El recull de narracions 'Cada gram de raïm', de Manuel Ballart (Tarragona, 1953) ha estat el guanyador del premi Lazarillo de creació literària. L'obra ha estat escollida d'entre 49 originals, de les quals, 29 eren de narrativa, 17 de poesia i 3 de teatre. Pel que fa a les llengües, 37 originals eren escrits en espanyol, 5 en català, 4 en gallec i 1 en basc. 'Cada gra de raïm' esta integrat per dotze narracions en una mena de trencaclosques en el qual els mesos de l’any són l’escenari on transcorre l’amistat, les peripècies de la vida escolar, l’amor
incipient, els conflictes familiars d’uns joves estudiants de Secundària. Una obra realista, amb pinzellades de fantasia, en la frontera entre l’explicable i l’imaginari. Pel que fa al premi Lazarillo d'àlbum il·lustrat, els guanyadors han estat l'escriptor Pablo Albo (Alacant, 1971) i la dibuixant Iratxe López de Muáin (Pamplona, 1985) per l'obra 'La mujer más alta del mundo', un àlbum en el qual el format vertical juga un paper important i crea el joc “amunt i avall”, en passar les pàgines. La protagonista creix i ocupa més espai a mesura que transcorre la història. Una obra sobre la diferència i la cerca de la identitat individual.
[16.12.13]
L'autora Cinta Arasa (Tortosa, 1978) ha obtingut el Premi Enric Valor que convoquen l'Ajuntament de Picanya i l'Editorial Bullent. El premi ha rebut en aquesta edició 32 originals i és dotat amb 6.000 euros. La novel·la guanyadora, 'Vaig fer la maleta un dia de juny', retrata la injustícia social de principis del segle XX dins el context de la Setmana Tràgica. Ambientada, doncs, inicialment, a la Barcelona de l’any 1909, té com a protagonista l'Eulàlia, filla d’un ric industrial tèxtil que viu aïllada en el seu món, però té curiositat per saber i aprèn anglés quasi d’amagat. Això la converteix en la solució per al seu pare que necessita un intèrpret en un viatge de negocis a Anglaterra. Els dos emprenen un viatge que no és només un desplaçament físic, sinó que li suposa la presa de consciència de la complexitat del món, molt diferent de la realitat que ella veia des de la seva casa de la part alta de Barcelona. A Anglaterra, l’Eulàlia descobreix la base de la riquesa burgesa de principis de segle: les condicions de vida i de treball de la classe obrera. L’Oliver, un treballador anglès de la seva edat, s’encarrega d’obrir-li les portes de l’altra cara del mateix món on viuen tots dos, de maneres tan diferents.
[14.12.13]
Es tanca el 2013 amb quatre premis per a infants i joves que consoliden autors ja coneguts i en donen a conèixer un que prové del món del teatre. D'aquesta manera, l'escriptora Margarida Aritzeta (Valls, 1953) ha obtingut el premi Barcanova en la modalitat juvenil, dotat amb 18.000 euros, per la novel·la 'El vol de la papallona', i l'escriptor Jordi Folk (Reus, 1961) ha obtingut el mateix premi però en la modalitat infantil, dotat amb 6.000 euros, per la novel·la 'Ningú'. L'escriptora Care Santos (Mataró, 1970) ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de novel·la, dotat amb 9.000 euros, per 'No em preguntis qui sóc'. Finalment, l'autor novell en l'àmbit literari, Rubèn Montañà (Badalona, 1983), però conegut per la seva relació amb la companyia teatral Egos Teatre, ha obtingut el premi Josep Maria Folch i Torres, dotat amb 7.000 euros, per la novel·la 'La nena de l'arbre'. Els dos primers els publica l'Editorial Barcanova i els dos últims són editats per l'Editorial La Galera.
[13.12.13]
El I Premi de Conte Infantil «Joan Petit» que convoca la revista Recull, degana de la convocatòria de premis literaris en català, ha de tenir una extensió de 3 a 5 folis, està dotat per la Fundació Amics Jan Petit Nens amb Càncer Fundació, i han de ser lliurats a l'adreça de la revista: Apartat de correus núm. 88 / 17300 Blanes (Selva). El termini de presentació de treballs acaba el 13 de desembre i el premi s'atorgarà en la festa anual dels Recull el 9 de març del 2014. El conte premiat es publicarà juntament amb una tria dels finalistes.
[06.12.13]
L'escriptora Joana Raspall ha mort la matinada de dimecres (4 desembre) després d'haver pogut commemorar el seu centenari. L'autora s'havia caracteritzat per una intensa obra lexicogràfica i per ser pionera en la creació de poesia per a infants.
[04.12.13]
Aquest desembre s'estrenarà 'Súper 3: el musical', una coproducció de Dagoll Dagom —que és qui ha fet la inversió econòmica— amb TV3, pensada per a tots els públics. S'estrenarà oficialment el 22 de desembre i en funcions prèvies el 14 de desembre. L'argument és una història de terror còmic. La Milfred, l'aranya gegant de la Lila, ha estat segrestada pel senyor Pla que la té tancada en un castell embruixat. La família del Súper 3 anirà al castell a rescatar-la. L'Àlex, el Pau, el Fluski, la Pati Pla i la Lila hauran de mantenir-se units per a no convertir-se en zombis. Es tracta d'una història d'amistat, solidaritat, d'imaginació i de treball en equip. Les cançons del musical seran les del darrer disc, 'Connectem', creades per Marc Parrot, i alguns dels temes anteriors més populars. Unes grans pantalles a escena permetran que hi apareguin els personatges dibuixats.
[22.11.13]
La investigadora de literatura per a infants, Sandra L. Beckett, ha publicat a Wayne State University Press l'antologia ' Revisioning Red Riding Hood around the World: An Anthology of International Retellings', que recull 54 versions del conte popular 'La Caputxeta Vermella'. Entre el recull hi ha inclosa la versió 'La Caputxeta Negra', de l'escriptor Carles Cano (València, 1957), publicada a Edicions del Bullent, el 1996, amb il·lustracions de Paco Giménez. La versió ha estat traduïda a l'anglès i ha estat precededida d'un estudi de la mateixa autora de l'antologia. Sandra L. Beckett exerceix de professora de Literatura Infantil Comparada, dins del departament de llengües, literatures i cultures modernes de la Brock University, al Canadà.
[13.11.13]
El XVIII premi Fundació Bancaixa de narrativa juvenil ha estat atorgat a la novel·la 'Esperant la lluna plena', de Vicent Sanhermelando. El premi és dotat amb 16.000 euros i s'hi havien presentat trenta-tres obres. La novel·la recrea els mesos previs a la conquesta de València per part de Jaume I des de la perspectiva musulmana. Jaume és un jove mestís que, en començar a servir en una casa adinerada, descobrirà l'amor. Serà una relació impossible fins que l'arribada dels conqueridors canviï les coses fins a un extrem insospitat. D'altra banda, 'El guardià dels secrets', de David Navalón, ha estat guardonat amb el XVIII premi de narrativa infantil Vicent Silvestre, dotat amb 2.500 euros. S'hi van presentar vint-i-tres originals. La novel·la és protagonitzada per un avi i un nét que recorren el Benicadell i hi descobreixen les llegendes que s'hi amaguen, amb què esdevenen els guardians dels seus secrets. L'estima per la natura i la cultura popular es barregen amb llegendes i personatges misteriosos en una novel·la que permet als més joves de descobrir una part del nostre patrimoni.
[09.11.13]
En les últimes setmanes s'ha fet el càsting entre els alumnes de l'Institut del Teatre per triar els principals personatges del clàssic de Josep Maria Folch i Torres i un repartiment de setze intèrprets. 'Els Pastorets', que dirigirà Paco Mir del Tricicle, vol ser una versió renovada, modernitzada, descarada i que s'adreçarà a un públic familiar amb l'esperit de fons del Tricicle. «Pastorets I+D» és un projecte pedagògic impulsat per l’escola de teatre EÒLIA. Els estudiants han creat un espectacle reescrivint l'original per donar-li un ritme i un llenguatge actual, modificar alguns personatges, afegir-ne de nous, canviar fins i tot l’època o fer salts en el temps. L'obra es representarà a partir del 20 de novembre fins després de Reis.
[26.10.13]
L’escriptor César Mallorquí (Barcelona, 1953) ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2013 que atorga el Ministerio de Cultura espanyol, dotat amb 20.000 euros, per la novel·la 'La isla de Bowen', que l'any passat va obtenir el premi Edebé en la modalitat juvenil. La novel·la es troba també editada en català. César Mallorquí és fill de José Malloqrquí, el creador d’'El Coyote'. Va estudiar Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir de periodista i creatiu de publicitat.
[15.10.13]
Després que fos involuntàriament objecte d'una polèmica pel fet que el CoNCA li hagués concedit el Premi Nacional de Còmic, en el vessant de la il·lustració, la dibuixant Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) ha estat ara guardonada amb el Premio Nacional d'Il·lustració 2013, concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport del govern espanyol, per ser una artista referent en el món de la il·lustració del llibre infantil i altres àmbits. Aquesta és la segona vegada que la il·lustradora ha estat distingida amb aquest guardó, dotat actualment amb 20.000 euros, després d'haver-ho rebut el 1979, per l'obra 'El niño que quería volar', 'Peluso y la cometa' i 'Pedro y su sable'. La il·lustradora ha cedit aquest any part del seu fons a la Biblioteca de Catalunya. Des del seu primer llibre il·lustrat, el 1968, després de cursar estudis a l'Escola Massana, Carme Solé Vendrell té en el seu catàleg més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. Des de la dècada dels anys vuitanta, va començar a treballar amb diverses editorials estrangeres, publicant a diversos països com Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Canadà, Noruega, Holanda, Dinamarca, Brasil, Taiwan o Japó, entre d'altres. També ha realitzat sèries de dibuixos animats, com 'Víctor & Maria', per a la companyia anglesa King Rotllo Films. A més del seu treball com a il·lustradora i escriptora, Carme Solé Vendrell ha realitzat treballs d'animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre. Altres premis obtinguts, a més de l'esmentat Nacional de Cultura de Còmic, per la seva obra, han estat el Lazarillo, el Janusz Korczak, el Catalònia, el Critici in Erba, l''Octogone la Fonte' o la Creu de Sant Jordi.
[10.10.13]
Maria Àngels Juanmiquel ha obtingut el XXIX premi Vaixell de Vapor de literatura per a infants per la novel·la 'La vergonyosa excusa de la hiena' i Pau Joan Hernàndez ha obtingut el XXIII premi Gran Angular de novel·la per a joves per 'La balada del funicular miner'. Els dos premis, convocats per l'Editorial Cruïlla, del grup SM, estan dotats amb 15.000 euros —després d'haver patit, com molts altres guardons, successives retallades en la dotació—. La novetat d'aquesta edició és que els dos llibres guanyadors estan ja a disposició dels lectors perquè s'ha fet coincidir la publicació amb la data del veredicte. Segons fonts editorials, la convocatòria d'aquest any ha reunit 64 originals: 42 per al premi Vaixell de Vapor i 22 per al premi Gran Angular. 'La vergonyosa excusa de la hiena', de Maria Àngels Juanmiquel (Palafrugell, Baix Empordà) és una novel·la realista de temes quotidians que aborda els problemes d'adaptació del fill més gran d'una família que ha decidit marxar de la ciutat per viure en el camp. 'La balada del funicular miner', de Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967), és una novel·la de fantasia i intriga que transcorre en un poble de muntanya i que aborda temes com l'amor adolescent o la discapacitat.
[04.10.13]
En Bornet és un putxinel·li creat per Toni Rumbau, que va ser el fundador de la companyia La Fanfarra i que va gestionar el Teatre Malic, a tocar del Born fins al 2002. Segons el mateix Toni Rumbau, la placeta que hi ha just al mig de les restes del Born, sota la cúpula de l'antic estructura del mercat del Born que corona la coberta de Fontseré, es deia ja, cap al 1700, el Bornet. El nou putxinel·li, que agafa aquest nom, serà l'amfitrió de les companyies europees i catalanes que cada cap de setmana oferiran un espectacle diferent al nou Born Centre Cultural. La intenció és que, cada mes, una ciutat europea sigui la convidada. La primera serà Nàpols, amb el titella Pulcinella, considerat l'origen de la resta de putxinel·lis que es van anar creant a Europa. Altres companyies previstes són les del marionetista turc Cengiz Özek i les catalanes Pa Sucat i la de Joan Baixas.
[30.09.13]
David Cirici Barcelona, 1954) havia guanyat anteriorment el primer Ramon Muntaner de literatura juvenil, l'any 1986, amb la novel·la 'L'esquelet de la balena', que s'ha continuat reeditant fins a més de 25 edicions. Va ser la novel·la i l'autor que van obrir el palmarès d'aquest premi, iniciat a l'antiga Empúries i que finalment ha acabat dins del Grup62-Planeta. Malgrat això, aquesta edició ha vist rebaixada la seva dotació, de 7.500 € a 6.000 €. La novel·la guanyadora de David Cirici, 'Daia, la caçadora', presentada amb el títol provisional 'Princeses i salvatges', narra la història que comença en una escola automàtica només per a noies, sense professors ni adults, un concepte que ja es plantejava a 'L'esquelet de la balena'. Després de la destrucció de l'escola, les noies s'han d'enfrontar a l'agressivitat del món exterior, una societat postcrisi en la qual només els adolescents han sobreviscut i les noies són obligades a fer feines molt dures en uns grans escorxadors. A més, han de sortir a caçar adults, els pocs que han sobreviscut a la crisi. El mateix autor reconeix que és una novel·la on hi ha violència però pensa també que, en un moment com l'actual, quan molts joves juguen durant hores a jocs de guerra a la Play Station, la literatura s'ha d'acostar a les noves tendències per captar lectors. Es dóna la coincidència que David Cirici era en aquesta edició membre del jurat del premi Prudenci Bertrana, en qualitat d'autor guanyador d'edicions anteriors, atorgat dins el mateix palmarès dels Premis de Girona 2013, a l'editora de La Galera, Iolanda Batallé.
[27.09.13]
'Clàssics de la Literatura Juvenil' és una iniciativa del diari ARA i Edicions 62 amb la col·laboració de l'Obra Social de La Caixa. Inclou 33 llibres dissenyats especialment que es poden obtenir amb el diari cada cap de setmana al quiosc o bé per subscripció. Tal com ja es va fer amb la 'Col·lecció Bernat Metge' i amb la de poetes catalans, el diari ARA té la intenció de fer arribar els llibres als centres educatius. Per això, cada subscriptor, a més de rebre totes les obres, pot triar quina escola o quin institut vol que rebi una col·lecció sencera de regal. Tot i ser una iniciativa pensada per als centres educatius, també es pot escollir qualsevol entitat cultural. Cada llibre té un preu de 9,95 €. Els subscriptors en actiu de l'ARA, tenen, a més, un descompte d'un 30% en cada exemplar: de 9,95 €, doncs, a 6,90 €. La iniciativa de 'Clàssics de la Literatura Juvenil' posa a l'abast dels lectors joves —i no tan joves— una biblioteca amb una àmplia selecció d'obres considerades indispensables de la literatura universal amb els autors Jules Verne, John Boyne, George Orwell, Georges Simenon, J. M. Barrie, L. Frank Baum, Ray Bradbury, Italo Calvino, Lewis Carroll, Sue Townsend, Joseph Conrad, Roald Dahl, Charles Dickens, Arthur C. Clarke, Jostein Gaarder, Robert Graves, Rudyard Kipling, C.S.Lewis, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari, J.D. Salinger, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, Fred Ulhman, i H.G.Wells. Els autors catalans inclosos en la col·lecció són Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Jaume Fuster, Carles Soldevila, Jesús Moncada, Pere Calders i Emili Teixidor.
[25.09.13]
Una jutgessa de Barcelona ha donat la raó a la creadora de 'Les Tres Bessones', Roser Capdevila, i obliga la productora Cromosoma a tornar-li els originals i a indemnitzar-la amb 381.555 euros, en entendre que Cromosoma va abusar de la confiança de l'autora en enregistrar com a pròpies les seves creacions sense el seu previ prermís ni coneixement. Després d'anys sense cobrar, el 2012, la dibuixant va portar als tribunals la productora —que per cert es troba en situació de fallida i que té presentat un concurs de creditors des del mes de gener del 2013—, amb l'objectiu de recuperar les marques de les seves creacions de 'Les Tres Bessones', 'La Bruixa Avorrida' i 'Les Tres Bessones Nadons', en considerar que Cromosoma se n'havia apropiat. En la sentència feta pública, la jutgessa ha considerat provat que Cromosoma, va actuar amb "clara mala fe" aprofitant-se de la "relació de confiança" en enregistrar com a marca pròpia els dibuixos de Roser Capdevila sense el consentiment ni coneixement de l'autora des del 1996. La productora tenia ple coneixement que els dibuixos i titols pertanyien a l'autora, ja que des del primer contracte, signat l'any 1992, va quedar delimitat que els drets de propietat industrial se'ls reservava Capdevila. La jutgessa ha ordenat a Cromosoma a tornar a Roser Capdevila els dibuixos originals que hagin servit de base a les seves explotacions de drets i que es trobin en la seva possessió i a cessar qualsevol explotació de les adaptacions de les creacions de l'autora. A més, l'obliga a indemnitzar-la amb 381.555 euros per danys i perjudicis causats pels incompliments contractuals i les infraccions comeses. Aquests diners corresponen a pagaments endarrerits des del segon semestre del 2007. La sentència deixa en una situació encara més delicada la productora Cromosoma que haurà d'afegir als seus deutes la indemnització milionària de l'autora a més de renunciar a la possibilitat de transferir les creacions de 'Les Tres Bessones' a una altra productora, tal com s'havia avançat que podia passar, cosa que va alertar l'autora que veia perillar la línia filosòfica amb la qual havia estat creada la sèrie.
[03.09.13]
L'emissora Catalunya Ràdio estrenarà aquesta temporada un espai de continguts per Internet adreçat als oients més petits. S'està treballant en diversos blocs de 15 o 20 minuts per a cadascuna de les tres o quatre franges en les quals es programarà. S'han adquirit els drets d'explotació d''El petit príncep' —la novel·la d'Antoine de Saint-Exupéry que aquest 2013 commemora el setantè aniversari— perquè sigui una part fonamental d'aquest nou programa en xarxa.
[31.08.13]
Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu dels Itineraris de Lectura és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa ha fet aquest curs un salt considerable i preveu un total de 180 autors —fins ara n'eren prop d'un centenar— que tenen també en xarxa una guia orientativa de la seva obra. Cada centre pot sol·licitar, per curs acadèmic, un màxim d’un autor per etapa educativa, dels inclosos en el programa. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat [vegeu aquí les condicions del programa i el llistat d'autors]. La Institució de les Lletres Catalanes finança una sessió per autor. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre al 31 d'octubre del 2013, per als fòrums corresponents al curs 2013-2014, mitjançant un formulari digital de sol·licitud.
[06.08.13]
El ratolí Geronimo Stilton, el popular personatge de la literatura infantil, és el protagonista de les desfilades diàries que el Parc d'Atraccions del Tibidabo de Barcelona ofereix als seus visitants. La rua, que adapta el títol de l'espectacle musical, lleugerament retocat, es presenta com a 'Viatge al Regne Fantàstic del Tibidabo'. En finalitzar la cavalcada, els personatges ofereixen un espectacle musical als assistents. Geronino Stilton encapçala la cavalcada dues vegades al dia, la primera a les 17:00 h i la segona a les 19:00 h. La banda sonora que acompanya Geronimo Stilton durant el trajecte esta basada en les composicions del musical que va posar carn i os a personatges de la sèrie literària com la granota Schibacchinus, el follet Gingebre, la presumida reina Thalassa, la malvada bruixa Stria, Flordiana la reina de les fades, la valenta Alys o els follets Boletus i Fritil·lària. Al final de la rua, els espectadors tenen quinze minuts per alternar amb els personatges i fotografiar-se amb ells.
[31.07.13]
La pel·lícula està basada en el relat de Michael Allin, que es va publicar en català el 2001, en traducció de Roser Soms Tramujas, a Deriva Editorial i que explica l'aventura de la primera girafa que va ser traslladada des del cor d'Àfrica fins a París per ser engabiada al zoològic. La pel·lícula, que va ser nominada al premi Cèsar d'animació del 2013, es va fer amb un pressupost de més de 8 milions d’euros i un equip artístic que va superar les 250 persones, cosa que ha fet que 'Zarafa' sigui una de les superproduccions del cinema d’animació europeu. S'hi reflecteix una relació d’amistat i d'aventures amb animació tradicional, personatges entranyables, humor, tendresa, colors vius, detalls històrics, grans paisatges que rememoren el cinema clàssic com 'Lawrence d’Aràbia' o l’univers màgic de 'Miyazaki' en un viatge a la recerca de la llibertat i el veritable valor de l’amistat [tràiler versió catalana dins el recull de Tràilers de Cornabou]. Els directors Rémi Bezançon i Jean-Christophe Lie han recuperat la història basada en els fets reals de l'autèntica girafa a través d'uns infants del llogarret on es reuneixen sota un gran baobab, on el griot del lloc els explica la història d’amistat entre Maki, un nen de 10 anys, i Zarafa, la girafa òrfena que es convertirà en el regal del Paixà d’Egipte al Rei de França. Hassan, príncep del desert, haurà de complir la perillosa missió de portar Zarafa fins a França, però Maki està decidit a portar la girafa de tornada a la seva seva terra arriscant la vida. Durant el llarg viatge que els portarà de Sudan a París, passant per Alexandria, Marsella i els Alps, s’enfronten a grans perills. Maki i Zarafa descobreixen que mantenint-se units, sempre els superaran.
[19.07.13]
El parc temàtic que ha donat fins ara la sèrie 'Harry Potter', de J.K.Rowling no s'atura. Si fins ara, calia anar a Londres per visitar el que se suposa que era el carreró de tercer ordre Diagon per on passejava Harry Potter en moltes de les seqüències de les novel·les de la saga, ara només cal situar-se davant de l'ordinador i connectar amb el Google Street View. L'equip de Google a Londres ha capturat i mostra per primera vegada des de la xarxa els 360 graus del plató fictici dels estudis de la Warner Bros. Així, tothom des de casa seva pot recórrer el carreró Diagon londinenc amb espais com Ollivanders, la botiga de sortilegis Weasley o l'establiment de l'apotecari Mulpepper. Per construir aquest plató es van trigar tres mesos, i sis mesos més per crear els vint mil articles i paquets que apareixen en un dels mercats més coneguts pels seguidors de Harry Potter.
[09.07.13]
El grup ja té nom: es diu Fantàstics i es presenten en societat amb dos únics concerts al Teatre Condal de Barcelona (11 i 12 de juliol, 19 h). A més del repertori de cançons de l'espectacle musical sobre Geronimo Stilton, dirigit per Àngel Llàcer, també s'hi incorporen dues peces noves i alguns temes de nova creació. A més, el grup Fantàstics entra amb bon peu al mercat amb un disc que estan preparant i que sortirà a la venda pròximament. Mentrestant, els fans del rosegador Geronimo Stilton, i els que han vist l'espectacle teatral, poden ara tenir aquesta propina amb la presentació en primícia del conjunt musical.
[03.07.13]
La por s'ha escampat com una taca d'oli. Ara ja no se n'amaga ningú: les vendes del llibre en paper han baixat, en els últims quatre anys, més del 40%. Com a mostra d'aquesta davallada, la recent Feria del Llibro de Madrid s'ha tancat amb un 20% menys de vendes que l'any passat. El sector està alarmat i en estat de xoc. Per això, tant els autors com els editors han estat unànimes a reclamar, en primer lloc, la baixada urgent del preu de venda del llibre digital (e-book) no només pel que fa al 21% d'IVA sinó també pel seu cost d'explotació que consideren desfasat amb el cost real de producció. Mai com ara, els escriptors i els editors havien parlat tant de la indústria en comptes de la literatura. Però les circumstàncies imposen una dosi de realisme. Art i mercat han anat sempre de bracet i tant editors com escriptors necessiten anar plegats en aquest canvi de rumb. Escriptors que fins ara havien estat callats sobre el tema comencen a posar el crit al cel. Com per exemple, Lorenzo Silva, que ha dit en una taula rodona de la Feria del Libro madrileny: "Quan veig un e-book a 14 euros se m'esqueixen les carns. Això incentiva la il·legalitat i la delinqüència a través de la pirateria." Sembla que la consigna d'abaratir preus del llibre digital com a alternativa es va imposant, però els editors també saben que aquest canvi de política de mercat comportarà un sacrifici dins del sector amb reducció de mà d'obra i reducció de beneficis. La revista digital Cornabou fa mesos que ha posat el tema sobre la taula a través dels Suplements trimestrals de novetats i anàlisi del sector. La incògnita és si amb el canvi estratègic hi sortirà guanyant l'autor. Tot sembla indicar que sí, tenint en compte que davant la davallada dels drets d'autor en llibre de paper, recuperar aquesta partida amb drets d'autor digital serà més rendible tenint en compte que els contractes digitals ben redactats contemplen una retribució per a l'autor al voltant del 25% del preu de venda. Només hi ha un llast: l'educació social pel canvi d'hàbits i les facilitats perquè els lectors trobin un equip estàndard (e-reader) que els doni confiança per adquirir qualsevol llibre adaptable a qualsevol tipus de suport.
[22.06.13]
Just quan fa un any de la mort de l'escriptor Emili Teixidor (Roda de Ter, 1932 - Barcelona, 2012), l'Editorial Columna on l'autor va publicar un dels seus èxits més reconeguts, la novel·la 'Pa negre', que precisament ha entrat en fase de traducció a l'anglès, ha convocat la I Beca de Creació Literària que portarà el nom d'Emili Teixidor per mantenir viu el record de l'autor i per estimular l'escriptura i la lectura. La beca es concedirà a un projecte literari de ficció en llengua catalana per a escriptors inèdits. La convocatòria s'allarga fins al desembre d'aquest any. La concessió es farà pública a principis del 2014 i l'escriptor o escriptora inèdit escollit disposarà d'un any per escriure l'obra. La dotació és de 5.000 euros i l'Editorial Columna publicarà el seu llibre.
[20.06.13]
La Institució de les Lletres Catalanes ha anunciat la convocatòria d'ajuts destinats al foment del fet literari en llengua catalana per al 2013, que convoca el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la publicació d'una resolució al DOGC del 17 de juny. Els àmbits als quals es pot optar són: creació, traducció, recerca, promoció i difusió de la literatura, a més dels ajuts per a entitats articuladores i per l'edició d'obres d'especial interès, en aquests apartats: Creació d’obres literàries en llengua catalana; Traducció al català d’obres literàries en altres llengües; Recerca sobre moviments, obres, crítica literàries i autors o autores de literatura catalana; Activitats de promoció i difusió de literatura catalana; Ajuts a entitats articuladores; i edició d’obres literàries d’especial interès cultural. El termini de presentació de sol·licituds comença el 26 de juny i es tanca el 9 de juliol.
[19.06.13]
Fins ara, en cada edició, generalment, apareixia alguna obra narrativa o il·lustrada d'autors catalans i escrita en llengua catalana. Per primera vegada en molts anys, però, aquest 2013, la literatura catalana ha desaparegut de la classificació dels Premis White Ravens que elabora la Biblioteca de Munic i que s'ha convertit en una guia de referència per a la literatura infantil i juvenil internacional. Habitualment, la Biblioteca de Munic selecciona cada any 250 obres, de 50 països i 30 llengües diferents, entre les quals figurava també el català. Curiosament, l'única obra que hi figura aquest any d'autores catalanes, però adscrites com a espanyoles, és el recull 'Érase una vez la familia', amb una tria de contes tradicionals d'Anna Gasol i Teresa Blanch, il·lustrada per Mariona Cabassa, publicada per l'Editorial Edebé, en castellà. I pel que fa a editorials, dos àlbums, també de text en castellà, de Thule i Takatuka, '¿Dónde estan mis gafas?', de María Pascual, i 'La abeja de más', amb text d'Andrés Pi i il·lustracions del català Kim Amate. L'absència de la literatura catalana en els White Ravens, per descomptat, no es deu a la falta de qualitat de l'edició dels anys 2011 i 2012, als quals correspon la tria del 2013, sinó que cal atribuir-la a un relaxament dels organismes que reben l'encàrrec de fer la selecció anual un cop rebuts els llibres des dels seus punts d'edició.
[18.06.13]
Cop dur de les conseqüències de la crisi sobre el Centre Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez que, amb seu a Salamanca, ha estat des de l'any 1985 un dels punts de referència d'aquest àmbit. Més d'un quart de segle després de la seva inauguració, amb l'objectiu aleshores d'implantar un nou model de funcionament, més enllà de les funcions de biblioteca pública que s'estaven fent fins a aquell moment, la direcció del centre ha anunciat el seu tancament imminent com a seu física i la seva reconversió en l'àmbit de la lectura més a prop d'on són els lectors. La dràstica mesura deixa 25 persones especialitzades del sector en la incògnita de si podran recuperar el seu lloc de feina en el cas que s'avinguin a traslladar-se a Madrid, per resituar-se a la seu de la Fundació madrilenya, la Casa del Lector, al Matadero. La mesura, esclar, arriba també després que el febrer del 2012 morís en un accident domèstic, durant un viatge de repós a la República Dominicana, qui va ser el fundador i mecenes, el mateix Germán Sánchez Ruipérez, creador també del grup Anaya. La nova línia de la Fundació, que es presenta amb el nom de «Biblioteca Extramurs», té tres eixos, essencialment digitals, que es posaran en marxa a partir del pròxim curs. La Fundació plantejarà un programa de cases de lectors que comptarà amb ajuda presencial quan calgui per fomentar la lectura a les llars. S'organitzaran també escoles de lectura en els centres educatius i es treballarà en diverses iniciatives amb les biblioteques públiques. La seu de Salamanca, un edifici cèntric de vuit plantes, entrarà en obres de remodelació i s'oferirà a la ciutat per si el municipi hi vol traslladar part dels serveis bibliotecaris, sempre que s'arribi a un acord que la Fundació avança que serà generós per part seva i per un temps llarg.
[15.06.13]
El premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya ha estat atorgat en aquesta edició a l'escriptora Lolita Bosch per la novel·la 'El nen que volia matar', que té protagonista en Max, un noi que pateix un transtorn mental en una trama, segons el jurat, que no tanca la porta a l'esperança. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per David Monserrat, Anna Pérez, Ramon Bassa i Miquel Rayó. El premi és dotat amb 7.000 euros i el publica l'Editorial La Galera en un acord amb la Fundació Guillem Cifre de Colonya.
[14.06.13]
La dotzena edició d'aquest premi, que va néixer arran de la celebració del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, celebrat en aquella ocasió a Vilafranca del Penedès, ha estat atorgat aquest any a Josep Maria Aloy, conegut i veterà crític literari de l'àmbit de la literatura per a infants i joves i biògraf i estudiós de l'obra de l'escriptor Josep Vallverdú. El premi, que actualment és honorífic, després de la renúncia de Caixa Penedès a continuar amb el finançament del guardó arran de la crisi i sense que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), convocant del premi, no n'hagi assumit tampoc l'import, reconeix la feina dels últims dos anys en el blog 'Mascaró de Proa' del premiat. Fins ara, el premi es lliurava en el transcurs d'una tertúlia literària celebrada cada principi de juliol a Vilafranca del Penedès, però aquest any es lliurarà dins del programa del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que tindrà lloc el 19 i 20 d'octubre a Barcelona, en el nou espai museístic del Born, i s’emmarcarà en l’inici dels actes de commemoració del tricentenari dels fets de 1714. El jurat d'aquesta edició del premi Aurora Díaz-Plaja ha estat integrat per Nati Calvo, Pere Martí i Bertran i Margarida Prats que ha valorat la diversitat de gèneres als quals dedica l’atenció Josep Maria Aloy en el seu blog: teatre, poesia, narrativa, assaig, sempre relacionats amb l'àmbit de la literatura infantil i juvenil catalana.
[11.06.13]
Com ja es va informar en el seu moment en aquesta revista digital, la productora Cromosoma, que ha tingut i té fins ara els drets de 'Les tres Bessones', la sèrie infantil catalana més internacional, va presentar concurs de creditors, ofegada pels deutes, el gener del 2013. La crisi financera es va agreujar, a més, amb la malaguanyada mort d'Oriol Ivern, fundador i responsable de Cromosoma, mort el juny del 2012, amb només 66 anys, a causa d'una malaltia. Eulàlia Cirera, vídua i hereva d'Oriol Ivern, és ara la responsable legal de la productora que, en els últims mesos està en gestions per vendre els drets de 'Les tres Bessones' a una altra productora. És per això que la il·lustradora Roser Capdevila, la mare dels personatges que han tingut adaptacions audiovisuals en més de 150 països, va acabar presentant una demanda judicial contra la productora Cromosoma amb l'objectiu de recuperar els drets de la seva creació perquè considerava que si la marca de 'Les tres Bessones' es venia a una altra productora, de la qual no ha transcendit el nom, corria el perill que es canviés la línia i l'esperit de 'Les tres Bessones' tal com són conegudes fins ara, que combinen la ficció amb un contingut cultural i divulgatiu adequat als infants als quals s'adreça, cosa que Roser Capdevila vol protegir al màxim. El judici de la demanda presentada té data de prevista de celebració aquest mes de juliol.
[07.06.13]
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) atorga des de fa disset anys el Premi de Literatura Protagonista Jove i, des de fa vuit anys, el de Literatura Infantil Atrapallibres que decideixen els mateixos lectors joves organitzats en col·lectius escolars o clubs de lectura de biblioteques. En aquesta edició, els guardonats de les diferents categories han estat, pel que fa al Premi Protagonista Jove, categoria 13-14 anys, la novel·la 'Serena', de Dolors Garcia Cornellà, editorial Cruïlla, el Premi Protagonista Jove 15-16 anys, la novel·la 'No està escrit a les estrelles', de John Green, traduïda al català per Laia Font, editada per Estrella Polar. Pel que fa al Premi Atrapallibres, categoria 9 anys, l'àlbum 'Ennuvolat amb risc de mandonguilles', de Judi i Ron Barret, traduït per Margarida Trias i editat per Corimbo; en la categoria de 10 anys, la novel·la 'Jo, Elvis Riboldi', del col·lectiu conegut amb el pseudònim Bono Bidari, editat per La Galera; i en la categoria 11-12 anys, la novel·la 'Les maletes d’Auschwitz', de Daniela Palumbo, traduïda per Maria Dolors Ventós i editada per Estrella Polar del Grup 62. El ClijCAT, que atorga aquests premis a títol honorífic, considera que, entre totes les categories, hi han participat uns 6.000 lectors.
[03.06.13]
L'exposició «Aurora Díaz Plaja: llegir per fer llegir» es pot visitar fins al 30 de juny al vestíbul del 1r pis de la Biblioteca de Biblioteconomia (c/ Melcior de Palau, 140 - BCN). La mostra és la primera d'una sèrie que prepara la Comissió d’Igualtat, formada pel professorat, PAS i alumnat de la Facultat, que té, entre d’altres, l’objectiu de reflexionar al voltant de la presència femenina en l’àmbit de la informació i la documentació. Aurora Díaz Plaja (Barcelona, 1913-2003) va ser bibliotecària, escriptora i crítica literària, dedicada especialment a la literatura infantil i juvenil. Durant la Guerra Civil, es va encarregar també del Bibliobús que facilitava el transport de llibres als combatents de la rereguarda, al front i als convalescents dels hospitals. L'exposició recull la seva trajectòria professional i també material reclacionat amb la seva vida personal i familiar. L'exposició s'acompanya d'una Guia de Lectura que es pot consultar en línia. La mostra, comissariada per la professora Aurora Vall, compta amb la col·laboració de la Biblioteca de la Facultat, el CRAI UB, l’Arxiu Històric de la UB, la Biblioteca de Catalunya, la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la família Ulsamer Díaz, que ha posat a disposició l'arxiu personal d'Aurora Díaz Plaja.
[28.05.13]
Fa tres anys, la Plataforma per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules va posar en marxa una campanya per aconseguir que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya es fes enrere en la política de reutilització —anomenada també "socialització"— del llibre escolar que incloïa tant el llibre de text com el llibre literari. Un any després, amb l'Ordre ENS/206/2011, del 3 d'agost del 2011, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC núm. 5954, de l'1 de setembre del 2011, en la qual s'aprovaven les Bases reguladores per a l'atorgament de subvencions als centres educatius sostinguts amb fons públics per al foment de la reutilització de llibres de text en els ensenyaments obligatoris, s'excloïa de manera específica, en el punt 1.2 de les esmentades Bases, els llibres de lectura i els diccionaris. Dos anys després, però, la majoria d'autors i autores que tenen obra publicada en col·leccions adreçades a infants i joves han constatat que la pràctica de la reutilització continua sent l'hàbit més usual, augmentada, si cal ara, per les conseqüències de la crisi que afecta la gran majoria de famílies. En aquest context, un altre grup d'autors i autores que s'ha presentat, de moment, amb el nom Autors i Autores de LIJ en Perill d'Extinció (APE) ha creat una Plataforma per sensibilitzar els sectors implicats, principalment docents, pares i mares i institucions, i posar fre a la reutilització del llibre literari que, segons ells, "aboca el sector a una situació catastròfica que si no es corregeix amb urgència pot arribar a ser irreversible". Els promotors de la Plataforma han iniciat una sèrie de contactes amb les primeres institucions i han elaborat un esborrany de programa i manifest que posaran a discussió dels autors, tant escriptors com il·lustradors que s'hi vulguin adherir, en una reunió general. Vegeu aquí, la presentació de la Plataforma i els passos a seguir per a l'adhesió, a més de trobar-hi la convocatòria de la pròxima reunió.
[24.05.13]
Amb la novel·la 'Els xiquets de la gorra', l'escriptor Enric Lluch (Algemesí, Ribera Alta, 1 gener 1949) ha guanyat el premi Carmesina de literatura per a infants que Edicions del Bullent ha convocat en la seva 23a edició. El premi és dotat amb 2.500 euros i s'hi han presentat 41 originals. 'Els xiquets de la gorra' és, segons els editors, un cant a la vida i a l’esperança que explica la història d’uns infants que conviuen en un hospital de manera permanent. A través del seus ulls d’infant, coneixen les vivències, els moments de tristesa i d’alegria d’altres persones adultes que, per diverses circumstàncies, ocupen les habitacions del mateix hospital. En el rerefons de la història, són els infants els qui, des de la seva malaltia, des de la innocència dels seus plantejaments, insuflen ànim, coratge i il·lusió a totes i cadascuna de les persones que coneixen. En un moment que la sensibilització per la malaltia del càncer en edats adults i joves té una incidència important arran, sobretot, de la sèrie 'Polseres vermelles', d'Albert Espinosa, la novel·la d'Enric Lluch s'afegeix a aquesta tendència amb un títol que recorda el que l'escriptor Joaquim Carbó va publicar a l'Editorial La Galera l'any 2000 amb el títol 'La gorra'.
[17.05.13]
La literatura infantil i juvenil ha estat una assignatura pendent fins ara de la promoció exterior que porta a terme l'Institut Ramon Llull (IRL). Només en casos excepcionals ha tingut en compte la presència d'autors o la promoció d'obres d'aquest àmbit en algun dels esdeveniments internacionals en els quals ha participat. Un dels projectes més immediats e l'IRL, segons els seus responsables, és crear un ajut per fomentar la traducció d'obres de literatura infantil i juvenil catalana a altres llengües, de la mateixa manera que s'ha fet en els últims anys amb la literatura en general. Aprofitant el moment considerat dolç que viu la creació literària catalana, l'Institut Ramon Llull manté també negociacions amb la Fira Internacional de Bolonya, la més important dedicada al llibre per a infants i joves, per ser-hi present com a institució en representació i promoció de les lletres catalanes, una fira en la qual els editors catalans ja fa anys que participen activament i d'on han sortit nombroses importacions tant d'autors estrangers de narrativa com d'àlbums il·lustrats. El cas més important en relació a Bolonya va ser la compra a l'avançada dels drets de la sèrie sobre Harry Potter, de J.K. Rowling, per part d'Edicions Empúries, aleshores representada per l'editor Ernest Folch, després que algun altre editor català l'hagués rebutjat pensant que no tindria cap sortida.
[15.05.13]
L'editorial catalana Corimbo, amb seu a Sant Joan Despí i col·laboradora amb l'Editorial Joventut, va ser fundada el 1998 amb participació de capital de l'École des Loisirs i de l'editor Rafael Ros. A partir d'ara, Corimbo ha adquirit la totalitat de les accions de L'École des Loisirs, editorial amb seu a París i Brussel·les. L'Editorial Corimbo es planteja així mantenir i reforçar les relacions que tenia amb l'editorial francesa i ampliar el catàleg que tenia aquí amb nous autors i il·lustradors tant francesos i catalans, com d'altres nacionalitats.
[14.05.13]
L'autor Pere Formiguera havia nascut a Barcelona el 1952. La mort li ha arribat als 61 anys a causa d'una llarga malaltia [9 maig 2013], segons fonts familiars. Conegut més com a fotògraf innovador i amb tècniques sorprenents, també havia publicat alguns llibres adreçats als infants i joves com l'àlbum 'El petit Polzet' (Barcanova, 1994) o la novel·la 'Nirvana' (Barcanova, 1999), de la qual n'havia publicat una segona part aquest mateix any, 'Ja sóc al Nirvana! El retorn de l'Hipòlit', també a la col·lecció Antaviana Nova, de Barcanova. Amb el llibre 'Es diu cos. Vocabulari corporal per a nenes i nens' (Barcanova, 1996) va obtenir el premi Innovació a la Fira Internacional del Llibre de Bolonya. Aquest llibre, va ser publicat conjuntament amb Francesco Tonucci. Va publicar també el relat de memòries d'infància, 'El temps del desconcert' (Barcanova, 2003). Pere Formiguera era llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va començar a publicar les seves fotografies als anys setanta, en exposicions i llibres. Va ser membre fundador del grup Alabern, amb Manuel Esclusa, Joan Fontcuberta —amb qui havia col·laborat anteriorment— i Rafael Navarro, fotògrafs avantguardistes que reivindicaven la fotografia d'autor com a expressió artística. Com a artista, havia creat projectes de llarga durada temporal, com ara 'Fauna secreta', que el 1983 va iniciar amb Joan Fontcuberta i que ja qüestionava la veracitat de la fotografia com a mitjà de comunicació —i que es va exposar al MoMA i a altres museus internacionals—. El 1975 era un dels autors que col·laborava de forma habitual a la revista 'Nueva Lente' i ja llavors s'oposava a la classificació de la seva obra dins els límits fotogràfics i reivindicava la funció artística i experimental del creador. Altres sèries molt conegudes seves són 'Ulls clucs' —on personatges de la cultura catalana apareixien amb els ulls tancats—, 'Infàncies il·lustres', 'Cronos' (1991-2001), en què va retratar 32 persones cada mes durant 10 anys, i sèries on combina pintura i fotografia com 'Porta d'aigua, paisatges del port de Barcelona', 'Portrait de famille' i 'Diàlegs amb la pintura'. Pere Formiguera havia estat membre del departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1985-87) i del consell assessor del departament de Fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
[09.05.13]
La novel·la 'Noet et busca' (La Galera, 2012) de l'escriptor Àngel Burgas, ha estat guardonada amb el premi Serra d'Or d'aquesta edició que també ha distingit l'àlbum il·lustrat divulgatiu 'Les meves cases favorites', en autoedició de l'arquitecta valenciana Virgínia Lorente, i un premi especial de reconeixement a la trajectòria de la centenària autora de poesia per a infants, Joana Raspall. La novel·la 'Noel et busca', publicat per La Galera, és un thriller psicològic inspirat en el cas de dos infants de deu anys de Liverpool que van assassinar una criatura de dos anys el 1993, i que la societat va intentar rehabilitar. El relat explica la història de l’Enric, un jove que un dia es desperta en un hospital i no recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé. El desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”. L'àlbum il·lustrat 'Les meves cases favorites', és una aproximació divulgativa per a infants a l'arquitectura a través de set obres emblemàtiques del moviment modern, utilitzant la casa com un element proper i quotidià. El llibre té com a objectiu tant fomentar el coneixement de les obres i els seus autors, d'una manera lúdica, com la creativitat dels infants. L'autora Virgínia Lorente, arquitecta de professió, exerceix a València i forma part de l'equip d'arquitectura Gotham Arquitectos, a més ha estudiat disseny gràfic i belles arts. Els premis Serra d'Or 2013 han reajustat un apartat de les bases per poder distingir l'autora centenària Joana Raspall pel conjunt de la seva obra poètica adreçada als infants.
[30.04.13]
L'original de la novel·la 'Victus' té més de 600 pàgines. Per això, coincidint amb la commemoració dels tres-cents anys del setge del 1714 a Barcelona, l'Editorial La Campana i l'escriptor Albert Sànchez Piñol estan treballant en una versió reduïda d'unes 300 pàgines adreçada de manera especial als lectors joves. La intenció és elaborar també una guia de lectura de la novel·la perquè pugui ser treballada amb referents històrics en els curs elevats dels instituts catalans. A més del joc de taula que ja s'havia anunciat i que està elaborant l'empresa Devir, s'està pensant també en un joc d'ordinador amb personatges, paisatges i accions de la trama de 'Victus'. Després de situar-se clarament com el llibre més venut, tant en versió original espanyola com en traducció catalana a càrrec de Xavier Pàmies, del Sant Jordi 2013, també ha transcendit que la versió catalana de 'Victus' ha rebut una subvenció de 10.000 euros de l'Ajuntament de Barcelona, a canvi de 500 exemplars per a regal institucional. És la primera vegada que el consistori barceloní subvenciona directament una traducció literària, opció justificada pel fet que la trama de 'Victus' forma part de la història de la ciutat.
[26.04.13]
El grup està encapçalat, en principi, per escriptors, bibliotecaris, crítics i il·lustradors com Pep Molist, Joan Portell (actuals directors de Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves), Glòria Gorchs, Ignasi Blanch, Sílvia Fernández i Àngel Burgas. Els autors justifiquen aquesta nova iniciativa pel fet que la majoria de mitjans de comunicació convencionals han anat escurçant, per no dir eliminar, la presència de la literatura infantil i juvenil en les seves pàgines. El blog «Llibres al Replà» està estructurat en diversos apartats que recullen l'actualitat i les novetats editorials. Cadascun dels apartats —amb regust immobiliari, qui sap si influït per la bombolla de la crisi— està coordinat per un dels integrants del grup i recull crítiques i ressenyes de la tria de publicacions que el blog creu més interessants.
[23.04.13]
La pel·lícula 'Fènix 11*23', de Joel Joan i Sergi Lara ha obtingut un dels premis del Festival Vitorio Veneto de cinema infantil i juvenil. Com se sap, el film narra la història d'Èric Bertran, un adolescent de 14 anys que l'any 2004 va ser acusat de terrorisme informàtic per haver enviat correus electrònica a la cadena de supermercats DIA en què demanava l'etiquetatge en català i per haver denunciat la discriminació lingüística a través del blog L'Exèrcit del Fènix, inspirat en la sèrie Harry Potter. La versió cinematogràfica ha estat guardonada dins de la secció Monte Baldo, adreçada al públic d'entre 12 i 14 anys. Precisament, el jurat estava format per nois i noies d'aquestes edats. El cas que inspira la pel·lícula ja va ser el tema del llibre publicat 'Èric i l'Exèrcit del Fènix', el 2005, que va arribar a més de 12.000 exemplars venuts, i se'n va fer una adaptació teatral amb guió de Víctor Alexandre, sota la direcció de Pere Planella que es va mantenir dos mesos en cartellera.
[20.04.13]
La retirada de l'aportació econòmica del patrocinador del Premi de Literatura Infantil Il·lustrada (Fundació Caixa de Catalunya) ha provocat que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, convocant del premi, hagi anul·lat l'edició del 2012 que s'hauria hagut de fallar ara i s'hauria hagut de publicar amb l'editorial col·laboradora , Publicacions Abadia de Montserrat. El premi Mercè Llimona s'atorgava des de feia catotze anys a un conte curt per a infants, dotat amb 1.600 euros, i posteriorment s'atorgava a una proposta d'il·lustració, dotada amb 2.600 euros. Ni la Fundació Caixa de Catalunya, ni l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ni Publicacions Abadia de Montserrat han assumit el cost que representava l'edició en suport àlbum i, en conseqüència, les dotacions del doble premi. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament no descarta reprendre'l a finals d'aquest any, sempre que trobi un finançament adequat, cosa que per ara no es veu possible atesa la situació bancària. Des de la seva creació, la Fundació Caixa Catalunya patrocinava el premi. Però darrerament la seva aportació s'havia ja vist reduïda considerablement. A finals de l'any passat va comunicar a l'Ajuntament que deixava de participar amb la seva aportació econòmica, donades les retallades pressupostàries de l'entitat. D'altra banda, un altre premi, el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, que es convoca dins dels Premis Literaris de Girona i que publica el Grup 62, a través del segell Empúries, de l'Editorial Estrella Polar, ha reduït la seva dotació de 7.500 euros a 6.000 euros, en la línia d'altres rebaixes que han sofert premis similars amb dotacions superiors. Dins els Premis de Girona, també el Prudenci Bertrana ha baixat de 42.000 euros a 30.000 euros.
[15.04.13]
Els premis els convoca la Fundació SM i estan dotats amb 35.000 euros cadascun, després de la retallada que van patir des del màxim on havien arribat de 100.000 euros. Tot i així continuen sent els més ben dotats en aquest àmbit. El premi El Barco de Vapor ha estat atorgat a David Fernández (Lleó, 1976) per la novel·la 'Luces en el canal', i el premi Gran Angular ha estat per a Verónica Murguía (Mèxic DF, 1960), per 'Loba'. Segons els convocants, en aquesta 35a edició hi han participat 148 originals en la modalitat infantil (El Barco de Vapor) i 92 en la modalitat juvenil (Gran Angular). El jurat del premi El Barco de Vapor ha estat integrat per Laura Gallego, Mercedes Hernández, Gemma Lluch, Lines Carretero, Elsa Aguiar i Luis Fernando Crespo. El jurt del premi Gran Angular ha estat format per José Antonio Marina, Andrés Ibáñez, Victoria Fernández, Chus Encinas, Elsa Aguiar i Luis Fernando Crespo. La novel·la 'Luces en el canal' narra l'amistat entre un nen i un pidolaire amb un registre que entra en el realisme màgic. La novel·la 'Loba' s'emmarca en el gènere de la fantasia èpica i està ambientada en regnes medievals amb una princesa gens convencional, un mag i dues bèsties mítiques.
[09.04.13]
La mort del cineasta Bigas Luna (Barcelona, 19 març 1946 - La Riera de Gaià, Tarragonès, 6 abril 2013) deixa sense l'ànima creadora el projecte de la segona versió cinematogràfica de la novel·la de Manuel de Pedrolo, 'Mecanoscrit del segon origen' (1974). El projecte, a càrrec de Produccions Audiovisuals Antàrtida, amb el títol 'Segon origen', s'havia gestat durant tres anys i davant la imminència del rodatge, l'havia de dirigir Bigas Luna, tot i que la malaltia que se li va diagnosticar en els últims mesos l'havia apartat temporalment de l'activitat pública. Bigas Luna havia manifestat el seu entusiasme en aquest projecte perquè era conscient que era una obra que Pedrolo va adreçar indirectament a un lector jove i que convida a reflexionar sobre l'ecologia i la sexualitat, dues de les flaques del director. Com molts lectors del bestseller català de Manuel de Pedrolo saben, la novel·la explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya, anomenat Benaura. Ells dos són els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres han eliminat pràcticament tota la humanitat. Els noms dels protagonistes tenen un valor simbòlic: la noia es diu Alba perquè és l'inici d'una nova humanitat, igualment el nom del Dídac ve de "didàctica" per com aprèn a sobreviure i madurar, simbolitzant el procés de creixement de qualsevol ésser humà. La productora ha confirmat que continuarà amb el rodatge de la pel·lícula, en homenatge al desaparegut director. L'escriptor Carles Porta n'és el productor i coguionista. El film, en 3D, compta amb una coproducció amb Gran Bretanya i Bèlgica, amb un pressupost inicial de 10 milions d'euros, i les primeres preses, principalment tant a Barcelona com a Lleida, s'havien d'iniciar a principis de l'estiu.
[06.04.13]
Mariana Ruiz Johnson (Buenos Aires, 1984) és la guanyadora del VI Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats, dotat amb 9.000 euros, amb l'obra 'Mamá'. El jurat ha destacat la vitalitat, la força i el domini del color d'un llibre que treballa un tema universal i especialment proper al món de la infància. També ha elogiat el petit i molt treballat homenatge que realitza l'autora a grans figures de la història de la pintura. L'autora de 'Mamá' està en l'últim tram dels seus estudis d'arts visuals a l'Instituto Universitario Nacional de Arte, de Buenos Aires. El 2005 va començar la seva formació a l'escola d'art Sótano Blanco de José Sanabria, en diferents tallers amb il·lustradors com ara Saúl Óscar Rojas o Claudi Lagnazi; i en workshops a Itàlia amb Svetlan Junakovic i Gianni de Conno. Actualment imparteix classes de processos creatius a Sótano Blanco i també altres seminaris de tècniques en aquesta mateixa acadèmia. El 2009 va ser finalista del premi A la Orilla del Viento. Ha publicat diversos llibres amb editorials d'Amèrica Llatina i Europa. En aquesta edició s'han destacat com a finalistes, amb mencions especials, les obres 'Panda', de Marcos Guardiola Martín, de Madrid, i 'Un dia qualsevol', de Cristina Martín Recaséns, de Tarragona. El Premi Internacional Compostela el convoca el Departament d'Educació de Santiago i l'Editorial Kalandraka. En aquesta edició, han optat al premi 374 àlbums procedents de 21 països.
[05.04.13]
La il·lustradora Satoe Tone (Japó, 1984) ha estat guardonada amb el IV Premi Internacional d'Il·lustració Fira de Bolonya - Fundació SM, que està dotat amb 30.000 dòlars. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Kiyoko Matsuoka, directora del Museu d'Art Itabashi de Tòquio (Japó), Roberto Innocenti, premi Poma d'Or 1985 de Bratislava y premi Andersen 2008 (Itàlia), i Alysson Ribeiro, director d'Art de SM Brasil. El premi ha estat escollir entre 41 il·lustradors menors de 35 anys que han exposat les obre a la mateixa Fira de Bolonya. La japonesa Satoe Tone resideix actualment a Milà (Itàlia). Va estudiar il·lustració i disseny gràfic a la Universitat de Kyoto. La seva primera feina com a dissenyadora va ser per a una marca de roba per a infants. Generalment, escriu sempre ella mateixa els textos dels seus àlbums. Els seus temes preferits són la natura i el bestiar que representa amb un estil molt personal i delicat. Fins ara ha publicat, en els últims tres anys, àlbums il·lustrats a França i Itàlia, a Kite Edizioni i Balivernes Éditions.
[28.03.13]
La 24a Fira de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada, que té lloc de l'11 al 14 d'abril, ha seleccionat 48 companyies, d'entre 282 candidates, que presentaran els seus espectacles, dels quals 18 són estrenes, i amb 90 representacions. Les funcions es podran veure en nou espais, quatre de tancats i cinc a l'aire lliure, a més del recorregut dels espectacles itinerants. El pallasso Marcel Gros inaugura l'edició amb l'espectacle 'Peripècia'. Entre els espectacles que s'estrenaran a la Mostra d'Igualada hi ha el musical 'La princesa i el pèsol', de La Roda Produccions; el muntatge de clown 'Sense solta' del Teatre Mòbil; presenta, l'espectacle 'En Jan Garrotades' de Txo Titelles, i 'El vestit nou' de la companyia Xip Xap. La Mostra també organitza una jornada tècnica amb el títol 'L'equipament teatral, més enllà de l'escenari', una sessió per reflexionar sobre com aprofitar i potenciar els equipaments existents. També se celebra el 4t Mercat de Projectes d'Espectacles. La Mostra d'Igualada està organitzada pel Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Igualada i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalunya - La Pedrera.
[27.03.13]
El premi de Literatura en memòria de l'autora sueca Astrid Lindgren, conegut també com a premi ALMA, reconeix escriptors, il·lustradors i iniciatives que promoguin el foment de la lectura. El premi el va instituir el govern de Suècia un any després de la mort de l’escriptora i és el més ben dotat del món en l'àmbit per a infants i joves, amb 5 milions de corones sueques (uns 594.000 €). El Banco del Libro de Veneçuela va presentar la il·lustradora Isol com a candidata al premi. Marisol Misenta, coneguda artísticament amb el nom d'Isol, va néixer a Buenos Aires, l'Argentina, el 1972. Des d'aleshores resideix a la ciutat de naixença on va estudiar Magisteri en Bellas Artes a l'Escola Nacional “Rogelio Yrurtia”, i va passar uns anys per la carrera de Llicenciatura en Arts, a la Universitat de Buenos Aires, cursos que va abandonar per dedicar-se a exercir com a il·lustradora a la premsa i com a autora en àlbums per a infants. El seu primer llibre va ser 'Vida de perros', publicat el 1997, després de rebre una menció del premi A la Orilla del Viento, convocat pel Fondo de Cultura Económica de México. Des d'aleshores ha publicat àlbums que ella mateixa escri i il·lustra i ha il·lustrat obres d'escriptors com Jorge Luján, Graciela Montes i Paul Auster. La seva obra ha estat publicada en editorials d'Amèrica del Sud, Espanya, Suïssa, Portugal, Bèlgica, Estats Units, França, Noruega, Estònia, Canadà, Turquia i, el seu país, l'Argentina.
[26.03.13]
La novena edició del Món Llibre 2013, el festival de literatura per a infants, que té lloc el cap de setmana del 13 i 14 d'abril entre els espais del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), presentarà entre un centenar d'activitats, una instal·lació a mig camí entre l'art contemporani i el teatre, una estructura circular de fusta on viuen narracions que es mostren en un diàleg de silenci entre la mirada de l’espectador i els objectes que habiten al seu interior. El temps ha anat dipositant esdeveniments i objectes, fragments de vida i pols a les seves prestatgeries. Aquest espai narratiu va començar a tenir forma i contingut (com a instal·lació) a Viseu (Portugal) dins d’un projecte artístic europeu anomenat “Percursos” dirigit pel Centro Cultural de Belém (CCB Lisboa). Posteriorment, va visitar el Southbank Center - Royal Festival Hall (Londres), la Fundaçao Calouste Gulbenkian (Lisboa), la Biblioteca Palatina de Parma (Itàlia) o el Het Palais (Anvers). A més, es presentaran dues instal·lacions de l’artista José Antonio Portillo, el projecte guanyador de l'11è Premi de Projectes d'Arts Escèniques de Lleida. Es tracta d'un Arxiu de Gestos Emocionals, en forma de mosaic audiovisual. Setze persones vinculades al Programa d'Extensió Universitària van participar en aquest projecte. Tres ciutats més van realitzar aquesta imatge: Sueca, Lleida i Olot. D'altra banda, la companyia Farrés Brothers presentarà l'espectacle 'Operació A.V.I.', un llarg viatge i un reguitzell de peripècies per recuperar de nou la joventut, guanyador del Premi del Públic al Millor Espectacle de la Fira de Titelles de Lleida. En un espai paral·lel, en col·laboració amb el Mercat de les Flors, la companyia Nats Nus oferirà el taller de dansa creativa 'Els mons de Nats Nus i Jimmy Liao'. En l'edició de Món Llibre 2013 participen més de quaranta-cinc editorials de literatura per a infants que preveuen també homenatges als Germans Grimm, Salvador Espriu, El Petit Príncep i Joana Raspall.
[22.03.13]
Conegut sobretot per la seva extensa bibliografia teatral i també com a pioner de les telenovel·les en català, Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) ha estat guardonat amb el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2013 que atorga anualment Òmnium Cultural. Benet i Jornet té també una notable producció literària adreçada als infants i joves tant en narrativa com en teatre. En narrativa, l'autor havia publicat 'Fideuet i la maldat amb potes' (Barcelona: HYMSA, 1983). En teatre, es troben les obres 'Supertot. Taller de fantasia : la nit de les joguines' (Barcelona: Edicions 62, 1976), 'Helena a l'illa del baró Zodíac' (Barcelona, Robrenyo, 1977), 'El somni de Bagdad' (Barcelona, Edebé, 1977), 'El tresor del pirata Negre' (Barcelona: Onda, 1985), 'Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc' (Barcelona: Edicions 62, 1989), i 'Carlota i la dona de neu: la història de Carlota quan se'n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu' (Saragossa: Editorial Luis Vives, 1992). Entre les obres de teatre representades per a públic familiar hi ha: 'Taller de fantasia: la nit de les joguines' (EADAG, Barcelona, Teatre Romea, 1971), 'Supertot' (Companyia U de Cuc, Barcelona, Teatre Romea, 1972), 'Helena a l'illa del Baró Zodíac' (Companyia Pepa Palau, Barcelona, Casino de l'Aliança del Poble Nou, 1975), 'El somni de Bagdad' (Companyia U de Cuc, Barcelona, Teatre Romea, 1976), 'La desaparició de Wendy' (Companyia Centre Dramàtic Generalitat de Catalunya, Barcelona, Teatre Villarroel, 1985), 'Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc' (Companyia Centre Dramàtic Generalitat de Catalunya, Barcelona, Teatre Romea, 1988) i 'La Ventafocs, potser sí, potser no' (Companyia Teatre Nu, Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya, 2004). A més, l'obra 'Supertot' va ser traduïda i representada entre els anys 1975 i 1987 en espanyol, portugués i basc.
[18.03.13]
Des del 1967, cada 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY (International Board on Books for Young People) promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els llibres publicats per a infants i joves i fomentar la lectura entre els més joves. Cada any, una secció nacional és la patrocinadora de l'edició i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els lectors [text del missatge en versió original i traducció catalana i imatge del cartell]. Aquest any, la secció dels Estats Units ha encarregat el missatge a l'escriptora Pat Mora (El Paso, Texas), que ha elaborat un poema al·legòric del llibre i la lectura. Per la seva banda el dibuicant Ashley F. Bryan (Nova York) ha elaborat el cartell.
[11.03.13]
El premi ha arribat a la setzena edició amb una participació, segons els organitzadors, de 107 originals. Entre aquests, l'escollit ha estat el conte 'El venedor de pessigolles', de l'autora Elisenda Queralt Monsó. El jurat ha decidit encarregat les il·lustracions de l'àlbum a l'il·lustrador Roger Olmos. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Sabel Gabaldón, Lluís Guilera,
Rosa Mut, Joan Portell, Nilobon Kijkrailas i David Monserrat. El premi de conte infantil Hospital Sant Joan de Déu és convocat per aquesta institució conjuntament amb l'Editorial Galera, adreçat a primers lectors, dotat amb 3.000 euros per a l'autor del text i amb 3.000 euros més per a l'encarregat de les il·lustracions per a la publicació posterior.
[04.03.13]
La 50à Fiera del Libro per Ragazzi de Bolonya (Itàlia) és un dels esdeveniments de l'any més importants pels diversos operadors del sector cultural per a infants: editors, autors, il·lustradors, traductors, agents literaris, emprenedors, llibreters, bibliotecaris... La fira, que se celebrarà del 25 al 28 de març, ocupa vint mil metres quadrats, i en l'edició anterior va presentar 1.200 estands i 5.000 operadors de 66 països. A més de la seva funció comercial, la fira d'aquesta edició ha organitzat, com cada any, diverses programacions paral·leles centrades en la feina de la traducció, la il·lustració i les agències literàries. Pel que fa al programa específic per a traductors, hi ha previstos una vintena d'actes entre els quals destaca la taula rodona 'El multiculturalisme en la literatura infantil: traduir la diferència', i una ponència sobre l'optimització de les eines per als traductors. També dins el marc de la fira se celebraran les III Jornades Internacionals de Crítica i Investigació sobre Literatura Infantil i Juvenil amb una línia temàtica centrada en la traducció de la literatura, l'audiovisual, el còmic, la novel·la gràfica i el teatre infantils i juvenils, amb especial atenció en la funció de la traducció en comunitats amb llengües minoritzades. Un dia abans d'iniciar oficialment la fira tindrà lloc per segon any el seminari organitzat en col·laboració amb O'Reilly Media Tools of Change for Publishing, dedicat al mercat global de publicacions digitals per a infants i joves, amb una dotzena de conferències que abasten tots els aspectes de la indústria editorial en suport digital.
[27.02.13]
L'escriptor Otfried Preussler havia nascut a Liberec o Reichenberg (Txecoslovàquia), el 1923, i ha mort a Prien am Chiemsee (Alemanya). Era autor de novel·les per a infants, d'entre les quals, en català, s'havien traduït títols com 'El bandoler Setcoltells', 'Llegenda de l'unicorn', 'Nosaltres, els de Vilaximpleta', 'El petit fantasma', 'El petit follet de l'aigua' i 'La petita bruixa'. Otfried Preussler va créixer en el si d'una família de minoria alemanya a Txecoslovàquia, i va escriure les seves primeres narracions als dotze anys. Els seus plans, després d'acabar el seu batxillerat, eren establir-se com a escriptor a Praga, però el 1942, amb la Segona Guerra Mundial, va ser cridat a files per l'exèrcit alemany. El 1949, després de passar cinc anys en un camp de presoners de guerra a Rússia, es va establir al sud d'Alemanya on va començar els estudis per ser mestre, que va exercir entre 1953 i 1970. Simultàniament va treballar com a periodista i com a autor per a programes de ràdio infantils. El seu primer èxit editorial el va assolir el 1956 amb 'El petit follet de l'aigua' (Noguer i Caralt). Un any més tard va aparèixer 'La petita bruixa', llibre de gran popularitat a Alemanya, no només com a conte sinó també en les seves diverses versions per a teatre i ràdioteatre. El 1972, va ser guardonat amb el Premi Alemany de Literatura Juvenil per la seva novel·la 'Krabat', la història d'un orfe que aprèn simultàniament l'ofici de moliner i la màgia. Un dels seus últim títols és 'Eins, zwei, drei im Bärenschritt', publicat el 2002. En general, la seva obra es caracteritza per la presència constant d'un humor suau i una ironia sempre mesurada.
[18.02.13]
La dibuixant i pintora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1946), guardonada amb l'últim Premi Nacional de Cultura en la modalitat de còmic (il·lustració), ha deixat part del seu fons a la Biblioteca de Catalunya. La cessió consta de 163 dibuixos originals fets amb diferents tècniques sobre paper que van donar vida a 8 dels seus primers llibres publicats entre els anys 1968 i 1986. Entre aquests títols hi ha el primer títol: 'Què són les mongetes', d' Amèlia Benet (Teide, 1968); 'El Llop, el garrí, l'ànec i l'oca', adaptació de Maria Teresa Codina, Marta Mata i Maria Eulàlia Valeri (La Galera, 1971); 'Aquest fa les sopes', de M. Eulàlia Valeri i Assumpció Lisson (La Galera, 1971); 'Rotllo, rotllo', de M. Eulàlia Valeri i Assumpció Lisson (La Galera, 1971; 'Cargol treu banya', de M. Eulàlia Valeri i Assumpció Lisson (La Galera, 1971); 'Foc', de Montserrat Correig (Casals, 1975); 'Pels camins de la història d’Igualada', d'Antoni Dalmau (Publicacions Abadia de Montserrat, 1985); i 'Tereseta que baixava les escales', de Salvador Espriu (Publicacions Abadia de Montserrat i Caixa de Barcelona, 1986. El catàleg de Carme Solé Vendrell arriba a més de 700 títols repartits entre àlbums literaris i llibres de text, alguns dels quals li han valgut el reconeixent internacional. La seva obra ha estat publicada en diferents països com el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Països Baixos, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó o Corea. La seva activitat artística s'ha diversificat al llarg del temps, a més de la il·lustració, en la pintura, el cartellisme, l'animació, la dramatúrgia i la direcció teatral. Ha estat distingida amb nombrosos premis, entre els quals destaquen el Janusz Korczak (1979), Premio Nacional de Ilustración (1979), Catalònia (1984), Critici in Erba (1992), Octogone la Fonte (1992) i la Creu de Sant Jordi (2006).
[14.02.13]
Un cop emès el capítol divuitè d'aquesta segona temporada de 'Polseres vermelles' s'ha desvelat que el fons de la trama de l'obra de teatre 'Els nostres tigres beuen llet', que Albert Espinosa ha presentat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya des d'abans de Nadal del 2012 fins a mitjan febrer del 2013 és en part la que el protagonista adult de la sèrie (Benito) explica al protagonista líder (Lleó) en relació a la seva infància. En un flasblack en blanc i negre situat aproximadament a la dècada d'entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat, en un ambient rural, el capítol, que ha comptat amb l'autoria en el guió de Sergi Belbel, director encara del TNC, mostra una família amb sis germans —interpretats en la ficció pels mateixos personatges que a la sèrie— i la mare de tots ells (interpretada per l'actriu Nora Navas, una de les cares de 'Pa negre'). Amb Andreu Benito com a cap de família, el mateix que interpreta el paper de pare a l'obra teatral 'Els nostres tigres beuen llet', explica abans de morir, com va ser la seva infància, la relació amb el pare, la mare i els seus germans, amb la incògnita de l'anell desaparegut de la mare, que també és un dels elements de l'obra teatral. La malaltia hereditària de la mare que la porta a la mort, la mala relació dels fills amb el pare i el desmembrament de la família de germans formen part del relat que el personage de Benito descobreix al Lleó amb l'encàrrec de les últimes voluntats que li fa i que es visualitzaran en el capítol següent amb l'escampall de les seves cendres al mar que envolta un far on la mare de la família del Benito va créixer de petita. Aquest lligam entre l'obra teatral d'Albert Espinosa i aquest capítol de 'Polseres vermelles' no havia estat explicat per l'autor en cap moment. L'emissió del capítol mostra, doncs, la interrelació que ha fet l'autor entre els dos gèneres, amb objectius diferents.
[11.02.13]
El premi de novel·la juvenil Ciutat de Benicàssim està dotat amb 13.000 euros i el publica l'Editorial Tabarca. La convocatòria també preveu un finalista amb la dotació de 2.000 euros. Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és el guanyador amb l’obra 'La nostra aventura africana'. El finalista ha estat l'escriptor Josep Franco (Sueca, 1955), amb la novel·la 'El jardí de la memòria'. La novel·la guanyadora està ambientada a Kenya i el Congo, amb dos periodistes, un nen soldat i un jove fugitiu com a protagonistes. Una història que conjuga l’aventura i la literatura de viatges, amb l’actualitat de les guerres que tenen lloc al continent africà pel control dels recursos naturals. Pel que fa a l’obra finalista, és una introspecció al passat d’uns personatges marcats pel pas del temps i la necessitat de retrobar la pròpia identitat. El jurat del premi, patrocinat per l’editorial Tabarca Llibres i l’Ajuntament de Benicàssim, ha estat compost per Josep Palomero, Ascensió Figueres, Josep Lluís Tàrrega, Teresa Broseta i Mauro Soliva.
[07.02.13]
L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) dedica un cicle d'activitats a l'escriptor i traductor Josep Vallverdú, que enguany fa noranta anys. Sota el títol 'Josep Vallverdú, passeig d'aniversari. Vallverdú al món', es proposa una dotzena d'actes per homenatjar el pare del 'Rovelló' i fer-ne conèixer l’obra. El cicle, que durarà tot l'any i abastarà els Països Catalans, va tenir el punt d'arrencada amb la presentació del dietari de l'autor, 'Però plou poc' (Pagès Editors). L'acte central de l'homenatge es farà al mateix Institu d'Estudis Ilerdents, el 20 de juny, quan es lliuraran també els premis convocats anualment per aquesta entitat. Una conversa a l'Institut d'Estudis Catalans, moderada per Joaquim Maria Puyal, amb Joan Veny i Gemma Rigau, analitza 'La llengua com a eina d'ofici' (12 febrer). També, al llarg de l'any, hi haurà actes a Tarragona, Girona, Andorra, Menorca, Prada de Conflent, Perpinyà, l'Alguer i València. El cicle es clourà el mes de desembre a Barcelona amb una exposició sobre la vida i l’obra de Josep Vallverdú. En l'organització dels actes, organitzats per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, hi col·labora l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear i les Diputacions de Tarragona, Barcelona i Girona. Josep Vallverdú (Lleida, 1923) va obtenir els premis de novel·la Joaquim Ruyra i dues vegades el Josep M. Folch i Torres. És l'únic autor català que té publicada l'Obra Completa de literatura infantil i juvenil. Tot i la seva extensa bibliografia —novel·la, traducció, assaig...—, la seva obra més coneguda és 'Rovelló' (1968), un bestseller que coneixen moltes generacions de primers lectors i que també han pogut retrobar en les adaptacions televisives i cinematogràfiques. Al llarg de la seva trajectòria, Josep Vallverdú ha estat distingit amb el premi de la Generalitat de Catalunya a la millor obra juvenil; el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil; o el premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000), entre altres. L'escriptor dóna nom al premi d'assaig que convoquen cada any la Paeria i la Diputació de Lleida des de fa trenta anys.
[01.02.13]
L'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) ha estat guardonat amb el Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil 2013 per la seva novel·la 'Parco', que narra la vida d'un adolescent en un centre tutelar de menors. El jurat del guardó, dotat amb 18.000 euros, destaca l'originalitat de l'estructura, que mostra el món interior del protagonista i les seves lluites internes, a més ha ressaltat que sent una història dura com és, posseeix un regust d'esperança. L'autor havia obtingut recentment el premi La Galera Jóvenes Lectores. El jurat del X Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil ha estat presidit per la guanyadora de la passada edició, l'escriptora Blanca Álvarez.
[31.01.13]
El Grup Editorial Luis Vives, present en català amb el segell de Baula, ha atorgat el premi Ala Delta de novel·la infantil a l'escriptor Ignacio Sanz (Lastras de Cuéllar, Segovia, 1953) per la novel·la 'El hombre que abrazaba a los árboles' i el premi Alandar de novel·la juvenil a Ricardo Gómez (Madrid, 1954) per 'Juegos, inocentes juegos'. Els dos premis estan dotats amb 12.100 euros cadascun. Els dos autors repeteixen com a guanyadors d'aquests premis. ignacio Sanz el va obenir fa tres anys amb la novel·la 'Una vaca, dos niños y trescientos ruiseñores'. Per la seva banda, Ricardo Gómez havia obtingut el premi Alandar en el tercer any de la seva convocatòria amb 'El cazador de estrellas', a més de ser distingit amb el premi Cervantes Chico l'any 2006.
[30.01.13]
David Cirici (Barcelona, 1954) ha obtingut el premi Edebé en la modalitat de literatura per a infants amb la novel·la 'Molsa'. D'altra banda, Pilar Molina (Madrid, 1943) ha obtingut el premi en la modalitat juvenil amb la novel·la 'Tesa'. Els premis estan dotats en 25.000 i 30.000 euros respectivament. David Ciric relata la història d'un gos anomenat Molsa que segueix el rastre de la felicitat de Janinka, una nena que jugava amb ell i que vivia a la casa de Molsa abans de la guerra. Per la seva part, Pilar Molina ha fet amb 'Tesa' una novel·la urbans amb mons paral·lels al voltant d'un vell casalot. Tesa és la jove protagonista que ha anat a viure temporalment en un pis cèntric de Madrid on viuen també l'àvia i la besàvia, un pis misteriós d'habitacions tancades i secrets ocults. Els premis Edebé, que han arribat a la XXI edició, es publiquen simultàniament en català, basc, gallec i espanyol i són oberts, en conseqüència a les quatre llengües. En aquesta edició, entre els més de 400 originals rebuts, segons l'Editorial, només una trentena provenen d'escriptors catalans.
[23.01.13]
Amb la novel·la 'El extraordinario ingenio parlante del profesor Palermo', una història sobre un ventríloc i el seu ninot parlant en la qual l'escriptor retrata els principals esdeveniments històrics del segle XX, l'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) obté el primer premi del 2013 que afegeix al seu extens currículum de guardons. Aquest premi, convocat per l'Editorial La Galera, per a novel·les escrites en espanyol, s'atorga per un jurat integrat per 241 joves d'entre 12 i 15 anys associats a un total de 49 llibreries del Club Kirico, després d'una prèvia selecció de tres originals escollits per un jurat mixt dels editors i els llibreters. El jurat finalista, format per 92 nois i 149 noies, ha escollit en aquesta ocasió per unanimitat l'obra, de la qual fins a avui desconeixien el seu autor, per mantenir l'honestedat del veredicte. El premi és dotat amb 15.000 euros i la novel·la es publicarà a primers de març. Està ambientada a principi del segle XX, quan un orfe assisteix a un espectacle impressionant: un mag ventríloc que fa parlar i moure's un ninot metàl·lic. L'autor explica que va escriure el guió sencer de la novel·la en mitja hora en un tovalló de paper mentre sopava en un restaurant a la ciutat de Palerm, ciutat que dóna nom al personatge principal. Precisament el tovalló que conserva l'autor es reproduirà per l'editorial com a part de la promoció del llibre.
[16.01.13]
Com ja es va avançar fa uns mesos, els pitjors pronòstics s'han confirmat. La productora Cromosoma, que té com a principal marca l'exclusivitat de 'Les tres bessones', s'ha declarat en concurs de creditors voluntari. Cromosoma, que inclou la filial de postproducció audiovisual i multimèdia Digital 360, ha declarat davant el Jutjat núm. 7 de Barcelona, un passiu de 6 milions d'euros. La productora ja ha deixat d'operar i ha acomiadat la plantilla mentre busca inversors que assumeixin els projectes en marxa, com la pel·lícula de 'Les tres bessones', dirigida per Cesc Gay, i el documental 'Bajari'. La productora de llargmetratges d'animació com 'Arruges' o el documental 'Bicicleta, cullera, poma', arrossegava des de feia temps problemes per les elevades despeses d'estructura de la seva filial i la caiguda d'ingressos que li va provocar la reducció de la inversió de les televisions i la pirateria. Tot això va suposar una baixada de les vendes estimades per la productora en gairebé un 50%. A més d'aquesta situació, la productora no tenia un equip gestor que pogués prendre el relleu del seu fundador, Oriol Ivern, mort aquest estiu. La seva filla, Maria Ivern, va heretar una empresa fortament endeutada que l'ha abocat a l'actual situació. Cromosoma va néixer el 1988 com una petita empresa d'animació, va experimentar un creixement espectacular durant els anys noranta, especialment a partir de la producció de la sèrie basada en els personatges creats per la il·lustradora Roser Capdevila, emesa a Televisió de Catalunya i exportada arreu del món. La intenció de Cromosoma era vendre el grup a un únic comprador que garantís la continuïtat de l'empresa, però amb aquest intent fallit, ara s'estan buscant inversors que assumeixin els projectes en marxa o per a la compra de la producció de la sèrie 'Les tres bessones'.
[10.01.13]
