L'escriptor G.R.R. Martin (Bayonne, Nova Jersey, EUA, 1948) ha fet públic en el seu blog que el sisè llibre de la saga literària de «Joc de trons» no està acabat i que el capítol de la sèrie televisiva, que es titularà «Vents d'hivern», s'avançarà als llibres. Així, doncs, entendre la sèrie quan ja es té un coneixement de la trama i, sobretot, dels personatges, a través de la novel·la serà una mica més difícil per als seguidors de «Joc de trons». El mateix G.R.R. Martin confessa la seva pròpia decepció amb aquestes paraules adreçant-se als milions de lectors i espectadors: «Creieu-me, no em causa cap plaer escriure això. Esteu decebuts i no esteu sols. Els meus editors estan decebuts, HBO (la cadena televisiva Home Box Office) està decebuda, els meus agents i editors estrangers i els traductors estan decebuts. Però ningú no pot esta-hi més que jo». L'escriptor explica que si entregava el manuscrit ara, l'editorial encara hauria estat a temps de revisar-lo i imprimir l'obra abans de l'estrena de la sèrie a mitjans d'abril del 2016, però G.R.R. Martin, que ara té 67 anys, admet que ha estat incapaç de posar un punt i final al volum, tal com tenia previst: «Malauradament, el procés d'escriptura no ha anat tan ràpid com hauria desitjat. Podeu culpar els meus viatges, les meves entrades al blog o les distraccions en altres projectes o també podeu culpar la meva edat». G.R.R. Martin acaba dient que es va deprimir quan es va adonar que no podria complir amb els terminis, malgrat que tenia centenars de pàgines escrites i dotzenes de capítols, molts dels quals ell mateix admet que cal reescriure. Es dóna el cas que els guionistes Daniel Brett Weiss i David Benioff ja han avançat el desenllaç del sisè capítol després d'haver parlat amb G.R.R. Martin per saber almenys quin final espera als principals personatges, però tot fa pensar que les alteracions amb l'escriptura final de la novel·la seran ara inevitables.
[02.01.16]
L'escriptor Enric Lluch (Algemesí, Ribera Alta, 1949) ha obtingut el premi de narrativa per a joves Ciutat de Torrent amb la novel·la 'L'estranya dona mexicana'. El finalista del premi ha estat l'escriptor Vicent Enric Belda (Agullent, Vall d'Albaida, 1962) amb la novel·la 'París Blonde'. Enric Lluch, a través d'un periodista d'invetigació i una advocada, configura una trama per aclari les circumstàncies en què van morir l’any 1947 el pare, el germà i l’oncle d’una dona mexicana que es trasllada al País Valencià per aclarir-ho. Pel que fa al premi finalista, Vicent Enric Belda conta dues històries de manera paral·lela que relaten les vivències d'un jove immigrant romanés, estudiant de Batxillerat, i les relacions amb un amic i la seva xicota, i el relat de dos soldats romans que combaten a la Dàcia en les files de la Legio XII Gemina. Els premis Ciutat de Torrent tenen també una categoria de premi de teatre per a joves, que ha guanyat Francisco Ramon Romeu amb l'obra 'Els medis', un retrat de les protestes juvenils que es van produir a l'Institut Lluís Vives de València en 2012 i planteja el conflicte generacional entre un pare intolerant i el protagonista, un adolescent transexual. Els Premis Literaris Ciutat de Torrent els convoca l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià en col·laboració amb l’Editorial Tabarca, l'Ajuntament de Torrent i la Caixa Rural de Torrent. El premi de narrativa és dotat amb 9.000 euros i el de teatre, amb 4.000 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Alfred Costa, Josep Palomero, Berna Blanch, Vicente Muñoz Puelles i Joaquina Barba.
[27.12.15]
¿De quin color de pell era Hermione Granger a les novel·les de l'escriptora J.K. Rowling? L'autora ha defensat que en cap moment ho va definir i que només indicava que el personatge tenia els ulls marrons, el cabell encrespat i que era molt intel·ligent. Rowling defensa que Hermione Granger, l'amiga incondicional de Harry Potter en les novel·les, sigui interpretada per una actriu de color negre en l'obra de teatre que s'estrenarà el mes de juny del 2016. Els productors del muntatge «Harry Potter i el nen maleït (The Cursed Child)» han anunciat que Noma Dumezweni, una actriu nascuda a Swazilàndia, regne de l'Àfrica Austral, entre Sud-àfrica i Moçambic, interpretaria el paper que l'actriu Emma Watson va fer en les pel·lícules de Harry Potter. El guionista de l'obra, Jack Thorne, també ha respost a les crítiques que han aparegut a la xarxa amb un rerefons racista i ha advertit que l'actor que farà de Ron, Paul Thornley, tampoc no és pèl-roig. L'obra teatral es basa en la història original de J.K. Rowling, però situa l'acció dinou anys després dels esdeveniments que es descriuen en el setè llibre de la saga. L'obra s'estrenarà el 30 de juny de 2016 al Palace Theatre de Londres i ja ha batut un rècord de venda anticipada amb 175.000 entrades en només 24 hores.
[21.12.15]
De Harry Potter ja no se'n parla gaire. Però, de tant en tant, torna a reviure amb alguna de les seves seqüeles o ofertes paral·leles. L'última és la de la productora Warner Bros que té previst d'estrenar el 18 de novembre de l'any 2016 la pel·lícula 'Animals fantàstics i on trobarlos', basada en el llibre homònim que apareix en la saga de Harry Potter i que llegeixen a l'escola de Hogwarts els personatges de Harry, Ron i Hermione. De moment, Warner Bros n'ha avançat el primer tràiler que es pot visualitzar aquí. El personatge central del film és un mag especialista en criatures màgiques.
[16.12.15]
L'escriptor Joan Bustos (Mataró, 1965) ha estat el guanyador en la modalitat infantil, amb l’obra 'Fina Ensurts', una història que parla de ser diferent en una societat on l’important és no destacar i que tothom sigui igual. En la modalitat juvenil, la guanyadora ha estat Aina Sastre, amb l’obra 'Quan arriba el moment', una novel·la amb un rerefons de fantasia que tracta els terratrèmols que sacsegen el món dels adolescents suspès en un delicat equilibri. Els premis Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil tenen una dotació econòmica de 10.000 € per al guanyador de cada una de les dues modalitats. En aquesta edició s’han presentat 24 obres en la modalitat infantil i 34 en la modalitat juvenil. El jurat ha estat integrat per Josep Albanell, Carme Fenoll, Pere Martí i Bertran, Meritxell Ral i Sara Moyano. Es dóna el fet que l'escriptor Joan Bustos, tal com va anunciar aqui mateix Cornabou, havia guanyat aquest cap de setmana el premi Enric Valor de literatura juvenil. Joan Bustos és filòleg de formació i professor de secundària. Ha publicat narrativa i llibres de text. Pel que fa a l'escriptora Aina Sastre (Cerdanyola del Vallès, 1983) és llicenciada en Comunicació Audiovisual, s’ha format en diferents àmbits de l’educació i ha portat a terme projectes audiovisuals com el llargmetratge per a infants 'Els nens de Can Cots'.
[15.12.15]
Amb la novel·la ‘Paraules de Júlia’, l’autor Joan Bustos (Mataró, 1965) ha obtingut el 35è Premi Enric Valor de narrativa juvenil que convoquen conjuntament l’Ajuntament de Picanya (Hora Oest, País Valencià) i Edicions del Bullent, que publica l’obra. El premi és dotat amb 6.000 euros i hi han concorregut 28 originals. ‘Paraules de Júlia’ explica la història de l’Helena, crítica però insegura, emparada sota la figura d’una amiga plena de carisma, la Júlia. Tot es trunca quan, a l’inici de l’estiu, malgrat la promesa que res no canviaria, la Júlia marxa als EUA, després d’una nit plena d’interrogants. El retorn s’acomplirà, però les dues amigues no es veuen mai més. Per això, a l’Helena, només li queden les paraules de la Júlia. I amb el que aquesta deia, intentar formular les preguntes adequades per acabar de comprendre el que viu.
[12.12.15]
El periodista i escriptor, Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) ha estat el guanyador del 53è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a infants amb l’obra 'La nena que es va convertir en mòbil', un relat d'aventures que relaciona una nena africana amb una de catalana i que comença al Kilimanjaro on la nena africana pateix un malefici. El jurat del premi ha estat integrat per Muriel Villanueva, Paula Jarrín, Pep Molist, Toni Iturbe i Lluís Prats. L'escriptor Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) ha obtingut el 42è premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb l'obra 'L'efecte Calders', un homenatge a l'escriptor Pere Calders que, segons l'autor, l'havia fascinat des de molt jove pels seus contes. El protagonista de la novel·la només s’ho passa bé llegint còmics i evitant els pares, uns llibreters. El jurat d'aquest premi l'han integrat Care Santos, Lluís Llort, Abel Cutillas, Laia Fàbregas i Gabi Martínez. Els dos premis, els convoca i publica l'Editorial La Galera amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana. El Folch i Torres és dotat amb 7.000 euros i el Joaquim Ruyra, amb 9.000 euros, en concepte d'acompte de drets, però els autors guanyadors es comprometen, segons un article de les bases, a fer cinc fòrums amb lectors de centres educatius sense retribució, cosa que, indirectament, redueix l'import de cadascun dels premis.
[11.12.15]
Dins del programa de commemoració de l’Any Llull, la Fundació Carulla i la Fundació Catalunya La Pedrera han impulsat el programa educatiu «Enllulla’t» destinat a estudiants de 3r d'ESO per oferir una visió de conjunt de la figura i l’obra de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316). Les diverses unitats didàctiques, fins a un nombre de nou, agrupen temes monogràfics com El viatger, L’autodidacta, El lògic, L’investigador o El dialogant, per aplicar a temaris tan diverses com Geografia i història, Biologia i Geologia, Educació Plàstica o Llengua i Literatura. Cada unitat didàctica tracta un episodi rellevant de la biografia de Ramon Llull, un fragment de l’obra que pugui resultar interessant als alumnes i la descoberta d’un valor en el qual Llull va inspirar la seva vida. L’objectiu del projecte «Enllulla’t» és que els alumnes es familiaritzin amb la vida i l’obra de l’escriptor i filòsof i en coneguin la importància literària i històrica i que alhora treballin la relació entre els valors que s’hi poden descobrir i la seva pròpia vida quotidiana. La pàgina web del projecte «Enllulla't» facilita l’accés obert a la guia didàctica amb les orientacions curriculars per al professorat, les fitxes didàctiques amb la descripció i la seqüència de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, les fitxes amb les activitats per a l’alumnat i els arxius de text i d'àudio amb els episodis biogràfics de Ramon Llull. Permet també que els centres educatius que participin en el programa comparteixin la seva experiència dins de l'espai Murals Creatius i que els alumnes participin en el Concurs Literari de creació de faules, els guanyadors del qual tindran estades familiars a Món Sant Benet i al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
[03.12.15]
Fer dialogar intensament la literatura, l'art i l'educació és l’objectiu que es proposa l’Escola Tantàgora amb els tallers de formació pensats com a espais d'experimentació, reflexió i creativitat sobre literatura, art i infants. Els tallers, de 6 hores de durada en dues sessions [vegeu aquí la informació completa], estan dirigits a professionals que treballen en la mediació literària, mestres, bibliotecaris, llibreters, editors, artistes i creadors literaris, narradors, dinamitzadors de clubs de lectura… però també a totes aquelles persones interessades en l'art i la paraula. Alguns dels tallers inclouen àrees com “Trobades amb la petita literatura”; “Explica'ns un llibre”; “Explica un llibre als més petits”; o “Experiències literàries”.
[30.11.15]
El jurat d’aquest premi està format, des de fa cinc edicions, per nou estudiants andorrans, d’entre 14 i 16 anys, que escullen l’obra guanyadora entre els tres finalistes que un comitè de lectors adults anterior els proposa. El premi el convoca i publica Edicions Proa, dotat amb 10.000 euros, i s’hi han presentat 26 originals. El guanyador ha estat l’escriptor Jordi Ortiz i Casas (Barcelona, 1969) pel recull de relats ‘Vorejant els límits’, un conjunt de quatre històries diferents: una de sociològica, una altra de relacions biològiques, una altra sobre la relació amb les eines digitals i una altra sobre qüestions metafísiques.
[17.11.15]
El grup Everest, creat a la dècada dels anys vuitanta, en plena puixança de l'edició del llibre per a infants i joves, desapareix del mercat després que el BOE hagi publicat la decisió del titular del Jutjat de Primera Instància número 8 de Lleó declarant l'extinció dels quatre segells editorials vinculats a Everest. Es tracta d'Aizkorri Argitaletxea SL, Editorial Everest Galícia SL, Ediciones Gaviota i Edicions Cadí. Cadascun d'aquest segells cobria el sector corresponent en llengua catalana, basca, gallega i espanyola. La filial catalana havia publicat en aquests trenta anys molts dels autors de la literatura infantil i juvenil catalana.
[14.11.15]
L'escriptora gallega Ledicia Costas (Vigo, 1979) ha obtingut el premi de creació literària Lazarillo 2015 amb la novel·la ‘Jules Verne e a vida secreta das Femmes Plante’. El premi, dotat amb 2.500 euros, el convoca l'Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI) en espanyol, català, gallec i basc. Es dóna la coincidència que Ledicia Costas va ser distingida fa poques setmanes amb el Premio Nacional de Literatura Juvenil d'Espanya per la novel·la 'Escarlatina, a cociñeira defunta'. Ledicia Costas, que és llicenciada en Dret, escriu també poesia i ha publicat altres novel·les a més d'obtenir alguns dels premis en llengua gallega. La novel·la del premi Lazarillo 2015, 'Jules Verne e a vida secreta das Femmes Plante', és una obra ambientada a la ciutat de Vigo del segle XIX. S'hi recrea una de les visites de Jules Verne a la ciutat per escriure un dels episodis de 'Vint mil llengües de viatge submarí'. No obstant això, i contràriament del que diu la documentació de l'època, aquesta visita de Jules Verne a Vigo el 1884 no és casual perquè l'escriptor francès arriba a Vigo seguint el rastre de les misterioses "dones planta".
[13.11.15]
Després d’una assemblea de la Plataforma «Autors en Perill d’Extinció (APE)«, els seus integrants van decidir dissoldre’s, però no renunciar als seus objectius. Des d’ara pren el relleu de les reivindicacions que aquesta Plataforma ha dut a terme en relació a la literatura infantil i juvenil, la secció de Literatura Infantil i Juvenil de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Per treballar en els objectius que tenia l’APE, el representant d’aquest col·lectiu —del qual formen part la majoria d’escriptors i il·lustradors catalans— és l’escriptor Rodolfo del Hoyo, que s’ha incorporat com a vocal cooptat de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Amb aquest relleu, Rodolfo del Hoyo vol dinamitzar la secció a la qual s’ha incorporat amb un programa que va des de la reivindicació professional dels escriptors a la reflexió i l’anàlisi del sector.
[10.11.15]
L’escriptora i diputada del Parlament de Catalunya, Gemma Lienas (Barcelona, 1951), ha obtingut el premi Bancaixa juvenil amb la novel·la ‘La venjança de les panteres negres’ i l'escriptor Enric Lluch (Algemesí, 1949), el premi infantil Vicent Silvestre amb la novel·la ‘Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya’. Els respectius jurats han declarat finalistes les novel·les ‘El tresor de Karim’, de Jesús Mollà, pel que fa a narrativa juvenil, i ‘El bolígraf de Higgs’, de Rubèn Montañá, en narrativa infantil. Els dos premis els publica Bromera Edicions. El premi Bancaixa, dotat amb 16.000 euros, ha estat atorgat per un jurat format per Ramón Ferrer, Gonçal López-Pampló, Isabel-Clara Simó, Bernat Santabasilisa i Aida Ginestar. ‘La venjança dels panteres negres’ presenta el relat de quatre personatges ben diversos que, a poc a poc, van enllaçant les seves històries. El premi Vicent Silvestre, dotat amb 2.500 euros, ha estat atorgat per un jurat que integraven Bernat Bataller, Josep Lluís Doménech, Francesc Puigpelat, Josep Millo i Aida Ginestar. ‘Mònica i Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya’ tracta sobre Modu, un senegalés que viu en un molí abandonat i que descobreixen els petits protagonistes mentre constaten les dificultats que viu com a immigrant sense papers.
[07.11.15]
Antonio Rubino va ser un dels pioners de l’animació per a infants de principis del segle passat. Creador polifacètic va provar tots els gèneres possibles des del còmic, el conte, el teatre, l’escenografia, el dibuix animat, a més de excel·lir com a poeta, il·lustrador, ceramista i fins i tot compositor. Antonio Augusto Rubino (Sanremo, 1880 – Bajardo, 1964) va publicar la sèrie «L’escola de les joguines» el 1922, a l’Istituto Editoriale Italiano, escrita i il·lustrada per ell mateix. L’Editorial Comanegra ha recuperat ara sis títols d’aquella col·lecció i l’ha traduïda i adaptada al català (també en espanyol) per primera vegada, de la mà de Marina Laboreo Roig. Segons l’adaptadora i traductora, les històries d’aquesta sèrie “ofereixen una experiència narrativa completa a través del diàlegs i l’associació entre imatges i paraules, per explicar una història amb valors didàctics que fa entrar els lectors en un univers pesonal amb dosis d'ironia, imatges, metàfores, versos i rodolins.” Pel que fa a les il·lustracions de la sèrie, el director de l’Escola Massana, Xavier Capmany, opina: “Les seves il·lustracions mostren el trànsit entre tradició i modernitat, entre la vivesa modernista i la geometrització futurista, entre l’emergència del present i el repte intuït.”
[02.11.15]
L’il·lustrador Xavier Bartumeus (Manresa, 1965) i l’escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) han obtingut el Premi Apel·les Mestres 2015 que en aquesta 35a edició convoquen Destino i Atresmedia, dotat amb 4.500 euros, pel conte en original espanyol, ‘El orinal de Fayán’. Els autors han elaborat a quatre mans una història sobre una família egípcia de fa més de 5.000 anys per conèixer com viu el dia a dia en Fayán, l’hereu de la casa. El jurat del premis ha estat integrat per Care Santos, Jesús Gabán, Fernando Valverde, Lary León i Marta Vilagut que ha decidit el guanyador entre una vintena d’originals, segons dades dels convocants. L’obra es publica a partir del mes de gener del 2016. També s’ha atorgat el Premi Lazarillo en la modalitat d’àlbum il·lustrat a l’obra ‘Martín’, que té com a autores la il·lustradora Maite Gurrutxaga (Amezketa, 1983) i l’escriptora Alaine Aguirre (Bermeo, 1990). El premi és dotat amb 2.500 euros, convocat per l’Organización Española por el Libro Infantil i Juvenil (Oepli). El jurat ha estat integrat per Reina Duarte, Margarida Mateu, Sara Moreno, Xosé Perozo i Concetta Probenca i s’hi han presentat una cinquantena d’originals, segons dades també de l’organització. ‘Martín’ és un conte que descriu com és el personatge protagonista, un noi hàbil i maldestre que no acaba de ser com són tots els altres nois de la seva edat. Finalment, el Gremio de Libreros de Madrid ha escollit l’àlbum ‘El león y el pájaro’, de Marianne Dubuc, com a millor llibre de l’any, publicat, també en català, per l’editorial Tramuntana, amb seu a Sant Feliu de Guíxols.
[30.10.15]
La llibreria infantil i juvenil Casa Anita podrà seguir l'activitat al local del número 14 del carrer de Vic, del barri de Gràcia. Després d’una campanya de recollida de signatures que defensava la continuïtat de l'establiment, la llibreria ha arribat a un acord amb els propietaris de l’immoble, que l'instaven a marxar, i mantindrà el contracte de lloguer vigent cinc anys més. Casa Anita va recollir més de 10.000 signatures en dues setmanes i va aconseguir que la propietat de l’edifici s’assegués a negociar. La llibreria, que està de lloguer, té un contracte per cinc anys, que es mantindrà, i un cop finalitzat aquest temps tindrà la primera opció de compra. L’acord també ha permès la instal·lació d’un ascensor a la finca que ha pres part de l’espai de la llibreria. Just abans de l’estiu, la llibreria va rebre pressions per deixar el local. La immobiliària, que havia comprat la finca, al·legava insòlitament l’incompliment de contracte per haver organitzat activitats com presentacions de llibres, tallers o formacions.
[16.10.15]
L'escriptor David Cirici (Barcelona, 1954) ha guanyat el Premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor, amb l’obra 'El vol de l'oreneta'. La trama explica el viatge de Seydou des de Mali per veure la seva amiga Amina a Barcelona. Per la seva banda, l'escriptor Llorenç Capdevila (Alpicat, Segrià, 1969) ha guanyat el Premi de literatura juvenil Gran Angular, amb l’obra 'L'herència del vell pirata'. La novel·la parla del dol: el padrí del Met acaba de morir i el noi, de quinze anys, s’ha d’enfrontar per primer cop a la mort d’un ésser estimat. Els dos premis, que convoca i publica l'Editorial Cruïlla del grup SM, estan dotats amb 15.000 euros, després de les successives retallades que han patit en les últimes convocatòries. El premi El Vaixell de Vapor ha rebut 29 originals i el premi Gran Angular n'ha rebut 13, tots ells de diferents temàtiques habituals en l'àmbit de literatura per a infants i joves.
[09.10.15]
Aquest premi, convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), reconeix des de fa catorze anys, articles, estudis o investigacions sobre literatura infantil i juvenil catalana. En els seus inicis, en col·laboració amb l'antiga Caixa Penedès, es lliurava habitualment a Vilafranca del Penedès. Actualment, s'ha centralitzat a Barcelona i ha perdut també la dotació econòmica que finançava la mateixa entitat bancària. En aquesta edició, l'escriptor Miquel Desclot (Miquel Creus Muñoz, Barcelona, 1952) ha estat distingit per l'article 'Glossa i lectura d'alguns dels poemes de Joana Raspall', publicat dins de les ponències del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. El jurat ha estat format per Josep M. Aloy, Glòria Gorchs i Pere Martí i Bertran.
[05.10.15]
Ledicia Costas (Vigo, 1979), narradora i poeta, ha obtingut el Premio Nacional d’Espanya de Literatura Infantil i Juvenil per la novel·la en llengua gallega, ‘Escarlatina, a cociñeira defunta’. El premi, el concedeix anualment el Ministerio d’Educació, Cultura i Esports espanyol i està dotat amb 20.000 euros. La nove·la de Ledicia Costas ja va ser destacada amb el premi Merlín, el Fervenzas Literarias i el Xosé Neiras Vilas. Pel seu humor trencador i per la delicadesa a desmitificar el món de la mort, ha entrat a formar part també de la Llista d’Honor de l’IBBY (International Board on Books for Young People) del 2016.
[04.10.15]
En la tria dels 200 llibres que integren l'edició de 2015 figura l'àlbum il·lustrat 'La vaca Victòria' (Milrazones, Santander, 2014). L'obra és de Nono Granero i també té la seva versió en espanyol, tot i que en el White Ravens figura com a representant catalana. La trama de 'La vaca Victòria' parteix d'un conte popular al qual l'autor Nono Granero (Úbeda, Jaén, 6 abril 1968), titellaire, dibuixant, il·lustrador i narrador, li va donar continuïtat. La versió de Nono Granero proposa rimes-endevinalla i juga amb la sorpresa i el disbarat al voltant de la història de la vaca aventurera. Els llibres que formen part dels White Ravens 2015 procedeixen de 55 països i 36 idiomes. Tots els títols seleccionats es mostren en una exposició de la pròxima Fira Bolonya.
[02.10.15]
El guionista i escriptor, Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) ha obtingut el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, amb la novel·la ‘Pizzaboy’, que publica el segell Estrella Polar del Grup 62. El protagonista d'aquest relat d'humor és un adolescent amant dels còmics que somia convertir-se en superheroi i escapar del seu dia a dia a l'institut. L’autor reinvindica amb aquesta novel·la el gènere del còmic del qual és també guionista. D’altra banda, la badalonina Lorena Cabo (Badalona, 1979), que utilitza literàriament el pseudònim de Lena Valenti, ha obtingut el premi Jaén de narrativa juvenil, que convoca la Diputació de Granada, dotat amb 10.000 euros, amb la novel·la ‘Hasta los huesos’, amb una protagonista femenina que lluita per mantenir la seva fortalesa davant les dificultats que se li presenten.
[17.09.15]
Les dades generals del teatre a Catalunya són positives, però moderades, amb un lleuger augment d’espectadors i recaptació, gràcies, sobretot, a la presència durant l’última temporada de grans musicals, entre els quals figuren al capdavant els de producció pròpia com ‘Mar i cel’ i ‘Polònia’. Però per al teatre familiar, la temporada 2014-2015, ha estat el sector que més ha patit els efectes retardats de la crisi econòmica familiar, arrossegada de temporades anteriors. Així, segons les últimes dades de l’Associació de Teatres de Catalunya (ADETCA), el teatre familiar ha mantingut el nombre d’espectacles de la temporada anterior, amb 191 títols i també el nombre de funcions amb 1.684 sessions. Tot i així, els espectadors han disminuït en 57.536, tenint en compte que també s’ha disminuït l’aforament previst inicialment en 97.084 espectadors. Aquestes dades, pel que fa a capacitat, varien cada temporada en funció que hi hagi espectacles familiars programats en sales grans o no. En resum, pel que fa a les dades reals, el teatre familiar ha caigut, en l’última temporada, en un 24% d’espectadors, cosa que representa 1.157.357 euros menys de recaptació, un 43%. La baixada no té res a veure amb el preu de les localitats perquè, fa dues temporades, la mitjana per entrada va ser d'11,91 euros i, durant l’última temporada, la mitjana ha estat de 9,14 euros. Malgrat aquestes dades, la dinàmica dels teatres catalans continua sent la programació d’espectacles familiars en caps de setmana, gairebé en tots i, per al 2015-2016, fins i tot amb una represa del cicle que havia iniciat el Teatre Nacional de Catalunya. L’única baixa significativa, com ja va informar la revista digital Cornabou en el seu dia, és la del Guasch Teatre, un teatre que tenia temporada estable, i que, per raons de finançament, es va veure obligat a abaixar la persiana definitivament abans de l’acabament de la temporada.
[07.09.15]
El dibuixant i il·lustrador Francesc Rovira, amb més de tres-cents setanta llibres publicats i traduïts a diferents idiomes, mostra en aquesta exposició la seva feina dels dos últims anys. Consta de dibuixos inèdits experimentals i d’una selecció d’il·lustracions, cobertes de revistes, llibres, setmanaris... La tècnica utilitzada es amb tinta i aquarel·les; en algunes obres, collage; altres, amb llapis; i algunes, digitalitzades. «Sobre paper» és una exposició per a petits i grans, que preveu activitats parel·leles com tallers per a infants de 3 a 12 anys (el 22 de setembre). La mostra es pot visitar al Centre Cívic Urgell (c/ Comte d'Urgell, 145 - Barcelona).
[01.09.15]
En el seu primer mes de vida —es va obrir en xarxa el 8 de juny—, el sistema de préstec de llibre electrònic per a les biblioteques públiques, l’eBiblio, ha realitzat 10.190 préstecs i compta amb 10.216 usuaris actius, segons els responsables del servei. L’eBiblio, que compta amb un catàleg de 2.100 títols, està disponible per a tots els ciutadans que disposin del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. L’objectiu dels seus promotors és promoure la lectura digital i esdevenir una ser eina per a la lluita contra la descàrrega il·legal de continguts. Per al que resta de l'any 2015, la prioritat és incorporar les novetats que apareguin al mercat, a més del fons de totes aquelles editorials que disposin d’un catàleg adient a les polítiques de col·lecció de les biblioteques públiques. Els usuaris de l'eBiblio, com ja va explicar en el seu dia la revista digital Cornabou, poden realitzar la lectura dels llibres electrònics de dues maneres: mitjançant la reproducció en temps real (streaming), a través de qualsevol navegador d’un ordinador personal o dispositius mòbils (Android i iOS), o amb la descàrrega per a ordinadors personals i e-readers compatibles amb DRM d’Adobe. Un cop es demana el llibre digital en préstec, es disposa de 21 dies per llegir-lo.
[25.07.15]
La Institució de les Lletres Catalanes ha obert el termini de sol·licitud per a les visites d'escriptors i escriptores als centres educatius de primària i secundària dins del programa «Autors a les aules», conegut anteriorment com a «Itineraris de Lectura». Més de 200 autors formen part del programa. Els col·loquis s'organitzen després que un grup-aula hagi fet la lectura d'un dels llibres de l'autor o autora escollit. Les sol·licituds les han de fet directament els centres educatius a la Institució de les Lletres Catalanes mitjançant l'aplicació informàtica corresponent.
[15.07.15]
A banda del programa «Autors a les aules» que ja porta a terme la Institució de les Lletres Catalanes des de fa més de quinze anys amb la presència dels autors catalans en col·loquis amb els lectors joves dels centres que els demanen, el nou programa «AraEscric» pretén potenciar aquests contactes amb el coneixement dels autors de cada municipi, els catalans i també els diferents gèneres literaris. El programa «AraEscric», però, té com a objectiu primordial millorar l'expressió i la comprensió escrita i no només pel que fa al contingut sinó també pel que fa a la forma. Així, una nova normativa reforçarà la redacció en totes les matèries a partir del pròxim curs en les etapes d'infantil, primària i secundària. El programa, que és similar al Pla Nacional de Lectura que es va implantar al curs 2011-2012, respon als baixos resultats obtinguts en aquest àmbit en les últimes proves de sisè de Primària. El Departament d'Ensenyament ha enviat unes orientacions perquè tots els centres puguin sistematitzar l'aprenentatge de l'escriptura entre les quals hi ha fer més comentaris de text, més dictats, cal·ligrafia o insistir en la correcció del lèxic, l'ortografia i la morfosintaxi. Allò que altres cultures deixen de banda, per la força dels mitjans tecnològics, aquí es recupera. Mitjançant un web especial d'«AraEscric», el programa impulsarà un cicle de sis sessions de formació didàctica de l'escriptura per un mínim de 3.000 professors i un màxim de 5.000 de tots els cicles educatius i de tot el país a partir del segon trimestre del curs vinent.
[13.07.15]
El recentment elegit alcalde de Venècia, Luigi Brugnaro, diu que la polèmica sobre els 49 llibres que ha fet retirar de les biblioteques infantils de les llars d'infants de la ciutat és una persecució contra la seva persona. L'alcalde ha argumentat que aquests 49 llibres tenien un contingut inapropiat i nega que hagi actuat en clau de censura o d'inquisició. El cas és que la majoria dels llibres prohibits a les llars d'infants municipals parlen de qüestions de gènere. Temes com noves famílies amb dos pares o dues mares han estat objecte d'aquesta prohibició, però la discriminació física, la religiosa o la raclal tampoc no agraden a l'autoritat municipal de la ciutat dels canals. Tot i així, davant la polèmica, l'acalde s'ha apressat també a dir que alguns dels títols segurament seran redistribuïts de nou un cop analitzats millor els seus continguts. Entre els títols hi ha 'Piccolo Blu e piccolo giallo' i 'Pezzettino', de Leo Lionni; 'Sono io il più bello', de Mario Ramos; 'A caccia dell’orso', de Michael Rosen; 'Piccolo Uovo', de Francesca Pardi; 'Orecchie di farfalla', de Luisa Aguilar; 'Buongiorno postino', de Michael Escoffier; o 'Forte come un orso', de Katrin Stangl. Un d'aquests àlbums, 'El petit Blau i el petit Groc' ('Piccolo Blu e piccolo giallo'), de Leo Lionni (Amsterdam, Països Baixos, 1910 - Toscana, Itàlia, 1999), es troba publicat aquí per l'Editorial Kalandraka. L'Associació d'Editors Italians i l'Associació de Bibliotecaris italians han protestat per l'acte prohibitiu de l'alcalde de Venècia i han reclamat que es tornin tots els llibres segrestats a les prestatgeries de les llars d'infants.
[10.07.15]
El llibre il·lustrat ha tancat la temporada amb tres bones notícies per al sector. En primer lloc la concessió del Premio Nacional d’Il·lustració del govern espanyol a la il·lustradora basca Elena Odriozola (Sant Sebastià, 1967) pel conjunt de la seva obra. Aquest premi, dotat amb 20.000 euros, l’atorga el Ministerio de Educación y Cultura i el jurat ha destacat la capacitat de renovació de l’autora amb una línia pròpia i coherent i el seu potencial narratiu. A Barcelona, els llibreters han decidit els seus premis anuals i, pel que fa a la modalitat d’àlbum il·lustrat, han distingit la publicació ‘Salvatge’, d'Emily Hughes, editat per Libros del Zorro Rojo, segell que aquest any commemora precisament el seu desè aniversari. L’autora d’aquest àlbum havia explicat que la idea del llibre la hi havia donada el seu pare que no s’entenia gaire amb la que gent que l’envoltava. L’autora nascuda a Hawai, però resident actualment a Anglaterra, admet que els boscos hawaians són la font d'una part del seu imaginari creatiu. Finalment, s’ha fet públic el premi Ciutat de Benicarló d’àlbum il·lustrat que ha estat per al dibuixant alacantí César Barceló i l’autora valenciana Clara Berenguer per l’obra ‘Quan xiula l’avi’. Aquesta segona convocatòria del premi, dotat amb 3.000 euros i que editarà Onada Edicions, és, segons el jurat, un relat tendre i emotiu sobre la relació entre avis i néts.
[03.07.15]
El Teatre Lliure ha obert una convocatòria per a projectes de muntatges teatrals per a públic familiar a partir de l’adaptació teatral del 'Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, dins del programa El Lliure dels Nens. La convocatòria coincideix amb el reconeixement a la figura de Ramon Llull en el 700 aniversari de la seva mort. El projecte guanyador serà objecte de la producció d’un muntatge de teatre en català per a públic familiar a partir amb la garantia d'una escenificació que combini professionalitat, qualitat i creativitat. La producció s'estrenarà dins de la temporada 2016-2017 i el Teatre Lliure posarà a disposició dels aspirants les bases del concurs.
[29.06.15]
L'anunciada obra de teatre sobre la infantesa de Harry Potter s'estrenarà a Londres l'estiu del 2016, segons ha anunciat l'escriptora J.K. Rowling. Malgrat el que ella mateixa havia avançat, però, no en farà la dramatúrgia perquè ha passat el relleu al guionista Jack Thorne. El que sí que ha confirmat Rowling és que l'obra 'Harry Potter and the Cursed Child' ('Harry Potter i el nen maleït') es representarà al Palace Theatre de Londres. L'autora ha revelat també que l'obra de teatre servirà per divulgar la part no explicada sobre la vida d'aquest popular personatge, sense que es tracti d'un afegitó de la sèrie de les seves set novel·les. El guió aprofundirà en les vides dels pares de Harry Potter, Lily i James Potter, abans que fossin assassinats per Voldemort. Harry Potter ha tornat a ser notícia amb motiu d'aquesta notícia i també coincidint en el divuitè aniversari de la publicació del primer volum, 'Harry Potter i la pedra filosofal'. Fa dos anys, J.K. Rowling va avançar que estava treballant amb un equip de guionistes, entre els quals figuraven Sonia Friedman i Colin Callender, per portar al teatre el seu personatge a través de la recreació de la infància. Finalment, però, la feina ha quedat en mans de Jack Thorne, experimentat guionista de televisió i també dramaturg, autor de l'adaptació teatral de "Let The Right One In". El director de l'obra teatral 'Harry Potter i el nen maleït' serà John Tiffany, guanyador d'un premi Tony per l'obra 'Once'.
[26.06.15]
El departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha inclòs en les instruccions d’inici del curs 2015-2016 de batxillerat que es mantingui el mateix nombre d’hores de literatura catalana que es tenien fins ara i que continuïn sent matèries de modalitat (obligatòries en funció de l’opció de batxillerat que esculli l’alumnat). Segons això, doncs, es continuaran fent 4 hores setmanals en funció del tipus de batxillerat que triï l’estudiant. A més a més, s’incrementarà de 4 a 5 hores setmanals la llengua i literatura catalana i la llengua i literatura espanyola, que és obligatòria per a tot l’alumnat. La decisió s'ha pres, sobretot, arran de les signatures que s'estan recollint aquests dies en un manifest per fer cas omís de la llei Wert, una llei que pretén relegar tant la literatura catalana com l'espanyola de matèria de modalitat a matèria específica (és a dir, optativa) i, per tant, reduir-les de 4 a només 2 hores setmanals, també en el cas del batxillerat humanístic. A més, segons aquesta llei, les dues matèries també deixen de ser avaluables a les proves d’accés a la universitat, exàmens que la Lomce preveu substituir definitivament el curs 2017-2018 per una revàlida, tot i que el Govern català ja ha anunciat també que mantindrà.
[23.06.15]
Amb la novel·la 'El pare és un tarambana', l'escriptor Xavier Vernetta (Barcelona, 1956) ha obtingut el XXXIV Premi de narrativa juvenil Guillem Cifre de Colonya, convocat per la Fundació de Colonya i dotat amb 7.000 euros. En aquesta edició, l'Editorial Barcanova ha agafat el relleu de la publicació, després que en 33 anys se'n fes càrrec l'Editorial La Galera. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Caterina Valriu i Miquel Rayó.
[19.06.15]
L'autor de la novel·la «Rovelló» ha cedit a la Universitat de Lleida (UdL) el seu fons documental, que inclou llibres publicats, obres inèdites, quaderns escolars, documents personals i correspondència que Josep Vallverdú (Lleida, 1923) va mantenir amb altres escriptors. En conjunt, Vallverdú, que actualment resideix a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) ha reunit 84 capses que tenen un pes de mitjana de 40 quilos cadascuna. Josep Vallverdú, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels autors més prolífics en líteratura per a infants i joves i l'únic que té publicada una col·lecció amb l'Obra Completa. Durant molts anys, Vallverdú va publicar anualment una novel·la a l'Editorial La Galera, una relació que, amb els successius canvis del segell es va escampar amb altres editorials. L'autor també té una extensa obra com a traductor i assagista, amb un èmfasi especial en els volums que retraten el paisatge de les comarques prepirinenques, i recentment s'ha dedicat a publicar alguns volums de caire memorialístic.
[18.06.15]
La sagnia a la qual es veuen sotmesos els premis literaris no s’atura. El Premi Lazarillo, el més antic de la literatura infantil i juvenil, ha baixat, des de l'any 2012, des dels 7.000 euros fins al 2.500 euros de la convocatòria d’aquest any. Durant els anys 2013 i 2014, el premi es va mantenir encara en 3.000 euros. Aquesta dotació és la mateixa per a la modalitat de creació literària com per a la d’àlbum il·lustrat. Els Lazarillo els convoca l’Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI), organisme del qual forma part el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), però tenen el patrocini del Ministerio de Cultura espanyol, cosa que evidencia quina és l’última responsabilitat d’aquesta baixada de dotació progressiva, actitud institucional de menyspreu per la creació literària adreçada als infants i joves que, en conseqüència, converteix els Lazarillo en els premis amb una dotació més baixa de tots els que es convoquen. Els Lazarillo van néixer l’any 1958, i el 1986 van passar a mans de l’OEPLI. S’hi poden presentar originals en quatre llengües: català, basc, gallec i espanyol [vegeu aquí les bases del 2015]. En tots aquests anys, han estat poques les edicions en què els autors catalans s’hi han posicionat com a guanyadors. Després del veredicte, habitualment, fins ara, una editorial es fa càrrec de l’edició, sempre que consideri interessants els llibres premiats.
[10.06.15]
El nou servei de préstec de llibre electrònic «eBiblio Catalunya» a les biblioteques públiques compta amb una col·lecció inicial de més de 1.900 títols d’obres de ficció i no ficció de diferents gèneres i temàtiques, amb fons en català i espanyol i 41.730 llicències. El préstec està disponible per a tots els usuaris que disposin del carnet d’una biblioteca pública i està impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. El servei «eBiblio Catalunya» ofereix una col·lecció de novetats editorials de diverses temàtiques: obres de ficció, que inclouen còmic, narrativa, poesia i teatre, i obres de no-ficció, que inclouen obres de ciències socials, desenvolupament personal, esports, informàtica o viatges, entre altres. Per fer ús d’«eBiblio Catalunya», a través d'aquest portal de préstec, només cal disposar del carnet d’usuari de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Per poder accedir a eBiblio, l’adreça electrònica de l’usuari ha de figurar obligatòriament entre les dades que s’incloguin en la sol·licitud. Un cop un usuari demana un llibre digital en préstec, disposa de 21 dies per llegir-lo. La lectura dels llibres electrònics es pot realitzar de dues maneres: 1) mitjançant la reproducció en temps real (streaming), a través de qualsevol navegador d’un ordinador personal o del navegador d’altres dispositius (tauleta, telèfon intel·ligent) [mireu aquí el vídeo amb el tutorial orientatiu per als usuaris]. A través de l'aplicació «eBiblio Catalunya» —disponible per a Android i pròximament per a IOS—, cada usuari es pot descarregar l’aplicació en cinc dispositius mòbils diferents. Un cop sincronitzats els documents en préstec, es poden llegir sense necessitat de connexió a internet; i 2) mitjançant la descàrrega, per a ordinadors personals i lectors de llibres electrònics (e-readers) compatibles amb DRM d'Adobe.
[08.06.15]
Conegut principalment per la seva programació de teatre familiar, sobretot per l'adaptació i versions de contes clàssics, el Guasch Teatre de BCN tanca les portes després d'haver presentat concurs de creditors. L'empresa ha acomiadat els treballadors. Exmembres de la plantilla i companyies vinculades a la sala han confirmat el tancament. L’empresa ha extingit el contracte als dos últims membres de la plantilla però els treballadors amb nòmina han cobrat fins al darrer mes, segons una de les treballadores afectades. Les mateixes fonts indiquen que el teatre havia reduït ingressos progressivament i no ha pogut continuar amb l’activitat teatral. El tancament deixa un dels teatres amb temporada estable adreçada al públic familiar sense programació. Tot i que la majoria de sales ofereixen també programació familiar, el Guasch Teatre ho feia ininterrompudament durant tot l'any, a excepció del mes d'agost, i amb diverses possibilitats horàries de cap de setmana. El teatre va néixer a mitjan dels anys noranta com a Teatre de l'Eixample sota l'impuls dels actors i directors Joan Guasch i Marta Carbonell, que ja es dedicaven al sector a través d'una agència de càsting i producció escènica, i es va rebatejar posteriorment com a Guasch Teatre després de la mort del pare de la família, l'any 2000. El seu fill, Joan Guasch Carbonell, es va fer càrrec a partir d'aquell moment de la gestió, que ara, a causa dels deutes acumulats, ha estat qüestionada per exmembres del teatre i companyies que han col·laborat en la programació.
[04.06.15]
Segons un comunicat fet públic per la mateixa llibreria, l'edifici on es troba Casa Anita va ser comprat l'octubre del 2014 per l'empresa Pruedo, S.L., i els nous propietaris n’han fet fora els veïns dels habitatges. En aquest moment, només hi queda Casa Anita, llibreria amb la qual volen també rescindir el contracte quan encara té vigència per més de cinc anys. L'últim comunicat de la propietat de l'edifici dóna un mes de coll a Casa Anita perquè tanqui. La causa que la propietat al·lega és per incompliment de contracte, perquè, segons els seus serveis jurídics, el contracte només li permet exercir com a llibreria per a venda de llibres i no per als actes de presentacions, contacontes o tallers que s'hi fan perquè asseguren que no són propis d'una llibreria. Davant l'insòlit de la demanda de la propietat, Casa Anita s'ha mobilitzat demanant una recollida de signatures per tal de defensar la llibreria i el projecte cultural que ha consolidat, compromès amb el barri, l'escola, els editors, els il·lustradors i el sector del llibre. Casa Anita va ser fundada i és regentada per Oblit Baseiria, exeditora de l'antic segell de Columna.
[02.06.15]
En l'edició d'aquest any, els premis Junceda que atorga l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) han distingit les obres de diversos il·lustradors relacionats amb la literatura infantil i juvenil com Rebeca Luciani, Anna Llenas, Marc Brocal o Patricia Geis. El premi de la caterogia de llibre infantil de ficció ha estat ex-aequo per a Rebeca Luciani per ‘Mishiyu’ (Editorial Combel) i per a Anna Llenas per ‘El monstre de colors’ (Editorial Flamboyant); el premi en la categoria de Còmic ha estat per a Marc Brocal per ‘Les vacances d’en Martí’ (Bang Edicions); el premi en la categoria de divulgació i ciència ha estat per a Patricia Geis per ‘Matisse’ (Editorial Combel); i el premi en la categoria Coberta de Llibre se l'ha endut David de las Heras per ‘Kalimán en Jericó’ (Editorial Bambú). Els Premis Junceda 2015 tambe han atorgat les distincions en la categoria d'Internacional (Jorge González) i el Junceda d'Honor a Felipe Hernández Cava pel seu treball de recerca històrica, crítica i divulgació de la il·lustració i del còmic. Aquest és el palmarès complet de tots els premis i categories, amb els guanyadors i també els finalistes que han competit en cadascuna de les seccions.
[21.05.15]
Amb l'àlbum 'El nen del matalàs', l'escriptor Josep Maria Fonalleras, autor del text, i Marc Vicens, autor de les il·lustracions, han obtingut el I Premi Modest Prats convocat per l'Associació Fira del Conte de Medinyà, amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Julià de Ramos i de Medinyà. El premi és dotat amb 1.500 euros i l'organització en pot fer l'ús establert en les bases per a la seva reproducció o distribució. La Fira del Conte de Medinyà, població empordanesa adscrita a Sant Julià de Ramis dins de la comarca del Gironès, se celebra des de fa sis anys la primera setmana de juny per recordar que l'escriptor Hans Christian Andersen esmenta la població en el seu viatge al sud d'Europa i el seu pas per Catalunya. Durant tota una jornada, la Fira organitza diverses activitats relacionades amb els contes per a infants i hi fa també el lliurament i la presentació del premi que aquest s'ha convocat per primera vegada.
[18.05.15]
El Plenari del Consell Municipal de Barcelona ha aprovat les Medalles d’Honor del 2015. La Medalla d’Honor és un guardó creat el 1997 i serveix per reconèixer la labor professional o social de persones i entitats que han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana i els valors cívics. Cada any, 25 persones o entitats reben el guardó a proposta dels diferents Consells de Districte i del Plenari del Consell Municipal. Entre els guardonats d'enguany destaca la distinció a la Fundació Jordi Sierra i Fabra, institució que l'escriptor català té oberta al barri de Sants, al carrer Carreras i Candi, núm. 80, davant de la plaça de l'OIivereta. La Fundació Jordi Sierra i Fabra, ja havia rebut el 2010, el Premi IBBY - Asahi de Promoció de la Lectura, ja que el seu camp d'actuació no es limita a Catalunya, i concretament a Barcelona, sinó també en diverses ciutats d'Amèrica del Sud. La distinció de l'Ajuntament de Barcelona li ha estat atorgada dins de l'àmbit principal de «Ciutat». En aquest mateix àmbit, han estat també distingits: l'Associació Arca de Noè, l'Ateneu Popular de Nou Barris, el financer Enric Corominas Vila i el doctor en arquitectura i història Albert García Espuche. També destaca la Medalla d'Or al Mèrit Cívic atorgat a l'Escola Pia de Catalunya, per la seva llarga trajectòria d’innovació pedagògica. L’Escola Pia commemora aquest any el 200 aniversari de la seva presència a Barcelona a partir del centre educatiu del Barri de Sant Antoni.
[05.05.15]
La futura Biblioteca Pública Nelson Mandela forma part del projecte 'Un llibre per al Senegal', impulsat per la Fundació Lluís Llach, des de la comunitat de Palmarin, una agrupació de cinc poblacions que reuneixen aproximadament 7.000 habitants de la regió del Sine Saloum, a la costa sud de Dakar, al Senegal. La idea del projecte —tal com explica l'article signat per Òscar Gelis al diari ARA [descarregueu-lo en PDF]— va néixer quan l'escriptora Àngels Navarro (Barcelona, 1958), i el seu marit, van anar a Palmarin per comprovar de primera mà què hi estava fent Lluís Llach. El cantant els va portar a veure la petita donació de llibres que havia fet una associació francesa, i de seguida, Àngels Navarro, amb l'ajut d'uns quants amics de l'autora, al cap d’un any de campanyes i iniciatives per recaptar fons, van aconseguir 6.000 llibres donats per editorials, autors i particulars i un donatiu de 2.000 llibres més a càrrec de diverses institucions franceses de Barcelona, tots en llengua francesa o il·lustrats i sense paraules. A més del fons bibliotecari, també es van aconseguir els materials necessaris per a la construcció de la biblioteca, cedits per empreses i particulars. Ara, la biblioteca està gairebé enllestida i a punt d'inaugurar-se. Consta de dos espais de 270 metres quadrats: el principal, destinat a la consulta, préstec de llibres i sala d’ordinadors, i un espai secundari habilitat com a ludoteca i espai infantil. El projecte 'Un llibre per al Senegal' impulsarà una segona iniciativa amb la voluntat d’acostar el projecte i integrar-lo a tota la població de Palmarin, i especialment a les escoles. La intenció és fomentar la lectura entre els més joves. La Fundació Lluís Llach preveu tutelar el projecte durant dos anys, perquè després pugui ser gestionat progressivament pels municipis de Palmarin.
[03.05.15]
Dins del palmarès dels 49è Premis Crítica Serra d'Or s'ha distingit en la categoria de literatura juvenil l'autor debutant Miquel Duran (Pujarnol, Porqueres, Pla de l'Estany, 1985) per la seva novel·la 'Més o menys jo' (Bridge, La Galera, 2014), presentada com una novel·la costumista, però amb estranys costums i també una història realista però d'una realitat aliena, una novel·la que ha sorprès pel seu tractament i la seva originalitat. En la categoria infantil ha estat destacat l'edició del conte 'Un mitjó a cada peu', (Editorial Piscina Petit Oceà, 2014) amb text de Joan Calçotets, autor riudomenc i animador de la lectura, i il·lustracions del tarragoní Armand (pseudònim d'Armand González Cardona). Finalment, Jordi Quera (resident a Badalona) ha obtingut el premi de coneixements per la publicació 'Anem d’excursió per Catalunya. 30 excursions per a nois i noies' (Cim Edicions, 2014), un recull d'articles publicats en diferents anys a Cavall Fort.
[29.04.15]
Els dos premis es fan públics acompanyats de la publicació. El Premi Barco de Vapor, de novel·la per a infants, ha estat atorgat a Pedro Mañas per la novel·la ‘La vida secreta de Rebecca Paradise’. I el Premi Gran Angular, de novel·la per a joves, ha estat per a Patricia García-Rojo per ‘El mar’. Els premis SM, que compten amb 37 anys d'història, han disminuït progressivament la seva dotació. Des dels 100.000 euros als quals havien arribat, tenen actualment una dotació de 35.000 euros, cosa que els ha fet perdre el caràcter dels premis més ben dotats d'aquest àmbit que havien tingut i els ha situat en el nivell d'altres premis similars. També SM ha atorgat aquest abril el Premi Internacional d'Il·lustració Fira de Bolonya que ha estat per a la il·lustradora anglesa Maisie Chearring (Hull, 1991). Aquest premi és dotat amb 30.000 US$ i l'autora ha estat escollida entre una mostra de 70 dibuixants menors de 35 anys que han exposat a Bolonya. La guanyadora té l'encàrrec d'il·lustrar un dels àlbums de la Fundació SM.
[21.04.15]
L'obra d'Àngel Guimerà, adaptada al teatre musical per la companyia Dagoll Dagom, amb llibret de Xavier Bru de Sala, música i orquestració d'Albert Guinovart i dramatúrgia i adaptació de Joan Lluís Bozzo, Xavier Bru de Sala, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, ha estat vista per 173.804 alumnes de secundària en alguna de les tres temporades en què s'ha fet el muntatge, el 1988, el 2004 i el 2014, encara en cartellera actualment, al Teatre Victòria de Barcelona, fins al 31 de maig. En aquesta última temporada, de gairebé nou mesos, s'han organitzat 46 funcions escolars que han reunit 48.804 alumnes de secundària provinents de 1.037 centres escolars de 289 localitats catalanes. Aquestes dades, donades a conèixer per Dagoll Dagom, coincidint ara amb el 40è aniversari de la companyia, s'afegeixen a les generals que revelen que el musical 'Mar i cel' ha estat vist des del 1988, per 1.117.977 espectadors. La temporada actual ha reunit, fins ara, 205.369 espectadors, en 205 funcions, als quals cal afegir els que encara hi assisteixin fins al 31 de maig. El musical 'Mar i cel' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] ocupa en cada funció un total de 60 artistes i tècnics i aquesta temporada ha comptat en el repartiment amb la revelació de la jove actriu gallega, Ana San Martín, en el paper de Blanca, acompanyada de Roger Berruezo, en el de Saïd. La resta del repartiment ha estat renovat amb intèrprets joves en un 99% i el popular vaixell ha estat també rehabilitat i revalorat gràcies a les noves aplicacions tecnològiques del teatre.
[13.04.15]
El Premi ALMA (Astrid Lindgren Memorial Award 2015) ha estat atorgat a Praesa (Projecte per a l’Estudi de l’Educació Alternativa a Àfrica del Sud). Praesa té la seva seu a Ciutat del Cap i és una organització que ha treballat per promoure la lectura i la literatura per a infants i joves a Sud-àfrica des de 1992. Té tres objectius principals: facilitar als infants la literatura d'alta qualitat en les diferents llengües sud-africanes; col·laborar i fomentar noves xarxes entre editors i organitzacions que promouen la lectura; i iniciar i dur a terme activitats que poden ajudar a mantenir una cultura viva de la lectura i la narració en les comunitats socialment vulnerables. Precisament l'any passat, el mateix col·lectiu va rebre el Premi de Foment de la Lectura Asahi, instituït per l'IBBY. El Memorial Astrid Lindgren (ALMA) va ser creat el 2002 pel govern suec, després de la mort de l'autora homenatjada, coneguda sobretot pel seu personatge Pipi Calcesllargues. La dotació del premi és de 5 milions de corones sueques (uns 500.000 euros) i és el premi destinat a un àmbit de la literatura per a infants i joves més ben dotat de tot el món, cosa que el fa comparable al Premi Nobel.
[31.03.15]
L’escriptor alcoià Francesc Gisbert ha sigut guardonat amb el Premi Carmesina de la Safor amb la novel·la per a infants 'Amics i monstres'. El premi està patrocinat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor i l'edita l’Editorial Tàndem. L'obra guanyadora, segons el jurat, combina imaginació i fantasia i pinzellades de realisme i de denúncia.
[30.03.15]
Aquesta fira internacional que s'adreça als professionals del sector del llibre per a infants i joves ha escollit els guanyadors d'aquesta edició en les diverses modalitats previstes. Cada modalitat té un primer guanyador, tot i que el jurat té per costum esmentar tres mencions més [palmarès complet aquí]. Els primers premis de cada categoria són: Premi Bologna Ragazzi Ficció a Lizi Boyd per ‘Flashlight’ (Chronicle Books, San Francisco, EUA); Premi Bologna Ragazzi No-ficció a Matthias Aregui (il·lust.) i Anne-Margot Ramstein (text) per ‘Avant après’ (Albin Michel Jeunesse, París, França); Premi Bologna Ragazzi Nous Horitzons a Diego Bianki (il·lust.) i Ruth Kaufman i Raquel Franco (text) per ‘Abecedario’ (Pequeño Editor, Buenos Aires, Argentina); Premi Bologna Ragazzi Opera Prima a Bernardo P. Carvalho (il·lust.) i Maria Ana Peixe Dias i Inés Teixeira do Rosário (text) per ‘Lá fora’ (Planeta Tangerina, Carcavelos, Portugal); Premi Bologna Ragazzi Books&Seeds a Gaëtan Doremus (il·lust i text) per ‘Frigo vide’ (Seuil Jeunesse, Paris, França) i Premi Bologna Ragazzi Digital a Story Toys (Irlanda) per ‘My very hungry caterpillar’.
[29.03.15]
La quarta edició d'aquest premi ha estat per a la dibuixant Eva Sánchez (Puigcerdà, 1986). L'Editorial Edelvives en fa la publicació posterior a la dotació de 9.000 euros. La trama de l'àlbum 'Dip' tracta sobte la por i de com els humans poden acabar posant en perill allò que pretenen protegir si es deixen dominar pel pànic. La història se centra en la relació entre caçador i la presa i la relació que cadascun dels dos manté amb el temor a caçar i a ser caçat a la vegada. En realitat, l'obra parteix de la llegenda de la població de Pratdip (Baix Camp) coneguda pels personatges anomenats "dips" i que l'escriptor Joan Perucho va popularitzar en la seva obra literària, 'Les històries naturals' (1960) amb el persoantge Onofre de Dip, un vampir amb les propietats de mutar-se en diversos animals. El dip és un ésser mitològic. Representa una mena de gos malvat i pelut, un emissari del dimoni que, com tants d'altres, és coix d'una cama. Viu de xuclar la sang de la gent per a ell mateix. La llegenda és molt antiga. Al retaule de Santa Marina de Pratdip, del 1602, ja surten imatges d'aquests gossos vampirs. També apareixen en un altre retaule del 1730, retallats sobre un fons d'or. Segons la tradició, el nom del poble ve precisament d'aquests gossos, que es diu que van desaparèixer al segle XIX.
[20.03.15]
La factoria Disney i l'actor Tim Burton, el director d''Alícia al país de les meravelles', tornaran a treballar plegats amb una versió del clàssic de l'animació 'Dumbo', segons la revista Variety. També avança que el guionista escollit és Ehren Kruger, autor dels textos dels últims tres lliuraments de la saga 'Transformers' i de cintes com 'Scream 3' (2000) o 'El Ring' (2002). 'Dumbo' (1941) explica la història d'un elefant de circ que pateix les burles dels altres per les seves enormes orelles fins que, amb l'ajuda d'un ratolí, aconsegueix assolir tots els seus objectius. Disney ha desenvolupat diversos projectes centrats en actualitzar els seus grans clàssics de l'animació i convertir-los en cintes d'acció real, com és el cas de 'Cinderella', que s'ha estrenat als Estats Units. Disney també prepara una versió en acció real de 'La Bella i la Bèstia', protagonitzada per Emma Watson, Dan Stevens i Luke Evans, i una altra d'estil similar sobre 'El llibre de la selva', a més de tenir en preparació la segona part d''Alícia al país de les meravelles', que es titularà 'Through The Looking Glass' i que s'estrenarà el 2016. A Tim Burton, però, li ha sortit un dilema amb la reivindicació que ha fet l'Associació de Defensa dels Drets dels Animals (PETA), que vol que en la nova versió cinematogràfica, l'elefant Dumbo i la seva mare siguin lliures al final de la història. L'organització, però, també ha mostrat la seva aprovació de la trama de la pel·lícula que posa de manifest el maltractament que pateixen els animals als circs. La nova versió de 'Dumbo' no farà servir animals reals sinó que els recrearà digitalment, una tècnica molt adient en aquest cas perquè Dumbo és un elefant volador. 'Dumbo' és una pel·lícula musical animada del1941, dirigida per Ben Sharpsteen. Va ser produïda per Walt Disney i és el quart llargmetratge animat de Walt Disney Pictures. Està basada en el llibre dels escriptors austríacs Helen Aberson i Harold Perl, i ha estat doblada al català. El personatge principal és Jumbo Jr, un elefant antropomòrfic que és cruelment anomenat com Dumbo (en anglès, 'dumb' és un terme despectiu que generalment es tradueix com a "ximple"). Dumbo és ridiculitzat per les seves orelles gegants, encara que descobreix que pot volar usant-les com a ales. El seu únic amic és el ratolí Timoteo, cosa que parodia l'estereotipat terror que els elefants tenen davant dels rosegadors.
[13.03.15]
Després de vuit produccions nord-americanes i britàniques, Alemanya encara no s'havia atrevit a rodar cap pel·lícula sobre la vida d'Anna Frank. Ara, però, la productora Zeitsprung Pictures, en col·laboració amb la Fundació Anne Frank de Basilea, és la primera productora alemanya que es disposa a explicar la vida de la família Frank a la gran pantalla. La pel·lícula, que ja ha entrat en la primera fase de rodatge, s'estrenarà a principis de 2016. El rodatge, va començar a Colònia i posteriorment al mateix barri d'Amsterdam on va viure Anna Frank, prop de la plaça de Merwedeplein, on van amagar-se els Frank el 1933 després de fugir de Frankfurt, escapant de la persecució nazi. Hans Steinbichler és el director del film i l'actriu Lea Van Acken fa el paper d'Anna Frank. Els pares de la jove són interpretats per Martina Gadeck i Ulrich Noethen. Les vivències d'Anna Frank (Frankfurt, Alemanya, 1929 - Bergen Belsen, Alemanya, 1945), han estat conegudes a tot el món a través del seu diari personal, inicialment censurat pel pare i reeditat íntegre més endavant, en què va relatar la vida de refugiats entre el 1942 i el 1944. Anna Frank va morir el 1945 al camp d'extermini nazi de Bergen-Belsen. 'El diari d'Anna Frank', publicat posteriorment, és considerat patrimoni de la literatura mundial i documental de la Unesco.
[09.03.15]
La mort de Talus Taylor (San Francisco, EUA, 1933 - París, 2015) es va produir el 19 de febrer, però no s'ha fet pública fins ara, en un comunicat publicat pel diari Le Figaro. Els còmics de Talus Taylor s'havien publicat en més de trenta llengües i s'havien adaptat també a la televisió. Recentment l'editorial catalana CocoBooks n'havia recuperat algunes de les historietes. Talus Taylor va ser un autor molt gelós de la seva vida privada i per això se'n saben poques coses. Però sí que va transcendir l'anècdota del naixement de la sèrie 'Babapapà': el 1970, el dibuixant passejava amb la seva dona, pels jardins parisencs de Luxemburg, quan va escoltar balbotejar una nena petita. En preguntar a la seva dona què és el que deia la nena, li va contestar que demanava cotó fluix de sucre, aquestes boles flonges blanques que a França anomenen 'barbapapa'. Així va ser com va batejar el popular i senzill personatge de formes i colors canviants. Les històries de 'Barbapapà' transmeten valors de tolerància, respecte, amor i ecologia mitjançant uns personatges de color rosa i uns altres de color negre. Les filles eren Barbalala, verda; Barbabelle, violeta i Barbotine, taronja. Els fills, Barbadur, vermell; Barbidou, groc i Barbouille, negre.
[02.03.15]
L'escriptora Montserrat del Amo havia nascut a Madrid el 15 de juny del 1927 on ha mort, als 87 anys [26 febrer 2015]. La seva extensa obra està destinada principalment a lectors joves, tot i que també havia escrit assaig, teatre i història. Una de les seves obres més conegudes és 'El nudo', publicada per l'Editorial Joventut, el 1979, i guanyadora del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil el 1980. Aquest llibre, que va ser il·lustrat per la també veterana dibuixant catalana Maria Rius, va tenir en el seu moment un notable ressò per l'ús d'estructures contrastades amb més voluntat de suggeriment que no pas de sentit explícit i de recursos com la pàgina en blanc. Llicenciada en Filosofia i lletres, en l'especialitat de Literatura Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i titulada Mercantil amb el grau de Perit, Montserrat del Amo va exercir de professora de Llengua i Literatura d'institut, encara que amb anterioritat havia treballat com a comptable, impressora i oficinista, feines de joventut que li van permetre compaginar la seva afecció a la literatura.
[26.02.15]
La primera edició del Premi Marià Baig per a àlbums il·lustrats, dotat amb 1.500 euros i la publicació a Edicions Cal·lígraf es decidirà d'entre les obres inèdites, en català o en espanyol. L'autor o autors han de presentar una maqueta completa del llibre amb tot el text, tres de les il·lustracions acabades i la resta, en esbós. Els projectes poden ser per a lectors infantils, juvenils o adults, i s'accepten tant el format vertical com l'horitzontal o el quadrat, mentre no excedeixin els 30 centímetres de llarg i els 23 de curt i tinguin una extensió mínima de 24 pàgines i màxima de 40. Els treballs s'han de fer arribar a Cal·lígraf (c/ Monturiol, 2, 1r, 2a, 17600 Figueres) abans del 31 de maig del 2015, i el veredicte es coneixerà el 29 de juny.
[24.02.15]
L'àlbum il·lustrat 'Rabo de lagartija', guanyador de l'últim premi Apel·les Mestres s'ha publicat amb un tiratge especial de 12.000 exemplars, una gran part dels quals es distribuiran gratuïtament entre les plantes d'infants ingressats en uns 130 hospitals, el Dia de Sant Jordi. Aquesta operació solidària és una col·laboració conjunta de l'Editorial Destino - Planeta, la Fundació Atresmedia i ŠKODA, a més de comptar amb la col·laboració en la distribució de la Fundació SEUR. El premi, que es va atorgar la tardor passada, va recaure en el treball conjunt de l'il·lustrador Alejandro Galindo (Múrcia, 1967) i l'escriptora Marisa López Soria (Albacete, 1956). Es tracta d'una història que a través del seu protagonista inculca a les criatures hiperactives o amb síndrome de falta d'atenció el valor de la paciència, amb jocs i activitats tranquil·les. L'edició del premi del 2014 va rebre una quarantena d'originals. Dotat amb 4.500 euros, va ser decidit per un jurat integrat per Care Santos, Jesús Gabán, Lary León, Fernando Valverde i Marta Vilagut.
[23.02.15]
El programa està organitzat per la distribuïdora Rita & Luca Films i consisteix en la projecció de curtmetratges i films per a infants d'entre 2 i 12 anys. El cicle 'Pas a Pas' (estrena el 28 de febrer), consisteix en una sessió de 45 minuts, amb projecció de sis curtmetratges d'animació adreçats a primers espectadors a partir de 2 anys. Els curts seleccionats reuneixen sis històries poètiques que narren les peripècies d’una criatura de cartró que viu a l’oceà, d’un homenet que despenja la lluna o d’uns animals de la selva espantats per un soroll estrany. La projecció completa [vegeu aquí un tràiler del programa] consta dels títols: 'Dodu, el nen de cartró' (Dodu, o rapaz de cartão), José Miguel Ribeiro, Portugal, 2010, 5’, sense diàleg; 'Els albercocs' (Aprikoser), Lotta Geffenblad, Uzi Geffenblad, Suècia, 1996, 12’, doblat al català; 'Remors' (Rumeurs), Frits Standaert, Bèlgica – França, 2011, 7’30’’. Sense diàleg; 'L’Aston i les pedres' (Astons Stenar), Lotta Geffenblad, Uzi Geffenblad, Suècia, 2007, 9’, doblat al català; 'Despenjant la lluna' (Mondspaziergang), Jutta Schünemann, Alemanya, 2004, 4’48’’. Sense diàlegs; i 'El circ d’en Topets i en Taquetes' (Prick och Fläck Star pa Oronen), Lotta Geffenblad, Uzi Geffenblad, Suècia, 2013, 7’30’’, doblat al català. Per a aquest cicle de la distribuïdora Rita & Luca Films, les sales dels Països Catalans previstes en principi (amb diversos horaris segons la localitat) són les dels Cinemes Verdi, Renoir Floridablanca i Yelmo Icària (Barcelona); Yelmo de Castelldefells, de Sant Cugat, el Parc Central de Tarragona i de València; Ocimax de Mallorca; Can Castellet de Sant Boi; El Retiro de Sitges; Multicines Sucre de Vic i els Cinemes Bosc de Vilanova i la Geltrú.
[22.02.15]
És la primera vegada que una sèrie televisiva de producció catalana obté un premi d'aquesta categoria. La versió 'The Red Band Society', malgrat que no té assegurada una segona temporada perquè l'audiència no li va ser favorable segons els estàndards nord-americans, s'ha vist així compensada amb aquest premi en la gala celebrada a Nova York i que s'atorga al conjunt de produccions d'espais televisius adreçats a un públic infantil i juvenil. Aquesta és la primera vegada que una sèrie catalana de ficció és nominada i guanyadora en aquests premis. Els Emmy Kids són atorgats per la International Academy of Television Arts & Sciences. La sèrie, producció de TV3 i distribució de Filmax, va representar un èxit a Catalunya en totes les seves temporades creant un autèntic fenomen generacional. És una creació d'Albert Espinosa, dirigida per Pau Freixas, amb guió escrita d'ells dos i d'Iván Mercadé.
[21.02.15]
La previsió és que la nova revista, que ja té nom: «Pipiripip Magazine» surti a la llum el mes d'abril. Es tracta d'una nova revista per a infants de 0 a 10 anys, segons els promotors, impulsada per un col·lectiu d'escriptors i il·lustradors que tenen com a objectiu "contribuir a la transmissió d’uns valors personals i socials, fomentar la creativitat i l’esperit emprenedor a través de contes, sèries, reportatges i activitats". A algú li pot semblar que la proposta s'assembla molt a la que està portant des de sempre la revista Cavall Fort. En tot cas, la nova «Pipiripip Magazine» vindria a cobrir un espai nou, amb creació d'una nova generació d'autors, i també escurçaria el dèficit que es va produir amb la desaparició de 'Tretzevents'. El col·lectiu ha obert una plataforma de micromecenatge a Verkami per recollir el pressupost inicial de 6.000 euros, bona part del qual ja ha obtingut resposta. La revista es publicarà mensualment en suport paper i comptarà amb dos complements digitals, un PDF interactiu i un suplement digital cada quinze dies. El col·lectiu fundador està integrat per quatre autors que formen una cooperativa de treball associat, Edicions del Pipiripip, SCCL, i diversos col·laboradors externs. La direcció i coordinació de la revista és a càrrec de Isaac Bosch (director artístic) i Annabel Sardans (directora editorial). Hi col·laboren, a més, Susanna Ayala (il·lustradora), Enric Bastardas (blogger i guionista), Susanna Campillo (il·lustradora), Teresa Clua (mestra i escriptora), Anna Crespo (artista i docent), Bernadette Cuxart (il·lustradora), Valentí Gubianas (il·lustrador) i Pep Molist (bibliotecari i escriptor). Tots plegats han elaborat ja els guions dels quatre primers números.
[19.02.15]
L'Espai Catalunya Europa de Brussel·les acull una mostra de l'obra més representativa de la creadora de 'Les tres bessones', així com diaris dibuixats personals. L'exposició, que es pot veure fins al 31 de maig, permet veure molts objectes inèdits de la vida privada de Roser Capdevila que descobreixen també l'evolució del seu estil. La mostra, comissariada per Mercè Alsina, arriba després que els contes de Roser Capdevila, més de tres-cents, s'hagin publicat a la majoria de països del món. Els diaris personals de l'autora mostren dibuixos introspectius, irònics i fins i tot de contingut polític, inèdits, i que surten a la llum per primera vegada a Brussel·les.
[09.02.15]
Amb trenta-quatre anys d'existència, el premi Guillem Cifre de Colonya, que s'atorga a les Illes, havia estat convocat des del 1981 per la Caixa de Pollença. Amb el canvi estructural del panorama de les caixes i bancs, la Fundació sorgida d'aquesta Caixa en manté la continuïtat. Qui no continua, però, en l'edició, és l'Editorial La Galera que s'encarregava de la publicació fins ara. Es dóna el cas que La Galera ja va deixar també recentment de col·laborar amb el Premi de conte Hospital Sant Joan de Déu, que ha quedat cancel·lat, i en el premi de novel·la juvenil Ciutat d'Olot, que publica Edicions del Segle. Pel que fa al premi Guillem Cifre de Colonya, a partir d'aquesta edició serà l'Editorial Barcanova la que farà la publicació de l'obra premiada. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros, una quarta part dels quals són considerats com a avançament de drets d'autor, i el jurat està integrat per Pere Martí, Sara Moyano (en representació de Barcanova) i els escriptors de les Illes, Miquel Rayó i Caterina Valriu. Els originals que optin al premi, que han de tenir entre 60 i 80 folis, han de ser tramesos exclusivament en document Word i per correu electrònic (premiguillemcifre@colonya.es) abans del 30 d'abril del 2015. Cada participant ha d'afegir les seves dades en un correu a banda, si hi vol participar amb pseudònim.
[03.02.15]
L'escriptor Rodrigo Muñoz Avia (Madrid, 1967) ha estat el guanyador del premi Edebé de novel·la infantil amb 'El signo prohibido', i l'escriptora Care Santos (Mataró, 1970) ha obtingut el premi Edebé juvenil amb la novel·la 'Mentida'. els dos ja havien obtingut aquests premis en altres edicions. Rodrigo Muñoz, dues vegades, els anys 2007 i 2010, i Care Santos, el 2003. Els premis Edebé estan dotats amb 30.000 euros per a la modalitat juvenil i 25.000 euros per a la modalitat infantil. El jurat de la modalitat infantil ha estat integrat per Teresa Colomer, Pep Duran, Esperanza Nova, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro. El de la modalitat juvenil, per Xavier Brines, Victoria Fernández, Anna Gasol, Rosa Navarro Durán i Robert Saladrigas. A l'edició d'aquest any, segons dades de l'editorial, s'han presentat 205 obres en la modalitat infantil i 140 en la modalitat juvenil, del total de les quals, 314 en espanyol, 20 en català, 8 en gallec i 3 en basc. El protagonista de la novel·la 'El signo prohibido', de Rodrigo Muñoz, és una criatura reservada i intel·ligent a qui li agrada reflexionar sobre el significat exacte de les paraules i les frases. El seu pare és llibreter i és un admirador de George Perec i la seva peculiar relació amb el llenguatge. Amor, misteri, amistat i tradició literària es conjuguen en una trama arriscada i poc habitual en literatura infantil. Per la seva banda, Care Santos, amb la novel·la 'Mentida', reflecteix el món dels joves rebels i incompresos amb una història en clau de thriller que posa de relleu la fractura social actual i la solitud adolescent, sense oblidar tampoc una tradició literària que recorre a J.D.Salinger.
[28.01.15]
Una de les pel·lícules més conegudes dels últims anys ha estat 'Los niños del coro'. Aquest és precisament el títol que ha adoptat l'autora Elena Alonso (Bilbao, 1965) per a la novel·la per a infants que ha obtingut el premi Ala Delta. L'argument, però, és diferent: la novel·la transcorre a principis del 1939, quan els components del cor dels Nens Cantors de Viena comencen una gira internacional i fora del seu país s'assabenten que ha esclatat la Segona Guerra Mundial. La història la recupera setanta anys després un jove que ha conegut qui va ser un dels cantors de l'època. Per la seva banda, l'autor d'origen espanyol nascut a Bordeus, França (1950) ha obtingut el premi Alandar de novel·la juvenil amb 'La casa de los sueños olvidados', on un jove de catorze anys que va passar la infància a França amb la seva família exiliada pateix malsons dominats pels records d'un fet horrible que el va marcar i no pot recordar. Una amiga de les vacances l'introdueix en el misteri dels somnis lúcids. Els dos premis els convoca l'Editorial Edelvives i estan dotats amb 12.100 euros per a cada modalitat. El jurat del premi Ala Delta ha estat integrat per Belén Martul, Marina Navarro, Ana López Andrade, Carmen Blázquez, Paloma Muiña, Violant Krahe i Ignacio Chao. El jurat del premi Alandar l'han integrat Belén Martul, María José Gómez-Navarro, Luisa Mora, Pablo Barrena, Andrea Villarrubia i Juan Nieto.
[27.01.15]
La novel·la 'El sueño de Berlín' narra la història d'una adolescent amb TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). Quan un company de classe s'assabenta del problema, intenta ajudar-la. Amb molt ímpetu, però també amb desconeixement, l'anima perquè s'apunti al viatge de fi de curs i pugui complir un dels seus somnis: visitar, a Berlín, el cap de Nefertiti. L'obra, que ha guanyat el premi Anaya de literatura infantil i juvenil en llengua espanyola, es publicarà a l'abril. El premi és dotat amb 12.000 euros. Ana Alonso (Terrassa, 1970) i Javier Pelegrín (Madrid, 1967) són els autors a quatre mans de l'obra que ha escollit, entre 88 originals presentats, un jurat integrat per Vicente Muñoz Puelles, María Jesús Cueto Palau, Esther de Lorenzo, Carlota Echevarría Alemany, Mercedes Hernández i Pablo Cruz Martínez. L'autora Ana Alonso, terrassenca, però amb residència habitual a Lleó, és llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat lleonesa, i l'autor Javier Pelegrín, madrileny, però resident durant molt de temps a Múrcia, és llicenciat en Filologia Hispànica. Els dos han publicat altres llibres per a infants i joves. Es dóna la coincidència que l'autor francès, Laurent Baffie ja va tractar la patologia del TOC en una obra de teatre en clau de comèdia ('Toc, Toc') que en les últimes temporades s'ha representat en català, adaptada per Jordi Galceran, i actualment s'està representant en espanyol, a Madrid, en una versió de Julián Quintanilla, que porta més de sis anys en gira per diversos escenaris.
[26.01.15]
Segons les dades de l'estudi elaborat per l'Observatori de la Lectura i el Llibre, el 50,5% dels joves de 10 a 13 anys afirmen que llegeixen en suport digital. Això representa un 4% més en relació a fa cinc anys. D'aquest 50,5%, un 47,5% llegeix amb regularitat i sovint en aquest suport. Per accedir als continguts digitals, els lectors utilitzen en primer lloc l'ordinador (48,5%), seguit del mòbil (13,3%) i l'e-reader o les tauletes (4,4%), el mateix percentatge que afirma que té un dispositiu propi de lectura digital. Una altra cosa és el contingut de la lectura, com passa en el món adult. El que més llegeixen els joves en suport digital són pàgines web, blogs, fòrums socials o espais similars (40,7%), i molt per darrere hi ha la literatura (13,1%), els diaris (7,3%), els còmics (4,5%) i les revistes (3,5%). Les mateixes dades indiquen que, durant el 2013, l'edició de llibres digitals per a infants i joves va ser de 1.257 ISBN's enregistrats. En els últims sis anys, l'edició digital ha passat dels 83 ISBN's enregistrats el 2007 als 1.257 ISBN's enregistrats el 2013. En altres àmbits culturals com el nord-americà, el desenvolupament d'aquest sector és superior, ja que, segons l'Associació d'Editors Americans, la venda de llibres en suport digital per a infants i joves, el 2013, va experimentar una pujada del 160%. El suport digital guanya terreny segons l'informe Kids & Family Reading Report (2013) que assenyala que als EUA gairebé s'ha duplicat el nombre d'infants i joves que diu que ha llegit un e-book, passant del 25% del 2010 al 46% del 2012. En la mateixa línia, dos terços dels menors de 13 anys nord-americans llegeixen digitalment i afirmen que els agrada aquesta experiència lectora.
[24.01.15]
Els preparatius per a aquesta efemèride que té lloc cada 2 d'abril, des del 1967, comencen amb la publicació del missatge que cada any s'encarrega a escriptors i il·lustradors d'un dels diferents països que forma part de The International Board on Books for Young People (IBBY). Aquest 2015, li correspon als Emirats Àrabs Units. El missatge, sota el títol, 'Moltes cultures, una història', és de l'escriptora Marwa Obaid Rashid Al Aqroubi, una de les autores més reconegudes de la seva cultura i presidenta del Consell Executiu de la Junta dels Emirats Àrabs Units per al Llibre Juvenil (UAEBBY). La seva feina ha contribuït també a promocionar la literatura àrab i la lectura entre els infants. També a través del Fons de Sharjah-IBBY, col·labora per proporcionar llibres als infants que han vist la seva vida afectada per la guerra, els desastres naturals o que estan en camps de refugiats. L'autora del missatge és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Zayed, a Dubai. Pel que fa al cartell d'aquesta edició, l'autora és Nassim Abaeian, nascuda a Isfahan Iran, el 1980, però educada des de l'escola primària a Gènova (Itàlia), en un ambient artístic. El 2003 va obtenir una llicenciatura en Comunicació Visual de la Universitat Americana de Sharjah, i es va viatjar als Estats Units per completar un màster en il·lustració a l'Escola d'Art i Disseny de la Savannah. Actualment il·lustra llibres per a infants i exerceix de professora del Departament d'Art i Disseny de la Universitat de Zayed.
[16.01.15]
El Grand Théâtre de Genève ha estrenat la versió en òpera de 'Le Petit Prince', d'Antoine de Sanint-Exupéry, creada de manera que arribi tant a infants i joves com a adults. Les òperes de Ginebra i Lausana (Suïssa), Lilla (França) i Valònia (Bèlgica) van demanar al compositor francès Michaël Levinas que composés la nova òpera a partir del conte. L'encàrrec, que és la seva quarta òpera, va ser elaborar un llibret el més fidel possible a l'esperit del text i de només vuitanta minuts, per adequar-se als primers espectadors. Michaël Levinas s'ha esforçat per escoltar el que deia la música del text d'un conte que ha estat adaptat a llenguatges com la televisió, el cinema, el ballet o el teatre —precisament s'està representant una versió teatral a la Sala BARTS de Barcelona—, però rarament s'havia traslladat a l'òpera. Dirigida ara al Grand Théâtre de Genève pel suís Lilo Baur, l'òpera recrea un univers fantàstic amb els planetes que el Petit Príncep recorre, així com els personatges que es troba pel camí, però amb una adaptació a la contemporaneïtat. Al febrer, l'òpera es representarà també al Théâtre du Châtelet de París, i després a l'Òpera Real de Valònia, a Bèlgica.
[10.01.15]
Tot i que Ramon Ferran i Pagès (Reus, 1927 - 2015) ha estat més conegut per la seva extensa trajectòria com a escultor, tant d'obra pública com de sala, obra medallística i l'exercici com a professor de l'ensenyament artístic, també havia tingut temps per dedicar una de les seves aportacions a la il·lustració. L'any 1980 va publicar, juntament amb l'autor Joan Maria Pujals, la novel·la 'Sant Bernat Calbó i el seu temps', una petita obra singular tant per a l'escriptor com l'il·lustrador. El llibre va ser publicat dins la col·lecció La Xarxa, núm. 28, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, en l'etapa que aquesta col·lecció s'editava en cartoné. Ramon Ferran Pagès ha estat autor, en els últims mesos, de la medalla commemorativa de l'Any Prim. Una de les seves escultures més reivindicatives al carrer és el de 'La dona treballadora', situada prop d'una de les fàbriques de cotó de Reus de l'època més importants: el Vapor Vell (actualment un espai cedit a les entitats de cultura popular).
[02.01.15]