«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 4 - Febrer 2002
Copa de cava amb traducció simultània a champagne
La casualitat, a vegades, és irònica. Mentre es feia públic que la Llibreria Francesa de Barcelona, una mena d'institució del gremi, tancava les seves portes --diuen que per raons immobiliàries, que no han d'amagar la crisi que viu l'ensenyament del francès, dominat pel de l'anglès--, el Consolat General de França, la Generalitat de Catalunya, l'Institut Francès de Barcelona i el Centre d'Estudis Contemporanis obrien el cicle de debats 'Hori[t]zons franco-catalans' amb la vista posada, segons ells, en el futur d'Europa, per tractar sobre la diversitat cultural, la imatge de la ciutat, les noves fronteres de l'educació, el futur de les llengües en el context europeu, la delinqüència urbana, el fenomen de la mundialització i tots aquells altres temes vinculats a la contemporaneïtat. Per acabar de reblar el clau, els promotors convocaven els interessats amb aquest propòsit: "Les cultures francesa i catalana estan cridades a una més gran entesa i col.laboració". Jacques Rigaud (conseller d'Estat honorari) i Baltasar Porcel (escriptor d'Estat honorari) hi parlaven, d'entrada, sobre 'La diversitat cultural'. Mentre el personal de la Llibreria Francesa es lamentava amb els clients habituals de la notícia del tancament, el cicle de debats institucional se les té amb temes tan sucosos com el de la "delinqüència urbana" i, sobretot, convida els oients a prendre una copa de cava (a la catalana perquè l'auditori és el del Palau de la Generalitat) i, per a més inri, amb "traduction simultanée" [sic extret del fulletó d'invitació als debats]. És a dir, perquè anem practicant l'entesa entre les dues cultures des del principi: "Copa de cava amb traducció simultània a champagne".

Ramon Monton respon a Hèctor Bofill sobre Miquel de Palol
Un article del'escriptor Hèctor Bofill sobre Miquel de Palol, publicat al diari Avui
(16 febrer 2002) i comentat ja en aquest Fòrum, continua generant reaccions. El traductor i escriptor Ramon Monton dialoga cordialment amb Hèctor Bofill en aquest article i reflexiona sobre els perills de basar qualsevol literatura, i especialment la catalana, en un únic nom.

Poltrones, mesquinesa i mandarins
El filòsof i escriptor Pep Subirós es va despatxar a gust en un article a El País (dilluns, 18 de febrer) sobre el Fòrum Universal de les Cultures BCN 2004, per al qual ell i l'equip que regenta de Gaos, Idees i Projectes, S.L. havien de preparar una de les mostres més costoses (uns 2.000 milions de pessetes). Pep Subirós surt al pas de les crítiques rebudes, després que al gener li rescindissin el projecte, i tot i que diu que no vol entrar en consideracions sobre les difamacions que s'han estès sobre ell, apunta que el pressupost, evidentment, anava a parar a molta gent i no a ell sol. Però el projecte ha fet aigües (sort que podran ser depurades pel Besòs) i ara Pep Subirós deixa anar que París els ha premiat un altre projecte del Ministeri de Cultura per a la Galeria d'Arquitectura Moderna i Contemporània de la Cité de l'Architecture que està en fase de construcció. És aleshores quan Pep Subirós, visiblement i tradicionalment empipat amb els actuals dirigents del Fòrum --encapçalat provisionalment com a vicepresidents pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de BCN, Ferran Mascarell, i el secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Carles Duarte, mentre esperen l'arribada de Jordi Oliveras, substitut del frustrat Josep Caminal-- enfila l'agulla i acusa BCN de perdre pes cultural específic, energia, idees i influència, una davallada que Subirós compara a l'enrocament a les poltrones i a la mesquinesa a les seves tribunes d'un clan de mandarins que diu que fa temps que han perdut tot el sentit de l'honestedad intel.lectual i professional, de la política com a servei públic, i de la cultura com a expressió i instrument de la llibertat i autonomia, personal i social. I es queda tan ample després d'augurar que, si continua a aquest pas, el Fòrum 2004 es convertirà en un pessebre gremial amb el qual es gratificarà els submissos i es farà callar els descontents. És a dir, un fòrum de la pau, el diàleg i la bona entesa, però a la catalana.

Palol, el més gran de tots
Va ser Lola Anglada qui va deixar per a la història el conte 'El més petit de tots'. Ara ha estat un articulista de diari, Hèctor Bofill (Avui, 16 febrer 2002), qui ha inscrit en la història un altre lema dels que fan pàtina: 'Miquel de Palol, el més gran (entre molts de petits)'. L'articulista s'ha enfrontat a la col.lecció de volums del Troiacord i diu que ja en porta la meitat de llegits. Només això ja és un mèrit i es mereix un respecte. I és comprensible que, superat l'esforç de la lectura, com qui fa l'esforç de pujar una muntanya, quan arriba a mig camí, arran de la balma d'una font, exclami: "La narrativa catalana ha arribat a un màxim esplendorós i, amb la seva obra, per fi, la nostra literatura s'integra en la tradició de la gran novel.la europea." Doncs, ja ho tenim. Ara els catalans, com a bons europeus, no només es poden anar a operar en un hospital d'Europa sinó que, quan ho facin, podem emportar-se el lot del Troiacord i, llegir-lo a les sales d'espera, i un cop enllestida la feina, regalar-lo al metge de capçalera. L'articulista Bofill en diu alguna de més sucosa: "La figura de Palol esclafa el model de l'escriptor imperant en la nostra tribu: s'ha acabat el model de l'escriptor trepa, que sempre surt a la foto, que va mal vivint, espicossant subvenció d'aquí i col.laboració d'allà, omnipresent en els mitjans de comunicació i que tot just arriba per escriure un poemet o una col.lecció de gràcies que en diuen llibre de contes." Bona una en diu l'home que posa el dit a l'ull just en un moment que desenes de desenes d'escriptors i escriptores estan omplint instàncies i formularis per espicossar (això del "tites, tites!" el president Pujol ha quallat fort) alguna cosa dels 60.000 euros que hi ha per repartir entre el gremi. Sigui com sigui, l'Hèctor continua burxant: "Prou de deixebles de deixebles de Carner, de gràcia de Tercera Divisió, d'escriptors moderats i continguts com nens de missa, de reculls d'anècdotes ben mudades per amagar que no hi ha res a dir." Doncs, prou. Tampoc no cal enfadar-s'hi. ¿No és just que hi hagi una mica de pietat per la gent que viu a l'atur, els estudiants sense feina i els ciutadans educats en les tesis convergents de l'últim quart de segle i que, a més, té ordinador i impressora a casa i sap que hi ha més de mil cinc-cents premis a l'any? Ni que fóssim una delegació de l'ONCE. Sort que, finalment, l'articulista Bofill fa autoconfessió i profetitza: "Al capdavall no cal amoïnar-se perquè el temps aplanarà tota aquesta brossa de veus secundàries, aquest carnaval de pidolaires literaris, de versos lleugers i de proses insulses, tot això desapareixerà irremisiblement." Sortosament, amic Bofill, sortosament. ¿Com s'ho farien, si no, els milers de nous aspirants a escriptors que apareixeran en el pròxim decenni? Per cert, si les dones de la vida volen un status laboral regulat ¿no n'hi podria haver un per als escriptors de la vida? La jubilació, en casos com els que retrata l'articulista Bofill, és un remei infal.lible. Sempre queden els viatges de l'Inserso i el joc de les botxes.

Vicent Andrés Estellés: 78è aniversari del naixement i 9è aniversari de la mort
En un país d'efemèrides i homenatges, sempre hi ha un lloc per a la sorpresa. La Universitat de València ha col.laborat amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Àmbit territorial del País Valencià) en l'organització d'un recital sota el lema: «Els poetes a Vicent Andrés Estellés». Hi prenen part set poetes valencians, més el conductor de l'acte; dos de gallecs (una poetessa jove i un valencià adoptiu); un de basc i un de català, aquest últim, Francesc Parcerisas, director de la Institució de les Lletres Catalanes (en representació de tots els poetes del Principat que, segons el Qui és Qui de les Lletres Catalanes catalogat i per catalogar deuen superar els 3.000 de llarg (¿però qui millor que el seu director --"pastor del ramat" el va anomenar un dia amb ganes de broma un autor en una columna de diari-- per representar-los a tots?. El trio Sedaví de Jazz s'encarrega de treure la humitat de la Capella de la Sapiència de la Universitat valenciana, al carrer de la Nau. La sorpresa és endevinar la causa de l'efemèride del record al poeta de Burjassot. ¿Algun cinquantenari o centenari? ¿Alguna reedició de la seva obra? ¿Algun assaig que situï l'obra del poeta en el conjunt dels seus contemporanis? No trobant el fil de la qüestió, hom arriba a la conclusió que es commemora el 78è aniversari del seu naixement (Burjassot, 1924) i el 9è aniversari de la seva mort (València, 1993). Un bon avís per posar en guàrdia editors i altres interessats en la figura de Vicent Andrés Estellés: el 2004 toca el 80è aniversari del seu naixement i el 2003 el 10è aniversari de la seva mort. Amb la força de V.A.E. entre la poesia catalana de tots els temps, el ressò de 'Coral Romput' i l'empenta memorable que li va donar Ovidi Montllor amb l'enregistrament doble, ¿no es podria aprofitar la coincidència de les dates de naixement i mort i nomenar Vicent Andrés Estellés poeta oficial del Fòrum de les Cultures BCN 2004? Vet aquí un suggeriment per al lema de les banderoles, extret d'un poema de V.A.E.: «Ho sé tot; ho he vist tot; res no em pot ja sorprendre. Però no puc servir de testimoni, príncep. De tot allò que he vist, de tot allò que sé, m'ha vingut un desig enorme de callar, no sé dir res de res, no puc dir res de res; només sent una enorme vergonya, una vergonya d'home, de cap a peus.» (Del poemari 'Testimoni d'Horaci', XXI).

¿Egipte què, president?: faraons i piràmides, el mite de l'esforç per construir un país
L'escriptor Terenci Moix ha publicat recentment El arpista ciego, el seu últim llibre sobre Egipte. L'autor, a qui la salut li juga últimament males passades, no amaga una vegada més la seva passió per les terres dels faraons i no s'està de dir que no li faria res escapar-s'hi novament un cap de setmana, com si piqués l'ullet als vols xàrter oficials que altres vegades només pensen en Baltasar Porcel, Jordi Savall i Josep Carreras. Per Terenci Moix, Egipte té racons insòlits, plens de màgia i fantasia. L'expedició oficial del president de la Generalitat de Catalunya també ha complert el seu somni, abans del 2003, i ha visitat Egipte. Jordi Pujol, després del viatge llampec BCN-NY-BCN, anada i tornada, amb escala al Prat, via Egipte, amb l'excusa del World Economic Forum on ell mateix admet que no hi ha anat a fer res (ai, el mite de les Torres Bessones!), se les té ara amb la colla dels Ramsès, que sempre són més fàcils de doblegar --mòmies com són-- que la quisca de l'oposició catalana que li busca les puces. El viatge de la comitiva a Egipte corre dos riscos: un, que Jordi Pujol, que és un home culte, llegeixi en ple vol El arpista ciego, de Terenci Moix, i s'empelti de la fal.lera de l'autor d'El dia que va morir Marylin per la sorra del Nil; i dos, que no li agafi a ell la fal.lera parisenca de posar piràmides a tot arreu i no se li ocorri encarregar-ne una col.lecció de diferents mides, com les del Louvre, aquestes amb disseny de Ricard Bofill, és clar!, per acabar d'urbanitzar l'hort de les Glòries, davant el temple del TNC.

Els Premis dels Escriptors Catalans se salten la data del 31 de gener per fer-los públics i deixen de commemorar la mort de l'escriptor Jaume Fuster
Els Premis dels Escriptors Catalans van ser creats el 2001 dins el si de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Unien en un sol veredicte els resultats dels tradicionals Premis de Poesia i de Traducció Poètica, antics Cavall Verd; el Memorial Jaume Fuster per distingir un autor de gènere; els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians; el Premi dels Escriptors Catalans, per votació dels professionals del ram, per distingir un autor en reconeixement de la seva obra i la seva trajectòria [Jesús Moncada va ser el guardonat en la primera edició] i, a partir d'aquest any, el premi Aurora Díaz-Plaja, a un article de divulgació de la literatura infantil i juvenil. El veredicte de tots els premis es feia públic el 31 de gener, data que, d'una manera indirecta, commemorava també l'aniversari de la mort de l'escriptor Jaume Fuster). Només a la segona edició dels remodelats premis, però, la del 2002, la data del 31 de gener ha passat de llarg i els premis no s'han fet públics, per ara, sense cap explicació per part dels seus organitzadors, tot i que alguns autors asseguren que han estat cridats a emetre les votacions del Premi dels Escriptors Catalans i que saben que ja s'han reunit alguns jurats.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |