«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 8 - Juny 2002

Subvencions virtuals
La polèmica sobre el col.lectiu E-cristians, que presideix l'exconseller i regidor convergent Josep Miró Ardèvol s'ha tornat a reobrir. Si l'any passat, el Departament de Presidència de la Generalitat va subvencionar E-cristians per la seva pàgina web amb cinc milions de pessetes, cosa que va provocar el malestar d'altres col.lectius cristians i també la dels diversos grups parlamentaris de l'oposició, aquest any Presidència no només no ha revisat aquesta subvenció i la seva finalitat sinó que l'ha multiplicada per quatre. Així, doncs, segons una informació publicada pel diari El Mundo, E-cristians rebrà durant el 2002 la subvenció de 120.000 euros (uns 20 milions de pessetes). Aquesta quantitat és el doble, per posar un exemple, del que reben els escriptors catalans, el triple del que reben els escriptors i simpatitzants del Centre Català del PEN Club, o cinc vegades més del que reben els escriptors d'expressió castellana a Catalunya. Aquests ajuts surten del mateix Govern, tot i que del Departament de Cultura. La llista podria continuar i no s'acabaria mai. ¿Per què E-cristians gaudeix d'aquest privilegi? L'objectiu d'aquest any és "contribuir al finançament del Projecte Gaudí". L'any passat, es tractava de promoure la presència de la concepció cristiana a l'espai públic". E-cristians, com tantes pàgines web en l'Any Internacional Gaudí, ha fet una pàgina especial de l'arquitecte i n'ha remarcat la seva pretesa faceta cristiana. Ho defineix així: "Antoni Gaudí,un arquitecte genial i molt reconegut a tot el món, va ser un home de fe que va practicar les virtuts cristianes. Les tres teologals: Caritat, Fe i Esperança; i les quatre morals: Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança. El procés de beatificació té molt a veure amb la seva vida, plena d'inquietuds basades en l'amor als altres". Beatificar Gaudí és com voler aconseguir un premi Nobel. Ja fa temps, una comissió d'autors va comprometre el Departament de Cultura en l'objectiu de reforçar la candidatura per un Premi Nobel. En cap moment, el projecte ha tingut seguiment ni resultats i, molt menys, en cap moment ha gaudit d'una subvenció com la que ara Presidència atorga a E-cristians per un projecte virtual de beatificació gaudiniana. El secretari general de la Presidència, el poeta Carles Duarte, també vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ha justificat la subvenció de 120.000 euros al col.lectiu d'E-cristians perquè, segons ell, "està connectat amb l'església oficial, amb una bona relació amb l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles". Com que el col.lectiu de Miró i Ardèvol ha expressat obertament la seva animadversió envers els col.lectius homosexuals, entre altres, Carles Duarte diu que el Govern català també subvenciona el Casal Lambda. El cas és que, sigui quin sigui el criteri, 120.000 euros per una pàgina web és una xifra que per molt que es justifiqui sobrepassa qualsevol pressupost per un projecte virtual. Si Gaudí acaba sent beat, serà un dels beats més cars del país.

El nord-est d'Espanya
Sembla que les missions governamentals, culturals i de tota mena portades a terme pels representats catalans durant els últims anys arreu del món no acaben de quallar en la definició i ubicació del territori. La CNN, amb motiu del greu accident de l'helicòpter de reconeixement elèctric estavellat al Pallars Jussà el 14 de juny (2002) donava la notícia amb aquesta definició geogràfica: «Spanish Helicopter Crasch Kills 8. A helicopter carrying maintenance workers and civil servants crashed Friday in northern Spain, killing all eight people on board». ¿On és el nord-est d'Espanya? ¿Quin país hi deu haver? En aquest sentit, quan els mitjans estrangers han de parlar, per exemple, del País Basc, ho tenen més clar. Potser quan els líders aspirants a governar el país fan viatges oficials a llocs tan espectaculars com Cuba, farien bé de portar un mapa, a més de camises d'estiu, per situar d'on vénen. Per cert, parlant del viatge a Cuba i del lleig que Fidel Castro va fer a Artur Mas, ¿no haurien anat les coses d'una altra manera si s'haguessin emportat de viatge els components de La Cubana? De segur que Fidel Castro, vigilant que ningú no se li escapa de casa i renegui de l'illa, no hauria falta a la cita només per veure qui era «la cubana» que li havia fet el salt.

Miquel Martí i Pol... 54!... bingo!
Mentre Miquel Martí i Pol, el dilluns, 10 de juny (2002) era a l'escenari del Palau de la Música Catalana enmig de l'esplet de Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, esperant que guardonessin el nouvingut a la colla, Josep Maria Espinàs, a Mataró, a la llibreria Robafaves, els organitzadors del premi de poesia Laurelà Mela (12.000 euros) feien un joc de mans amb una urna plena de números corresponents als 184 originals presentats al premi. El jurat, bons nois ells i eterns lectors d'originals a aspirants a premis (Carles Duarte, David Castillo, Eva Rumí i família Suriñach --Dylan i Emili) van preparar una nota definitòria de l'original guanyador que es mereix tot un premi de consolació per als seus redactors: «L'obra es premia per la seva qualitat literària que fuig dels tòpics habituals d'altres poemaris. Per la seva lírica concisa i suggestiva amb imatges senzilles que evoquen metàfores definides sense cap elaboració artificial ni caient en catastrofismes personals malgrat que, en cap moment, perdona res ni s'ho perdona a si mateix.» L'endevinalla estava servida. ¿Qui és? Un notari va remenar les paperetes i va treure la número 54 que identificava el poemari 'Després de tot'. Silenci i sorpresa: "El guanyador és... Miquel Martí i Pol!" Sí, senyors, d'això se'n diu saber-ne un niu, follar-lo i trobar-hi l'ocell. Per reblar la jugada, el premi comptarà amb la presència del president Jordi Pujol en l'acte de lliurament que aprofitarà la Festa Major de Mataró, tal com toca. El secretari general de la Presidència, membre del jurat, ja ha confirmat aquest magnífic esdeveniment per al futur de la poesia catalana i de les lletres catalanes en general. Ningú no ha confirmat si els del Laureà Mela, però, pensen finançar la construcció d'un gegant saurí buscador de poetes en honor als jurats que on posen el vers posen la bala. Més que els organitzadors, que no sabien que el poeta de Roda de Ter s'hi hagués presentat.

¿I la vella xiruca... en quin lloc de l'índex és?
Es dol, el filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Solà, en un article al diari Avui, que l'últim volum de la magna obra de Joan Coromines apareix sense un índex complet que permeti una recerca eficaç i científica. Diu en Solà (Avui, 3.06.02): "(...) Però no podria deixar d'expressar una queixa, una pena profunda: s'ha perdut una gran ocasió, potser irrecuperable, de fer els grans índexs que l'obra de Coromines es mereix i reclama urgentment. En efecte, aquest volum recull exclusivament les paraules catalanes i abandona molta altra informació de primeríssima importància: els fenòmens fonètics i morfològics, els noms dels autors de textos o d'estudis, les paraules d'altres llengües i fins i tot (això sí que és imperdonable, sense cap mena d'excusa ni pal.liatiu) els innombrables topònims que l'obra conté. De manera, senyors, que, fets i publicats anteriorment els índexs de l'Onomasticon Cataloniae, ara resulta que no tenim ni tan sols els índexs de l'Onomasticon, perquè hi falta tota la informació d'aquest altre diccionari. Un veritable desastre. Una mostra de la irresponsabilitat que són molts projectes mal calculats, o millor dit moltes obres pagades per entitats públiques i que no tenen un veritable projecte al darrere. Només em queda esperar que tot això es doni a conèixer, qui sap, més endavant; però no veig com ni quan." Realment, és una llàstima: ¿on trobarem ara la meravellosa definició de la xiruca que en Coromines va fer, segur que en un moment de repòs, de les seves caminades dels dilluns al Pedraforca?

Com menys serem més menjarem
Els anys Gaudí i Verdaguer han eclipsat el quart de segle (tal com l'anomenen els seus responsables) de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'eclipsi és tan gran que el programa d'activitats del 2002 d'aquest col.lectiu es basa gairebé tot en la commemoració de l'efemèride. Es fan tres sopars: un a Barcelona, un a València i un altre a Palma. Potser perquè això de la unitat del català no és tan clar a l'hora del menú. El cas és que el vint-i-cinquè aniversari, multiplicat per tres, es transforma en gairebé 75è aniversari! Els responsables dels tecs no diuen, però, que només fa cinc anys l'AELC va commemorar el vintè aniversari (aleshores l'acte central va ser al Palau de la Generalitat, lloc on un il.lustre i entranyable autor com Pere Quart --el primer a reivindicar un sindicat per als escriptors a l'època de la República--, no va voler ser ni a l'hora de la capella mortuòria). És a dir, que si l'AELC va a aquest ritme de celebracions, al 2007, li tocarà celebrar el trentè aniversari, lògicament sense dir ni piu que al 2002 van commemorar el que feia vint-i-cinc. A l'hora dels plats a taula, la ignorància o la falta de transparència informativa és una mesura de prudència, sobretot de cara a les institucions que atorguen subvencions "per a la promoció i difusió dels escriptors i les escriptores". Fa uns dies, Miquel de Palol deia en un article d'opinió al diari El Mundo (04.06.02) que el país tenia dues associacions escriptorils més o menys reconegudes (l'AELC i l'ACEC), però s'exclamava que per formar-ne part només s'exigien dos llibres publicats i això propiciava un gremi poc professional. Tot i la seva orientació, Miquel de Palol es va errar. En realitat només cal haver publicat un llibre per entrar a formar part de la colla. Pitjor, doncs, de com ho pintava ell. És el 'Qui és Qui de les Lletres Catalanes' que, a partir de la segona etapa (edició virtual), que només té en compte els autors amb dos llibres publicats. Qui sap, però, si, de cara a tants sopars, per reservar el tiquet del tec s'exigirà haver publicat l'Obra Completa, amb la qual cosa, com menys seran més menjaran.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |