«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 14 - Desembre 2002

¿De quin color és el Llibre Blanc?
Un organisme oficial sense Llibre Blanc no és un organisme. A més, mentre s'elabora el Llibre Blanc, no es fa res més. I, al final, quan es presenta, ni que tothom es quedi en blanc, ja no cal que ningú es preocupi més pel que fa l'organisme que ha fet el Llibre Blanc. El que no es pot fer mai és la pregunta del milió: ¿De quin color és el Llibre Blanc?, perquè aleshores les respostes poden ser més que negres. El Llibre Blanc de l'Institut de les Indústries Culturals de Catalunya (IICC) té un color més aviat esgrogueït. De blanc brut. El seu coordinador no ha amagat, a l'hora de presentar-lo, que les dades no estaven actualitzades, que només havia tingut un any per treballar-hi i que havia tingut poc pressupost. Tres raons de pes per pensar que si al damunt, en paraules del conseller de Cultura, el Llibre Blanc no fa altra cosa sinó refermar la línia de treball del govern català en matèria de cultura, un es pregunti quina necessitat hi havia d'encarregar un Llibre Blanc. Qui sap si el Llibre Blanc aclareix si el pressupost de Cultura ha augmentat el 29%, tal com afirma el conseller, o si ha servit perquè es freni l'augment de pressupost, tal com afirma un estudi del partit socialista. Qui sap si el Llibre Blanc ja preveia que als alts càrrecs funcionaris del govern català tindrien l'any 2003 un augment de sou de l'11%, que és més o menys cinc vegades més que l'augment mitjà dels treballadors. Però, és clar, algú ha de ser pioner en allò que vol tothom. I el més eficaç és que comencem a arreglar les coses pels alts funcionaris, que en molts casos són els que es guanyen el pa de cada dia per administrar, entre altres col.lectius, els aturats, els subvencionats pels cursos de formació, els cotxes que surten a les carreteres, els voluntaris de qualsevol bona missió, el que fan els creadors i el que produeixen els industrials. Al cap i la fi, i tornant a l'àmbit del Llibre Blanc, els alts funcionaris del Departament de Cultura, només són 32 sobre una plantilla de 985 funcionaris, que es completa amb 571 funcionaris de la Generalitat, 161 de personal contractat administratiu, i 221 de personal contractat laboral. Prop d'un miler de funcionaris culturals que es distribueixen aproximadament així: 39 a la Conselleria, 336 a la Secretaria General, 67 a la direcció general de Promoció Cultural, 94 a la direcció general de Política Lingüística, 27 al Centre de Promoció de la Cultura Popular i 422 a la direcció general de Patrimoni Cultural. Aquest miler de funcionaris s'emporten anualment uns 4.500 milions de pessetes en concepte de nòmines, un 13% del pressupost del Departament de Cultura. I podem estar tranquils perquè no es pot negar que estan més que preparats. Per exemple, entre els cursos que reben de formació n'hi ha un de gestió administrativa del temps (no aclareix si el meteorològic o el del rellotge); un de secretàries dels alts càrrecs i un sobre l'euro, que també convé. Davant d'això, un es convenç, per si no hi estava prou, que el Llibre Blanc és una eina imprescindible, ni que sigui per passar pàgines... en blanc, per matar el temps. I, si no, ¿quina feina pot portar la cultura a un miler de ciutadans funcionaris del país perquè s'hi hagin de dedicar amb tant d'amor?

Del Price a Betlem... no hi ha poca diferència!
Amb la coartada del centenari de Jacint Verdaguer, s'ha evidenciat no només el canvi de rumb dels poetes sinó la seva funcionarització progressiva. Ara que Verdaguer ja es disposa a entrar novament al bagul dels records --malgrat que li donin sis mesos més de propina-- calia segellar l'Any oficial amb algun acte que reunís per a la posteritat aquells que durant anys han ignorat, silenciat i mantingut en l'oblit l'obra de mossèn Cinto. L'Església de Betlem ha estat un escenari perfecte per a tanta merendola hipòcrita. Que lluny que queden els encontres de poetes com el del Price, quan els poetes aixecaven la veu no només perquè tenien una autoritat segellada per la independència i el criteri propi, sinó perquè el que deien penetrava en la consciència de qui els escoltava. ¿A qui s'adrecen els poetes actuals? ¿Què volen dir a qui els escolta? ¿En nom de qui parlen? ¿A qui fan la gara gara perquè no els vetin des de les altes jerarquies culturals? ¿Què en treuen dels recitals que només serveixen per llegir-se els poemes els uns als altres? El xou de l'Església de Betlem de BCN en homenatge a qui en va ser capellà una colla d'anys ha estat un bon model de tots aquests dubtes. Si l'editor Isidor Cònsul ja havia propiciat personalment un petit carnaval, amb disfressa de capellà inclosa, en l'Encontre d'Escriptors de la Vall d'Àneu, que la revista recull oportunament i gràfica, l'Església de Betlem, sense disfressa de sotana, ha respirat també carnaval per quatre costats. Carnaval de poetes funcionaris, és clar: Sebastià Alzamora (delegat del Llibre); Víctor Batallé (comissari Any Verdaguer); Carles Duarte (secretari general de la Presidència); Vicenç Llorca (director general de Promoció Cultural); Vinyet Panyella (directora de la Biblioteca de Catalunya); Oriol Pi de Cabanyes (director del COPEC); Jordi Sarsanedas (president de l'Ateneu Barcelonès) i alguns altres, sense càrrec, per fer la balança, Montserrat Abelló, Sam Abrams, Hèctor Bofill, Àlex Broch, Jaume Cabré, David Castillo, Manuel Forcano, Valentí Gómez, Susanna Rafart, Màrius Sampere i Lluís Solà... I tots per llegir cartes de mossèn Cinto. ¿Molts autors relacionats amb Proa, el segell poètic de la Gran Casa del Pare, potser perquè és l'editorial de l'Obra Completa de Verdaguer? Una actriu amb regust de xocolata Valor, Pepa López, va llegir finalment 'Lo Jesuset de la porta de Betlem' i només feia falta cantar missa. Ah, per cert, no hi havia en Narcís Garolera, potser perquè el seu anomenat afablement «(Inqu)isidor Cònsul» no havia pogut netejar la sotana de disfressa. Però, com diu la Nadala: "A Betlem me'n vull anar. Vols venir tu, rabadà?". A veure si qui es posi l'últim la sotana, com aquell qui riu, recitarà millor...

«Menys Brighton i més versió original subtitulada al català»
La Plataforma per la Llengua --Déu els doni glòria i Santa Llúcia els conservi la vista--, ha tornat a posar en marxa la campanya per demanar cinema doblat al català amb motiu de l'estrena de la segona pel.lícula de Harry Potter. Una demanda que la direcció general de Normalització Lingüística no para de fer, tot i que amb més prudència. Qui sap si, després de tants anys, els funcionaris de normalització lingüística hauran d'acabar agraint a Sant Potter que els hagi reviscolat la vena reivindicativa i que els hagi donat feina un quant de temps més, una feina que havia començat a anar de baixa i que ja s'havia intentat remuntar amb l'excusa de la immigració que, per cert, cada vegada veu més clar que la llengua vehicular és el castellà. El cas és que, pel que fa al cinema, tant la Plataforma com l'Administració van a una: defensa del doblatge al.legant que cal arribar al nivell del doblatge al castellà. Però no deixa de ser tristoi que per demanar cinema doblat al català s'hagi de recórrer al recurs de recordar que hi ha cinema doblat en castellà. Entre altres coses perquè, al marge de Harry Potter, són desenes i desenes les pel.lícules que omplen la cartellera de cinema i que mai no veuran el català, a aquest pas. I també no deixa de ser tristoi que per exercir el legítim dret de demanar cinema en català s'estigui amagant o silenciant la necessària normalització de cinema en versió original i subtitulat (al català, és clar). Un lema podria ser: «Menys Brighton i més versió original». I corejar-lo davant de qualsevol departament del govern català, per exemple el d'Ensenyament, que durant anys ha subvencionat aquesta i altres acadèmies privades d'idiomes per salvaguardar la mancança que pateix l'ensenyament públic en matèria de llengües estrangeres amb final eficaç.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |