«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 20 - Juny 2003

Mediàtics maniàtics
Sembla que, quan es parla de promoció de llibres a la televisió, si els responsables dels programes no s'autojustifiquen dient que no (repetim, NO) parlaran dels autors mediàtics, no estan contents. Lluís Cuevas, el director del nou programa 'Alexandria', un espai de mitja horeta i escaig menys publicitat, de nit d'estiu (de moment), i al canal 33 (¿quants espectadors deu tenir el canal 33?) i un programa que tapa la boca als que demanaven un espai de llibres a la televisió catalana perquè callin per sempre, ha avançat que si bé hi trauran el nas personatges populars (empresaris, futbolistes, actors...) per recomanar els seus llibres, el programa no parlarà dels llibres dels "autors mediàtics". Afirmació arriscada perquè primer caldria establir què s'entén per autor "mediàtic" i autor "no mediàtic". Per exemple, és evident que quan es parla d'autors mediàtics en català tothom pensa en Andreu Buenafuente (dentetes, dentetes!). Però, ¿en són de mediàtics d'altres que segurament que no faltaran a la programació d'Alexandria? Per exemple: ¿és mediàtica Maria de la Pau Janer...? ¿És mediàtic Baltasar Porcel...? ¿És mediàtic Quim Monzó...? ¿És mediàtic Sergi Pàmies...? La pregunta ve a tomb perquè aquests quatre autors, i alguns altres, són veus, cares i disquets durs coneguts en programes de ràdio, magazines, diaris i altres espais mediàtics de màxima audiència... Però com que, en qüestió de caixa no fan tanta faixa com Andreu Buenafuente, potser no entren en el mínim exigible per ser considerats autors "mediàtics". El problema potser rau en el fet de parlar d'un programa de llibres en comptes, una vegada més, d'un programa de literatura. No cal explicar per enèsima vegada que una cosa són els llibres i una altra la literatura. Vet aquí que un representant de la Direcció General de Política Lingüística, Quim Manyós, va afirmar en un seminari de traductors de doblatge fet aquest maig a Vilanova i la Geltrú, amb el beneplàcit de la Institució de les Lletres Catalanes, que el llenguatge del programa El Terrat era de baix nivell. Afirmació també arriscada tenint en compte que TV3 ha emès aquesta temporada sis hores de la telesèrie 'La Mari' on el llenguatge, potser més estàndard, es va mantenir en un 90% en la llengua pròpia dels personatges immigrats, és a dir, el castellà en variant andalusa. En poc temps, dues opinions de representants d'organismes públics, i que accepten, contracten i paguen la productora El Terrat, fins i tot per a campanyes de publicitat institucionals, es queixen de la llengua d'Andreu Buenafuente i el seu equip, sense consultar els superiors de l'administració que representen i que són els qui mantenen aquest "perseguit" autor "mediàtic" que s'ha fet escoltar per milers de castellanoparlants i catalanoparlants a la vegada, si fa no fa com passa al carrer, en primeres quotes d'audiència. Qui sap si per aquest desori intel.lectual al voltant de la llengua i la literatura, el delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya, Sebastià Alzamora, ha decidit penjar els hàbits i anar-se'n amb el ferri de la Baleària a can Moll on té feina llarga a aixecar col.leccions editorials amb un impacte "mediàtic" sota zero. I un altre, el director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca, ha fet un llibre per encàrrec de Lunwerg sobre les Places de Catalunya per demostrar potser que autors "no mediàtics" poden acabar sent autèntics "maniàtics". Al Palau del Llibre toquen a córrer. Pla i català.

Vil.la Joana
Tant que "ens" havia unit Jacint Verdaguer, heus aquí que a quatre dies de la seva clausura oficial (el de l'efemèride del 101 aniversari), els dos principals promotors del programa d'activitats que s'ha dut a terme en un any (i mig de propina), la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de BCN, han presentat balanços per separat. Quan la Generalitat ja havia anunciat i convidat els prohoms de la cultura a Palau per escoltar "de bell nou" el comissari de l'Any Verdaguer fent balanç, uns recitadors "de bell nou" picant ferro sobre més poemes del 'Canigó', i el parlament de cloenda, "de bell nou", del president de la Generalitat, a la Rambla, al Palau de la Virreina, el regidor de Cultura en funcions per pocs dies de l'Ajuntament sense carta municipal ("de bell nou") feia balanç pel seu compte. Però ningú no s'ha enfadat. Ben al contrari, l'alcalde de Folgueroles fins i tot s'ha animat a proposar "de bell nou" que fins i tot ell podria passar comptes, si volgués, de com ha anat l'Any. I el director general de Promoció Cultural ha corregut a dir que cadascú pot fer "de bell nou" el balanç que vulgui, que ells, "de bell nou" ja faran el seu sumant-ho tot en un. Temps de Fòrums, temps de consensos mal païts. Temps d'eleccions excarritxades de pactes i contrapactes. Mals temps per a Mossèn Cinto, que fa un mutis discret i torna on sempre ha estat: al record i l'oblit. Mentrestant, entre un segon Dilluns de Pasqua Granada i un Corpus de coces amb cireres, a Vil.la Joana faran festa grossa perquè l'Ajuntament de BCN vol, i a la plaça Sant Jaume, en Vilajoana (¿per què caldria enfadar-se si tot queda a la Vila?) somriurà feliç pensant que si Verdaguer hagués viscut en temps d'eleccions del Barça, el poeta s'hi hauria presentat... amb permís del Marquès de Comillas, és clar.

Guadalajara, Guadalajara, Guadalajara...
La televisió catalana ha posat els ulls en la Fira del Llibre de Madrid. I els hi ha posat perquè la concentració del Retiro ja fa uns anys que fa milions d'euros de vendes en llibres. Concepte econòmic, doncs, prioritari. No se sap si entre tants milions, hi tenen pa sucat, no pas amb oli, alguns escriptors catalans. Els editors ja és una altra cosa. Sabut és que la majoria d'editors es mouen per tones de paper imprès i que els seus beneficis, si en tenen, no provenen precisament que la lletra impresa representi una llengua o una altra. Cosa ben diferent del que passa amb els escriptors que si, com pensen els triomfadors imperialistes del nou segle, s'encaparren a escriure en català, poca rosta faran amb l'oli nou del Retiro. Per això, la televisió catalana, dirigida per ara i tant, per un escriptor català, té tanta sensibilitat pels escriptors del seu país i per això, en els seus elogis de la Feria del Libro de Madrid no hi cap cap mena d'anàlisi de cultura pròpia, la que la finança, sinó una informació tan neutra, com el lleixiu, que si et descuides, descoloreix i tot. Però que no pateixin, aviat vindrà Guadalajara, que com la cançó, ja fa dies que es pregona a crits: Guadalajara, Guadalajara, Guadalajara... Vet aquí que l'Institut Ramon Llull ha aconseguit una política d'expansió, treballada a fons de fa dies pel representant cultural de la institució, Àlex Susanna --quines coses té la vida literària: els dos principals socis de l'exeditorial Columna es troben ara fent apostolat a l'Amèrica del Sud on el català hi té, pel que es veu, camp adobat, sobretot, des que l'espanyol hi ha caigut en crisi de fa temps. El cas és que, si el nou cap balear, l'exPrestige Jaume Matas, no ho empastifa, l'Institut Ramon Llull ha fet que la cultura catalana sigui la convidada d'honor de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (ep, de la Guadalajara de Mèxic, recordem-ho!). I per poder-hi fer cap ha hagut d'aprovar un pressupost extraordinari per mitjà del qual el govern de les Illes Balears (en conveni aprovat gairebé la vigília de les eleccions) hi aporta 300.000 euros i el govern català n'hi destina 900.000, és a dir, en total 1.200.000 euros (uns 200 milions de pessetes). La Fira en qüestió es farà del 27 de novembre al 5 de desembre del 2004, just després del Fòrum de les Cultures. L'Institut Ramon Llull hi tindrà prop de 1.500 metres quadrats cosa que diu que permetrà que hi siguin presents autors i editors, que s'hi exhibeixin publicacions, que s'hi facin trobades professionals, que s'hi facin lectures públiques i que fins i tot s'hi signin llibres! Perquè no surti la cosa massa paperera, s'hi faran també actes acadèmics, músicals, teatrals, de difusió del disseny, de cinema i d'arts visuals. I tot, tot, en quinze dies, pel mateix pressupost que té per sobreviure durant un any la Institució de les Lletres Catalanes. Guadalajara, Guadalajara, Guadalajara... ai, Jaliscoooo!

Circulars anteriors