en una altra novel·la, 'Procés de contradicció'.
[06.02.09]
La guionista catalana resident a Los Angeles, Marta Gené (Barcelona, 1981), debuta en la literatura infantil amb la novel·la 'Sopa de cua de sargantana', que explica la història d'una noia de dotze anys d'un poble mariner que preveu malifetes que en realitat es compleixen i és acusada de bruixa i és marginada. El periodista Jordi Cervera (Reus, 1959) entra també en la literatura juvenil amb la novel·la policíaca, 'La mort a sis vint-i-cinc', protagonitzada per una estudiant del cos de Mossos d'Esquadra i ambientada a Badalona i concretament en un cas al voltant del DKV Joventut i una trama criminal que la jove ha de descobrir. El premi Edebé infantil és dotat amb 25.000 euros i el juvenil, amb 30.000 euros. Les dues novel·les seran publicades pròximament en edició simultània en quatre llengües, l'original catalana, i també en castellà, gallec i basc. Els premis Edebé d'aquest any, segons l'editorial, han rebut 402 originals, dels quals, 270 participaven en la modalitat infantil i 132, en la infantil.
[28.01.09]
L'autor Patxi Zubizarreta (Ordizia, Guipúscoa, 1964) ha obtingut el premi de narrativa infantil Ala Delta amb l'obra 'Xía Tenzinen bidaia miresgarria' (El meravellós viatge de Xía Tenzin), i l'autora Eliacer Cansino (Sevilla, 1954) ha estat guardonada amb el premi de narrativa juvenil Alandar per l'obra 'Okey, señor Foster'. Els dos premis els convoca i publica el Grup Editorial Luis Vives i estan dotats amb 12.100 euros. El jurat del premi Ala Delta ha estat integrat per María José Gómez-Navarro, Marina Navarro, Carmen Carramiñana, Carmen Blázquez, Alfredo Gómez Cerdà, Pilar Careaga i Ignacio Chao. El jurat del premi Alandar ha estat integrat per María José Gómez Navarro, José Manuel Gómez Luque, Luisa Mora, Elena O'Callaghan, Pablo Barrena, Andrea Villarubia i Ignacio Chao. Patxi Zubizarreta relata un viatge accidentat d'un homenàs tibetà de 2'40 metres per fer realitat de veure el mar i trobar el seu pare desaparegut. En el recorregut es troba tota mena de persones i recorre els paisatges del Tibet i de la Xina amb el seu desig d'arribar al Mar Groc. Per la seva banda, Eliacer Cansino parla d'un infant que descobreix el món dels adults enmig de les seves dificultats en un poble mariner del sud amb el trànsit cap a l'adolescència i la trobada de personatges singulars que li fan viure situacions arriscades.
[20.01.09]
La producció cinematogràfica realitzada i produïda per Antoni d'Ocon i basada en la novel·la homònima de Josep Vallverdú ha estat guardonada amb el premi Gaudí en la categoria de cinema d'animació atorgat en la primera gala de la recent creada Acadèmia del Cinema Català, celebrada als estudis de Televisió de Catalunya.
[19.01.09]
L'estudi, encarregat pel Gremi d'Editors de Catalunya, s'extreu del retrat sobre els hàbits de lectura i la compra de llibres a Catalunya durant l'any 2007 i centrat en els infants entre 10 i 13 anys. Segons els diferents barems que inclou, el 43'6% dels enquestats afirma llegir una o dues vegades per setmana i gairebé una quarta part diu que llegeix cada dia. Només un 10% declara no llegir gairebé mai. Els infants catalans llegeixen una mitjana de 6,6 llibres l'any. Una gran majoria d'ells (36,3%) llegeixen entre dos i quatre volums l'any, seguit dels 5 a 8 volums (un 28,1%), de 9 a 12 llibres (un 16,7%) i 13 o més (un 13,6%). Una altra barem que no es pot deixar de tenir en compte com a tot d'alerta és que el 37,2% dels llibres consumits habitualment pels més joves són en català, mentre que és el castellà (62,7%) l'idioma dominant en la seva lectura. Tot i això, gairebé el 90% dels infants enquestats es declaren capaços de llegir en català sense necessitat de recórrer constantment al diccionari. Pel que fa a les lectures ocasionals, el 100% dels enquestats han llegit algun cop en castellà, un 84,5% en català, el 18,9% en anglès i el 5,2% en francès. Més del 80% dels infants valoren la novel·la d'aventures com el seu gènere predilecte. En segon lloc, hi ha la fantasia, amb més del 38% de preferència. Tot seguit, hi ha la temàtica d'intriga i misteri (20,3%), les novel·les romàntiques (13%), l'humor (6%), el terror (5%) i les històriques (3%). Els infants que declaren llegir setmanalment dediquen una mitjana de 4,6 hores a la setmana i de 39,4 minuts diaris a la lectura. Amb poca diferència entre les franges estudiades, un 34,8% llegeixen més de sis hores a la setmana, un 34,5%, de 3 a 5, i un 30,7% llegeixen d'una a dues hores setmanals. Una majoria (72,3%) dels lectors afirma llegir espontàniament per decisió pròpia (un 47,6% llegeix per pròpia elecció, perquè li ve de gust, i un 24,7 els llegeix perquè li han recomanat algun llibre, però li agrada). La resta, el 27,7%, llegeix per obligació acadèmica. Entre els joves que llegeixen per pròpia elecció, cal remarcar la diferència entre el 57,3% de les nenes davant un 37,9% dels nens. Gairebé el 85% dels infants declara que els seus pares els llegien contes quan eren més petits. També s'acosta al 85% el nombre de casos en què els seus pares els han regalat algun llibre en l'últim any i sobrepassen el 90% els infants animats pel professorat a llegir.
[02.01.09]
L'escriptor i traductor Josep Sampere (Igualada, 1963) ha obtingut el premi Barcanova en la modalitat juvenil per la novel·la 'El pou darrere la porta', dotat amb 22.000 euros. El premi de la modalitat infantil ha estat per a l'escriptora Dolors Garcia Cornellà (Girona, 1956) per la novel·la 'L'Oleguer i el clan de les Llunes Grises', dotat amb 7.000 euros. Els premis són convocats per l'Editorial Barcanova i publicats en les seves col·leccions Antaviana Nova i Sopa de Llibres. En aquesta convocatòria, segons dades de l'editorial, s’han presentat 69 obres, 47 de literatura infantil i 22 de juvenils. El jurat ha estat integrat per Teresa Duran, Gemma Pasqual, Pere Martí i Bertran, Gemma Joanpere, Jordi Sedó, Oblit Baseiria i Anna M. Farrés. Els premis Barcanova són dels pocs d'entre els que es convoquen que admeten la presentació d'originals només en suport de cedé. En les últimes convocatòries, els premis han estat polèmics per una de les seves clàusules que obliguen a premiar com a segon un dels dos originals que queden, paradoxalment, primers en la seva modalitat. Per tant, en la convocatòria d'enguany, en distingir la modalitat juvenil amb el primer premi, el de la modalitat infantil ha passat a finalista o segon premi.
[17.12.08]
El premi, que convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros i un gravat de l'artista valencià, Rafael Armengol. S'hi han presentat 26 originals i el jurat ha estat integrat per Vicent Atienza, Lourdes Boïgues, Marc Candela, Olga Molina i Núria Sendra. 'Els punyals imprecisos' és una novel·la policíaca ambientada en un circ ambulant. Un error del llançador de punyals provoca una desgràcia. Com que no és la primera vegada que passa, hi ha qui pensa que no es tracta d’accidents sinó d’assassinats. Des d’ací, l’argument avança com un combat entre dues intel·ligències, la de l’investigador que busca proves incriminatòries, i la del llançador que contempla els esforços del rival amb sarcasmes i maniobres. L'autor Xavier Bertran (Barcelona, 1945) ja va guanyat el premi Columna Jove d'aquest any amb la novel·la 'El crim del colós rialler'. Les dues obres parteixen d'uns dies de treball de camp fet per l'autor al Circ Cric, de Tortell Poltrona.
[12.12.08]
L’escriptor de narrativa infantil i juvenil, Joan Llongueras, autor de la saga de literatura juvenil 'Kadingir' (Roca Editorial), ha entrat la seva nova novel·la «Els 10 anells de Lokituk» a Internet i els lectors hi poden accedir gratuïtament. L'únic que han de fer és esperar cada dilluns quan l'autor penja un nou capítol, fins a cinquanta. Els més impacients, però, sí que poden comprar la novel·la en format pdf o bé en e-book. La saga de ficció, integrada per cinc llibres, narra les aventures del viatge de Lutum, un noi que té el poder de controlar l’aire, un dels quatre elements, gràcies als anells de Lokituk, unes joies fantàstiques que permeten als seus portadors alterar les lleis de la física i la natura.
[12.12.08]
Abacus ha fet la seva primera incursió al món editorial publicant la col·lecció literària Món Abacus, per a joves d'educació secundària. Han obert la col·lecció els autors Andreu Martín i Anna Tortajada que tracten, segons l'editora, Roser Zúñiga, amb un cert aire provocador temes que interessen i preocupen els joves, com el lesbianisme, l'addicció als videojocs, l'assetjament escolar, la droga i la relació de pares i fills. Els llibres es complementen amb un bloc en el qual un personatge de cada llibre comenta el llibre mitjançant internet amb els joves lectors, i amb una guia de lectura que es pot descarregar de la pàgina web de la llibreria. Els dos primers títols, 'Gen', el d'Andreu Martín, i 'La meva diable porta xanques', el d'Anna Tortajada, parlen dels videojocs, el primer, i de l'homosexualitat femenina, el segon. Amb una primera edició de 2.000 exemplars cadascun, els dos títols pretenen suscitar el debat a les aules i no moralitzar, segons l'editora. Dos títols més es publicaran el 2009, però els autors als quals s'encarregaran les temàtiques encara no s'han decidit.
[11.12.08]
De tant en tant, algú s'adona que l'allau de publicacions que hi ha en l'àmbit infantil i juvenil provoca una saturació no només de paper sinó de temàtiques. Davant d'aquesta falta d'estudi de la situació i del mercat, és evident que premis tradicionals com el Josep M. Folch i Torres, de novel·la per a infants, que convoca La Galera, tingui possibilitats de no ser adjudicat —és a dir, en paraules del jurat, de declarar-se desert— i que tingui molt poques opcions de tria si només compta amb 11 participants. Aquesta sí que és la dada preocupant. I que el premi Joaquim Ruyra només en rebi 10, també. Un àmbit com el de la literatura infantil, amb un nombre considerable d'autors, no se sent atret per un premi que no és dels més ben dotats —només 6.000 euros— però que té el ganxo de ser un dels més antics i un dels que encara s'atorga dins de la Nit de Santa Llúcia. Tant l'editorial com el jurat justifiquen la seva decisió perquè diuen que, malgrat que alguns dels onze originals no es pot dir que fossin fluixos, desitgen un nivell alt i exigent, un propòsit lloable però difícil d'aconseguir si només es reben una dotzena de novel·les a concurs. Es fa evident que fa falta un rellançament del premi, una millor dotació, i potser també un convenciment del que es vol aconseguir demostrant-ho abans amb els llibres que es publiquen durant tot l'any i deixant clar que se'ls aplica el mateix criteri, el de l'exigència. Un debat que fa temps que està obert i que sembla que no s'acabarà de tancar mai. És ingenu aspirar a rebre un nivell alt en una convocatòria de premi si les publicacions ordinàries són també homologables a tot el que ja es publica. ¿I si es deixessin de convocar tants premis i es publiquessin novel·les de més qualitat? Potser aleshores els aspirants als premis que encara es convoquessin s'ho mirarien d'una altra manera.
[10.12.08]
L'obra 'El jardí promès', de Jordi Ferrés, ha guanyat la 36a edició del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb una novel·la de ciència-ficció que explica les vivències d'un periodista que fa dos reportatges en dos llocs diferents, el Sàhara i Anglaterra. El premi és dotat amb 6.000 euros i el convoca l'Editorial La Galera. La convocatòria, tal com ha passat ambel premi Josep M. Folch i Torres, només ha rebut també 10 originals. Segons l'autor, la novel·la passa en dos escenaris diferents, a Europa i a l'Àfrica. Afegeix que és una novel·la que barreja els descobriments naturals amb els avenços científics.
[09.12.08]
Els dos tenen seu a Barcelona i entren en el món del llibre infantil i juvenil en català amb dos propòsits diferents, però igualment rigorosos. D'una banda, Takatuka —segell de Virus Editorial— vol ser, segons els seus responsables, l'illa on trobaran terra aquelles persones que pensen que la lectura ha de ser un mitjà per entretenir, però també per reflexionar, madurar i avançar cap a un món millor. Els seus primers títols, per als lectors més petits, presenten les històries de Kiwi, l'ocell que va néixer sense ales i a qui li agradaria volar; o Max, el corb al qual acusen d'haver-se menjat el capgròs Àlex; també obren col·lecció amb Leonardo, el nen a qui esgarrifen els gossos. Com es veu per aquests tres arguments, els llibres il·lustrats del nou segell Takatuka parlen de la capacitat de superació de les persones, dels prejudicis, de com enfrontar-se a les pròpies pors, o de com explicar la mort d’una manera no dolorosa. Per a lectors primerencs, el nou segell combina la fantasia, l'actualitat, l'aventura i la diversió sense lluites pel poder ni líders carismàtics. Per exemple, apareix Moritz en les seves aventures amb El Senyor Silvestre, un veí que, amb el seu saler màgic, és capaç de convertir en persona afable el cap més tirànic i descobrir el misteri dels tigres nans que habiten en el parc. També hi ha Paula, la noia per a la qual els quilos han deixat de ser un problema. O l'aventura de Sara i el seu pare que esperen la pastera que els ha de dur de Somàlia a l’illa de Lampedusa. Una sèrie de jocs presenta 'Jocs d'Àfrica', un recull de deu jocs africans, amb instruccions per fabricar els taulers i les fitxes i explicacions il·lustrades de les seves regles. L'altre segell nou és Proteus, dirigit pel químic i editor Miquel Osset, que vol acostar l'ètica a un públic infantil i adult no iniciat en aquesta matèria i que vulgui impregnar-se dels valors que distingeixen una ciutadania responsable, atenta als desafiaments ètics de l'actualitat. El segell arrenca amb la publicació de la col·lecció infantil Helena, sobre ètica, amb els títols 'La veritat segons Ninon', 'El Búfal i l'ocell' i 'La princesa Laca', a més de 'Quan sigui gran vull ser Premi Nobel de la Pau', llibre que han publicat editorials estrangeres com les nord-americanes Ferrar i Strauss and Giroux, l'alemanya Hanser i la francesa Nathan.
[05.12.08]
El premi està convocat per la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna amb l'objectiu de difondre aquesta opció dins de la literatura per a infants. Està dotat amb 3.000 € i, posteriorment, és publicat en una editorial de circuit comercial. El premi d'aquesta segona edició ha estat per a l'àlbum presentat per Joan Subirana 'Subi' i Anna Obiols, amb el títol 'Donant el pit de la A a la Z'. Segons el jurat, integrat per il·lustradors, escriptors, editors i representants de la Federació l'obra té un contingut didàctic per als infants i repassa tot l'abecedari amb un text molt breu i ple d'humor amb unes il·lustracions que fan usual la lactància en tota mena de feines i situacions. L'edició d'aquest any ha recollit 46 propostes d'entre les quals el jurat ha volgut destacar amb un accèssit o premi especial l'àlbum 'Mamá nido, mamá cuna, mamá teta, mamá luna'de l'autora i il·lustradora granadina, Gloria Linazo, amb una dotació de 1.000 €, un treball en blanc i negre que reflecteix els sentiments de viure la maternitat de la germana de l'autora i ser testimoni del vincle establert entre mare i fill durant el període de lactància.
[28.11.08]
L'il·lustrador Roger Olmos i l'autor Roberto Aliaga han estat els guanyadors del premi Lazarillo d'àlbum il·lustrat amb 'El príncipe de los enredos', la història d'un corb pocavergonya, que publicarà l'Editorial Baula per Sant Jordi del 2009. Roberto Aliaga (Argamasilla de Alba, 1976), viu a Alacant i exerceix de biòleg. És autor d'una desena de contes infantils alguns dels quals es troben traduïts al català, entre altres llengües. L'il·lustrador Roger Olmos (Barcelona, 1975) va ser el guanyador del premi Llibreter del 2007 i es dedica professionalment a la il·lustració en diferents camps, tot i que últimament ha excel·lit en àlbums il·lustrats. D'altra banda, el premi de creació literària ha estat atorgat a Pablo Albo (Alacant, 1971). L'obra 'Diògenes' és un relat que barreja l'humor i la tendresa, però que acaba amb un final tràgic. Albo és contacontes des de fa més de quinze anys i això el va portar posteriorment a escriure. Els premis Lazarillo estan dotat amb 4.000 euros cadascun i els convoca l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil en les diferents llengües de l'Estat espanyol.
[26.11.08]
L’Hospital Sant Joan de Déu i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat han engegat una campanya per promoure la lectura com a hàbit saludable entre els infants que són tractats a l’hospital i animar els seus pares que llegeixin amb ells, ajudar-los a triar quins llibres són més adequats per al seu fill, i fer veure que la lectura afavoreix la curiositat i ajuda els infants ingressats a viatjar amb la seva imaginació a un món sense límits. Una carpa instal·lada davant l’entrada de l’Hospital, i decorada amb plafons informatius dels personatges dels contes clàssics més populars com 'Pinotxo' o 'La Caputxeta Vermella', acollirà fins al març vinent diverses activitats dirigides a fomentar la lectura. Les imatges incloses a les lones de la carpa estan basades en dibuixos realitzats per la il·lustradora Pilarín Bayés. S’hi faran tallers i jocs que tindran els contes com a fil conductor. L'Hospital de Sant Joan de Déu ja convoca anualment, en col·laboració amb el Cercle de Lectors i l'Editorial La Galera, el premi de conte curt que posteriorment es publica com a àlbum il·lustrat.
[25.11.08]
El projecte per portar 'Els Barrufets' a la pantalla ha interessat dos grans de Hollywood, Columbia Pictures i Sony Pictures Animation, que són els que treballen en l'adaptació cinematogràfica dels personatges creats el 1958 pel dibuixant belga, Pierre Culliford, 'Peyo', i que dècades després arribarien ser populars a tot el món amb una sèrie de dibuixos animats de 256 episodis creada pels estudis Hanna-Barbera. Sony és qui té els drets de l'adaptació cinematogràfica a través del productor Jordan Kerner, que té aquests drets des de l'any 2002 i que ja porta temps desenvolupant una pel·lícula en tres dimensions sobre aquests personatges. La pel·lícula combinarà l'animació amb la tecnologia GCI generada per ordinador, utilitzada per donar vida als personatges amb imatge real, seguint així el camí d'altres sèries de dibuixos animats que també van fer el salt a la gran pantalla com 'Alvin i Els Esquirols', 'Scooby-Doo' o 'Garfield'. El guió de la pel·lícula ha estat encarregat a J. David Stem i David Weiss ('Shrek 2', 'Shrek Tercer'). Aquesta primera adaptació a la gran pantalla de 'Els Barrufets' coincideix amb el cinquantè aniversari dels personatges blaus, que es va commemorar el 23 d'octubre passat. Les versions digitals de la pel·lícula aportaran a la història dels personatges només imatges del Gran Barrufet, la Barrufeta i la resta dels habitants del poblat barrufet i amb el malvat bruixot Gargamel i el seu gat Azrael que intenten atrapar els petits homenets blaus, l'ingredient fonamental de la seva fórmula per fabricar or.
[24.11.08]
Amb el nom de 'El Meu Primer Festival', aquesta sala del carrer Verdi de Barcelona ha organitzat per al cap de setmana del 29 i 30 de novembre, a les 12 del migdia, el primer festival de cinema dirigit a nens i nenes a partir de cinc anys. Un programa de curtmetratges d’arreu del món, petites pel·lícules d’animació, cinema de tots els temps i tallers familiars. Aquesta primera edició compta amb una selecció de curts d’animació alemanya, una de les escoles més antigues d’Europa, peces magistrals del realitzador canadenc, Co Hoedeman, obres d’humor i d’ironia de Letònia, poemes visuals de l'Iran i una tria de clàssics de còmics americans. Amb la voluntat de continuar en anys pròxims, l'edició inaugural dedica una secció al cinema alemany perquè es considera que és en aquest país on hi ha una de les escoles europees més antigues de cinema d’animació. La mostra del I Meu Primer Festival és una tria de curtmetratges actuals on es fan servir diferents tècniques: els dibuixos animats clàssics, els ninots animats de plastilina, l’animació per ordinador... Entre els arguments, la història d’un nen entremaliat amb el seu Batman de joguina, les trifulgues d’un perruquer una mica esbojarrat, o les aventures d’un gat i les seves nou vides! Una sèrie de pel·lícules de diferents llocs del planeta per descobrir una mica més el món. La història d'un mussol detectiu que ve de Letònia, la d’un home de sorra del Canadà que és capaç de crear estranyes criatures també de sorra, o la d'un corb capritxós de l’Iran a qui agrada agafar amb el bec tot allò que es troba... El realitzador canadenc, So Poeten, els artistes dels estudis Animaries Brigada de Riga o els joves realitzadors de Cànon, l’institut per al desenvolupament intel·lectual dels joves de Teheran són altres dels que participen en el certamen. Una selecció de nou curts realitzats entre 1936 i 1966, signats pels estudis d'animació nordamericans de Pat Sullivan i de Paul Terry, i protagonitzats per personatges cèlebres com el gat Fèlix, Super Ratolí o Heckle i Jeckle, les garses xerraires s'afegeixen a les animacions dels Estudis Terrytoons que són referents de l’animació en molts aspectes.
[14.11.08]
La novel·la 'La llegenda del corsari', de Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) ha obtingut el premi Bancaixa de literatura juvenil. El premi està dotat amb 18.000 euros i el publica Bromera Edicions. El jurat del premi ha estat integrat per Jordi Sierra i Fabra, Vicent Pallarés, Enric Salom, Carles Correa i María José Albiol. D'altra banda, la novel·la 'La mascota que no existia' és la guanyadora del premi de literatura infantil Vicent Silvestre, que també publica Bromera i que està dotat amb 4.000 euros. El jurat d'aquest premi l'han format Dolors García Cornellà, Josep Millo, Carles Correa, Joan Vives i María Dolors Pellicer. Els dos premis formen part del palmarès dels Ciutat d'Alzira que s'atorguen en aquesta ciutat.
[07.11.08]
Des del 2007, aquest estudi de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya que realitza Conecta Research & Consulting inclou un apartat dedicat a analitzar l'hàbit de lectura entre els menors de 10 a 13 anys. El 81'9% es defineix com a lector, un 65'5% dels quals diu que llegeix cada dia o cada setmana, mentre que un 16'4% diu que llegeix una vegada al mes o al trimestre. Un 59% afirma que llegeix per plaer, un 30'4% diu que llegeix per recomanació tot i que li agrada, i un 10'6% per força a causa dels estudis. La mitjana de llibres llegits cada any pels lectors d'aquesta franja d'edat és de 9'5 llibres i hi dediquen una mitjana de 4'3 hores a la setmana, uns 35 minuts diaris. La influència dels grans, pares, mares i professorat, és determinant en l'hàbit lector dels menors. el 74'5% assegura que els seus pares i mares llegeixen habitualment i un 84'3% diu que els seus pares llegien quan eren petits. A les cases d'aquest grup lector hi ha una mitjana de 32'9 llibres infantils i juvenils i quan se'ls pregunta si els seus pares i mares els han comprat o regalat llibres en l'últim any, un 79'4% assegura que sí. El 97'3% dels menors entrevistats assegura que el professorat dels seus centres els anima a llegir; un 87'1% diu que el seu centre de primària o secundària fa activitats al voltant de la lectura, i el 83% afirma que hi participa. El 96'3 diu que hi ha biblioteca escolar en el seu centre i un 38'1% diu que hi va una o dues vegades per setmana.
[25.10.08]
La novel·la, publicada a Xerais serà publicada pròximament en català per Bromera Edicions. El Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, concedit pel Ministeri de Cultura, s'atorga a un dels llibres publicats l'any anterior i està dotat amb 20.000 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Margarita Salas, de la Real Academia Española; Manuel González, de la Real Academia Gallega; Xavier Etxaniz, de la Real Academia de la Llengua Basca; Cristina Minguillón, de l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil; Remedios Morales, de la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles; Marta Rivera de la Cruz, de l'Associació Col·legial d'Escriptors d'Espanya; Rosario González, de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya; María Menéndez, del ministeri de Cultura; Jordi Sierra i Fabra i Fernando Marías, autors premiats en edicions anteriors. El guardonat, Agustín Fernández Paz (Villalba, Lugo, 1947), és professor de Llenfgua i Literatura a l'Institut O Rosais de Vigo. Ha obtingut, entre altres, els premis Merlín, Lazarillo, Edebé i el de l'Associació d'Editors en Llengua Gallega.
[23.10.08]
L'autora valenciana, Gemma Pasqual (Almoines, la Safor, 1967), ha obert el palmarès del nou premi juvenil Mallorca, dotat amb 10.000 euros, amb la novel·la 'E=mc2'. Segons ha explicat la mateixa autora a «Cornabou», el protagonista de la novel·la és un jove de catorze anys, que, un dia, en tornar a cas es troba dormint en un caixer un rodamón de cabells blancs i embullats. Plou molt i aquest home esta molt mullat, el jove intenta ajudar-lo, però l’home està tancat per dins així que li deixa el seu impermeable a la porta. Un dia aquest home pateix una agressió per part d’uns joves, el Guillem l’ajuda i el refugia a casa de la seva àvia. Descobreix que aquest home es pensa que és l’Einstein que ha vingut en una màquina del temps. A mesura que transcorre la novel·la, el lector de vegades pensarà que és el vell savi i de vegades que és un pobre boig. Gemma Pasqual diu també que en aquesta novel·la dona veu a les persones grans, que són els que expliquen les seves històries, des de la guerra civil, la repressió franquista, la visita de l’Einstein a Barcelona o la riuada de València. També s'hi descobreix l’amor entre la gen gran. Tot plegat, farcit amb paradoxes matemàtiques, forats negres i una mica de física pràctica.
[14.10.08]
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Club Súper 3, de Televisió de Catalunya promocionen el projecte «M’encanta llegir» pensat per promoure la lectura entre els infants de Catalunya. La iniciativa, que forma part del Pla de Foment de la Lectura, es du a terme a través del programa televisiu i el seu web i tindrà una permanència activa fins al mes de desembre. La protagonitzen els mateixos súpers i els personatges de la família del Club, encapçalats per la Lila, la filla petita. El projecte inclou gags televisius, un concurs a través del web del programa, una cançó i un videoclip que pots visionar íntegre en aquesta adreça. El cost del Departament de Cultura per a aquesta campanya és de 190.240 euros. Una part de la campanya consisteix en 8 gags, en els quals la Lila i els altres membres de la família conviden els petits espectadors a descobrir l’univers d’aventures i de coneixement que hi ha en els llibres. L’eix central són les versions dels contes clàssics, que protagonitzn la Lila, el Pau, l’Àlex, el Fluski i el Roc. Així, interpreten contes com 'La Rateta que escombrava l’escaleta', 'Les set cabretes', 'La Ventafocs', 'La Blancaneus', 'La Sireneta', 'El rei Artur', 'La Caputxeta' i 'Frankenstein'. En cada peça televisiva es convida l’espectador a participar en un concurs a través del web del programa i es donen recomanacions sobre els beneficis de la lectura. Els súpers també poden col·laborar amb la redacció d’un conte en línia durant els mesos de novembre i desembre. Un guionista del programa rep les indicacions dels súpers per escriure un conte original de nova creació col·lectiva gràcies a un sistema de votació en línia. A més, es fa un concurs de dibuix per escollir-ne les il·lustracions. Entre els participants se sortejaran 10 ordinadors portàtils júnior. El Club Super 3 té enregistrats més d’un milió de socis, dels quals la meitat són menors de 14 anys.
[13.10.08]
La síndrome Harry Potter continua. Ara amb la rebequeria d'un grup d'autors anglesos de literatura infantil i juvenil que han manifestat a l'Associació d'Editors del seu país que no encasellin més les seves obres amb les recomanacions per a les edats dels lectors. Aquest, que és un costum que s'ha anat estenent en la majoria de cultures, també la catalana, propicia en molts casos que llibres que s'etiqueten a partir d'una certa edat quedin automàticament eliminats per a lectors d'altres edats. Després que la sèrie Harry Potter no fes aquesta recomanació, els autors anglesos sembla que descarreguen la seva contradicció davant l'èxit milionari de J.K.Rowling amb aquesta boutade. No són els únics. Els editors d'arreu del món han provat sort en els últims anys inventant-se edicions singulars, edicions en cartoné, edicions fora de col·lecció i edicions sense cap etiqueta d'edat. El pitjor, si la síndrome s'expandeix, és que Harry Potter tampoc no tenia il·lustracions, cosa que, ara per ara, els llibres infantils i juvenils tradicionals ni es plantegen, de moment, d'imitar. Els autors diuen que ha de ser els tutors, el personal de les llibreries, el professorat o els experts de biblioteques infantils, els que han de suggerir, d'una manera personalitzada, segons les característiques de cada grup lector o indivudal, els llibres que creguin convenient. Una pàgina web recull signatures. Entre els autors contraris a incloure l'edat recomanda hi ha Philip Pullman, autor d'obres, com se sap, que traspassen fronteres d'edat. A la campanya, no hi ha només autors, també s'hi han afegit mestres, llibreters, il·lustradors, crítics, pares, mares i criatures. Ja en són més de 4.000 adherits a la proposta.
[04.10.08]
El premi té una dotació de 4.500 € i el publica l'Editorial Destino. El jurat, integrat per Carmen Bieger, Jesús Gabán, Care Santos, Oblit Baseiria i Marta Vilagut. La convocatòria ha rebut una cinquantena d'originals procedents de l'Estat espanyol i dels Estats Units. L'àlbum es publicarà coincidint amb la campanya de Nadal i Reis. 'Charlie, nas de llautó' combina la brevetat d'un text amb unes imatges que juguen amb el traç, el bicolor vermell i negre, i l'espai buit, per portar el lector fins a la pista on hi ha un pallasso excepcional, Charlie, evidentment, Charlie Rivel. L'homenatge coincideix amb el 25è aniversari de la mort del pallasso nascut a Cubelles (Garraf). Anna Obiols (Sant Pau d’Ordal, 1975) és llicenciada en Història de l'Art i juntament amb Joan Subirana "Subi" (Manresa, 1969), graduat en Arts Aplicades i Oficis Artístics, han publicat més de quaranta àlbums plegats, alguns dels quals havien guanyat els premi Tombatossals o el Parcir.
[08.10.08]
El premi, que publica l'Editorial Empúries, s'atorga dins la nit dels Premis Ciutat de Girona. Adrià Bofarull-Solé és, precisament, gironí de naixença, amb 20 anys, i autor novell. El jurat del premi ha estat integrat per les editores Patrizia Campana i Marta Vilagut, i pels escriptors Pau Joan Hernàndez, Francesc Miralles i Natàlia Molero. La dotació del premi és de 7.500 euros. El títol de la novel·la és encara provisional, 'Oriflama'.
[26.09.08]
Aquest programa de la Institució de les Lletres Catalanes gestiona la presència dels autors catalans a les aules dels centres d'arreu del territori lingüístic català. El servei Itineraris de Lectura, una iniciativa amb 10 anys de recorregut que la Institució de les Lletres Catalanes finança amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i que té com a finalitat la promoció de la literatura catalana i el foment de la lectura en l’àmbit de l’ensenyament primari, secundari i d’adults per tot el territori de parla catalana va tancar el seu període de sol·licituds el 20 de setembre. Segons dades de la mateixa Institució de les Lletres Catalanes, s'han rebut més de 750 sol·licituds de centres educatius repartits entre el principat de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i el Principat d'Andorra. La resolució de les sol·licituds es comunicarà als centres educatius durant el mes d’octubre per les peticions relatives al primer trimestre del curs i durant el mes de novembre per les relatives al segon i tercer trimestre. Per aquest curs 2008-2009 el programa ha estrenat una eina telemàtica que ha permès als centres educatius fer la sol·licitud a través d'Internet i, al mateix temps, fer-ne un seguiment del seu estat. Alhora serveix als 65 autors inclosos en el programa per gestionar la seva pròpia agenda i concertar els detalls de dates i característiques de les sol·licituds segons la seva disponibilitat.
[24.09.08]
El premi és dotat amb 20.000 euros i distingeix el conjunt de l'obra feta per un il·lustrador que s'hagi dedicat a la literatura infantil i juvenil. Arnal Ballester (Barcelona, 1955), és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar estudis d'art a l'Escola Massana, on exerceix també de professor. El jurat d'aquesta primera convocatòria, que substitueix la dels Millors Llibres Il·lustrats que es donaven fins ara, ha estat integrat per Rogelio Blanco, Mónica Fernández, Xurxo Lobato, Manuel Alcorlo, Itziar Zubizarreta, Ricardo Blanco, Noemí Villamuza, Francisco Jiménez, José Luis Navarro, Santiago Gutiérrez, Mikel Casal, Elisa Arguilé i Isidro Ferrer, tots ells representants d'institucions i associacions del sector.
[23.09.08]
Aquest any, la tradicional Fira està dedicada a la literatura infantil i juvenil a Catalunya d'entre els segles XIX i XX. Una miniexposició situada en una carpa a la cruïlla de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia, just davant del monument del llibre de Joan Brossa, recull antigues edicions des de Jules Verne fins a Les Tres Bessones de Roser Capdevila. La literatura del segle XIX ofereix llibres de Arthur Rackham, Hans Christian Andersen, Lewis Carroll, Robert Louis Stevensono Rudyard Kipling. Durant el segle XX, l'ensenyament obligatori i la creació de biblioteques populars del primer quart de segle contribueixen a un augment de la lectura. El Modernisme i el Noucentisme marquen l'inici de la renovació de l'educació i, en conseqüència, de la literatura infantil i juvenil. És el moment en què apareixen revistes com En Patufet, editada per Bagunyà, La Rondalla dels Dijous, editada per l'Avenç, i les publicacions de llibres il·lustrats de les editorials Mentora i Muntañola. Alguns autors de l'època van contribuir a enriquir aquest àmbit literari amb obres pròpies o traduccions. Carles Riba, Josep Carner i Carles Soldevila són tres dels noms més remarcables. Però va ser Josep M. Folch i Torres qui es va convertir en el referent de la lectura de tota una època amb les 'Pàgines viscudes'. D'altra banda, Lola Anglada, Cornet, Llaverias, Obiols o Xavier Nogués, entre d'altres van contribuir a l'evolució del llibre infantil amb les seves il·lustracions, una feina que després va heretar Mercè Llimona i, a partir dels anys seixanta, amb l'Editorial La Galera i Joventut es va iniciar una normalització consolidada a partir dels anys vuitanta.
[19.09.08]
El conte 'La draga sense escates', de Lena Paüls, va obtenir el XI Premi Mercè Llimona de literatura infantil il·lustrada, en la modalitat de text, que convoca l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya i que edita en una edició singular Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Després d'un període d'exposició del text a Internet, el premi d'il·lustració del conte, al qual havien optat 26 projectes, ha estat atorgat a la il·lustradora Àgata Gil (Badalona, 1979). L'autora dels dibuixos és llicenciada en Belles Arts i ha cursat estudis de Disseny Gràfic i exerceix de professora a l'escola d'art de Vilafranca del Penedès. Aquest estiu ha estat el segon premi del concurs de cartells de la Festa Major de Gràcia. 'La draga sense escates', és el primer àlbum que publica com a autora de les il·lustracions. El llibre es preveu que es presenti el 20 de desembre a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú i també en un acte a La Pedrera de Barcelona.
[16.09.08]
L'edició d'aquest any tindrà l'eix central destinat a una proposta solidària: el Punt de Reciclatge i el Llibre Solidari, on tothom que ho vulgui podrà donar llibres que seran posats a la venda, dedicant tots els guanys a un projecte de la UNICEF per a l’escolarització d'infants de Burkina Faso. D'altra banda, els autors honorífics tenen un marcat segell dedicat a la literatura infantil i juvenil amb una dedicació especial a aquest sector de llibres dels segles XIX i XX. A més, la il·lustradora Roser Capdevila, autora de 'Les tres bessones', realitza el cartell de la 57a edició de la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, i Josep Vallverdú, autor de 'Rovelló', n'ha estat designat pregoner oficial. El seu nom serà afegit amb una placa al Monument del Llibre de la confluència amb la Gran Via. La Fira se celebra al Passeig de Gràcia de Barcelona entre el 19 de setembre i el 5 d'octubre i és organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Té l'honor de ser la fira de carrer més antiga de tot Europa.
[04.09.08]
Considerada la tercera obra més venuda de Catalunya, 'El zoo d’en Pitus', de Sebastià Sorribas (1928-2007) ha esdevingut també un èxit al Japó. Segons dades editorials, en només dos anys se n’han venut més de 80.000 exemplars. L’obra ja va tenir una primera bona implantació el 2006, amb unes vendes de prop de tres mil exemplars, però el 2007 van fer un salt espectacular i es van superar els 77.700 exemplars venuts. Després del 40è aniversari de la publicació de la novel·la, que es va commemorar el 2006, l’editorial japonesa Asunaro Shobo en va adquirir els drets de traducció.
[14.07.08]
Tal com va avançar «Cornabou», el Consell de Mallorca ha ampliat aquest any els Premis Mallorca amb la convocatòria d'un premi de narrativa juvenil. Hi poden optar originals inèdits entre 75 i 150 folis amb obres adreçades principalment a joves de 12 a 16 anys. El premi és dotat amb 10.000 € i el termini d'admissió acaba el 9 de setembre. El veredicte es farà públic abans del 31 d'octubre, en la mateixa data que es coneixeran els premis de narrativa i poesia del cartell dels Mallorca.
[09.07.08]
Teresa Rovira i Comes ha estat la guanyadora del VII Premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil pel seu article “El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta”, publicat en el volum 'El patrimoni de la imaginació: llibres d’ahir per a lectors d’avui' (Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 2007). El premi és dotat amb 1.500 € i el finança l’Obra Social de Caixa Penedès. El jurat ha estat format per Anna Díaz-Plaja, Teresa Colomer, Mònica Baró, Pere Martí i Víctor Aldea. Teresa Rovira i Comes, filla d’Antoni Rovira i Virgili, ha treballat durant molts anys de bibliotecària i ha destacat per la seva tasca d’investigació i difusió en l’àmbit del llibre infantil i juvenil en llengua catalana, amb la publicació de nombrosos articles i llibres. Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2002, i el premi Trajectòria del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves el 2008.
[02.07.08]
Els centres educatius que vulguin comptar amb la presència d'un escriptor o escriptora el curs 2008-2009 després de la lectura d'un dels seus llibres per part d'un grup d'alumnes ja poden fer les sol·licituds exclusivament fins al 20 de setembre. El programa ha ampliat aquest curs el nombre d'autors fins a 65, en un ventall de gèneres, estils i àmbit geogràfic. També ha instaurat un nou sistema de fer les sol·licituds a través de la via telemàtica. Cada centre educatiu podrà connectar mitjançant una clau d'usuari amb la Institució de les Lletres Catalanes per emplenar un formulari digital amb les dades de l'autor que sol·licita, les dates i altres requisits que se li demanen. El seguiment de la seva petició, el podrà fer a través del seu mateix formulari, connectant-se amb el codi corresponent. Podeu trobar tota la informació en aquesta pàgina de Cornabou. Cada centre educatiu té opció d'un autor per curs i etapa. La Institució de les Lletres Catalanes i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya financen el programa que d'uns anys cap aquí ha augmentat progressivament tant el nombre d'autors que hi participen com el nombre de fòrums que es fan, principalment arreu del Principat de Catalunya, i en casos puntuals, si ho sol·liciten, en centres d'altres àmbits territorials com el País Valencià o les Illes.
[01.07.08]
