«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 3 - Gener 2002
Cap de setmana a Nova York
El trompetista nord-americà de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va ser apallissat per policies de paisà en un pàrquing de BCN en ser confós per un ciutadà negre, presumptament delinqüent. Aquest incident ha privat el músic d'anar a la gira pels EUA que la formació catalana ha fet amb culminació al Carnegie Hall de Nova York. Però no totohm s'ha quedat a casa. Aprofitant l'actuació en un dels auditoris més famosos del món, el del 881 Seventh Avenue, de NY, l'expedició oficial del govern català no hi ha faltat. El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, i el director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca, entre altres, han substituït l'absència del trompetista i han aprofitat el cap de setmana de final de gener per anar a escoltar a NY, és a dir a quatre passes de L'Auditori de BCN, 'El sombrero de tres picos', de Falla, entre altres peces, entres les quals n'hi ha una de Robert Gerhard, per mantenir la marca catalana. El concert es va incloure en el cicle Musical Wonders of the World International Festival of Orchestras i va posar el punt final de la primera gira nord-americana de l'OBC, que la va portar una setmana per EUA amb inici a Miami. Per completar la gira, el conseller de Cultura, ara que tindrà com a vicepresidenta de la seva àrea la titular d'Ensenyament, Carme Laura Gil, es va agafar unes minivacances i es va trobar casualment a NY l'equip Barcelona Dragons amb el qual va anar a veure la Fira NFL Experience, líder en el futbol americà i, de passada, van fer una escapadeta per veure el partidet de la Super Bowl XXXVI, entre el Saint Louis Rams i el New England Patriots, amb el secretari general de l'Esport, Joan Anton Camuñas, i la directora del Consell Català de l'Esport, Glòria Pallé. Patriots uns, doncs, i patriotes els altres, un viatge patriòtic a l'altra banda de l'Atlàntic bé val un pressupost extraordinari del departament de Cultura tot i que, per estalviar, un altre director general, el de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Jordi Penas, es va haver de conformar anant als cinemes Truffaut de Girona a veure com s'ho havien fet en Paco Poch i Bnecé amb un documental sobre 'El cas Pinochet'. Coses de l'administració de la Rambla presidida per Colom.

Els Deu Manaments de la Llei del Salvador
El sociòleg Salvador Cardús (en aquest cas el panegíric és sobrer perquè el seu reconeixement és prou evident) ha llençat al vent, en unes jornades a l'Institut d'Estudis Catalans, un decàleg perquè els qui vulguin reflexionin sobre "la cultura del catalanisme". La premsa, sempre obligada a sintetitzar, n'ha fet un petit text de catecisme que, poc educats com estem a aquestes altures, és difícil de memoritzar per recitar d'esma, però no impossible de fer-lo servir de base per a un examen de consciència. Diu això... [
vegeu article d'opinió]

Els mossens del centenari
La Generalitat de Catalunya ha destinat 1.202.024 euros (abans, 200 milions de pessetes) per a la promoció d'activitats de l'Any Verdaguer, en commemoració del centenari de la seva mort. I ha creat també una comissió per promoure i coordinar els actes que s'organitzin amb motiu d'aquesta efemèride. Hi ha un comitè d'honor, una comissió executiva i un consell literari que integren persones que han demostrat feblesa per mossèn Cinto. Els "mossens del 2002" són Isidor Cònsul --el mateix que va fer un minicurset a la infanta Cristina sobre la història de Catalunya i que ara dirigeix Edicions Proa--, Narcís Garolera --estudiós de l'obra de Verdaguer--, Josep Massot --perquè se les sap totes des de la muntanya de Montserrat--, Ricard Torrents --perquè a Vic, i qui diu Vic diu Folgueroles, no tenen només pesta porcina i gelades-- i Joaquim Molas --que des que s'ha jubilat de la Universitat, es reconcilia fins i tot amb el gremi del clero mal que sigui lletraferit. A més, un altre mossèn contemporani, Víctor Batallé, té el càrrec de "mossèn castrense" de l'efemèride o, dit d'una altra manera, n'és el comissari. I ja hi són tots. La més trempada, fins ara, sobre l'autor de «Canigó», l'ha dita el funcionari que ha redactat l'acord del govern català de crear l'Any Verdaguer quan qualifica mossèn Cinto de "figura cabdal de les lletres catalanes del segle XIX i un dels grans noms de la literatura catalana de totes les èpoques", i afegeix: "la importància d'aquest escriptor català i la seva decisiva contribució a la Renaixença, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, justifiquen que el govern de la Generalitat de Catalunya impulsi la commemoració d'aquest esdeveniment". Mal aniria que no fos així! De la mateixa manera que mal anem quan el govern d'un país només es recorda dels seus noms il.lustres quan algú els adverteix que se'n commemora alguna efemèride. Mentrestant, la investigació, l'educació, la popularització i la familiarització necessaris amb qualsevol autor de temps passats, si no es vol afeblir una cultura, no han preocupat ningú. I això que mossèn Cinto té un monument en plena Diagonal com si encara estigués enderiat a buscar l'Atlàntida ni que sigui a la depuradora del Besòs.

Les obres del musical «Gaudí» s'allarguen com les de la Sagrada Família
Gaudí no té bona sort en les seves obres. Una òpera sobre l'arquitecte, amb composició de Joan Guinjoan i lletra de Josep M. Carandell, ronda pels calaixos i projectes dels seus autors des de fa una pila d'anys. Ara, el musical «Gaudí», que a l'abril s'havia d'estrenar al remodelat Palau dels Esports de Montjuïc, amb lletra de Jordi Galceran i música d'Albert Guinovart, sembla que es retarda fins a la tardor. L'aventura de «Notre-Dame de Paris», que s'ha mogut en una mitjana d'ocupació del 35/40%, en un espai que té 2.500 places, i la d'un altre musical, «The Full Monty», aquest al Teatre Novedades, que ha oscil.lat entre el 25/40% d'ocupació, segons la setmana, ha encès el pilot d'alerta. Una producció pròpia com «Gaudí», per molt que sigui l'any del geni de La Pedrera, no garanteix que el públic teatral s'entusiasmi amb la història de l'home més místic i polèmic de l'arquitectura catalana. De passada, entremig hi haurà el Grec i després la Mercè i potser el preàmbul del Fòrum de les Cultures 2004. Moltes possibilitats alhora perquè es faci una recapta extraordinària que afini el musical gaudinià, a pesar que se sacrifiqui l'hipotètic interès dels japonesos pel teatre musical a BCN.

O tots moros o tots cristians
Miró i Ardèvol va ser conseller del govern català i és regidor de l'Ajuntament de BCN per CiU. És el president de la "coalició de col.lectius cristians" que té portal obert a Internet. El fet d'haver-se fet públic que aquest organisme, considerat ideològicament radical dins el si dels col.lectius cristians, havia rebut l'any passat 5 milions de pessetes directament des de Presidència de la Generalitat de Catalunya ha provocat reaccions des de sectors més moderats que se senten discriminats. El mateix Miró i Ardèvol ha respost a El Mundo, el diari que va destapar la notícia, que tanta tinta vessada és perdre el temps i, gràcies a la polèmica, ha pogut fer tranquil.lament una defensa a ultrança del col.lectiu que a Internet es presenta com a "www.e-cristians.net" (un dels cinc milions rebuts és per a manteniment d'
aquesta pàgina web). En l'article, ni una paraula de la subvenció rebuda (ja en parlaran des de Presidència, en tot cas). Això sí, una justificació sense embuts dels seus missatges. El projecte més immediat del grup és reivindicar el paper d'home cristià de l'arquitecte Gaudí. ¿No val la pena invertir diners públics si a la fi la pàtria guanya un sant?

Relleu generacional a la inversa
Sovint el relleu generacional en la gestió, l'administració, la política i la vida social s'entén en una direcció: de grans a joves. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha trencat la inèrcia. El relleu generacional dels seus òrgans de govern també pot ser a la inversa del tòpic. Com a mostra, l'últim relleu del vocal de la Junta Territorial del Principat
dimitit arran de l'última crisi, Albert Calls (1966), coordinador, entre d'altres responsabilitats, de la secció de Joves Escriptors de l'AELC, ha estat substituït per cooptació, segons un comunicat de la mateixa associació, per Núria Albó (1930) nascuda i resident a la població de la Garriga, d'on va ser alcaldessa (precisament un altre membre de la mateixa junta, el vocal Josep Francesc Delgado, també resideix a La Garriga, amb la qual cosa, com a mínim, el patriotisme garriguenc queda garantit). Només 36 anys de diferència, doncs, amb el vocal substituït (1966 = 1930). ¿Qui s'atreveix a dir que no s'ha fet un relleu generacional?

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |