«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 1 - Novembre 2001

Revolta de bruixes al Parlament
El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet ha protagonitzat la comèdia del desallotjament del galliner del Parlament de Catalunya junt amb altres "cridaners" a favor dels "sense papers" en la sessió convencional de discussió dels pressupostos (pactats i amanegats a l'avançada per CiU i PP). Una imatge històrica, si, a qui fa la història, no fos que no li interessa gens divulgar segons quines coses. 'Quan la ràdio parlava de Franco' els desallotjaments com aquest eren base de currículum heroic; les 'Revoltes de bruixes' estaven a l'ordre del dia; el 'Poble Nou' estava per fer; 'Pedralbes Centre' era un objectiu desconegut; la 'Rosa' en tenia prou amb els seus problemes; la 'Nissaga de poder' s'estava gestant; i el'Laberint d'ombres' es començava a coure. Davant d'això, quan l'admirat 'Papitu' ha estat desallotjat del Parlament de Catalunya només se li haurà acudit d'exclamar: 'Ai, carai!'.

¿Harry, "un amigo que os quiere"?
Hi ha qui pretén prohibir a fills, filles, alumnes i tota cuca d'infant o adolescent en edat harrypotteriana, que s'acosti a cap sala de cinema on l'amic Harry no parli en català. És a dir --si els de la Warner no canvien de parer--, que no s'acostin a cap sala de cinema. Les protestes populars a favor d'un Harry Potter en català tornen a desvelar el costum que arrossega la societat hereva d'un dels últims reductes culturals que té el mal hàbit de doblar les pel.lícules. El clam potterià no és, doncs, per un cinema en versió original, subtitulat en català, si cal, sinó per un Harry Potter doblat, és a dir, adulterat, ni que sigui en català, a imatge i semblança del doblatge carrincló en castellà. I és evident que, en el cas de Harry Potter, no seria cap disbarat exigir original i subtitulat perquè precisament els qui el reclamen en català al.leguen la força de la lectura de les quatre novel.les primeres del personatge de la Rowling. No hi ha millor mesura que la prohibició perquè allò prohibit sigui encara més desitjat entre els que es troben en edats de formació i maduresa. Les colles de joves que se la campen sols, sense els pares, els caps de setmana, acudiran a veure Harry Potter en castellà com si acudissin a un sex shop d'amagatotis. Arribaran a casa i diran que han anat a veure 'La maldición del escorpión de Jade', posem per cas. I tothom, a la família, respirarà tranquil: "Aquesta de l'«escorpión», ni que sigui en castellà, almenys no és la del Harry Potter". El dilluns, feliços, lleugerament patriòtics com feia temps que no hi estaven, pare i mare enganxaran un dels adhesius de boicot a la renegada productora Warner al vidre del cotxe, mentre pensen que dimecres, dia de l'espectador, han d'anar a veure 'Soberano, el rey canalla', abans que la retirin de la cartellera. ¿Per cert, aquesta la fan en versió original o no? [Aquest comentari va ser introduït abans de la tímida decisió de la companyia Warner de cedir al recurs de set còpies de la pel.lícula en versió original subtitulada en català]

Els escriptors catalans passen dels europeus i ignoren el Congrés Mare Nostrum de BCN
L'absència d'escriptors catalans en les sessions del Congrés Mare Nostrum II, que s'ha celebrat a BCN entre el 16 i el 18 de novembre, és la nota negra d'un certamen que no ha complert les expectatives que tenia dipositades i que ha reunit un nombre mínim de representants d'altres països [vegeu article d'opinió «¿Mare Nostrum? Mare meva!» (Crònica d'un congrés anunciat)]. A més, el congrés no ha promocionat degudament la presència a La Pedrera de tres dels guionistes europeus més importants d'aquest tombant de segle: Jean-Claude Carrière, Vincenzo Cerami i Petros Markaris, que van protagonitzar la sessió de més nivell de tot el programa previst.

L'Orient es fa amb el palau del baró de Quadras, un antic candidat a la Casa de l'Escriptor
La decisió de les institucions de fer de Barcelona la seu de la Casa d'Orient recorda que el palau del baró de Quadras, a la Diagonal de Barcelona, entre Pau Claris i Llúria, va ser una de les primeres candidates a convertir-se en la reivindicada Casa de l'Escriptor. Cap als anys vuitanta, es va proposar la creació d'una Casa de l'Escriptor, a Barcelona, com algunes de les que hi ha en altres ciutats europees. Quinze anys després, la reivindicació va fer que l'Ateneu Barcelonès, fruit d'un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en època del conseller Max Cahner, habilités la cinquena planta per a les diverses associacions d'escriptors catalanes. Des d'aleshores, l'Ateneu Barcelonès va entrar en la proposta de convertir-se també en la Casa de l'Escriptor. Actualment, amb el projecte d'obres de l'Ateneu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya destinarà 100 milions de pessetes, partida ja aprova pel govern, per renovar la planta cinquena. Però els temps han canviat i els diferents organismes (Associacions, Generalitat i Ateneu) no es posen d'acord a parlar de la consolidació de la Casa de l'Escriptor. El cas és que Pere Calders, en un dels seus contes, tenia tota la raó quan parlava irònicament de la vinguda massiva dels orientals. Finalment, un dels edificis nobles de Barcelona, el palau del baró de Quadras, candidat número u a la Casa de l'Escriptor en les primeres reivindicacions entre les diverses institucions esdevindrà la Casa d'Orient. El conseller en cap del govern de la Generalitat, Artur Mas, ho va justificar, sense potser saber-ho, en un to caldersià, davant els mitjans de comunicació: "Barcelona és la ciutat d'Espanya amb més orientals i li toca". ¿De segur que la comunitat oriental immigrada a Barcelona supera els prop de tres mil escriptors fitxats en llengua catalana pels mèrits propis d'haver escrit, almenys, un llibre a la vida?

Les associacions d'escriptors catalans canvien quatre secretaris generals en menys d'un any
La cronologia és aquesta: l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC) ha canviat tres vegades de secretari en menys d'un any, després que ho deixés Emili Gil, un dels més veterans en el càrrec. El va substituir David Ventura i posteriorment s'han produït dos canvis més mentre es prepara també el relleu del seu president, Xavier Gual, en un moment que l'AJELC commemora vint anys de vida. L'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC) ha retornat el càrrec de Secretari General al poeta i gestor cultural José Luis Giménez Frontín --fundador de l'ACEC a Catalunya després de l'escisió de l'ACEC Espanya--, combina el seu càrrec amb el de director cultural de la Fundació Caixa de Catalunya. El relleu de l'ACEC va anar precedit d'una sèrie de discrepàncies entre l'anterior president, el traductor Manuel de Seabra, i la secretària general, Neus Aguado, amb la junta d'aquell moment. Amb la presidència de la traductora Montserrat Conill, i la dimissió --sisplau per força-- de Seabra i Aguado, el càrrec de secretari general amb Giménez Frontín tornava a deixar la cosa entre "els de casa". La coordinadora de l'ACEC, Pilar Brea, muller de Giménez Frontín, continua en el seu lloc. El Centre Català del PEN Club va viure la crisi interna amb la dimissió del seu secretari general, Sam Abrams, que en l'última assemblea general va fer públics els motius que van impulsar a aquesta plantada que va acabar en una dimissió de tota la junta encapçalada per Jordi Sarsanedas. L'editor d'Edicions proa i crític literari, Isidor Cònsul, aleshores vicepresident del PEN, va agafar les regnes com a secretari provisional i va muntar una junta que ara presideix la professora i crítica literària Dolors Oller, amb Carme Arenas --exsecretària de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana--, de secretària general, entre altres membres, com Isidre Grau, tresorer, Montserrat Abelló, comitè de dones, o Ramon Pla, Jaume Subirana i Carles Torner, com a vocals. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha viscut recentment el cessament del seu secretari, l'escriptor i crític Andreu Sotorra, i la dimissió del tresorer, el traductor i escriptor Pau Joan Hernàndez, i el vocal, l'escriptor i gestor cultural, Albert Calls, en solidaritat amb el primer. Aquesta ha estat l'última crisi i també la que ha tingut més repercussió en els mitjans de comunicació. Per descomptat, el 2001 no ha estat un any de gaire bona collita pel que fa al ram dels secretaris d'associacions literàries. Sam Abrams, un dels secretaris dimitits, escrivia fa pocs dies, a la secció Diàleg del diari Avui (10.11.2001) un article titulat "Que vénen, que vénen!", amb velades referències a aquests fets i amb una aposta clara per les noves generacions literàries.

El Galeuzka, top secret
El XVIII Galeuzka organitzat per les associacions d'escriptors en llengua gallega, basca i catalana, ha tingut lloc de l'1 al 4 de novembre a Pontevedra, al voltant del tema de la lectura. El top secret, però, ha envoltat aquesta edició, almenys des de la seu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Els associats i associades de l'AELC no han rebut ni tan sols el programa d'actes i, molt menys, com havia passat en els dos últims anys, la invitació a assistir-hi amb la possibilitat d'uns preus especials de viatge i estada. ¿Qui ha assistit al Galeuzka en nom dels escriptors catalans? ¿Quant costa aquesta excursió de Tots Sants a les arques de l'AELC, que generalment arrossega una quinzena d'escriptors i escriptores de cada àmbit lingüístic? ¿Per què no s'ha donat opció a tots els associats de l'AELC per si hi volien prendre part? En tot cas, com a contrapunt al top secret del Galeuzka, la revista Cornabou té en línia un dossier sobre el foment de la lectura que recull les últimes manifestacions dels escriptors catalans i altres professionals del sector. El Galeuzka té el suport de diferents institucions, sobretot del Centro Español de Derechos Reprográficos (Cedro), i el de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) quan s'organitza als Països Catalans. El 1999 es va fer al País Valencià, el 2000 al País Basc, el 2001 a Galícia, a Pontevedra, i el 2002, per inèrcia, toca novament en algun dels territoris d'àmbit lingüístic català.

El Triangle llança la pedra i encerta el pot de l'AELC
La revista El Triangle va qualificar l'última crisi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb aquest titular: "Cop d'estat convergent a l'Associació d'Escriptors" (29 octubre 2001). La redacció d'El Triangle [vegeu article complet] va llançar la pedra sense amagar la mà i va encertar el pot. Els associats i associades de l'AELC han estat informats per carta (29 octubre 2001) de quins són dos dels primers substituts després del cessament del secretari (l'escriptor i crític literari Andreu Sotorra) i de les dimissions del tresorer (l'escriptor, traductor i crític literari Pau Joan Hernàndez) i un vocal (l'escriptor Albert Calls). Els dos cooptats són l'escriptor i crític literari Joan Josep Isern (per al càrrec de tresorer) i l'escriptora i crítica literària Lluïsa Julià (per al càrrec de secretària). El desembarcament, doncs, de dos associats de l'AELC amb càrrecs en els rengles de l'administració convergent es confirma. Joan Josep Isern és cap de Servei, dins d'un dels organismes del Departament de Cultura, el de Difusió, i és membre de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes en representació del Departament. Lluïsa Julià exerceix també de coordinadora i responsable del seguiment i actualització del Qui és Qui de les Lletres Catalanes, dins de la Institució de les Lletres Catalanes, en l'organigrama del mateix Departament de Cultura. Aquestes dues incorporacions a la Junta del Principat, en realitat, havien d'haver estat ratificades en l'Assemblea Extraordinària que es va fer el 18 d'octubre, però, en un canvi d'última hora de la interpretació de l'Ordre del Dia, es va posposar fins a la pròxima Assemblea Ordinària, dins el primer trimestre del 2002. Després de la recent crisi [vegeu dossier amb recull de premsa], el manteniment en la junta de l'AELC del vicepresident del Principat, Carles Duarte, també secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, queda reforçada i gairebé arrodonida, com exposava l'article esmentat de la revista El Triangle.

Circulars anteriors