L'editorial Documenta Balear ha decidit entrar en l'àmbit de la literatura per a infants amb la col·lecció Cuca de Suro. La línia de la col·lecció és la poesia contemporània combinada amb la il·lustració. Els dos primers volums són: 'Històries d'animals, tretze', amb poemes d'Enric Casasses i dibuixos de Stella Hagemann i 'Reravera', amb poemes de Maria Bellver i dibuixos de Neus Ferrer. Documenta Balear vol mantenir l'edició de mitja dotzena de títols anuals i per això es preparen nous títols de Jaume Pons Alorda i Blanca Llum Vidal. El primer llibre de la sèrie, 'Històries d'animals, tretze', recull tretze històries d'animals reals i imaginades. Els versos són com petits contes. I el segon, 'Raravera', és un llibre que transmet els colors de les estacions de l'any i algunes sensacions que tant es poden sentir de petits com de grans.
[28.12.10]
El premi, que convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros, la publicació de l’obra i un gravat de l'artista valencià Rafael Armengol. En aquesta convocatòria hi han participat 22 originals i el jurat ha estat integrat per Pilar Puchades, Vicent Gil, Rosa Seser, Joan Pla i Núria Sendra. L'escriptor Ivan Carbonell (València, 1979) ha fet amb 'Els papers àrabs la barreja d'una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Els joves, que es coneixen en un viatge a Andorra i a Rialp, descobreixen manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegeixen els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixen el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra es van enamorant entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable.
[18.12.10]
El 48è premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat atorgat a l'escriptor David Nel·lo per 'Ludwig i Frank', un relat amb personatges caricaturescos i rars sobre els capricis del destí, ambientada a Alemanya i Anglaterra. El premi, dotat amb 7.000 euros, el publica l'Editorial La Galera i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Xavier Carrasco, Gemma Barrufet, Mercè Anguera, Pep Molist i Carles Sala. El 37è Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil ha recaigut en una novel·la escrita a quatre mans pels escriptors Salvador Macip i Sebastià Roig. 'Ullals' és un thriller basat en fets reals que parteix de l’any 2006, quan es va publicar la noticia dels presumptes maltractaments patits per uns nois estrangers en un reformatori de característiques molt especials, situat en un terreny escabrós de l’Alt Empordà. Prenent aquest fet com a punt de partida, la novel·la pren un caire de terror. La publica també La Galera, està dotat amb 9.000 euros i el jurat de l'edició l'han format Sebastià Alzamora, Francesc Miralles, Ricard Ruiz, Marta Luna i Olga Federico.
[17.12.10]
Amb la novel·la 'La lluna de gel', l'escriptor Santi Baró ha obtingut el premi Barcanova en la modalitat juvenil. El premi està dotat amb 22.000 euros. S'hi han presentat 17 originals. El premi Barcanova en la modalitat infantil ha estat per a la il·lustradora Maria Espluga, que debuta com a escriptora amb la novel·la 'Antònia Purpurina'. El premi està dotat amb 7.000 euros i s'hi han presentat 30 originals. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Anna Maria Farrés, Muntsa Farré, Anna Gasol, Pere Martí, Carles Sala, Roser Zúñiga i Pep Molist. El premi juvenil es publica dins la col·lecció de Barcanova, Antaviana Nova i el premi infantil, dins la col·lecció Sopa de Llibres. La novel·la juvenil de Santi Baró tracta el món del «tràfic de blanques» i el mercat del sexe a partir d'una jove protagonista procedent de Moldàvia. Pel que fa a la novel·la infantil de Maria Espluga, la seva protagonista és una nena una mica especial i amb una família també una mica especial. La seva mare sempre és fora i des de ben petita viu amb la seva àvia. L’Antònia Purpurina té set anys i no ha anat mai a escola. Això és precisament el que més desitja.
[16.12.10]
El premi alterna cada any la creació literària amb l'assaig divulgatiu. La convocatòria del 2010 corresponia a un recull de tres articles o reportatges adequats a la publicació de la revista que convoca el premi. Dotat amb 2.500 euros, el premi s'amplia amb la difusió dels tres articles premiats a la mateixa revista. Aquest any, el guanyador ha estat Roger Porta Alabau amb el recull 'Espais naturals del món'.
[15.12.10]
'Martí, un pingüí tafaner' és el títol d'una sèrie que representa la primera interactiva en català, per a primers lectors d’entre 4 i 8 anys, que ha estat creada per llegir i mirar a través de l’iPad. L’estudi d’il·lustració Escletxa l’ha realitzada amb el patrocini de l’agència de publicitat BUM. En el primer llibre, el protatonista, un pingüí que viu a l’Antàrtida, viatja per conèixer com és el món: on viuen, què mengen o com neixen els animals, les diferents llengües i ciutats, entre altres sorpreses. El primer conte, que es pot descarregar a l’Apple Store, es titula I tu, on vius? i porta els petits lectors a conèixer els animals que viuen a la jungla, a la sabana, als boscos o al desert. La proposta digital s'acompanya amb unes il·lustracions plenes de colors i sons. El llibre, que es pot llegir o escoltar, està fet en anglès, català i castellà. S’acompanya de jocs interactius per divertir els menuts i consolidar els coneixements i els valors. A més el text es pot anar seguint al mateix temps que s’escolta gràcies a que les paraules van canviant el seu color. Cada descàrrega té un cost de 2,99 € i l’objectiu dels seus creadors és fer una col·lecció de 10 títols amb el mateix personatge.
[02.12.10]
L'Esparver ha renascut amb nous títols i amb la recuperació d'alguns clàssics del seu catàleg. La col·lecció va incorporar al llibre per a joves en català, fa més de trenta anys, obres íntegres de Jules Verne, Daniel Defoe, Mary Shelley, Mark Twain, Robert Louis Stevenson, Selma Lagerlöf, Emilio Salgari, Rudyard Kipling, Jack London, J.R.R.Tolkien, Roald Dahl o Mary Rodgers, algunes traduïdes per Jesús Moncada o Quim Monzó. Fundada el 1978 en un segell ja desaparegut, 7x7, assumida després per La Magrana i, finalment, per RBA, la col·lecció ha obert ara la nova etapa amb tres títols inèdits: 'Barrabum!', de Mark Haddon, l'autor d''El curiós incident del gos a mitjanit'; 'L'excursió i d'altres maremàgnums', de Gerald Durrell; i 'Quan m'atrapis', de la nord-americana Rebecca Stead. Tres llibres de lectura progressiva a partir dels 10 fins als 15 anys, respectivament. Mark Haddon proposa una aventura sobre dos professors que parlen una llengua secreta i una paraula enigmàtica: Spudvetch. De Gerald Durrell, s'apleguen sis contes sobre el viatge i la natura. I la nord-americana Rebecca Stead situa uns adolescents a Nova York en una trama de novel·la negra i amb un registre que estimula la imaginació. Tres bons títols envoltats de reedicions d'altres esparvers de volada com 'El Hòbbit', de Tolkien, o 'Les aventures de la mà negra', de Hans Jürgen Press.
[01.12.10]
Isabel Olid (Mataró, 1977) ha estat guardonada amb el VIII Premi Rovelló d’Assaig de Literatura Infantil i Juvenil pel seu estudi “Heroïnes (post) modernes: models literaris contra l’universal masculí”, on fa una anàlisi dels estereotips de gènere de la literatura per a infants a través de l’aprofundiment en set obres classificades temàticament. El jurat, que ha hagut de decidir sobre mitja dotzena de treballs aspirants al premi, ha valorat del premiat el registre didàctic que utilitza l’autora, que exerceix de professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, per analitzar l’assignació de papers als personatges femenins. En aquest sentit, el llibre proposa set lectures que tenen les nenes com a protagonistes i cada una de les quals conté un breu resum de l’argument, una descripció dels elements clau del llibre i unes propostes de treball. Isabel Olid, que precisament ha estat guanyadora també del premi de novel·la Documenta, és també traductora i pertany al grup GRETEL d’investigació sobre literatura infantil i juvenil des d’on dedica la seva recerca a la representació de les dones i les nenes en la literatura per als més joves. Des de fa deu anys es dedica a la traducció audiovisual i literària i ha traduït nombrosos llibres per a infants i joves. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Xavier Blanch, Gemma Lluch, Pep Molist, Joan Portell i Diana Solé. El premi Rovelló, dotat amb 5.000 euros, és convocat per l'Ajuntament de Mollerussa a través de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila. Els anys 2006 i 2008 va ser declarat desert i l'any 2009 es va crear el premi Rovelló honorífic a una personalitat o institució.
[26.11.10]
Si en la passada convocatòria, la Fundació SM ja va reduir a la meitat (de 100.000 a 50.000 euros) aquests dos premis en llengua espanyola, ara li toca al torn als que es convoquen a través de l'Editorial Cruïlla en llengua catalana. Així, doncs, en la convocatòria del 2011 dels dos premis, la dotació s'ha reduït en 9.000 euros cadascun, passant dels 24.000 euros anterior als 15.000 euros actuals. Amb aquesta reducció, els tradicionals premis perden també la primera posició en el rànquing dels premis en llengua catalana de literatura infantil i juvenil més ben dotats, posició que, almenys en la convocatòria del 2010, manté ara l'Editorial Barcanova amb un primer premi de 22.000 euros i un segon premi de 7.000 euros. D'altres premis amb dotacions més altes admeten la presentació d'obres en diferents llengües. Els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2011 tanquen el seu termini l'1 de febrer. El Vaixell de Vapor fa 27 anys que es convoca i el Gran Angular en fa 21. El gènere literari dels dos és la novel·la, adequada a cada nivell lector per al qual es convoquen.
[23.11.10]
La jove actriu Amanda Seyfried ('Cartes a Julieta', 'Mamma Mia!') és l'encarregada de donar vida al personatge de la Caputxeta Vermella en l'adaptació a la gran pantalla que farà Catherine Hardwicke, directora del primer lliurament de la saga 'Crepuscle'. La revista nord-americana Entertaiment Weekly ja ha difós la primera imatge d'aquesta Caputxeta a la qual es vol dotar d'una caracterització gòtica i fosca per allunyar-la del personatge presumptament infantil i fer-la més propera als adolescents. De fet, i com en la saga creada per Stephenie Meyer, aquí també existeix el llop que vetlla una jove i un atractiu llenyataire que intenta salvar-la de les urpes de la fera i de les d'un altre noi del poble amb qui els seus pares volen casar la protagonista. Un altre triangle amorós amb tints sobrenaturals que busca convertir el tradicional conte en un altre èxit del cinema adolescent. I per acabar de reblar el clau, en l'adaptació apareix també Gary Oldman, en el paper del Pare Solomon, un sacerdot que intentarà matar la criatura que vigila el poble. La pel·lícula, que ja estat rodada als boscos de Vancouver, al Canadà, també com 'Crepuscle', es preveu que s'estreni la primavera del 2011.
[16.11.10]
El llibre té 40 pàgines i amb el títol 'Of Thee I Sing: A Letter to my daughters' (Cant sobre tu: una carta a les meves filles), va ser escrit per Barack Obama abans d'assumir el càrrec de president. Com el títol indica, està dedicat i inspirat en les seves dues filles: Sasha i Malia. Il·lustrat per l'artista de The New York Times, Loren Long, el llibre, el primer adreçat als infants que escriu el president nord-americà, és un tribut a tretze nord-americans innovadors i els ideals que han configurat els EUA, des del mestratge de Geòrgia O'Keeffe al valor de Jackie Robinson al patriotisme de George Washington. La recaptació que s'obtingui amb les vendes de l'obra serà donada a un fons per a beques escolars per a infants de soldats caiguts o ferits en combat. A la portada d'aquest àlbum es poden veure les dues filles del president passejant la mascota de la família, el gos Bo. Abans d'arribar a la Casa Blanca, Barack Obama havia escrit dos llibres convertits en supervendes internacionals: 'L'audàcia de l'esperança' (una anàlisi política) i les memòries 'Els somnis del meu pare'.
[15.11.10]
El veredicte del XV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil ha guardonat la novel·la 'El verí de la cobra', de Josep Millo. El premi és dotat amb 18.000 € i s’hi havien presentat 26 obres. Entre aquestes, la de Gemma Pasqual, 'Barça ou barzakh!', que ha rebut un accèssit. D'altra banda, Vicent Enric Belda ha estat l’autor guardonat amb el XV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, dotat amb 4.000 €, amb el relat 'El secret de Meritxell'. S'hi havien presentat 27 originals. Els premis els publica Bromera Edicions.
[13.11.10]
L'Editorial Edebé ha adaptat els seus personatges, l'entremaliat Vito i el conillet Tupi, a les noves tecnologies i ha creat aplicacions per a les plataformes iPad i iPhone. La interactivitat és fonamental en aquests nous continguts dirigits a infants a partir de 3 anys. Les dues històries es poden descarregar a través d'APP Store per 1,59 euros. L'aplicació de Vito adapta el llibre 'M'he fet pipí', d'Anna Canyelles. La història avança per pantalles tàctils que combinen imatge, text i so. L'aplicació de Tupi adapta 'El meu primer diccionari', de Mercè Arànega. A través d'aquest personatge els infants acompanyen Tupi d'excursió i aprenen per mitjà dels colors i els escenaris noves paraules. Es poden escoltar les paraules tantes vegades com es vulgui i descobrir el so de cada una d'elles prement a la pantalla. A principis de setembre, també Planeta va anunciar que incorporava a aquestes noves plataformes alguns dels àlbums del personatge de Teo.
[05.11.10]
Eliacer Cansino (Sevilla, 1954) ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2010 per la seva obra 'Una habitació en Babel', publicada per Anaya. El premi, dotat amb 20.000 euros i que concedeix anualment el Ministeri de Cultura, distingeix una obra escrita en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i publicada durant l'any anterior. El jurat ha estat presidit pel director general del Llibre, Arxius i Biblioteques, Rogelio Blanco, i integrat per Salvador Gutiérrez Ordóñez, Darío Xohán, José Manuel López Gaseni, Josep Maria Aloy, Asun Agiriano, Marilar Aleixandre, Carmen Posadas, Maria Penedo, Anatxu Zabalbeascoa i els dos últims autors guardonats: Alfredo Gómez Cerdá (2009) i Agustín Fernández Paz (2008). Eliacer Cansino (Sevilla, 1954) és Catedrátic de Filosofia. Entre les seves publicacions es troben les novel·les 'La apuesta de Pascal' (2004) i 'Acero inolvidable' (2005). La novel·la 'Una habitación en Babel' ja havia estat distingida amb el VI Premi Anaya i també havia guanyat el premi Alandar (Editorial Luis Vives) per 'OK, señor Foster'.
[21.10.10]
L'àlbum il·lustrat '¿Dónde está güelita Queta?', amb text de Nahir Gutiérrez i il·lustracions d'Alex Omist, ha estat el guanyador del XXX Premi Destino Infantil Apel·les Mestres de literatura il·lustrada. L'obra és un recorregut pel sentiment de pèrdua dels éssers estimats i que resulta inexplicable per a tothom, però especialment per als infants. A l'edició del 2010 d'aquest premi s'hi han presentat, segons l'editorial, quaranta àlbums originals procedents d'Anglaterra, els EUA, Itàlia, Espanya, Amèrica del Sud i Catalunya. Nahir Gutiérrez, autora del text, és llicenciada en Ciències de la Comunicació i amb aquest àlbum signa el seu segon llibre infantil després d'haver publicat 'Hipólito y Serafín'. Alex Omist és dissenyador gràfic i il·lustra llibres infantils. L'àlbum es publicarà per Nadal dins de Destino Infantil & Juvenil. El premi és dotat amb 4.500 euros i s'hi poden presentar originals en català, castellà, gallec i basc. Jesús Gaban i Care Santos són dos dels membres del jurat que han decidit el guanyador d'aquesta edició.
[11.10.10]
El portal del Club Súper3 ofereix des d'ara la possibilitat de veure per internet la majoria de les sèries que aquest canal emet per televisió. D’aquesta manera, no cal dependre dels horaris d’emissió de les sèries i es poden recuperar en xarxa en el termini d’una setmana. Actualment, Televisió de Catalunya disposa dels drets per emetre per internet el 70% de les sèries d'animació.
[09.10.10]
L'àlbum editat en francès per Dargaud, 'Les nouvelles aventures d'après Morris', relata quan Lucky Luke, després d'una missió secreta a Mèxic, descobreix que un nou heroi ha conquerit l'Oest. Un tal Allan Pinkerton adopta mètodes d'investigació revolucionaris i de tolerància zero. Vol empènyer el vaquer solitari cap a la jubilació per guanyar-se la confiança del president Lincoln. Daniel Pennac, juntament amb el guionista Tonino Becaquista, ofereixen un àlbum on es respira l'esperit de René Goscinny, el creador de Lucky Luke juntament amb Maurice de Bevere, conegut també amb el nom de Morris. Lucky Luke és un còmic belga publicat per primer cop en català a la revista Cavall Fort. El protagonista és un vaquer que parodia les aventures de l'oest americà. Els seus enemics són els germans Dalton, que pensen només a aconseguir diners atracant bancs. Un altre personatge característic és Rantamplan, un gos mig ximple que acreix l'humor de la tira. Al començament el vaquer fumava constantment, però la cigarreta fou reemplaçada per un bri de palla a les historietes per lluitar contra el tabac i l'addicció als cigarrets. L'èxit del còmic va fer que s'adaptés una sèrie d'animació tant per al cinema com la televisió.
[08.10.10]
Els impulsors d'aquest Manifest, que s'ha presentat en roda de premsa als mitjans de comunicació en un acte al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, alerten també que si la recomanació del Departament d'Educació s'estén i es consolida es destruirà el sector i crearà fractura social. Els portaveus del col·lectiu, l'escriptora i professora d'universitat, Meritxell Martí, l'escriptor i traductor Pau Joan Hernàndez i l'escriptor, professor i publicista, Jordi Folch, han explicat que la iniciativa va sorgir fa uns mesos —tal com va recollir aquesta revista digital—, després que diversos autors catalans coincidissin que el decret aprovat el 2005 pel Departament d'Educació sobre la reutilització del llibre de text i dels materials didàctics, en el qual es va incloure també el llibre literari, està representant un daltabaix per al sector editorial, especialment per al destinat al llibre infantil i juvenil. Pau Joan Hernández ha asseverat que, a canvi d'una dotzena d'euros, s'està destruint un sector, que no sobreviurà, mentre que ningú qüestiona que es pagui pel servei d'acollida matinal, pel menjador escolar o el transport. Segons l'opinió dels artífexs del manifest, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya duu a terme una política erràtica, més interessada a formar votants més que ciutadans, que impedeix la creació d'una biblioteca personal a infants i joves, la qual cosa dificulta la formació de futurs lectors. Meritxell Martí, per la seva banda, ha anat més enllà i ha asseverat que no està en joc només el sector del llibre i la supervivència del llibre en català, sinó que és el mateix model social l'afectat, amb una fractura cada vegada més notable entre les famílies d'un nivell sociocultural alt i les d'un nivell més baix, que ja no es veuen obligades a comprar cap llibre. Precisament, en el «Manifest per a la no reutilització del llibre literari a les aules» s'adverteix que s'ha arribat a un moment en el qual se circumscriu la lectura únicament a l'àmbit escolar, en un horari reduït, la qual cosa no fomenta la lectura privada o la relectura. També els signants —prop de mig miler— alerten que disminueixen els drets d'autor, que són la retribució dels escriptors i il·lustradors, comprometent a mitjà termini la professionalització i augmentant la pressió sobre la literatura catalana actual, que la mateixa administració estaria potenciant, davant altres llengües. El text acaba demanant a les administracions públiques i als polítics que les gestionen que no siguin responsables d'una acció irreversible sobre la llengua i la cultura catalana propiciant la deserció de lectors i, per tant, forçant la desaparició de la literatura i dels autors del país. Prop de 500 escriptors, il·lustradors, traductors, bibliotecaris i professors s'han adherit al Manifest en el qual es demana el foment de la biblioteca personal. Entre molts altres hi ha les adhesions de Maria Barbal, Lluís Anton Baulenas, Salvador Cardús, Maite Carranza, Flavia Company, Antoni Dalmau, Miquel Desclot, Carles Duarte, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Eduard Màrquez, Oriol Pi de Cabanyes, Care Santos, Jordi Sierra i Fabra, Sílvia Soler, Ramon Solsona i Emili Teixidor.
[05.10.10]
La cinta es començarà a rodar el mes de novembre i inicia una sèrie d'adaptacions televisives de clàssics teatrals catalans. La proposta de la producció és utilitzar un registre cinematogràfic i compta amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Després de 'Terra baixa', d'Àngel Guimerà, la productora treballarà en 'El retaule del flautista', de Jordi Teixidor. La iniciativa de la sèrie s'emmarca en la tradició de la majoria de televisions europees que han fet versions televisives dels seus grans clàssics, com la BBC ho ha fet amb Shakespeare, France 2 amb Molière i la RAI amb Goldoni. La voluntat del projecte, a més, és anar més enllà de la televisió i pretén que aquestes adaptacions audiovisuals tinguin també una utilitat divulgadora en escoles i biblioteques. Per això, per al guió s'han utilitzat adaptacions pensades per a un públic ampli i heterogeni i, en el cas de 'Terra baixa' (editada per Roure de Can Roca) s'ha partit de l'adaptació que ha fet de l'obra Pere Martí i Bertran.
[04.10.10]
L'espectacle
explica una història de coratge i superació personal al voltant del somni de volar al costat de les meduses, segons els seus promotors. L'esponja marina, coneguda per la sèrie televisiva, protagonitza aquest musical al costat dels personatges que l'acompanyen com Calamardo, Patricio i Arenita, a més del Senyor Cranc o el pervers Plankton. El muntatge musical està basat en l'"Episodi Perdut: L'esponja que podia volar". La història està basada en un guió original de Steven Banks amb música d'Eban Schletter. Barcelona i també Madrid seran els dos escenaris europeus que estrenaran aquesta producció teatral que ja s'ha vist en diverses ciutats del Regne Unit.
[01.10.10]
El productor Andrés Vicente Gómez, de Lolafilms, al costat de la productora francesa, Cinema Art, han adquirit els drets per rodar les tres pel·lícules de la trilogia 'La Puerta Oscura', de l'escriptor David Lozano (Saragossa, 1974). La primera de les pel·lícules, l'adaptació del primer volum de la saga, 'El Viajero', començaria a rodar-se a principis de l'any 2012. El projecte es troba en una primera fase i encara no s'han tancat noms com el del director o el repartiment, així com tampoc el del guionista que farà l'adaptació definitiva directament a l'anglès, a partir d'una primera versió del mateix autor saragossà. El pressupost de la trilogia s'ha xifrat en uns 12 milions d'euros. 'La Puerta Oscura' és una trilogia de terror i misteri. Va començar amb 'El viatger' el 2008 i va continuar amb 'Mal' i 'Réquiem'. Publicada per SM, la venda, en espanyol, segons dades editorials, ha arribat, en conjunt, als 80.000 exemplars. No es pot parlar d'un gran bestseller perquè es tracta de tres llibres, però, en el temps que corren, sí que és una xifra a tenir en compte. A més, la trilogia s'ha traduït, de moment, a l'alemany i l'italià. 'La Porta Fosca' és un llindar ocult en unes golfes de París. Cada cent anys, s'obre només un minut per connectar la dimensió dels vius amb la dels morts. En ple segle XXI, un jove anomenat Pascal es troba en el seu interior en el moment que la porta es torna a obrir. La comunicació entre vius i morts, entre llum i foscor, porta a les tràgiques conseqüències que amenacen l'equilibri entre les dues realitats. David Lozano és llicenciat en Dret i té estudis de Filologia Hispànica. Durant un temps va exercir com a advocat, encara que va deixar el món de les Lleis per exercir després de professor d'institut. Ha participat com a actor en diversos curtmetratges i col·labora amb la cadena de televisió ZTV. Durant dos anys va dirigir i presentar el programa 'Depredadors', i posteriorment el programa divulgatiu 'En poques paraules'. El 2006 va guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular, en versió espanyola, per la seva novel·la 'Donde surgen las sombras'.
[28.09.10]
La sèrie 'Coses de noies... i de nois' (en anglès, 'Ask Lara') tindrà 26 episodis d'11 minuts cadascun i està dirigida principalment a joves espectadors d'entre 9 i 12 anys. En cada episodi es tracta d'una manera directa i amb un cert humor tots els temes relacionat amb el període la pubertat. La sèrie està produïda per Tomavistas sota la direcció de Mercedes Marro. Si bé en els últims anys s'han publicat moltes sèries novel·lades o d'autoajuda sobre aquesta i altres qüestions relacionades amb l'adolescència, el guió d'aquesta coproducció entre TV3 i la BBC comença de cap i de nou. El guió té un caràcter divulgatiu, formatiu i didàctic amb un discurs entretingut i ha estat assessorat per especialistes de l'Hospital Sant Joan de Déu. Tomavistas hi ha treballat en els últims dos anys amb el suport de la televisió catalana, l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i la productora holandesa Submarine. L'acord definitiu, després de moltes dificultats, es va tancar en el Cartoon Forum 2009 celebrat a Noruega. El Departament d'Ensenyament de la cadena BBC vol fer arribar als espectadors preadolescents i adolescents els continguts de la sèrie també per internet amb un fòrum obert en línia. El pressupost de la sèrie és d'uns 2,5 milions d'euros i es preveu que s'estreni la primera part a partir del maig del 2011. La creació d'aquesta sèrie es valora molt positivament perquè les cadenes de televisió generalistes no tenen un programa establert per a l'audiència d'entre 9 i 12 anys, amb tendència a desaparèixer els pocs espais que s'hi dediquen, excepció de la programació que tenes cadenes públiques com TV3 a través del canal Súper3 i 3XL.
[27.09.10]
El director de cinema Martin Scorsese ha començat a rodar a París l'adaptació de la novel·la 'The invention of Hugo Cabret' ('La invenció d'Hugo Cabret'), novel·la del nord-americà Brian Selznick (East Brunswick, New Jersey, EUA, 1966) i publicada el 2007 per l'Editorial Cruïlla i el grup SM. El repartiment de la pel·lícula està encapçalat per Ben Kingsley, que fa el paper de Georges Méliès, i pel jove Asa Butterfield, que representarà Hugo Cabret en la ficció. Christopher Lee, Sacha Baron Cohen, Chloë Moretz i Jude Law són altres protagonistes de la pel·lícula, coproduïda pel mateix Martin Scorsese, Graham King, Tim Headington i l'actor Johnny Depp. El guió adaptat de la novel·la és de John Logan.
[24.09.10]
Els llibres de la sèrie de Geronimo Stilton han arribat a la xifra d’un milió d’exemplars en la versió catalana, segons ha confirmat Grup62, que els té inclosos dins el grup d'Estrella Polar. El personatge de ficció, un ratolí periodista, serà aquesta temporada al teatre amb un musical que s'està preparant per a la seva estrena al Teatre Condal de Barcelona el 3 de desembre. Les aventures de l'autora Elisabetta Dami, han estat adaptades al teatre per Enric Llort. L'espectacle, que dirigirà Àngel Llàcer, amb partitura musical de Manu Guix, compta entre els seus intèrprets amb l'actriu Lloll Bertran, en el paper d'Stria. El protagonista, Geronimo Stilton, estarà interpretat per Marc Pociello. D'altres intèrprets del muntatge, que és una producció de Focus, són Enric Cambray (Scribacchinus Scribacchius), Anna Ferran (Flordiana), Enric Boixadera (Boletus), Diana Roig (Alys), Maria Cirici (Thalassa Fritil·lària Provolinda) i Oscar Jarque (Gingebre Pústula). El personatge de Geronimo Stilton representa que és director del diari L’Eco del Rosegador, que viu a l’Illa dels Ratolins. Les seves aventures es van començar a publicar en català fa vuit anys després d'haver tingut també una bona acollida a Itàlia, d’on és originari la seva autora, Elisabetta Dami. Les versions catalanes han estat traduïdes per David Nel·lo. La sèrie s'ha publicat en diferents suports, la més habitual, la dels llibres de butxaca grocs, però també es troba en còmic i en col·leccions de llibres singulars i en cartoné, amb interior cuixé i, alguns amb olors, com 'El Regne de la Fantasia', entre altres edicions especials. Els llibres es caracteritzen per una lectura amena, amb moltes il·lustracions, en clau d'humor, i amb jocs tipogràfics que remarquen alguns apartats del text. Aquest setembre, l'editorial enceta una nova sèrie de 'Cròniques del Regne de la Fantasia', amb el títol 'El regne perdut'. El fenomen Stilton ha traspassat l'àmbit del llibre i actualment ja té rèpliques en animació de televisió, i en devedé, a més, esclar, del musical català.
[08.09.10]
Es tracta de la primera experiència d'aquest segell editorial en aquest suport. Les dues aplicacions es poden descarregar a través d'Apple Store al preu d'1'99 €. L'aplicació de Teo adapta el seu llibre 'Joc amb els meus amics' per aprendre a llegir. La història de Teo va avançant per pantalles que combinen imatge, text i so. A cada secció s'aprenen dues paraules noves. Finalment es recull tot el nou vocabulari après per repassar. En prémer cada dibuix amb la paraula escrita al costat, aquest adquireix moviment i una veu infantil diu de quin objecte es tracta. D'aquesta manera aconsegueix captar l'atenció de petit usuari i facilitar l'aprenentatge de nou vocabulari. Els llibres de Teo van ser creats, com és sabut, per Asun Esteban, Carlota Goyt i Anna Vidal, sota el pseudònim de Violeta Denou. La primera col·lecció, 'Teo descobreix el món', va aparèixer el 1977 amb tres títols: 'Teo en tren', 'Teo en vaixell' i 'Teo en avió'. Teo s'ha traduït a més de vint idiomes i en trenta anys de vida ha reunit 150 volums amb 6 milions d'exemplars. També el personatge de Carla ha entrat en els suports digitals amb l'àlbum 'Qui en vol més?'. L'usuari segueix les instruccions de la pantalla per descobrir, a través de la història, els sentiments i emocions al voltant dels éssers estimats per Carla. Gràcies a les possibilitats de l'iPhone i l'iPad, els petits usuaris, a més poden interactuar fent clic a la pantalla sobre diferents il·lustracions que es mouen i emeten diversos sons. Un narrador explica la història. L'autor de Carla, José Luis Ágreda, presenta en cada un dels llibres històries quotidianes que barregen la realitat amb elements de fantasia. Carla és una nena de quatre anys curiosa i imaginativa que descobreix el món que l'envolta.
[05.09.10]
Segons l'informe anual elaborat per l'Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE) i la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), per al curs 2010-2011 s'han editat 31.250 títols de llibres de text en suport paper, dels quals, 12.562 corresponen a llibres de l'alumne. D'aquest total, 3.475 són en català, 978 en gallec, 855 en basc i 7.254 en castellà. Aquestes mateixes dades indiquen que la facturació de llibres de text, el curs passat, va ser de 844,45 milions d'euros, inclosos els llibres i els materials complementaris, i se'n van vendre 50,6 milions d'exemplars. En analitzar les dades s'observa que, per primera vegada, la facturació en llibres de text ha caigut un 6% en relació al curs anterior que representen 53,83 milions d'euros. Cal destacar, també, que la caiguda de vendes, només a l'ESO, puja a 61,22 milions d'euros, un 24,28% menys que el 2008. També a l'ESO, es van vendre 2.231.230 exemplars menys que el 2008, la qual cosa representa una caiguda del 20,15%. Els editors també surten al pas de la renovació digital i asseguren que, tot i que a l'Estat espanyol, en l'àmbit de l'Educació no universitària, són abundants els recursos i els suports didàctics oferts en línia pels editors de llibres de text, l'edició digital de manuals d'ús habitual a les aules, és encara irrellevant. Al marge de la progressiva incorporació d'alumnat als recursos digitals, l'any 2009, la facturació de llibres de text en edició digital només va arribar a la discreta xifra de 347.000 euros, cosa que epresenta el 0,04% de la facturació total. Per això, els editors aprofiten una vegada més per rebutjar les propostes de les autoritats acadèmiques, segons les quals sembla que la societat reclami amb urgència l'edició digital com a alternativa immediata al llibre tradicional en paper. Els editors continuen denunciant el divorci entre les polítiques administratives i la realitat escolar, així com la falta de criteris pedagògics o de qualitat, segons ells, a l'hora d'incorporar les noves tecnologies a l'Ensenyament. Els preocupa també la migració de recursos públics cap a la compra massiva de maquinari i de suports en detriment dels continguts educatius, que han de transmetre a través d'aquests suports. Alerten d'un presumpte caos educatiu a l'Ensenyament a tot l'Estat espanyol perquè és l'agenda política la que està marcant aquesta transició tecnològica en comptes d'un pla lògic i rigorós per a la digitalització de les aules. Els editors reivindiquen finalment la llibertat de creació dels autors i d'ells mateixos per lluitar contra la falsa aparença que l'ordinador pot substituir per si sol el llibre de text i a baix cost. Els editors pensen que el goven està menyspreant les lleis que protegeixen els drets de propietat intel·lectual d'aquest sector.
[03.09.10]
La nova temporada literària comença amb un nou premi de literatura juvenil. L'escriptora J.K.Rowling ha estat distingida amb el primer premi, que atorga des d'ara la Fundació Hans Christian Andersen Advisory Board, per la seva obra de ressò internacional amb la saga de Harry Potter i per la seva continuïtat amb el llegat contista d'Andersen. El premi —que porta el mateix nom del tradicional guardó que atorga cada dos anys l'IBBY a escriptors i il·lustradors, però sense dotació— està dotat amb 500.000 corones daneses (uns 67.000 euros). El lliurament del premi d'aquesta primera edició tindrà lloc el 19 d'octubre a la ciutat danesa d'Odense, on va néixer Andersen, coincidint amb la celebració d'un festival anual que es dedica a Harry Potter. Precisament, en els últims dies, J. K. Rowling havia anunciat que feia una aportació de 12 milions d'euros per a l'obertura d'una clínica especialitzada en la investigació de l'esclerosi múltiple. El nou centre, que tindrà la seu a la Universitat d'Edimburg (Escòcia), portarà el nom de la mare de l'escriptora, Anne, que va morir als 45 anys, a causa d'aquesta malaltia.
[01.09.10]
El Gremi de Libreters de Catalunya està molest amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya després que aquest, segons un comunicat fet públic pel mateix Gremi, hagi desatès la petició de participar des del primer moment en la plataforma de continguts digitals eduCAT 1x1, que el Departament —tal com anunciava aquesta revista digital— ha adjudicat en exclusiva a Atria, un projecte de l'empresa tecnològica Aventia, S.L. que compta amb la col·laboració de la cooperativa Abacus pel que fa a continguts digitals. El Gremi de Llibreters de Catalunya denuncia la situació de privilegi de l'empresa Abacus perquè, segons ells, s'ha beneficiat de l'avantatge que suposa disposar prèviament de tota la informació sobre els requisits tècnics, en participar directament en el concurs de la licitació, i s'ha presentat com l'única amb possibilitats de vendre els productes educatius. El Gremi de Llibreters considera que la concessió atempta directament contra els drets de lliure comerç i competència i critica al Departament d'Educació perquè dirigeix els alumnes a comprar els llibres vers un únic operador. Demanen que es facilitin altres protocols a les llibreries que s'hi vulguin incorporar i que facin saber a tots els centres educatius l’existència d’una extensa xarxa comercial independent on també es podran trobar els productes pedagògics. El Gremi de Llibreters critica també la precipitació en la incorporació dels llibres digitals de cara al curs vinent ja que consideren que les presses plantejaran problemes de distribució.
Resposta del Departament d'Educació
Un comunicat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya aclareix: "Els canals operatius en el moment de tancar el procés informàtic provisional posat en marxa per aquest setembre, han estat 7, en una barreja de llibreries ja existents i de “nova generació”: la cooperativa Abacus, Llibres.cat, del grup Enciclopèdia Catalana, Eleven Boulevard, de l’associació d’empreses productores de continguts educatius ANECAME, i Virtus Books que col·labora en l’adaptació i distribueix els llibres d’un important grup d’editors, a més de les llibreries digitals establertes com a canal per algunes editorials: Santillana Botiga on-line, Teide Digital i Oxford University Press Editors. En el moment en que la plataforma Atria estigui en funcionament, s’hi aniran afegint les llibreries que ho desitgin i que hagin demostrat que tenen acords amb els editors del llibres educatius.
[04.08.10]
Aventia Iberia, S.L. serà l'empresa encarregada, amb la col·laboració de la Cooperativa Abacus, de crear la Plataforma de continguts digitals educatius per a l'alumnat de Catalunya. En el concurs d'adjudicació, l'empresa ha obtingut 91 punts sobre 100, per davant de la UTE d'El Corte Inglés-Movistar, que s'ha quedat amb 86 punts. La plataforma, que es coneixerà amb el nom d'Atria, vol facilitar el canvi dels llibres de text en suport paper als continguts digitals creant un espai on els diversos agents implicats podran trobar, ordenada, l'oferta de les llibreries digitals que hi participin. Entre l'oferta, hi haurà tant material de pagament com d'accés lliure, i de diverses editorials. També inclourà materials elaborats per docents o altres entitats que, per la seva qualitat, puguin resultar interessants, tot i tenir poca difusió actualment. Abans de començar el curs, les famílies disposaran d'un compte personal virtual, amb el suport financer de La Caixa, que es podrà recarregar per missatges de mòbil, per Internet, o per ingresos o transferències d'altres entitats, així com en efectiu a les oficines o caixers de La Caixa. El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya finançarà amb 30 euros la compra de material digital, que s'ingressaran en aquest compte virtual. Per accedir-hi, es disposarà d'un nom d'usuari i una contrasenya que escollirà l'alumne, així com dues paraules clau més pels pares, tutors o persones autoritzades a fer els pagaments. Un cop connectats, es podrà consultar el perfil on hi haurà la informació tant del compte virtual com dels continguts educatius digitals assignats per la direcció del centre o el tutor. La proposta dd'aquesta plataforma també compta amb el suport de Microsoft i Indra, i s'ha adjudicat per 1.527.118,64 € més l'IVA, un 15% per sota del pressupost de licitació, de gairebé 1,8 MEUR.
[03.08.10]
La reconversió del llibre en paper pel digital és a l'ordre del dia en les taules del professorat de secundària que veu com en alguns casos, a més d'enfrontar-se al nou material, haurà de fer un curset accelerat per dominar finalment l'ordinador que fins ara tenia mig oblidat en un racó. Aquest és un dels principals esculls amb què topa la introducció dels ordinadors portàtils en els centres educatius: els alumnes dominen més que segons quins professors l'eina informàtica. Això, que seria impensable en el cas del guix i la pissara i l'esborrador, crea una situació d'indefensió del professorat i de desconfiança de l'alumnat. El canvi, però, segons l'actual Departament d'Educació —que acaba aquest estiu la legislatura de cara a les eleccions previstes per a la tardor— es farà extensiu a tots els centres en tres anys. De moment, es preveu que més de 100.000 alumnes catalans treballin amb ordinadors el curs vinent. D'aquests, 95.000 pertanyen a instituts públics i 12.000, a centres privats concertats. El professorat està decidint ara els títols que hauran de comprar els alumnes i també s'ha estat formant en el nou sistema. Les editorals de llibre de text s'han preparat per a aquest canvi i una quarantena ja ofereixen llibres digitals, uns materials que el Departament d'Educació subvencionarà amb 30 euros per cada alumne. Però els que estan veient el canvi amb pitjors ulls són els llibreters que veuen perillar bona part dels ingressos de vendes que feien en cada campanya de nou curs escolar. Precisament els llibreters preparen per al 2012 un primer congrés del sector que se celebrarà a Tarragona. El total d'alumnat que el curs vinent treballarà amb ordinadors cobreixen 540 centres públics de Secundària i 150 privats concertats. El curs que s'ha tancat va comptar només amb 33.000 alumnes digitalitzats. Com ha passat en els centres pioners, en els primers dies de curs hi ha molts dubtes entre els docents i alguns centres conserven un fons de llibres en paper, per si hi ha problemes. Els 30 euros que subvenciona la Generalitat de Catalunya per a la compra de materials digitals estan disponibles en un moneder electrònic que els pares o tutors hauran de recarregar si el cost dels materials excedeix aquesta xifra. Tenint en compte que els llibres és l'últim que les famílies vol pagar —de fet, paga la meitat de cada ordinador, uns 150 euros— i en temps de crisi encara més —a diferència d'altres capritxos que salten a la vista durant tot el curs—, mitja dotzena d'editorials han preparat paquets de llibres de totes les assignatures per un cost global dels 30 euros subvencionats. Una mena de low cost o marca blanca. El fet és que moltes editorials han entrat en aquesta nova línia per força. Tant el Gremi d'Editors com el Gremi de Llibreters acusen el Departament d'Educació d'actuar precipitadament i d'influir en els preus de venda de les editorials. I sobretot auguren que moltes llibreries en sortiran perjudicades. Els editors han arribat que podrien prendre accions legals contra la imposició dels llibres digitals.
[30.07.10]
Òscar Julve (Barcelona, 1972) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El 2001 ja va obtenir el premi Mercè Llimona d'il·lustració pel seu treball en l'àlbum 'El gegant del pi torrat' i ara ha repetit guardó en l'edició del 2010 que consisteix en elaborar les il·lustracions del text premiat anteriorment. En aquesta ocasió sobre el conte 'En Roc sense cap', de Mercè Canals, que va obtenir el premi en la modalitat de text. El jurat del premi d'il·lustració ha estat integrat per Pep Brocal, Lluís Farré i Sebastià Serra, que ha considerat que les il·lustracions d'Òscar Julve tenen la qualitat gràfica i l'adequació al to humorístic i atrevit del text. Òscar Julve col·labora habitualment en diverses revistes, editorials, estudis de disseny, agències de publicitat i productores audiovisuals. El premi el convoca l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb la Fundació Caixa de Catalunya, dotat amb 2.600 euros per a la il·lustració. El publica Publicacions Abadia de Montserrat i aquest any hi ha participat 23 dibuixants.
[08.07.10]
Després que el manifest va ser fet públic per un col·lectiu de professionals de la literatura i la il·lustració, els promotors han reunit ja més de 400 adhesions. D'aquestes, prop de 200 són autors (escriptors i il·lustradors), una cinquantena són editors, un centenar pertany al professorat i la resta són d'altres àmbits, entre els quals figuren també lectors. El manifest, a més, ha tingut en les últimes setmanes, una difusió paral·lela a través d'articles d'opinió publicats en diversos mitjans, tant de premsa en paper com digital, d'entre els quals destaca un article de l'escriptor Emili Teixidor (diari AVUI), dos de l'escriptora Gemma Lienas (El País), un de l'escriptora Imma Monsó (La Vanguardia), i un altre de l'escriptora i guionista Anna Manso (digital) que parla també des de la seva òptica de mare de tres infants en edat de formació de lectura. A més, hi ha hagut un debat en el programa El Matí de TV3, dirigit per Josep Cuní i conduït per Helana Garcia Melero. I la Institució de les Lletres Catalanes, en el seu programa Itineraris de Lectura recomana al professorat la compra de llibres per part de l'alumnat per fomentar la construcció d'una biblioteca personal. El Manifest, que té com a lema «La biblioteca personal és un dret» ha estat també reproduït per nombrosos blocs, tant informatius com d'opinió o dietari personal, i manté el bloc principal on es pot trobar el contingut íntegre del manifest, la relació en procés i permanent actualització de les adhesions, les instruccions per adherir-s'hi i la reproducció dels articles d'opinió esmentats abans. La recollida d'adhesions continua oberta i, posteriorment, els promotors faran lliurament de les adhesions i el manifest als organismes institucionals que tenen competències en l'àmbit de l'educació i el foment de la lectura. La polèmica sorgeix a partir d'unes indicacions del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que insta els centres educatius perquè recorrin a la reutilització del llibre de text, en el qual inclouen també el llibre literari.
[05.07.10]
Setanta-vuit autors formen part del programa «Itineraris de Lectura» que la Institució de les Lletres Catalanes subvenciona a centres educatius mitjançant la col·laboració del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. El termini de sol·licituds és obert, des de l'1 de juliol i exclusivament fins al 30 de setembre del 2010 [vegeu-ne informació i les instruccions per demanar un autor]. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu dels Itineraris de Lectura és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors.
[02.07.10]
L'edició d'aquest any dels Premis Junceda que convoca l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya ha atorgat el premi infantil de ficció a l'il·lustrador Xavier Salomó pel llibre '10 viatges i un somni', amb text de Meritxell Martí, i editat per Combel Editorial. En aquesta catagoria, ha rebut una menció especial l'il·lustrador Sergio Mora pel llibre 'Papá tatuado', de l'Editorial A Buen Paso. En la categoria de no ficció infantil, ha estat distingit Pere Guinard pel llibre 'El que es menjava a casa', de Riurau Editors. I en la categoria de llibre de text, Sebastià Serra ha rebut el premi pel llibre 'Educación para la ciudadanía', d'Editorial La Galera. A més, el Junceda d'Honor ha estat concedir a l'escriptora i il·lustradora Teresa Duran per la seva trajectòria. Els Premis Junceda tenen altres categories com la de Futurs Creadors que ha distingit Anna Rubio i Araiz Mesanza per 'Racons d'una altra ciutat' i 'El viaje'. En la categoria de Premsa i revistes, Luci Gutiérrez, per La Cama de Pandora (El Mundo); en Publicitat, Marc Sardà, per 'Expo Bang! 09' (Ajuntament de Reus); en Còmic, Tyto Alba, per 'El hijo' (Ediciones Glenat); en Animació, Juanjo Sáez per 'Arròs covat' (Escándalo Films); en la categoria Coberta de llibre, Albert Asensio per 'Neu de primavera' (Editorial Bambú); en Científic, Carles Puche, per 'On the origin of species - Illustrated edition' (Universitat de València); en Ficció Adults, Arnal Ballester, per 'El Gran Zoo' (Libros del Zorro Rojo); i el Junceda Ibèria, a Javier Zabala, per 'Hamlet' (Nórdica Libros) i una menció especial a André Letria, per 'Domingo vamos à Luz' (Pato Lógico Ediçoes).
[01.07.10]
El llibre reflecteix en primera persona el món interior d’una noia marcada per la falta d’afecte dels seus pares, el record del seu avi i per l’amistat que estableix amb un veí, nou
al barri i tan solitari com ella. Es tracta d’un àlbum ric visualment i amb una realització detallista on els dibuixos de l’autor aborden de manera poètica i evocadora la necessitat de comunicació i la nostàlgia. Cada secció del llibre, traduït per Jordi Ainaud, s’obre amb una pàgina d’un sol text de la protagonista-narradora o bé en blanc: la primera és la presentació; la segona reprodueix els records càlids de l’avi; la tercera i la quarta tracten de la descoberta del seu veí i de l’amistat que traven; a la cinquena ambdós se’n van a casa de l’avi. Les i·lustracions de Liao aconsegueixen multiplicar el significat d’una narració concisa i melancòlica. Jimmy Liao (Taipei —Taiwan—, 1958) és un dels autors asiàtics més reconeguts pel que fa a l’àlbum il·lustrat amb una carrera que va començar després d’haver treballat durant anys en el sector de la publicitat. Llicenciat en Belles Arts, ha col·laborat com a il·lustrador per a diversos diaris i publicacions i ha firmat una vintena d’obres traduïdes a nombrosos idiomes i de les quals n’ha venut milers d’exemplars. 'La piedra azul', 'El sonido de los colores' i 'Desencuentros' són els últims títols publicats en castellà de Liao junt amb 'La noche estrellada'.
[21.06.10]
A la costa de Florida, el mag Harry Potter ja té el santuari que l'ha situat en el podi dels personatges de ficció universals més coneguts. L'obertura del parc temàtic ha anat a càrrec de les cares més conegudes de les pel·lícules de la sèrie: Daniel Radcliffe, el protagonista, al costat de Rupert Grint, Tom Felfon, Michael Gambom, Mattew Lewis, Warckwick Davis i els bessons George i Fred Weasley. Els convidats d'honor de la cerimònia van arribar al parc, esclar, amb el tren Hogwarts Express. El Món Màgic de Harry Potter és una ciutat medieval amb castell, llogarrets, muntanyes russes, carrers, passadissos, botigues i restaurants, que ha costat 200 milions de dòlars i que ha trigat cinc anys a construir-se. En el parc, pul·lulen els personatges de la sèrie literària i de les pel·lícules de Harry Potter. En una de les activitats d'obertura, Daniel Radcliffe va convidar els visitants a gaudir d'un Viatge Prohibit, que els va ensenyar com fer el conjur de Lumos, i com ordenar als llums del parc il·luminar el Castell de Hogwarts, cor de l'atracció i on el poder de l'ocult, la màgia de les pocions i els conjurs espiritistes tenen el seu espai. D'aquesta manera, els visitants troben al parc una experiència de poders sobrenaturals que els fa sentir part del món de ficció de Harry Potter. Universal Orlando Resort, una filial d'Estudis Universal, que durant el primer trimestre d'aquest any va obtenir uns guanys de 163 milions de dòlars, un 44% menys que en el mateix període del 2009, espera millorar els resultats econòmics amb l'obertura d'aquest parc temàtic. Els llibres sobre Harry Potter, amb 400 milions de còpies venudes en prop de 200 països, segons dades editorials, ha estat un dels grans fenòmens literaris de la història al qual s'ha unit l'impacte de les pel·lícules amb les quals s'han recaptat més de 5.400 milions de dòlars. Universal espera que aquest nou parc temàtic es converteixi, a la llarga, en el més visitat del món.
[18.06.10]
El periodista i escriptor Miquel Fañanàs (Girona, 1948) és el guanyador del 12è premi Ciutat de Badalona de literatura juvenil, per la novel·la 'El pavelló gris'. El premi està dotat amb 3.000 euros i el publica l'Editorial La Galera. La novel·la és una història de ficció, però que també inclou, segons l'autor, alguns elements autobiogràfics, com per exemple el seu pas per un internat, els anys seixanta. Els alumnes interns que protagonitzen la novel·la intenten descobrir quin misteri s'amaga darrere del pavelló gris de què parla el títol. Com a rerefons, hi apareix reflectida l'època del franquisme, amb elements que aporten al lector una reflexió sobre la memòria històrica. Miquel Fañanàs, que l'any passat va publicar 'Mort a Girona', una novel·la ambientada en la Guerra del Francès, ha publicat una quinzena de llibres, entre els quals hi ha 'Susqueda i altres narracions', 'L'enigma de la Torà' i 'La pedra màgica'.
[17.06.10]
El premi Mercè Llimona 2010 de literatura il·lustrada, convocat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha estat atorgat a Mercè Canals pel conte 'En Roc sense cap'. L'autora ho és també del pop-up 'L'Arca de Noè', elaborat conjuntament amb l'il·lustrador Lluís Farré i que va ser distingit amb el Premi Serra d'Or de literatura infantil. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Iris González, Maria Rosa Nogué i Joan Terol. El premi, dotat amb 1.600 euros, l'edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat i hi col·labora l'Obra Social Caixa de Catalunya. Ara, el text del conte és a disposició dels il·lustradors que vulguin participar en la segona fase del concurs, el de posar imatges al text premiat. El treball escollit rep una dotació de 2.600 euros i l'àlbum surt a la venda per Nadal.
[09.06.10]
El col·lectiu d'autors, que s'ha reunit el 8 de juny a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, després d'una primera trobada feta el 23 de març passat, tal com va anunciar aquesta revista digital, ha tancat, després d'un debat en les últimes setmanes, el Manifest que alerta perquè es posi fre al progressiu augment de la reutilització del llibre literari en els centres educatius. El Manifest, que té com a lema «La biblioteca personal és un dret», no pretén estar en contra de la biblioteca de centre, ni de l’aula, sinó en contra de la conversió del llibre de lectura en un llibre de text reutilitzable, com està passant cada vegada més, segons afirma el contingut del Manifest. Els professionals signants fan pública ara la seva postura i, després d'un període de recollida de signatures, presentaran les seves reivindicacions davant el Departament d'Educació, que és l'organisme que ha estimulat aquesta pràctica sense tenir en compte les conseqüències que comporta. El Manifest —que ha estat sintetitzat, revisat i matisat a partir del primer text que es va redactar— es continua centrant bàsicament en tres eixos: frenar la reutilització del llibre literari, continuar afavorint la creació de la biblioteca personal dels infants i adolescents i vetllar per la protecció de la propietat intel·lectual dels autors, tant escriptors com il·lustradors. El col·lectiu ha obert un bloc on es pot llegir el text íntegre del Manifest i on hi ha també les indicacions per a aquells que se sentin implicats en aquesta qüestió i que s'hi vulguin adherir, cosa que poden fer directament a través del correu electrònic que es troba també en l'apartat "Com adherir-s'hi" del mateix bloc.
[08.06.10]
La 29a edició del premi Guillem Cifre de Colonya ha distingit la novel·la 'Les ànimes de la Terramorta', de l'autora Dolors Garcia Cornellà (Girona, 1956). El premi és dotat amb 7.000 euros, el convoca la Caixa de Pollença, de les Illes, i el publica posteriorment l'Editorial La Galera. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Anna Canals, Ramon Díaz, David Monserrat i Miquel Rayó. La primera sinopsi de la novel·la premiada parla d'un molí del poble d’Aiguaneix, prop de les terres maleïdes de Terramorta, on uns cavallers misteriosos abandonen una criatura acabada de néixer. Els moliners l’afillen i no li amaguen mai el seu misteriós origen. En Boira creixerà en un poble allunyat del castell del comte Guiu de Cortona, però no prou perquè la seva tirania els colli a impostos. Al cap d’onze anys, el misteriós origen d’en Boira és desvelat i s’inicia una aventura perillosa que l’obliga a travessar els erms poblats per les ànimes de Terramorta i arribar al bosc de les Calèndules, on l’espera el seu destí.
[06.06.10]
Uns 80.000 alumnes d'educació secundària (ESO) deixaran de banda el llibre en suport paper i estudiaran amb el seu propi ordinador portàtil i llibres digitals. Ho faran en aules amb connexió a Internet amb ampla banda, pissarra electrònica, canó projector, altaveus, instal.lació elèctrica per connectar tots els ordinadors de al mateix temps i xarxa sense fil. El que ha començat aquest curs per a 12.000 estudiants amb ordinadors portàtils i un centenar llarg de centres ha anat creixent i s'estendrà al setembre a més de 500 centres de secundària. L'extensió es fa a estudiants de primer i segon curs d'ESO d'almenys 400 centres públics i més d'un centenar de concertats, segons el pla establert pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. El canvi afectarà el 51% dels centres de secundària catalans, que fan el pas al digital per decisió voluntària. En els dos cursos següents el canvi arribarà als alumnes de cinquè i sisè de centres de primària, que també tindran el seu propi portàtil i llibres digitals. Els estudiants que inicien el canvi tenen entre 12 i 13 anys. Aquest curs ha començat amb una única empresa que ha servit continguts digitals. Però les editorials més significatives han creat plataformes per accedir al material digital: llibres amb imatges, dibuixos animats i mapes. El portàtil serà propietat de l'alumne. Pesa 1,5 quilos i fa 27 centímetres (una mica més que un llibre). El seu preu és de 300 euros. A cada família li costarà, com ara, 150 perquè la Generalitat de Catalunya paga l'altra meitat. Com amb els llibres de paper, hi ha beques per comprar l'ordinador per als que tenen menys mitjans. Aquest curs ha començat amb una única marca de portàtil [Toshiba], però el curs que hi haurà més ofertes. Des de principi de curs, cada alumne disposarà de 30 euros per a continguts digitals. Aquesta quantitat la paga la Generalitat. El Departament d'Educació estima que amb 30 euros es pot costejar tot el material d'un curs per a un alumne. Els llibres els segueix triant el centre. Alguns instituts creuen que el material pot acabar costant una mica més de 30 euros per curs si es fa servir material de diverses editorials. L'alumne s'emporta a casa el portàtil en acabar la classe. Hi ha un sistema per saber quin ús fa de l'ordinador fora de l'aula. Però si la família no ho demana, no hi ha supervisió fora de l'horari lectiu. La formació dels professorat és clau per treballar en aules digitals. Segons el Departament d'Educació, 14.000 docents ja han rebut formació digital aquest curs.
[05.06.10]
¿Crisi en les convocatòries de premis literaris? Per segon any consecutiu, el premi Gran Angular de novel·la juvenil, convocat per la Fundació SM i l'Editorial Cruïlla ha quedat desert. S'hi havien presentat una vintena d'originals. El premi, dotat amb 24.000 euros, no passa pel seu millor moment en un any que precisament commemorava el seu vintè aniversari. L'any passat es va commemorar tot just el vint-i-cinquè aniversari de l'altre premi que convoquen SM i Cruïlla, el Vaixell de Vapor de novel·la infantil, amb un acte que va reunir bona part dels premiats en les anteriors edicions. El premi Vaixell de Vapor d'aquest any ha repetit també autor —cosa que indica igualment una certa crisi de valors nous— i s'ha atorgat a una novel·la de l'escriptor Jaume Cela (Barcelona, 1949), per 'Set raons per estimar els meus pares'. El premi, també dotat amb 24.000 euros, ha estat adjudicat per un jurat integrat per Josep Maria Fonalleras, Màrius Serra, Nati Calvo, Irene Tortós i Núria Font. S'hi havien presentat una seixantena d'originals. El guanyador, Jaume Cela, que exerceix de director a l'Escola Bellaterra de Cerdanyola del Vallès, havia obtingut el mateix premi l'any 1997 amb la novel·la 'Hola, Pep!', i el 2005, amb la novel·la 'L'herència'. Els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular són els més ben dotats per a obres exclusivament en llengua catalana de l'àmbit infantil i juvenil. La Fundació SM convoca els mateixos premis en altres llengües. Precisament, en llengua castellana, en l'última edició, va reduir la dotació de 100.000 euros a 50.000 euros. La dotació dels dos deserts consecutius del Gran Angular en català (2009 i 2010) no s'acumulen en edicions posteriors.
[01.06.10]
La novel·la 'L'illa de la pedra inquieta', de Pau Joan Hernàndez, il·lustrat per Montserrat Batet (Editorial Cruïlla) i l'àlbum 'La draga sense escates', de Lena Paüls, il·lustrat per Àgata Gil (Premi Mercè Llimona, Publicacions Abadia de Montserrat) han estat distingits amb els premis The White Ravens 2010, que atorga anualment la institució alemanya de la Internationale Jugendbibliothek de Munic. Aquest organisme elabora, des del 1996, una selecció aproximada de 250 llibres de tot el món que considera destacables per la seva temàtica o per la novetat que aporten al conjunt de la literatura infantil i juvenil internacional. En aquesta edició s'han distingit 250 llibres corresponents a 49 països i editats en 32 llengües diferents, entre les quals figura el català. La Internationale Jugendbibliothek de Munic elabora un catàleg en línia en llengua anglesa amb les ressenyes de cadascun dels títols i en presenta una mostra anualment a la Fira de Bolonya. La selecció dels The White Ravens és molt seguida per tot l'àmbit del llibre infantil i juvenil i ni que els premis siguin honorífics han aconseguit en gairebé quinze anys d'història ser considerats d'entre els més prestigiosos.
[28.05.10]
Aquesta setmana comença el rodatge de 'Floquet de Neu', la primera pel·lícula basada en la figura de l’únic goril·la blanc del món que va viure al Zoo de Barcelona. Dirigeix el film Andrés G. Schaer que compta en el repartiment amb Pere Ponce, Elsa Pataky, Felix Pons Ferrer, Rosa Boladeras i els infants Claudia Abate i Joan Sullà, entre altres intèrprets. La pel·lícula, amb guió d'Albert Val i Amèlia Mora, està ambientada als anys 60, dècada en la qual Floquet de Neu va arribar a Barcelona, de la mà del doctor i explorador Jordi Sabater Pi. La cinta mesclarà imatges reals amb animació en 3D generada per ordinador i es rodarà en versió original catalana durant vuit setmanes en diverses localitzacions de Barcelona; el Zoo, el Parc Güell, el Parc de la Ciutadella o el barri de Gràcia, entre d’altres. Posen veu als personatges animats, Carlos Latre i Constantino Romero, en els papers principals. A la pel·lícula, Floquet de Neu, com si fos una mena d'aneguet lleig, va a la recerca d’una poció que el converteixi en un goril·la normal i corrent perquè els companys goril·les del Zoo l’acceptin com un dels seus. Paral·lelament, el malvat Luc de Sac, un dels homes més malvats del món, el busca per tota la ciutat amb la intenció de caçar-lo, convençut que el goril·la albí es un amulet infal·lible contra la seva mala sort. Després de dirigir 'Pérez, el ratolí dels teus somnis 2', el realizador Andrés G. Schaer torna a enfrontar-se amb la tècnica d'integrar animació i imatge real. La seva experiència en aquest terreny el converteix en un dels especialistes més valorats a l’hora de combinar les dues modalitats. Tan bon punt acabi el rodatge de 'Floquet de Neu', Schaer es traslladarà a la factoria d’animació, Filmax Animation, a Santiago de Compostel·la, on dirigirà la mescla i on ja s’estan fent les primeres animacions de la pel·lícula.
[25.05.10]
Amb el títol de 'Fantastic Mr Fox', el realitzador cinematogràfic ha portat al cinema la seva versió d'aquesta novel·la de Roald Dahl, publicada el 1970 i que en català es va traduir amb el títol 'El fantàstic senyor Guillot' ('El superzorro', en castellà). El protagonista del relat (a qui posa la veu l'actor George Clooney) es dedica, com a bona guineu mascle que és, a robar gallines fins que la seva dona (la veu de l'actriu Meryl Streep) li demana que deixi de fer-ho i posi seny d'una vegada per totes i es busqui una feina més formal, ja que ella està embarassada: aleshores, el senyor Fox es converteix en columnista d’opinió en un diari. El relat deriva cap a una faula fantasticodomèstica fidel al text de Roald Dahl que tracta de les relacions familiars. Mark Gustafson s’ha encarregat de l’animació de tot el film en stop-motion: una animació en la línia clàssica, amb els personatges movent-se imatge per imatge fins a completar les 24 imatges per segon, amb una paleta cromàtica molt ben resolta i un disseny d’escenaris —l’oficina del talp que fa les funcions d’advocat, l’arbre regi on la família de guineus construeix la seva nova casa— sorprenent.
[22.04.10]
L'autor havia obtingut aquest premi de narrativa juvenil en l'edició de l'any 2002, novel·la que es troba publicada a la col·lecció Columna Jove, núm. 182, de l'Editorial Estrella Polar-Grup62. 'El sot del cavall' és una novel·la d'aventures en el bosc a principis del segle XI amb fam, fred, cavallers i espases, viatges per llocs insòlits, pobles remots, bruixes, bèsties estranyes i acció a dojo. Ton Creus i Virgili (Sabadell, 1944) era mestre i havia exercit sempre a la ciutat de Sabadell fins al 2008, que es va jubilar. Després d'una llarga malaltia, l'autor ha mort als 65 anys [dissabte, 10 abril 2010]. Va dedicar més de quaranta anys de la seva vida a la docència, com a fundador, amb el seu germà Isidre, del CEIP Nostra Llar. Ton Creus va ser un dels defensors de l'escola catalana, laica, progressista i plural. Sobre aquests puntals, junt amb altres ciutadans, va impulsar Nostra Llar a partir de les velles escoles Valls, que més tard s'integraria a la xarxa pública de Sabadell. Abans havia dirigit l'Escola Industrial, i havia impartit classes a uns dos milers d'alumnes, sobretot de primària, però també de batxillerat, formació professional i d'ESO. Com a escriptor, va començar escrivint poesia, contes i relats curts. L'última de les seves obres, 'Dura, on els gats eren blancs', un altre relat per a joves, es va publicar pocs dies abans de la seva mort, amb il·lustracions de Laura i Pol Blanco, a la col·lecció El Cram, de l'Editorial El Cep i la Nansa, segell amb el qual havia publicat també els relats 'Eren rossos?' o 'L'home del quiosc'. 'Dura, on els gats eren blancs', procedeix d'un conte escrit per Ton Creus fa anys, després d'un encàrrec per a llibres de text de llengua. L'autor hi explica una aventura dels personatges Orga i Tamís per recuperar la pluja robada al poble de Dura. Els malvats corcs i les bèsties més estranyes dificulten el viatge, però la pedra dels tres poders és una ajuda important.
[10.04.10]
Tres autors relacionats amb la literatura infantil i juvenil han estat guardonats per la seva obra i trajectòria. D'una banda, la il·lustradora Roser Capdevila ha rebut la distinció de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la difusió internacional i la seva contribució a la projecció de la cultura catalana amb la sèrie de 'Les tres bessones'. D'altra banda, l'escriptor Jaume Cabré ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva fidelitat a la literatura catalana, segons el jurat convocat per Òmnium Cultural. Jaume Cabré va iniciar la seva obra literària els anys vuitanta amb novel·les juvenils com 'La història que en Roc Pons no coneixia' i 'L'home de Sau'. Finalment, l'il·lustrador italià Philip Giordano ha obtingut el Premi Internacional d'il·lustració de la Fira de Bolonya que per primera vegada s'ha fusionat amb el Premi Internacional que atorgava la Fundació SM.
[08.04.10]
El premi està dotat amb 3.000 euros i el publica l'Editorial Columna del Grp 62 a la col·lecció Columna Jove. El jurat del premi ha estat integrat per Patrizia Campana, Francesc Miralles, Veri Pena, Carme Rubio i Care Santos. Les autores Alícia Gili i Sílvia Romero expliquen en la novel·la la història situada a Broukro, un petit poblat al nord de la Costa d’Ivori, on l’Aura de tretze anys, i el seu germà Ouattarà, d’onze, juguen a futbol amb una pilota improvisada feta de draps i bosses de plàstic. Una tanqueta de guerra i uns 4 x4 carregats de soldats interrompen el joc i canvien per sempre les seves vides. Seran separats per un conflicte que no comprenen i que els convertirà en nens soldats. Amb el pas dels anys, a través d’una dura correspondència, s’explicaran els brutals itineraris que han marcat les seves vides. Fins ara, les dues autores han publicat els llibres 'Jocs de guerra, cosa d’infants' (llibre de denúncia sobre la problemàtica dels nens soldats) i la novel·la de gènere fantàstic 'Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres' (Premi Lleida per a projecte de Novel·la 2006).
[09.04.10]
Han passat més de deu anys des que es va començar a parlar del projecte. A Tiana, la il·lustradora Lola Anglada (Barcelona, 1893 - Tiana, 1984) va passar gran part de la seva vida artística. Finalment, un edifici de la població del Maresme, ja catalogat, conegut com la Casa de les Palmeres, serà remodelat per acollir l’obra més destacada de la prolífica dibuixant, que es va fer popular durant la primera meitat del segle XX per les seves il·lustracions de llibres que van incentivar l’imaginari infantil. Una fundació integrada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Tiana i el Museu del Còmic, oberta a la incorporació d’entitats privades, gestionarà el llegat artístic de Lola Anglada. La rehabilitació de l'edifici té un cost de construcció de tres milions d’euros. Disposarà de quatre plantes, entre les quals destacarà la dedicada a l’exposició permanent amb el fons que l’artista va llegar a la Diputació de Barcelona: 2.379 aquarel·les, 26 plafons ceràmics i 141 obres d’altres tècniques artístiques. El museu no se centrarà només en la figura de la il·lustradora, sinó en tota una època. El nou centre es planteja com un museu viu, amb activitats renovades com visites i itineraris pel territori, tallers de creació literària o concursos d’il·lustració i literatura infantil.
[07.04.10]
Segons una enquesta de consum i pràctiques culturals infantils 2007-2008, l’ordinador, la televisió i el videojoc són majoritàriament presents en els consums culturals infantils. També es desprèn dels resultats que les noies consumeixen més cultura que els nois i que la pràctica més intensa de la lectura de llibres és entre els 10 i 12 anys. És evident que l’actual immersió dels infants en la societat de la informació fa de les noves tecnologies el seu canal habitual de consum cultural. El 96'9% dels infants catalans de 6 a 14 anys veuen la televisió habitualment, el 68'9% usen l’ordinador i el 45'2% juguen amb videojocs, segons les dades de
l’enquesta duta a terme pel Departament de Cultura i Mitjans de comunicació, el Departament d’Educació i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) [descarregueu en PDF el contingut íntegre]. El consum cultural de les noies és més elevat que el dels nois excepte en lectura de revistes, ús d’ordinador i de videojocs. Les diferències més significatives entre gèneres es troben en l’ús habitual de videojocs, en què les taxes de participació dels nois superen les de les noies en gairebé 30 punts, i en l’assistència a espectacles de dansa, on les noies superen els nois en 21 punts. En el cas de l’audiència de televisió i ràdio i l’assistència al cinema, que són les pràctiques culturals més esteses entre els joves, no hi ha diferències significatives.
[06.04.10]
Els joves catalans de quart curs d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) llegeixen gairebé un 10% menys que fa sis anys, segons les dades que recull l'estudi 'Hàbits de lectura dels infants i joves de Catalunya', que va presentar fa uns dies el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat). L'informe, basat en dades del curs 2008-2009, que es comparen amb els resultats de l'anterior estudi, publicat el 2004, posa en evidència que la pràctica de la lectura entre infants i joves baixa a mesura que avança l'edat. Els infants de Primària són bons lectors —a sisè curs llegeixen llibres cada dia o un cop per setmana un 83,4% dels enquestats—, però el percentatge baixa fins al 44,1% en el cas dels estudiants de quart curs de Secundària, una xifra que també baixa respecte al nivell de 2004, quan llegia un 53,5% dels joves. L'estudi també constata una diferència que es dóna en el món adult: que les dones llegeixen més que els homes. Al 69,9% de les nenes enquestades els agrada llegir, davant del 68,6% dels nens. La clau d'aquesta diferència es troba en el model familiar, ja que el 71,8% de les mares llegeixen llibres, davant del 61,9% dels pares. Els motius pels quals llegeixen són molt diversos, però només en els infants de sisè curs de Primària ho fa per gust el 57,9%. Els joves de segon i quart curs de Secundària llegeixen per prescripció del centres educatius, amb percentatges del 55,1 i 60,2% respectivament.
[03.04.10]
El Premi de Literatura que s'atorga en memòria d'Astrid Lindgren (Astrid Lindgren Memorial Award – Alma) és una iniciativa del govern suec. Dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 euros), és el premi de literatura infantil i juvenil més ben retribuït del món. Distingeix anualment escriptors, il·lustradors o personalitats que es dediquen a fomentar la lectura. L'escriptora i il·lustradora guardonada aquest any ha estat la belga Kitty Crowther (Brussel·les, 1970), filla de mare sueca i de pare anglès. La Fundació Astrid Lindgren considera l'autora guardonada com una mestra de la línia, de l'ambientació que amb les seves imatges ordena, transforma i renova la narració dels llibres il·lustrats. Kitty Crowther, que té dificultats auditives des de petita, s'ha sentit sempre atreta per la imatge, els signes i el sentit ocult de tot el que veu. En néixer els seus dos fills, Theodore i Elias, es dedica des del 1994 exclusivamente als llibres infantils. Actualment resideix a Nova Zelanda. Aquí l'editorial Corimbo ha publicat alguns dels llibres. Es troben els àlbums ¡Scric scrac bibib blub!, '¿Entonces?' i 'Mi amigo Juan'. L'any passat ja va obtenir el premi Baobab que s'atorga a França a àlbums il·lustrats pel seu treball 'Annie du lac'. Al premi Astrid Lindgren es poden presentar nominacions per països. L'han obtingut fins ara el Tamer Institute (2009), Sonya Hartnett (2008), Banco del Libro (2007), Katherine Paterson (2006), Philip Pullman (2005), Ryôji Arai (2005), Lygia Bojunga (2004), Christine Nöstlinger (2003) i Maurice Sendak (2003). El premi es va instituir el 2003, després de la mort el 2002 d'Astrid Lindgren.
[26.03.10]
Les medalles Andersen i els diplomes del guardó internacional considerat més prestigiós d'aquest àmbit es lliuraran en el Congrés de l'IBBY internacional que tindrà lloc a Santiago de Compostela el setembre del 2010. Els premis es concedeixen cada dos anys. Pel que fa al guardó adjudicat a l'escriptor David Almond, el jurat ha reconegut la veu d'un creador del realisme màgic en literatura per a infants amb un llenguatge polit i intemporal. De la il·lustradora Jutta Bauer reconeix la seva capacitat de barrejar la realitat amb la fantasia a través de la imatge. L'escriptor David Almond ha obtingut el guardó entre 28 finalistes, dels quals els quatre de l'última votació han estat: Ahmad Reza Ahmadi, de l'Iran, Bartolomeu Campos de Queiros del Brasil, Lennart Hellsing de Suècia i Louis Jensen, de Dinamarca. La il·lustradora Jutta Bauer ha estat guardonada entre 27 nominats. Els quatre finalistes han estat Carll Cneut de Bèlgica, Etienne Delessert de Suïssa, Svjetlan Junakovic de Croàcia i Roger Mello, del Brasil. Entre els candidats a escriptors hi figurava el català Jordi Sierra i Fabra i l'il·lustrador gallec Xan López Domínguez. Els deu membres del jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Zohreh Ghaeni de l'Iran, Ernest Bond (EUA), Karen Coeman (Mèxic), Nadia El Kholy (Egipte), María Jesús Gil (Espanya), Jan Hansson (Suècia), Annemie Leysen (Bèlgica), Darja Mazi-Leskovar (Eslovènia), Alicia Salvi (Argentina), Helene Schär (Suïssa), Regina Zilberman (Brasil) i Elda Nogueira (Brasil). Veieu el Palmarès de tots els Premis Hans Christian Andersen atorgats des del 1956.
[24.03.10]
La candidatura catalana havia estat presentada pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT). Els premis Asahi 2010 commemoren aquest any el seu vintè aniversari i han estat atorgats a la Biblioteca Osu Children's Fund (OCLF) i la Fundació Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra. La biblioteca Osu Children's Fund té dos equips, l'un a Canadà i l'altre a Ghana. Treballa per a l'alfabetització i per fer arribar els llibres als infants i adults africans. La Fundació Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra, amb seu a Medellín (Colòmbia), és una entitat sense afany de lucre, creada per fomentar la lectura i estimular la creació literària mitjançant programes de sensibilització, formació i investigació. Desenvolupa projectes socials de lectura i escriptura per a infants i joves, amb vulnerabilitat cultural, per millorar la seva qualitat de vida. Els premis estan dotats amb 10.000 dòlars i seran lliurats en el marc del 32è Congrés Internacional de l'IBBY, el mes de setembre, a Santiago de Compostel·la.
[24.03.10]
El col·lectiu d'autors de literatura infantil i juvenil, que s'ha reunit el 23 de març a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya, núm. 8 - Barcelona), tal com va anunciar aquesta revista digital, per presentar i signar un manifest de cara a frenar el progressiu augment de la reutilització del llibre d’autor en els centres educatius, ha decidit crear una comissió per tal que arrodoneixi el contingut de l'esmentat Manifest. Segons els impulsors de la iniciativa, Pere Martí Bertran i Jordi Folck, el Manifest no pretén estar en contra de la biblioteca de centre, ni de l’aula, sinó en contra de la conversió del llibre de lectura en un llibre de text reutilitzable, com està passant cada vegada més, segons afirmen els signants. Els autors faran pública la seva postura i presentaran les seves reivindicacions no només davant els mitjans de comunicació sinó també davant el Departament d'Educació després d'aquesta nova fase. El primer esborrany del Manifest se centra bàsicament en tres eixos: frenar la reutilització, continuar afavorint la creació de la biblioteca personal i vetllar per la protecció de la propietat intel·lectual. El col·lectiu d'escriptors, que està satisfet del ressò i l'acceptació majoritària que ha obtingut la iniciativa, manté les adhesions al manifest rebudes fins ara mentre continua oberta la campanya a l'espera del text definitiu del Manifest.
[23.03.10]
La convocatòria anual d'ajuts ha estat oberta per a aquestes activitats [vegeu programa i característiques aquí]: Creació literària en llengua catalana; Realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català; Creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana; Traducció al català d'obres literàries en altres llengües; Investigació sobre moviments, obres, autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània. I també per a empreses editorials: Edició d'obres d'especial interès cultural en català i occità.
[15.03.10]
La crisi ha arribat també a les dotacions dels premis literaris. Els primers sacrificats han estat els premis del Grup SM, que en la convocatòria d'aquest any, la 32a de la seva història, ha reduït el 50% l'import d'El Barco de Vapor i del Gran Angular, passant dels cridaners 100.000 euros, que ha mantingut almenys durant sis convocatòries, als 50.000 euros actuals. Tot i així, aquests dos premis en llengua espanyola continuen sent els primers més ben dotats d'aquest àmbit. En l'edició del 2010, han estat guardonats amb el premi El Barco de Vapor, l'escriptor català Jordi Sierra Fabra per la novel·la 'Historia de un segundo', i amb el premi Gran Angular, l'escriptor madrileny Ricardo Gómez per la novel·la 'Mujer mirando al mar'. El premi El Barco de Vapor, segons l'editorial, havia rebut 250 originals, i el jurat ha estat integrat per Gustavo Martín Garzo, Victoria Fernández, Carmen González, Elsa Aguiar i Lines Carretero. Segons aquest jurat, l'obra de Sierra i Fabra transmet els valors de les històries romàntiques universals amb tendresa, subtilesa i enginy. Jordi Sierra i Fabra destinarà la dotació del premi a la fundació que porta el seu nom i que treballa amb infants d'Amèrica del Sud que es troben en situació desafavorida. El premi Gran Angular, també segons dades de l'editorial, havia congregat 156 originals i el jurat, integrat per Espido Freire, José Antonio Marina, Blanca Calvo, Elsa Aguiar i Lines Carretero, la defineix com un exercici estilístic renovador que, a partir d'un poema, desencadena una intriga sobre un amor apassionat i la recerca de la justícia. D'altra banda, el Premi Internacional d'il·lustració que atorgava fins ara en solitari el grup SM s'ha fusionat amb la Fira de Bolonya i s'ha convertit en el Premi Internacional d'Il·lustració Fira de Bolonya-Fundació SM. El premi és adreçat a joves il·lustradors menors de 35 anys de tot el món i inèdits en el reconeixement de la seva obra.
[10.03.10]
Un col·lectiu d'autors de literatura infantil i juvenil ha convocat una trobada per al dia 23 de març, dimarts, a les 19.00 h, a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya, núm. 8 - Barcelona) per presentar i signar un manifest de cara a frenar el progressiu augment de la reutilització del llibre d’autor en els centres educatius. Segons els impulsors de la iniciativa, Pere Martí Bertran i Jordi Folck, el manifest no pretén estar en contra de la biblioteca de centre, ni de l’aula, sinó en contra de la conversió del llibre de lectura en un llibre de text més, com està passant cada vegada més, segons afirmen els signants. Els autors proposen fer pública la seva postura i presentar les seves reivindicacions no només davant els mitjans de comunicació sinó davant el Departament d'Educació que, segons Martí i Folck, ha actuat sense preveure les conseqüències d’un fet que consideren que pot posar en perill la producció literària catalana. L'acte del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats està obert a tots els autors que vulguin signar el manifest o que vulguin participar en el debat.
[08.03.10]
La XIII edició del Premi de conte infantil Hospital de Sant Joan de Déu ha estat atorgat a Pere Vilà i Barceló per 'Un conte per espantar la por', un títol encara provisional i que amaga la història d'un personatge que és a punt de fer cinc anys i que està malalt i, estirat al llit, comença a ser conscient que la casa és plena de sorolls. Els pares el tranquil·litzen dient-li que els fa el vigilant de les parets, que s’encarrega que tot vagi bé, o el follet que roba mitjons desaparellats, o fins i tot es podria tractar del gegant que viu a les golfes. Però el protagonista no ho veu clar, fins que un fet extraordinari li fa viure una experiència a través de la qual tots aquests personatges hi tenen un paper. Segons el jurat, integrat per Arnal Ballester, Teresa Colomer, Sabel Gabaldón, Rosa Mut i Maria Palau, i actuant com a secretari David Monserrat, el conte és un cant a la recuperació natural d’allò fantàstic i imaginari que viu dins la realitat. I ho fa transformant la foscor i la por nocturna en un món ple d’éssers increïbles i amarats de bondat. El premi és dotat amb 3.000 euros i l'editarà La Galera. El mateix jurat ha escollit Sergio Mora com a il·lustrador de l'àlbum que es publicarà a finals d'aquest any. L'autor del text s'ha dedicat fins ara al guionatge audiovisual i ha participat en realitzacions cinematogràfiques de curts i documentals.
[04.03.10]
¿Poden dos autors tenir la mateixa idea i fins i tot crear el mateix escenari? En el gènere fantàstic, sí. Només que algun home de lletres, o un advocat amb ganes de treballar, s'hi posés, trobaria enormes similituds en l'allau de publicacions de relats fantàstics i les demandes per plagi podrien estar a l'ordre del dia. Però qui realment interessa és J.K. Rowling que ha fet vendes milionàries dels seus llibres del noi mag de l'escombra. Ara ha estat denunciada i demandada per un pressumpte plagi d'idees de l'obra 'Willy, el bruixot', de l'escriptor Adrian Jacobs, britànic com ella. Max Markson, representant legal de l'herència de Jacobs, un autor de contes infantils poc conegut que va morir el 1997, quan tenia 60 anys, després de patir un vessament cerebral, ha indicat que Rowling ha estat inclosa en la demanda interposada contra Bloomsbury Publishing, la casa editora de Harry Potter. La incorporació de Rowling a la demanda s'ha fet en un tribunal de Londres després que Paul Allen, el representant de Jacobs, advertís que el termini per denunciar-la no havia prescrit. En el seu comunicat fet públic a la ciutat australiana de Sydney, on té el bufet, Max Markson apunta que es tracta d'un cas de milers de milions de dòlars que dependrà de la decisió que dicti el tribunal. Bloomsbury Publishing ja havia negat en resposta a un primer tràmit de la denúncia que Rowling hagués plagiat parts importants en escriure la novel·la 'Harry Potter i el calze de foc', la quarta de la sèrie, que s'havia publicat el 2000, uns tres anys després de 'Willy, el bruixot'. La part demandant al·lega que la trama de 'Harry Potter i el calze de foc' plagia clarament certs elements de l'argument de 'Willy, el bruixot', incloses una competició de mags i la idea dels bruixots que viatgen en tren. Segons la part demandant, es dóna el cas que Adrian Jacobs havia demanat els serveis de l'agent literari, Christopher Little, que després ho va ser de J.K. Rowling. L'autor Adrian Jacobs va morir pobre en un asil de Londres el mateix any en què es va publicar el seu llibre 'Willy, el bruixot', un conte de 36 pàgines que va tenir un escàs èxit de vendes.
[19.02.10]
Després del canvi de direcció editorial, amb la substitució de Lara Toro per Iolanda Batallé, com va informar aquesta revista digital en el seu dia, l'equip actual de La Galera ha presentat la nova línia per a aquest any 2010. Entre els projectes previstos —un total de 80 novetats de literatura infantil i 60 de literatura juvenil en època de crisi— hi ha el remodelatge de les antigues col·leccions de narrativa, «Grumets» i «Corsari», així com l'ampliació en narrativa de «Narrativa singular» i de noves sèries com «Lluna Roja», dedicada a donar sortida al gènere de vampirs en auge actualment; «Bridge», per cobrir la franja de lectors entre juvenil i adults; «Còmic», dedicada a aquest gènere; i «Novel·la gràfica» per cobrir aquesta nova opció en la lectura fomentada per la imatge. Un altre dels objectius de la nova línia editorial és el reforç dels dos premis literaris més antics de la casa, el Josep Maria Folch i Torres, de narrativa infantil, i el Joaquim Ruyra, de narrativa juvenil, actualment dotats amb 6.000 €, molt per sota d'altres dotacions de característiques similars. Es dóna el cas que La Galera, editorial degana en català, adscrita actualment a Enciclopèdia Catalana, té un premi en castellà dotat amb 15.000 €, el 'Jóvenes Lectores', que l'atorga un jurat de més de dos-cents joves. L'entrada en el mercat en castellà, que La Galera ja ha fet en altres ocasions, és també un dels reptes de les noves col·leccions. Els responsables de la nova línia són conscients de la resituació que La Galera ha de fer en l'actual context del mercat editorial, després dels canvis que s'han produït amb l'aparició de nous grups i la fusió de segells sota un únic paraigua estratègic i comercial. Una de les finestres públiques que ha obert l'editorial és un blog en el qual apareixeran les novetats o les notícies que es produeixin. Curiosament, entre els nous projectes, no es parla de la publicació de llibres digitals, tot i que La Galera ja forma part del distribuïdor d'e-books Edi.cat, creat aquest any, entre altres portals que posen a l'abast dels usuaris d'e-reader llibres en aquest, encara, nou suport.
[11.02.10]
Rodrigo Muñoz Avia (Madrid, 1967) Maite Carranza (Barcelona, 1958) han repetit com a guanyadors dels Premis Edebé, en adjudicar-se els dos guardons de l'edició 2010. Rodrigo Muñoz havia obtingut l'Edebé infantil el 2003 amb la novel·la 'Los perfectos', i Maite Carranza, també l'infantil, però del 2002, amb la novel·la 'Vols ser el nòvio de la meva germana?'. Ara, Rodrigo Muñoz ha repetit en la modalitat infantil amb la novel·la 'Mi hermano el genio', i Maite Carranza obté el de la modalitat juvenil amb la novel·la 'Paraules emmetzinades'. Dues obres realistes i amb un punt de duresa, tant l'adreçada als infants com l'adreçada als joves. La protagonista de 'Mi hermano el genio' és una nena que té com a passió el futbol, però tota la seva família són músics, inclòs el seu germà que és un virtuós pianista. Amb tenacitat i tossuderia, fa que l'obsessió de la seva família canviï i també la sort del seu germà. El jurat de la modalitat infantil ha estat integrat per Mercè Arànega, Teresa Colomer, Pep Duran, Esperanza Nova, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro. Per la seva part, Maite Carranza tracta a 'Paraules emmetzinades' una història sobre el maltractament de gènere on fa una denúncia dels abusos sexuals infantils. A la vegada, la novel·la té també una trama d'intriga sobre una realitat que cada dia surt més a la llum. En la modalitat juvenil, el jurat l'han integrat Elena València, Xavier Brines, Victoria Fernández, Anna Gasol, Rosa Navarro i Robert Saladrigas. El premi infantil és dotat amb 25.000 € i el juvenil, amb 30.000 €. Les dues obres guanyadores es publiquen en català, castellà, gallec i basc i en una versió en braille. Es dóna la casualitat que els dos guanyadors, a banda de les seves trajectòries com a escriptors, tenen en comú el guionatge. A més, Maite Carranza s'ha convertit en els últims anys en una de les autores més difoses de l'Editorial Edebé en aconseguir amb la trilogia de gènere fantàstic, 'La guerra de les bruixes', la seva expansió internacional amb traduccions a més de vint llengües.
[27.01.10]
S'han donat pocs casos de control sobre continguts educatius, però el més recent és el que ha protagonitzat el govern català que ha demanat a l'Editorial Barcanova, del grup Anaya, que retiri el llibre de text de primària 'Medi natural, social i cultural' perquè considera que té contiguts falsos sobre l'alimentació animal i perquè aquests poden generar el rebuig dels escolars pel que fa al consum de carn. L'alarma la va donar el sindicat agrari JARC, que estaven indignats pels textos en els quals s'afirma: "Cada vegada més, els animals es crien en granges de grans dimensions, i no s'alimenten amb productes naturals, sinó amb preparats industrials que porten components químics: els pinsos. Aquest sistema produeix més carn per consumir, però pot provocar problemes de salut tant per als animals com per a les persones". El mateix conseller d'Agricultura va assegurar que la informació del llibre és falsa i que la carn i l'alimentació animal són saludables. Si més no, pel costat positiu, una cosa queda clara, els llibres de text no són només cau de lectura dels joves escolars sinó que els adults també se'ls miren, ni que sigui per practicar la censura, esclar.
[25.01.10]
L'autor Ignacio Sanz, amb la novel·la 'Una vaca, dos niños, trescientos ruiseñores', ha guanyat el XXI Premi de Literatura Infantil Ala Delta, convocat pel Grup Editorial Luis Vives i dotat amb 12.100 €. El jurat n'ha destacat el to fresc i dinàmic, d'accentuada oralitat, que recorda als contes tradicionals. L'obra recrea un episodi de la vida del poeta xilè, Vicente Huidobro que, de tornada al seu país després de passar uns anys a Europa amb la seva família, es va entossudir a portar diversos centenars de rossinyols per omplir Amèrica amb el seu cant. Els membres del jurat han estat María José Gómez-Navarro, com a presidenta, Marina Navarro, María Domínguez, Carmen Blázquez, Patxi Zubizarreta, Pilar Careaga i Ignacio Chao. D'altra banda, l'autora Rosa Huertas, amb la novel·la 'Tuerto, maldito y enamorado', ha guanyat del X Premi de Literatura Juvenil Alandar, convocat també per la mateixa editorial que l'anterior i amb la mateixa dotació. En aquest cas, el jurat n'ha destacat la pluralitat de personatges i continguts de l'obra, la seva fluïdesa i solidesa narrativa en el descobriment d'un fantasma a la biblioteca de l'institut que desencadena la recerca de claus que resolguin una història d'amor on es creua el passat de la vida de Lope de Vega i el present de la jove protagonista, Elisa Velasco, en l'escenari de carrers de Madrid. El jurat del premi juvenil ha estat integrat per María José Gómez-Navarro, José Manuel Gómez Luque, Luisa Mora, Eliacer Cansino, Pablo Barrena, Andrea Villarubia i Joan Nieto Marín.
[22.01.10]
La publicació de l'àlbum escrit per Jordi Llompart i il·lustrat (Lumen, 2006) per la seva germana va ser un bestseller, inusual en el gènere. Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, que estava prevista per al 29 de gener però s'ha ajornat fins al mes d'abril per poder disposar de més sales equipades amb la tècnica digital 3D, Jordi Llompart ha publicat a Ara Llibres una novel·la que amplia la part textual del conte il·lustrat. La pel·lícula, rodada a l'Àfrica i en alguns escenaris de Catalunya, s'ha fet en 3D i amb personatges i bestiari real. Després d'un càsting intens, en el qual es va presentar més d'un centenar de nois i noies, Jordi Llompart va optar per donar el paper protagonista de la pel·lícula (Jana) a la jove actriu Eve Gerretsen, i el de Kabbo, el noi boiximà, malalt en un hospital de Barcelona i que vol conèixer Namíbia, a Michael Van Wyck. Altres protagonistes de la pel·lícula són Odette Ochs i Raymond Mvula, una noia i un noi que fan el paper de Gal·la i Mel, dos amics que Jana trobarà en el seu viatge iniciàtic pel desert. Entre els personatges adults hi treballen: Leonor Watling, en el paper de la fada; Veronica Blume, en el de la mare de Jana; Adrià Collado, en el paper del pare; Natasha Lamoela, mare de la Gal·la; i John Witeley, com a Home Mussol. I una sèrie de bestiari real: el lleó, el cavall alat, l'elefant o el caracal. Amb aquesta creació a tres bandes, àlbum il·lustrat, pel·lícula i novel·la, el periodista, documentalista, realitzador i escriptor Jordi Llompart (Barcelona, 1962) fa un homenatge a la seva filla Jana que, als 7 anys, va morir en un accident de viatge a les terres africanes de Namíbia, l'abril del 2005. Es pot trobar informació de la pel·lícula en aquesta adreça de Filmax, i també el text de la carta escrita per l'autor amb motiu de la presentació de l'àlbum il·lustrat; així com un tràiler de la pel·lícula; una crítica de la novel·la 'Viatge magic a l'Àfrica' i una altra de l'àlbum il·lustrat 'El cor damunt la sorra', les dues publicades en el seu moment en aquesta revista digital.
[05.01.10]
L'autor d'Ot el bruixot comença a pensar que el seu personatge màgic li està donant un cop de mà. Després d'il·lustrar la Bíblia per a infants en suport DVD (Descobrim la Bíblia Nou Testament, 2006; Descobrim la Bíblia Antic Teatament, 2007) i els posteriors complements de jocs que BarcelonaMultimèdia, dirigida per Toni Matas, elabora, va passar també al còmic en suport paper. I ara, després d'adaptar-ne una versió en suport digital per descarregar a través l'iPhone, en diferents llengües: català, anglès, francès, italià, alemany, castellà i portuguès, les últimes dades indiquen que les descàrregues han batut un rècord, sobretot als Estats Units, que han trobat en aquest material una manera adaptada a les tecnologies més modernes per donar a conèixer els fonaments de la Bíblia als infants. Els dotze episodis dels Evangelis s'hi presenten amb els textos de la traducció de la Bíblia catalana,
traducció interconfessional (BCI). Els guions segueixen estrictament el text bíblic, sense alteracions, i han estat escrits per Toni Matas. Aquest èxit fora de Catalunya coincideix amb el quarantè aniversari de les primeres il·lustracions de Picanyol a la revista Cavall Fort. Picanyol, que admet que sempre havia volgut il·lustrar la Bíblia, com explica en aquest vídeo, continua treballant amb el material complementari mentre observa amb un punt d'expectació com els seus dibuixos tenen èxit en un mitjà tan innovador com l'iPhone.
[24.12.09]
L'àrea infantil de Publicacions de l'Abadia de Montserrat és la que publica els àlbums guanyadors del premi Mercè Llimona que convoca l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en col·laboració amb l'Obra Social de Caixa de Catalunya. Les dues guanyadores de l'edició del 2009, les autores inèdites Núria Tort, pel que fa al text, i Lorena Torres, pel que fa a les il·lustracions, han reinvidicat en la presentació de l'àlbum el fet que hi hagi persones que estiguin una mica a la lluna, com el seu protagonista. L'àlbum 'En Juli i la màquina empassacolors' explica la història d'aquest personatge que des de la Lluna veu moltes coses que passen per alt a la gent de la terra que sempre va molt atrafegada. L'atzar ha fet en aquesta edició que les dues guanyadores, les dues debutants en el seu àmbit, siguin del Penedès, Núria Tort de Vilafranca, i Lorena Torres, tot i que nascuda a Granada, s'ha format i resideix a Gelida. Els jurats d'aquesta edició han estat, pel que fa al text, Margarida Carbonell, Jordi Llavina, Fina Rifà i Antoni Munné; i pel que fa a les il·lustracions, que s'hi presenten posteriorment, un cop fet públic el guardó del text, l'han integrat Sebastià Serra, Emili Marimon, Montse Fransoy i Montse Tobella.
[21.12.09]
Enric Solbes ha mort aquest diumenge [20 de desembre], a Alzira. Havia estat el responsable de la imatge gràfica de Bromera Edicions. Pintor, il·lustrador i dissenyador, havia signat cobertes, el logotip, el disseny de les revistes L’Illa i TXT, els tradicionals calendaris de Bromera, entre altres col·laboracions. Enric Solbes (Alcoi, 1960 - Alzira, 2009) va iniciar la seva activitat com a pintor fa 30 anys amb exposicions a la Casa de Cultura d’Alcoi i a la galeria L’Eixam de València. Al voltant de 1982 va fer les primeres incursions en els camps de la il·lustració i el cartell. També va treballar per a l’agència de publicitat Tangram i, després de finalitzar els estudis, va col·laborar com a gravador amb el pintor i escultor Manuel Boix entre el 1985 i el 1987. El llibre 'L’últim roder', de Josep Franco, va ser un dels primers treballs com a il·lustrador per a Bromera. Cap a finals de la dècada dels 80, va iniciar també la seva col·laboració amb l’actor, autor i director Carles Alberola i el productor Toni Benavent, que anys després van fundar la companyia Albena Teatre i de la qual es fa càrrec de la comunicació gràfica. Un dels seus treballs editorials més recents va ser 'Rondalles valencianes', de Josep Franco, pel qual va rebre el premi al Millor Llibre Il·lustrat atorgat per la Generalita Valenciana. En aquests moments, una exposició seva es pot veure a la Casa de Cultura d'Alzira. 'Retrats de l'invisible' farà també una ruta itinerant per espais d'Altea, Almussafes, Dènia i Alcoi, després d'haver-se exposat a Alcúdia, Sagunt i Requena.
[20.12.09]
Al ja llarg palmarès de premis de Carles Sala i Vila, s'ha d'afegir ara el Barcanova infantil que acaba d'obtenir amb la novel·la 'Poti-poti a la granja', un relat d'humor, amb molts disbarats i personatges entranyables, segons la definició del jurat. Cal recordar que Carles Sala ha acumulat en tres anys els premis Barcanova infantil (2n) del 2007, el Guillem Cifre de Colonya 2009, el Vaixell de Vapor 2009 i el Folch i Torres 2009, a més de publicar altres obres, algunes de les quals havien quedat finalistes de premis com el Carmesina o el Junceda. La finalista dels premis Barcanova, en aquesta edició, ha estat la novel·la juvenil 'El dia del voltor', de Maria Àngels Juanmiquel, una obra d'ambien fantàstic que el jurat destaca per la crida a la supervivència i a l'esperança i la utilització dels personatges que aprenen a superar les desgràcies i a preservar la memòria. Els premis Barcanova, publicats per la mateixa editorial, estan dotat amb 22.000 euros per al primer premi i 6.000 euros per al finalista. La convocatòria provoca cada any polèmica pel fet que els dos originals es poden considerar premis en la seva modalitat, però si el jurat opta per situar en primer lloc l'infantil, el juvenil es queda en segon lloc, i viceversa. L'editorial, que ha rebut en aquest sentit el suggeriment d'autors i membres de jurat perquè modifiqui aquest criteri, continua, per ara, amb la mateixa tendència.
[19.12.09]
El premi, que convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros. En aquesta convatòria, ha rebut 20 originals. El jurat ha estat integrat per Pilar puchades, Iolanda Marco, Xavier Bertran, Francesc Rodrigo i Núria Sendra. Joan Pla ha estat el guanyador amb 'La maledicció del grial càtar', una novel·la que, narrada des dels temps actuals, s'endinsa en els temps de l'heretgia càtar. Per tant, la història passa en terres valencianes i a Carcassona, en terres occitanes. El jurat ha destacat també com a finalista la novel·la 'Al punt de mira', de la qual no ha transcendit el nom de l'autoria. L'obra es publica a Edicions del Bullent.
[18.12.09]
L'abril del 2010 farà cent anys que l'escriptor Josep Maria Folch i Torres va crear el personatge d'en Massagran, un enginyós antiheroi que s'ha convertit en un dels grans clàssics de la literatura juvenil catalana. El primer fulletó de les 'Aventures extraordinàries d’en Massagran' es va publicar el 7 de maig del 1910. L'Any Massagran retrà homenatge a aquest personatge de ficció que encara avui té un paper en l'animació catalana. L'Editorial Casals té els drets d'edició de l'àlbum del personatge. Els drets de propietat intel·lectual els té la Fundació Folch i Torres, que dirigeix Ramon Folch i Camarasa, un dels fills de Josep M. Folch i Torres. La fundació prepara per a l'any vinent una gran exposició sobre Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) i en Massagran, que començarà a Barcelona i que es podrà veure en diversos indrets de Catalunya, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. També en col·laboració amb Edicions de l'Albí, de Berga, la fundació té previst reeditar dues obres de Folch i Torres, 'Les formidables aventures d'en Pere Fi' i 'L'extraordinària expedició d'en Jep Ganàpia'. Ramon Folch i Camarasa va adaptar al còmic les novel·les del seu pare sobre en Massagran, que el defineix com un antiheroi no violent que se'n surt com pot, fins i tot fent una mica de trampa a l'enemic, de manera que el lector pensa: això també ho podria fer jo. Ramon Folch recorda que 'Les aventures extraordinàries d'en Massagran' va ser la primera novel·la d'aventures del seu pare escrita per als joves lectors i, a més, va ser un encàrrec. Va tenir tant d'èxit que es va anar reeditant contínuament, fins i tot després de la Guerra Civil, quan se'n feien impressions clandestines amb data d'abans de la guerra.
[16.12.09]
Els tres premis es lliuren dins la Nit de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia, que organitza Òmnium Cultural i que en aquesta edició s'ha celebrat a Terrassa. El premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil ha estat atorgat a Gabriel Janer Manila per 'He jugat amb els llops', un relat sobre un jove que es cria en estat salvatge i que l'autor ha basat en fets reals, sobre els quals s'està rodant actualment una pel·lícula. El premi Joaep M. Folch i Torres de novel·la infantil ha estat per a Carles Sala i Vila —amb aquest, ja és el quart premi que aconsegueix només en tres anys— i amb la novel·la 'Coenèlius i el rebost d'impossibles'. Aquests dos premis estan dotats amb 6.000 euros cadascun i els convoca i publica l'Editorial La Galera. El jurat del premi Folch i Torres ha estat integrat per Francesc Boada, Núria Pradas, Mercè Anguera, Pep Molist i Gemma Sala. El del Joaquim Ruyra l'han integrat Sebastià Alzamora, Francesc Bechdejú, Xavier Carrasco, Marta Luna i Olga Federico. Finalment l'encara premi novell, Esport i Ciutadania, convocat en col·laboració amb el Barça, en la modalitat de narrativa juvenil, ha estat per a Santi Baró pel relat 'U contra onze'.
[11.12.09]
Els Premis Lazarillo 2009, que convoquen els consells del llibre infantil i juvenil en les quatre llengües de l'Estat espanyol, a través de l'OEPLI, han guardonat en aquesta edició l'escriptor gallec Marcos S. Calveiro, en la modalitat de creació literària, per 'O pintor do sombreiro de malvas'. Pel que fa a la modalitat d'àlbum il·lustrat, han estat guardonats l'il·lustrador Jorge del Corral i l'escriptor Alberto Pérez Villacampa per 'Los fabricantes de montañas'. Els dos premis estan dotats amb 8.000 euros cadascun i no existeix cap conveni editorial per a la seva posterior publicació.
[07.12.09]
L'autora de literatura infantil ha mort [dissabte, 7 novembre] a la localitat de Sant Pau de Segúries, on actualment residia juntament amb la seva parella, el dibuixant Juan López Fernández "Jan", autor de les hitorietes 'Superlópez'. Nascuda el 2 de gener del 1941 a Vidrà, era germana del periodista esportiu de Televisió de Catalunya, Arcadi Alibés. Historiadora i mestra de professió, Maria Dolors Alibés s'havia especialitzat en la literatura per als més joves, amb la publicació d'una quarantena de llibres, entre novel·les i reculls de contes, alguns traduïts al basc, l'aranès, el gallec, el castellà i el francès. Col·laboradora de publicacions com l'Avui, Cavall Fort, Rodamón i Regió7, havia guanyat alguns premis literaris, com el Cavall Fort de contes l'any 1983, per 'Contestadors automàtics', i el premi de la Fundació d'Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell de l'any 1984 per 'On podria pondre un ou?' Entre les seves obres destaquen títols, com 'Màquines d'empaquetar fum i altres enginys', 'Superfantasmes en un supermercat', 'El planeta Mo', 'La lluna vol un fill', 'Contes per a l’hora de les postres' o 'Jasolina vista fina'. Les despulles de Maria Dolors Alibés han estat incinerades aquest dilluns [9 de novembre] a Olot.
[07.11.09]
L'autora Maria Carme Roca ha obtingut el premi de narrativa juvenil Bancaixa amb la novel·la 'Fantasifrizy' i l'autor Pep Castellano ha obtingut el Vicent Silvestre de narrativa infantil amb la novel·la 'Bernat, el científic enamorat'. El finalista del premi Bancaixa, amb menció del jurat, ha estat Joan Pla amb la novel·la 'La violinista de París'. Els dos premis s'atorguen dins del cartell de Premis Literaris Ciutat d'Alzira i es publiquen a les col·leccions corresponents de Bromera Edicions. El Bancaixa juvenil està dotat amb 18.000 euros i el Vicent Silvestre té una dotació de 4.000 euros. 'Fantasfrizy', de Maria Carme Roca, és una novel·la que homenatja l’escriptora anglesa, Helen Beatrix Potter. La protagonista, Hannah Potter, apareix fotografiada al costat d’un fantasma. Aviat es descobreix que hi ha una relació entre aquesta parenta i el fantasma, que malda per personificar-se sense massa èxit. El germà menut de Hannah, Harry, creu que deu ser perquè és un espectre friki i crazy, un autèntic fantasfrizy. La novel·la de Joan Pla, 'El violinista de París', és una història d’amor entre un jove estudiant de Belles Arts i la violinista de la Place du Tertre, que desembocarà en una aventura per terres de Bretanya. I 'Bernat, el científic enamorat', de Pep Castellano, és un relat protagonitzat per una nena futbolista, un científic boig i un seguit d’amics i familiars amb un còctel d’embolics de tota mena. D'altra banda, el premi de teatre infantil Xaro Vidal Ciutat de Carcaixent, que publica també Bromera, i està dotat amb 3.600 euros, ha estat per a Dídac Botella per l'obra 'L’illa del tresor. Història d’una obra de teatre', de Dídac. Aquest text ens presenta una obra de teatre dins d’una altra, i conta com un grup d’alumnes prepara una representació basada en el clàssic de Robert Stevenson.
[06.11.09]
El director Spike Jonze ha tornat a la gran pantalla set anys després de la seva última pel·lícula ('El lladre d'orquídies') i ho ha fet amb una pel lícula fantàstica adreçada al públic juvenil, 'On viuen els monstres' (Kalandraka, 2000). El film s'ha convertit als EUA en el més taquiller en el seu primer cap de setmana, després de recaptar 32'5 milions de dòlars (uns 22 milions d'euros), una sorpresa per als mateixos productors. La pel·lícula es basa en el conte infantil de Maurice Sendak, 'Where the Wild Things Are' (Harper Row, 1963) i relata la història de Max, un nen que es sent incomprès i que, després d'una discussió amb la seva mare, fuig a la recerca d'un lloc màgic creat en la seva imaginació. Allà és on habiten els monstres als quals fa referència el títol, que en realitat són unes criatures que representen les emocions salvatges i impredictibles que tots tenim en el nostre interior, segons el director. Aquestes criatures busquen un líder que els guiï i proclamen Max rei de l'indret (interpretat per l'actor Max Records, de 12 anys), que promet crear un ambient en el qual tots siguin feliços, encara que aviat descobreix que la seva tasca no és fàcil. Maurice Sendak va donar llibertat per a l'adaptació de Spike Jonze que ha treballat com a coguionista amb Dave Eggers. El conte de Maurice Sendak és un llibre il·lustrat que només conté nou frases en una cinquantena de làmines. Al director Spike Jonze li ha costat cinc anys transformar-lo en animació per ordinador, amb personatges de carn i ossos i amb monstres de cabells i escuma. Alguns crítics nord-americans han considerat que el film és massa fosc i massa de terror per als més petits. L'estudi Warner Bros es va sorprendre al principi perquè no era el que esperaven, ha confessat el director. Volien una pel·lícula una mica més màgica i fantasiosa, d'acord amb la moda del gènere, però el conte de Maurice Sendak no és tradicional. Per això, el cineasta pensa que ha fet una pel·lícula sobre la infància explicada de manera crua i realista.
[26.10.09]
El premi és concedit pel Ministeri de Cultura, i està dotat amb 20.000 euros. 'Barrio de Medellín' és una novel·la de personatges i sentiments que reflecteix la dura realitat que viuen molts dels habitants de la ciutat colombiana. Publicada per l'editorial Luis Vives i guardonada ja amb el Premi Ala Delta, la narració és fruit del viatge que va realitzar l'escriptor el 2007 a la ciutat colombiana i és ple, com ha explicat l'autor en alguna ocasió, de personatges amb sentiments , que viuen una existència dura i, en aparença, amb poques esperances, al límit de tot i del no-res. El jurat d'aquesta edició ha estat presidit pel director general del Llibre, Arxius i Biblioteques, Rogelio Blanco, per la subdirectora General de Promoció del Llibre, Mónica Fernández, i pels membres José María Merino (Reial Acadèmia Espanyola), Xavier Carro (Reial Acadèmia Gallega); María José Olaziregi (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), Gemma Lienas (Institut d'Estudis Catalans), Marta Vilagut (Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil - OEPLI), Amparo Bou (Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya); Paula Izquierdo (Asociación Colegial d'Escriptors - ACE) i Noemí Villamuza (per la ministra de Cultura); María Dolores González Gil (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles - CRUE), a més dels dos autors guardonats en les dues últimes edicions, Jordi Sierra i Fabra i Agustín Fernández Paz.
[21.10.09]
L'àlbum 'La finestra infinita' ha estat guardonat amb aquest premi, dotat amb 4.500 €, per Destino. El jurat ha estat format per Carmen Bieger, Jesús Gabán, Care Santos, Fernando Valverde i Marta Vilagut, entre 25 originals presentats a la convocatòria. El segell Destino Infantil & Juvenil el publicarà el mes de gener. L'àlbum explica la història dels infants anomenats "nous" o que acaben d'arribar a l'escola o al barri i que busquen l'amistat com una gran finestra oberta per superar la por del nouvingut. L'autor del text, Andreu Pi Andreu (L'Havana, 1969) treballa als EUA i ha esta guardonat amb premis com l'IBBY 2.000, el Nacional de literatura infantil i el Nacional de la Crítica 2004. Per la seva banda, l'il·lustrador Kim Amate (Terrassa, 1974), s'ha format professionalment en l'àmbit del disseny i les arts gràfiques a l'Escola Llotja. Aquest àlbum és el primer treball que publicarà com a autor de les il·lustracions. Precisament, ha estat presentant recentment a la Galeria BAT, de Barcelona, l'exposició «El destí artificial de la truja blanca».
[20.10.09]
El jove britànic, que als catorze anys aspirava a convertir-se en ballarí a la pel·lícula 'Billy Elliot', ara que en té 23 es caracteritzarà amb el característic tupè del personatge de Tintín, creat el 1929 pel dibuixant belga Hergé, i que es considera que ha congregat més de 250 milions de lectors arreu del món. Ara, la pel·lícula 'Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn' es roda en 3D sota la direcció d'Steven Spielberg i Peter Jackson. La pel·lícula, que sembla que tindrà segona part i tercera part, s'estrenarà el 2011. La trama se centra en la investigació dels orígens del capità Haddock i l'enfrontament amb el malvat Rackham el Roig. El repartiment de la pel·lícula, i també el guió, tenen un segell primordialment britànic. A part de l'actor Jamie Bell, Spielberg i Jackson compten amb Andy Serkis, el Gollum de la trilogia 'El senyor dels anells', per al paper del Capità Haddock i amb Daniel Craig, l'últim James Bond, per interpretar el dolent Rackham el Roig. Dos actors pràcticament desconeguts aquí, Simon Pegg i Nick Frost, són els encarregats de posar-se a la pell dels despistats inspectors Dupond i Dupont. El sistema de rodatge de la pel·lícula és el mateix que els dos directors van fer servir per a 'El senyor dels anells', primer roden amb actors reals i després utilitzen els seus moviments per crear personatges animats que s'acosten molt a la realitat.
[10.10.09]
El premi el convoca i publica el Grup 62 i està dotat amb 7.500 euros. L'autor David Nel·lo ha obtingut el guardó de la 24a edició amb la novel·la 'Guguengol', una història que està ambientada en un món paral·lel en un espai desconegut i que presenta una societat violenta i salvatge en el qual el protagonista ha de superar diverses proves iniciàtiques per entrar a l'edat adulta. El premi s'atorga dins la nit dels Premis Literaris de Girona.
[08.10.09]
A punt de complir cinquanta anys, Astèrix s'enfronta a una trista aventura. Albert Uderzo, un dels creadors del llegendari heroi del còmic —coproduït amb el desaparegut René Goscinny l'octubre de 1959— i la seva filla Sylvie protagonitzen un enfrontament de gran tensió pel substanciós llegat del personatge. L'origen de la querella està en la decisió d'Uderzo, de 81 anys, de vendre els seus drets a l'editorial Hachette Livre i d'autoritzar-la a continuar les històries d'Asterix després de la seva mort. Albert Uderzo va comptar amb el suport de l'hereva de Goscinny —tots dos sumaven el 60% de les accions d'Editions Albert-René, editora del famós còmic des de la desaparició del soci el 1977—, però no de la seva filla ni del seu gendre, propietaris del 40% d'Albert-René. Aquestes diferències, més el desacord d'Uderzo amb la gestió del seu gendre —Bernard Boyer de Choisy—, van desembocar en l'acomiadament de tots dos d'Éditions Albert-René. Sylvie ha portat l'assumpte a la justícia laboral. I Uderzo ha llançat un procés contra el seu gendre. Des de fa temps, pare i filla només es parlen a través dels mitjans de comunicació. Albert Uderzo defensa que Astèrix ha de sobreviure a la seva mort. I mentre que la seva filla, Sylvie, considera que el seu pare és manipulat pels seus consellers financers, Uderzo acusa el seu gendre de posar la seva filla en contra seu. Es calcula que els àlbums d'Astèrix venen entre 2'5 i 3 milions d'exemplars arreu del món.
[22.09.09]
El creador de la popular sèrie japonesa de dibuixos animats 'Shin-Chan', Yoshito Usui, de 51 anys, estava desaparegut des de l'11 de setembre, quan va anar a fer senderisme a una zona muntanyosa, segons havia informat l'agència nipona Kyodo. La policia de les províncies de Gunma i Nagano, al centre del Japó, el van buscar en una zona accidentada després que va anar tot sol a passejar i va assegurar a la seva família que tornaria el mateix dia. Els agents l'havien trucat al telèfon mòbil però no n'havien obtingut cap resposta. Les aventures del protagonista de la sèrie, el personatge rebel de Shinnosuke Nohara, adaptades a la televisió i el cinema, han tingut molt d'èxit arreu del món després de ser publicades per primer cop en paper el 1990. Des d'aleshores, però, també han estat motiu de polèmica entre els valors que transmet la sèrie de cara als espectadors més joves. Pel que fa a les versions catalanes, la sèrie va haver de ser canviada d'horari d'emissió a causa de les pressions d'agrupacions de pares i pedagogs.
[16.09.09]
La temporada s'ha obert amb aquests dos guardons que reconeixen la feina de dos il·lustradors. Per una banda, Josep Antoni Tàssies ha estat distingit amb el Grand Prix de la Biennal de Bratislava pel seu àlbum 'El nen perdut', que havia obtingut anteriorment el Premi Internacional d'Il·lustració convocat per la Fundació SM. D'altra banda, el Premio Nacional d'Il·lustració ha estat atorgat a Miguel Calatayud pel conjunt de la seva obra.
[15.09.09]
La pàgina conté informacions sobre les editorials que han sol·licitat de participar en el projecte. Segons els seus responsables, no tots els llibres digitals oferts compleixen amb les característiques amb què s'han definit aquests llibres per poder participar en aquest pilot, de manera que, probablement, alguns d'ells només s'hi accepten com a material complementari i no pròpiament com a llibre de text digital, que és el que realment es el material base per al pilot. El portal del Grup d'Innovació Oberta adverteix que la intenció no és valorar si el llibre d'una editorial és millor que el d'una altra, sinó simplement el procés de canvi cap a un model basat en llibres digitals interactius com a alternativa a llibre convencional en paper, siguin de l'editorial que siguin. Pel que fa als continguts per tant, aquest projecte és més que un pilot exploratori. La implementació real del model, segons la mateixa pàgina, passa per l'existència de plataformes globals on el professorat pugui escollir el llibre que més li agradi, o construir el seu propi llibre per a l'ús propi i del seu alumnat, a partir d'unitats generades per editorials diverses i de materials, tant lliures com de pagament, generats per altres entitats o persones.
[14.09.09]