«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 6 - Abril 2002

¿I si cridessin Alfons X el Savi?
El Fòrum 2004 està de mala sort. Ara que tenia un consell anomenat de "savis", els "savis" en qüestió, en són tant de "savis", que abans que el Fòrum es consumeixi ja tenen altres ofertes i, en part per ètica i en part perquè potser no són tan "savis" i en part perquè deuen tenir por que els surtin els cabells blancs de tant esperar que passi alguna cosa a la seu del Fòrum, comencen a dir que els substitueixin i en busquin uns altres. Vet aquí, doncs, com Vicenç Villatoro, Manuel Castells i Òscar Tusquets, els primers a proposar la seva sortida del consell, es volen treure del damunt les responsabilitats de les exposicions al.legant la incompatibilitat amb els càrrecs que els han caigut al damunt darrerament. El cas és que el Fòrum 2004 no acaba de fer net. Fins ara els consellers "savis" són vuit. Però entre els que en volen sortir i els que no hi volen entrar, la cosa està més magra que l'organització del Sant Sopar on ningú no trobava la dotzena del frare i, al final, un s'hi va asseure de cul i amb cara d'emmurriat. ¿I si el Fòrum demanés un copet de mà als patrons de Castella? ¿No els sobra en un racó o altre un imitador d'Alfons X? No cal que demostri la seva saviesa. Només cal que accepti ser anomenat "savi" i que pensi que només sap que no sap res (del Fòrum 2004, s'entén, és clar).

Olé, Olé i Oléee!
Ja no se'n recordava ningú que el desaparegut portal Olé! és una de les vergonyes de la pretesa planificació i empenta institucional d'internet portada a terme --o més aviat no portada a terme-- pel govern català. Als inicis de l'era internet, el 1996, Josep Antoni Plana Castellví, home d'Unió Democràtica de Catalunya que va estar al capdavant de la Fundació Catalana per a la Recerca, organisme institucional, va cedir a Josep Vallès, empleat de la Fundació, tot el fons d'aquest buscador, creat amb diners públics, per només 200.000 ptes. de l'època (1.200 euros). Sempre s'havia dit, almenys l'aleshores conseller de Presidència, Joaquim Triadú, ho havia justificat així, que el portal havia estat un error d'estratègia política i que va ser millor abandonar-ne la paternitat. Però tres anys després, l'hereu del portal Olé! el va vendre a Telefónica i en va tocar 3.000 milions de pessetes d'un cop (18 milions d'euros), més una propina d'accions de Terra que aquests últims dies estava valorada en 6.500 milions de pessetes (39 milions d'euros). Ara, el fiscal del cas, segons una informació apareguda al diari El País (15.04.02) ha començat a insinuar que els promotors d'Olé! haurien comès delicte fiscal quan van traspassar a societats estrangeres els beneficis de la venda del portal a Telefónica. El cas, que ha estat aturat un any per les taules judicials, ha reviscolat ara, tot i que els partits de l'oposició havien demanat una comissió investigadora per aclarir la transacció, evidentment amb la negativa de CiU i PP a aclarir res. Els imputats en el cas van crear diferents societats: a Luxemburg, la Infosearch Holdings; a Bèlgica, l'Odissea Holdings; i a Suïssa, la Fundación Infantia. El fiscal creu que aquestes societats amaguen la declaració a l'Agència Tributària de l'import per la plusvàlua de la venda d'Olé! i per això imputa altres càrrecs de la Fundació Catalana per a la Recerca, organisme que del 1991 al 1996 va rebre uns 5.500 milions de pessetes del govern català, segons la mateixa informació. Quan el portal Olé! va passar a mans privades, el patronat de l'organisme estava presidit pel conseller Macià Alavedra. Tots els consellers que han vingut darrera (Xavier Trias, Joaquim Triadú i Andreu Mas-Collell) han dit sempre que el procés va ser legal, tot i la seva venda a preu de saldo a Josep Vallès, un personatge que, durant un temps, era posat al pòdium com l'empresari model, modern i estratega d'internet. ¿Quants portals en català s'haurien pogut crear amb els 3.500 milions de pessetes en què es van convertir les 200.000 pessetones invertides per Josep Vallès amb una bona visió de futur dels polítics de torn? I és que la febre d'or no és sempre com la pinta Narcís Oller. A vegades dóna sorpreses i, en un atac de primitivisme, es converteix en l'autèntica gallina dels ous d'or o en el conte de la lletera, ni que la llet es torni agra.

L'AELC no és l'AECL
¿Tants anys fent combinacions amb les matrícules de cotxes i encara no n'hem après? Una nota de correcció d'una notícia donada al diari Avui deia fa uns dies això: "La secció de crítica literària de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va demanar l'opinió al centenar aproximat de socis que la conformen i va proposar una llista de llibres perquè treballés el jurat dels Premios Nacionales de la Crítica 2001, que en literatura catalana han estat per al novel.lista Julià de Jòdar i el poeta Lluís Solà. L'Associació Espanyola de Crítics Literaris (AECL) és la que atorga els premis, però no és l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que va proposar la llista al jurat, tal com publicàvem ahir en aquestes pàgines." ¿D'acord? El pitjor és descobrir que no només neix un escriptor cada dos dies en català sinó que, reincidents com som, segons el cens de l'AELC, un centenar d'ells, és a dir gairebé un cada tres dies, s'erigeix en crític literari. ¿I en quin suplement, revista especialitzada, mitjà de comunicació o pamflet publiquen la seva crítica, si no és preguntar molt?

Allà sota una penya... nuet, nuet
Sembla que el teatre català hagi passat de la passió per la càmera negra a la càmera a pèl. Aquesta última temporada, tots els directors s'han posat d'acord a fer mostrar les intimitats de les intèrprets i els intèrprets al respectable. En poc temps, aquesta temporada, les escenes a pèl s'han succeït una darrera de l'altra. Va començar l'Espai Escènic Joan Brossa amb una peça de Palau i Fabre, 'La confessió o l'esca del pecat', amb el nu de l'actriu que al mateix Joan Brossa li hauria encantat. El Teatre Fabià Puigserver es va inaugurar amb l'obra 'Suzuki I i II', d'Alexei Xipenko, on tots els actors, després de parlar poc, feien un estriptís amb l'excusa d'una dutxa en ple escenari. A la sala Versus Teatre, amb 'Una altra Lolita', l'actriu fa un nu sense concessions. Al Lliure de Gràcia, a 'Cara de foc', la jove parella protagonista no s'escapa d'una ventilada. Al Teatre Nacional de Catalunya, l'obra 'Refugiats' té també una escena de parella com Déu els ha portat al món. A l'Espai Lliure de Montjuïc, els intèrprets de Pasolini fan un intercanvi de vestuari que els deixa igualment a pèl... I tot això en ple Any Verdaguer on, valga'ns el mossèn!, sembla que els recitals de poemes en homenatge a l'autor de L'Atlàntida no preveuen posar-se al dia, escènicament parlant. ¿Tant de nu a l'escenari no detecta una crisi de taquilla? ¿No deu ser que si baixen els ingressos, es retalla el vestuari? ¿Haurà de buscar el teatre català un espònsor que representi una marca de moda per què passi l'era del nu?

La Intervenció General del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya confirma que obrirà una auditoria en el si de l'AELC
Dos dies esprés que l'assemblea ordinària anual de socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hagués estat qualificada per l'exsecretari de l'entitat, Andreu Sotorra, com a "il.legal i antiestatutària", per la falta de quòrum exigit en els estatuts, la premsa ha tret a la llum pública la confirmació que la Intervenció General del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya havia inclòs en el Pla Especial de Control d'aquest any l'AELC, en el si de la qual, obriria una auditoria, responent a la petició feta el mes de febrer pel mateix exsecretari, per desmentir unes afirmacions que el president de l'AELC havia fet en l'anterior assemblea extraordinària sobre unes presumptes "percepcions econòmiques irregulars", afirmacions que consten en l'acta d'aquella assemblea que va ser distribuïda a tots els associats, redactada i signada exclusivament pel mateix president, sense haver estat aprovada. Aquest és un incident més en el rosari de fets que s'han produït en els últims mesos en els òrgans de govern de l'AELC, alguns dels quals s'han recollit en diversos comentaris d'aquest Fòrum. Hi afegim ara un
reportatge publicat a la revista digital «Bit de cultura», que inclou també un recull de premsa sobre la decisió de la Intervenció General, i que mostra amb profusió de detall com van succeir els esdeveniments del 3 d'abril, en la polèmica assemblea ordinària, que va abandonar l'exsecretari fent constar el seu rebuig a participar en una assemblea "il.legal i antiestatutària", decidida a mà alçada per la minoria present, tot i que un advocat demanat per l'actual Junta de l'AELC i que ocupava un dels llocs de la mesa va advertir i confirmar que l'observació de l'exsecretari en relació al quòrum imprescindible era correcta.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |