«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 9 - Juliol 2002

Euros a quatre pessetes
A punt de les vacances parlamentàries, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha avisat: "Vigilarem ral a ral el que toqui en Mas". Mentre el conseller en cap Artur Mas era de missió per la Costa d'Ivori, la premsa, acalorada, ha tret la notícia amb titulars cridaners: "Presidència [és a dir, el departament del conseller Mas] ha desviat a publicitat 22 milions d'euros destinats a escoles i ONG"; "El PSC acusa Mas de desviar 52 milions per promocionar-se"; i altres de similars que han omplert paper escrit, suport digital, ones hertzianes i pantalles televisives. Gairebé com en un país normalitzat. Artur Mas, investit de reitó africà, segons testimoni de les càmeres a la Costa d'Ivori [
vegeu article d'opinió «¿Vocació de Massagran?»], ha respost contradient el que havien dit Duran i Lleida i Marc Puig, secretari general, un, i director general de Difusió, l'altre. Mentre ells admetien un transvassament de diners perquè la llei ho permet, Artur Mas deia que el seu departament havia assumit competències d'Ensenyament i Governació. I embolica que fa fort. ¿Però què es pot dir dins d'un vestit de coloraines africanes amb corona de reietó? Segons la denúncia del PSC, el govern català va reduir en 45 milionos d'euros el pressupost del Departament d'Ensenyament i 16 del Departament de Governació per transferir-los després a Presidència. Pel que fa a Ensenyament, les partides afectades són les d'inversió en centres educatius i l'adquisició d'equips informàtics, cosa que fa difícil relacionar el canvi de competències al qual al.ludeix el conseller en cap. Pel que fa a Governació, les suvencions de les organitzacions no governamentals i els projectes de cooperació amb el tercer món es van veure retallades en un 80%. Amb tot això, el Departament de Presidència va poder disposar durant el primer trimestre del 2002 de 52 milions d'euros addicionls per a publicitat i protocol, i 17'5 milions per a subvencions. Aquestes dades han estat extretes de l'estat de comptes que trimestralment es presenta al Parlament de Catalunya. La notícia té relació amb una altra apareguda també el mateix dia en aquest Fòrum, dins la pàgina de la «Plataforma Per Una Aelc Com Cal», sobre unes partides de publicitat del Departament de Presidència transferides a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), en concepte de la pàgina d'internet, i amb una coincidència de càrrecs en una mateixa persona, el secretari general de la Presidència que és a la vegada el vicepresident de l'AELC. També l'afer de la subvenció al portal d'internet «E-cristians», liderat per l'exconseller i exregidor Josep Miró Ardèvol, entraria en la mateixa denúncia feta pública pel PSC.

Passi, passi, que veurà el piset!
Un article del diari Avui ha trencat la rutina soporífera de l'estiu (amanida amb "Perejil") amb un reportatge d'investigació [Ada Castells, 18.07.02] que fins ara només crèiem possible en alguna urbs dels EUA o, a tot estirar, en alguna ciutat civilitzada de centreuropa. Res d'això. En ple centre expansiu de BCN, a tocar del Restaurant Set Portes i la refeta Llotja, a la vora de l'edifici de Correus, amb la sentor de les restes del Born i l'efluvi del Fossar de les Moreres, a la vora de la novaiorquesa Via Laietana, davant de l'avantguarda amb l'escultura Barcelona Head, de Roy Lichstentein, amb vistes al frustrat i remodelat Moll de la Fusta i encara mirant el port nàutic i els antics magatzems del Museu d'Història de Catalunya, una empresa immobiliària, que té com a director del projecte Mario Sans, ha remodelat sis apartaments dedicats a escriptors relacionats amb BCN. I la més bona ve ara: n'hi diuen La Casa de les Lletres! Ves per on, ara que els responsables de les diverses associacions lletraferides, com diu aquell, s'han oblidat del reivindicat projecte de la Casa de l'Escriptor --¿per què si ells ja van tirant de la rifeta convergent?--, acomodats amb l'arranjament institucional a les golfes del Palau Sabassona on hi ha l'Ateneu Barcelonès, surt un promotor privar i en fa una de sonada que no es conforma a passar la mà per la cara dels "savis de les escriptures" reunits sempre entre somnis a la capsa de vidre de Santa Mònica, sinó que, al damunt, els raspalla el nom. Amb el permís no demanat de l'autora del reportatge, «Els Quatre Gats», admiradors seus, es complauen a reproduir-ne els fragments més il.lustratius:

«[...] Estem parlant d'apartaments literaris perquè ara resulta que el més in de Barcelona, el no va más, que diuen, és viure a l'apartament Josep Pla o al Mercè Rodoreda, que és uns pisos més amunt. L'invent és de l'empresa Cru, que va veure que hi havia un buit en el mercat i ha rehabilitat sis pisets de 60 a 95 metres quadrats perquè els executius, els fills de, els professionals i els rics en general els puguin llogar d'un a nou mesos. Són en un edifici del segle XIX amb esgrafiats catalogats que han batejat amb el nom de La Casa de les Lletres, al costat de Correus, i els més baratets costen 1.454 euros (250.000 ptes.) al mes, amb servei de neteja i literatura inclosa. Què vol dir servei de literatura? Per exemple, les escales del dúplex Josep Pla estan estampades amb una de les seves dèries; l'apartament Rodoreda està decorat amb una frase sobre el terrat; al de Jaime Gil hi ha versos que ennobleixen les parets; i al de Brossa, les lletres del sostre es projecten amb la llum del dia en diversos llocs del miniapartament que té dues oliveres a la terrassa. Tot és de molt bon gust, diguéssim, i tal com estan les coses també destacarem que no s'ha bandejat el català. [...] A banda de la decoració literària, els apartaments contenen dues de les obres dels autors en versió original i traduïda per donar-los a conèixer entre els seus inquilins [...]. Sembla, però, que l'executiu del pis Josep Pla desconeix que té un dels seus llibres. Ens assegura que mai no l'ha pogut llegir encara que l'ha buscat per les llibreries de Barcelona. ¿Potser hauria de mirar dins dels armaris de l'apartament? Si no el troba, sempre pot llegir un fragment del Quadern gris a les escales del dúplex, sense moure's del sofà, pel mòdic preu de 2.704 euros. Per dir-ho clar: 450.000 ptes. Segur que mai la frase d'un escriptor no havia estat tan ben pagada i tan ben impresa, amb perdó de Destino. I ves, què hem de fer? Són meravelles d'aquesta Barcelona que, com és sabut, cada cop és més bona, si la bossa sona, esclar.»


¿Un succedani de la Institució de les Lletres Catalanes?
El període estiuenc no atura les notícies no fetes públiques ni els comentaris al voltant de les notícies no fetes públiques. A mitjan juliol, una tramesa de correus electrònics d'un reconegut activista literari anunciava el fitxatge del poeta i exeditor Àlex Susanna com a responsable de l'àrea de Cultura del nou Institut Ramon Llull, dirigit per Joan Maria Pujals [l'últim dia de juliol, la notícia es confirmava oficialment i afegia els nomenaments d'Esther Franquesa, exdirectora del Termcat, com a directora de l'àrea de Llengua, i Enric Canals, exdirector general de Difusió al Palau Robert, com a director de l'àrea virtual]. Quan l'exconseller d'Ensenyament i exconseller de Cultura va promoure canvis en el si de la Institució de les Lletres Catalanes, el nom del poeta Àlex Susanna ja va sonar com a director d'aquest organisme, abans de ser nomenat Francesc Parcerisas, aleshores president accidental de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i d'haver-ho intentat amb tres o quatre candidats més que hi van renunciar per interessos econòmics, entre els quals, s'hi comptava un(a) aleshores alt càrrec de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Finalment, amb el retorn de Joan Maria Pujals a un organisme com l'Institut Ramon Llull amb un pressupost quatre vegades més elevat que la Institució de les Lletres Catalanes, ha recuperat el poeta Àlex Susanna per a la missió internacional que el Ramon Llull ha de tenir com hauria hagut de tenir fins ara la mateixa Institució de les Lletres Catalanes. Heus aquí el text del correu electrònic que ha escampat la notícia:

«Benvolguts,
»El folklore de la nostra política cultural és immensament ric i no deixa de sorprendre'ns. per si no havíem xalat prou amb el nomenament de Joan Maria Pujals com a director de l'Institut Ramon Llull, ara ens sorprenen encara més amb el nom del nou cap de l'àrea de Literatura: n'Àlex Susanna. El virus Gelida s'estén, un cop més, i l'esperança que l'Institut Ramon Llull sigui res interessant s'esvaeix. I això tenint com tenim una política cultural dedicada a la literatura insuficent, gens clara i carrinclona. Però és clar, ho entenem: és més fàcil disctutir sobre Carner i continuar cobrant d'ells cada més que no pas dir que ja n'hi ha prou, que no hem fet res per ser tractats com babaus de tercera.
»Amics, tant sols us volia fer partíceps de la joiosa notícia. Si aneu de vacances, mireu de perdre el Bitllet de tornada.
»e.e
(crispat de nou)»


Un CAT de 120 milions d'euros
D'aquí al 2004, el nou portal d'internet per facilitar la relació entre el ciutadà i les administracions haurà costat a la butxaca pública 120 milions d'euros (uns 20.000 milions de pessetes). La cosa va tan a l'engròs que les invitacions de l'acte de presentació semblaven, segons alguns receptors que les van rebre, un "lot de Nadal" amb capsa i tot. El pitjor, però, és que el portal «cat365» s'ha posat en xarxa de pressa i corrents, amb només una trentena de serveis operatius i, qui no té un equip potencial, és a dir la gran majoria d'internautes del país, se les veu ben morades per connectar-hi. Portals d'aquesta mena n'han nascut almenys un parell més les últimes setmanes. També el de «telenoticies.com» i el de «catalunyainformacio» de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió pateixen del mateix mal. Al costat de la il.luminació d'alguns dissenyadors de portals d'internet (ara ja ha passat la febre del flash, sembla!) hi ha una evident falta de criteri bàsic: ¿qui, què, quan, com, on i per què faran servir aquest portal? s'hauria de preguntar el proveïdor. Davant d'inversions, però, com els 120 milions d'euros del «cat365» no és estrany que l'empresa escollida (en els projectes institucionals sempre hi ha una empresa escollida al darrera) es folri, malgrat que, perquè no li tirin els plats pel cap (o els mòdems en aquest cas) es justifiqui dient que els polítics l'han capitalitzat i que han sortit massa d'hora i que la cosa necessita rodatge. ¿Quants projectes han tingut un pressupost de 20.000 milions de pessetes en l'última dècada? Repassem els més qüestionats: Teatre Nacional de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure de Montjuïc... Cap d'ells hi ha arribat... Onze milions, quinze milions, cinc milions de pessetes respectivament, cèntim més cèntim menys. I encara una pregunta: ¿Si aquests 20.000 milions de pessetes del portal «edu365» són per a una empresa de tercers, vol dir que l'administració no amortitzarà per enlloc aquesta inversió perquè, per descomptat, ni pensa moure de lloc un funcionari ni el pensa despatxar. I menys ara que hi ha la reforma de l'atur que hi ha.

Músic pagat no fa bon so
Algú es va treure de la màniga un recurs que, en qualsevol època i circumstància, amaga una falta d'estratègia i de compliment del que la llei i el sentit comú haurien de cobrir. Es tracta de l'anunciada "prima" als professors universitaris perquè utilitzin el català en les seves classes. La polèmica no va trigar gaire a desfermar-se: universitats, grups de professors i individus van començar a protestar. Al marge de la discussió de la Llei de Universitats, hi ha un fet de fons: si el cinema en català se subvenciona, el llibre en català se subvenciona, l'administració i la difusió de les grans empreses en català se subvenciona, el Yahoo en català se subvenciona, la premsa en català se subvenciona i, qui sap, potser també la companyia de Neteja BCNeta de l'Ajuntament de Barcelona --¿parenta d'un portal d'internet anomenat BCN.net potser?-- se subvenciona?, ¿quin mal hi ha a subvencionar també els professors d'universitat que facin les classes en català? Però qui es va fer la reflexió devia estar mirant una situació social i cultural pròpia de la colla mítica del milió i mig que mai no ha existit del clam del Passeig de Gràcia de «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia». Quan usar el català es va començar a "gratificar" per les primeres institucions es va trencar el tel de voluntarisme i d'opció personal de milers de catalans que havien resistit més de quaranta anys sense perdre la llengua. Quan "vendre" en català es va gratificar, es va enganyar de rebot aquells que, amb tenacitat i amb el perill de ser mal vistos, havien retolat per iniciativa personal els seus negocis amb Cal, Can i altres possibilitats de parlar en català enganyant el règim. Sota el signe de la pretesa normalització la no normalització s'ha fet gairebé eterna. I voler "gratificar" el 2002 els professors d'universitat, un quart de segle després del clam del milió i mig, és voler solidificar la comoditat, el vici i la falta de responsabilitat dels professionals de l'ensenyament. ¿I quan un govern decideixi deixar de gratificar l'ús del català, què passarà? Doncs passarà el mateix que ha passat amb el cinema en català, per exemple, que ha acabat sent un producte de doblatge, però no de creació autòctona, amb honorables excepcions com les de Ventura Pons, malgrat la seva "boutade" d'haver fet l'última en anglès. Un gest, però, de la llibertat d'acció del qui sap què vol, al marge de les "gratificacions" oficials.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |