«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 21 - Juliol 2003

Una altra víctima del canvi polític a les Illes somou una branca de l'Institut Ramon Llull
No fa pas gaire que l'Institut Ramon Llull inaugurava la seu a Palma. El relleu del govern de les Illes Balears, ara en mans del PP, s'ha cobrat la segona víctima de l'ensulsiada del pacte d'esquerres. En aquest cas, Pilar Arnau, la filòloga de Vinaròs, que havia treballat darrerament a Munster (Alemanya) i que havia fet d'enllaç en nombroses presentacions a Alemanya de la cultura balear, i que durant l'últim any ha exercit de directora a les Illes de l'Institut Ramon Llull, serà substituïda aquest agost per Miquel Segura, escriptor i periodista, que ha estat nomenat per Francesc Fiol, successor de Damià Pons, al capdavant de la Conselleria d'Educació i Cultura del govern balear. El nou executiu es va a apressar a dir que no trencaria el pacte amb l'Institut Ramon Llull, però no va aclarir quines mesures prendria des de les seves competències. Una de les primeres ha sortit a la llum amb aquesta substitució, sorprenent d'entrada, tenint en compte que Pilar Arnau tenia també la confiança de la resta d'òrgans directius de l'Institut Ramon Llull, entre ells, el director Joan Maria Pujals que ha rebut la comunicació del conseller balear un cop consumada la substitució.

El conseller Vilajoana condiciona l'opcio de seleccions catalanes esportives al nou Estatut
S'acaba una legislatura. Gairebé amb l'aigua al coll. Com els nedadors, waterpolistes i altres especialistes dels Campionats Mundials de Natació. El cas és que els col.lectius habituals han reclamat una vegada més aquest dret i entre els correus electrònics enviats, en van fer arribar un al genèric del conseller de Cultura (i Esports), Jordi Vilajoana. Ell, atesa la dimensió pública del fet, els ha respost també per correu electrònic (per tant, no té cap validesa oficial) i els ha dit, entre altres excuses, que tot i el greu que li sap que no s'hagi pogut avançar més en aquesta reivindicació, té posada la confiança en l'articular del nou (i per ara virtual nou Estatut) que, segons Vilajoana, ha de permetre llicències tan demanades com les de poder tenir representació en organismes internacionals com a nació sense Estat (és a dir, sense Estat propi, perquè d'Estat, malauradament en té, l'espanyol) i, en conseqüència, seleccions esportives catalanes. Queda clar, doncs, cal votar una vegada més, segons Vilajoana, els de sempre, per poder nedar, fer cistella, golejar, correr, saltar, etcètera i etcètera, en català. Com diu el conseller al final del seu correu: "Agraeixo el vostre suport a les seleccions catalanes. És evident que hem fet passes significatives en els darrers anys però és evident també que aquest és un terreny en el qual ens queda camí per recórrer. Atentament, Jordi Vilajoana, Conseller de Cultura. Gràcies. No es mereixen.

L'Espai Mallorca: ¿la primera víctima de l'ensulsiada del pacte d'esquerres a les Illes?
L'Espai Mallorca és a prop del port de BCN. Potser és l'únic que el relaciona amb les Illes. Perquè els objectius de ser un punt d'atractiu, difusor de la cultura --en el sentit més ampli-- de les Balears no han passat de ser un centre desconegut per la gran majoria on es programen actes rutinaris de llibreria els vespres, s'intenta fer-hi música i, de passada, s'hi pot alimentar el ventrell amb una barra de bar. Des de la seva fundació ja ha tingut quatre responsables, anomenats directors, tots ells posats a dit pel Gremi d'Editors de les Balears, però sota la forta influència de Damià Pons, ànima del projecte en la seva etapa de conseller de cultura del govern Balear, gràcies al pacte d'esquerra que en les últimes eleccions ha esmicolat el PP. No han passat gaires setmanes des de l'ensorrada política que l'Espai Mallorca, com si fos una branca més de la polèmica ecotaxa, ha trontollat i podria ser la primera víctima del que el govern del PP provocarà a les institucions de les Illes. L'Espai Mallorca, situat al Raval de BCN, té una subvenció per al 2003, del Consell de Mallorca, de 204.000 euros, i preveu recuperar-ne 68.000 de vendes. En realitat el gestiona el Gremi d'Editors, que és qui rep la subvenció, i té dues persones contractades, a través d'una empresa paral.lela, una de les quals és Amanda Vich, la que fins dimecres, 9 de juliol, era directora, després del pas per la casa de Francesc Llompart, Biel Huguet i Sebastià Alzamora, aquest abans que fos nomenat Director General del Llibre, en l'etapa d'amoretes de les dues Cultures institucionals del Principat i de les Illes, càrrec del qual dimiteix aquest estiu per passar a dirigir literàriament can Moll, diuen. El Gremi d'Editors de les Illes Balears, que presideix l'eivissenc Joan Cerdà, va acordar el 16 de maig, en assemblea general, que si la directora Amanda Vich no feia el que el Gremi volia, el president actués en conseqüència, fins a arribar, si calia, a la destitució. I Joan Cerdà que, casualment, en una altra crisi, la de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de la tardor del 2001, també va ser un dels vocals, posteriorment dimitit, que va promoure el cessament de l'aleshores secretari, ha estat ara l'executor del cessament d'Amanda Vich. Hi ha qui sembla haver nascut amb el destí marcat i a Joan Cerdà li toca aixecar el dit per cessar "rebels". El fet és que, de cara al públic, l'Espai Mallorca ha guanyat credibilitat, promoció i difusió durant l'etapa d'Amanda Vich. Però potser els editors, des de les Illes, no se n'han adonat prou. El cas és que Joan Cerdà, com a president del Gremi, no ha sabut reconduir la situació, a jutjar pel resultat, i ha cessat Amanda Vich per motius de discrepància amb la directora tan fútils com, per exemple, segons ha dit ell mateix a la premsa, no admetre que l'Espai Mallorca estigués tancat a l'hora de dinar ni els mesos d'estiu. Santa raó, la de la directora, que és qui coneix el pa que s'hi dóna! Sembla que el dèficit entre la subvenció i la previsió de vendes ha de ser solucionat miraculosament obrint els migdies i els mesos d'estiu, estratègia potser vàlida per a una gran llibreria situada en un punt estratègic de BCN i amb suficient promoció, però inútil per a un Espai situat en un carrer poc transitat, que coneixen només els "entesos", i que no ha aconseguit ser un focus d'informació (¿cultural?) de les Illes a BCN i, molt menys, de cara als turistes que es puguin interessar per anar-hi d'escapada, ni que sigui a cop de tres hores en ferry. És a dir: hi ha un abisme entre el Palau Robert, Centre d'Informació Turística de Catalunya, i l'Espai Mallorca. Aquest, amb totes les cortines de fum que es vulgui, és la primera víctima de la crisi de l'ensulsiada del pacte d'esquerres a les Illes. I ho demostra el fet que es produeix el cessament de la seva directora per part d'un col.lectiu d'empresaris editorials, amb el mutisme del govern illenc que hi esquitxa (fins ara) més de 200.000 euros a fons perdut i paradoxalment per pagar les despeses de funcionament de l'Espai i les nòmines dels qui en són cessats per tercers que volen manar a distància i sense pagar. Porca misèria!

Un toro serrat i un toro salvat
Sempre s'ha dit que aquest és un país esquizofrènic, en relació a la llengua. Alguna cosa de veritat hi ha en aquesta apreciació perquè la Televisió Catalana, miratge i mirall d'una societat en procés d'extinció, combina gairebé a la mateixa hora en el seu primer canal un programa satíric sobre la llengua a màxima hora d'audiència i, en el seu segon canal, un programa de llibres. Si d'aquest poti poti no se'n diu esquizofrènia caldria buscar-li un nom. A banda que també caldria veure quin país que s'autorespecta permetria a la seva televisió pública un programa satíric sobre la llengua (¿és possible imaginar-lo a Espanya fet pels espanyols, per exemple?) en primera hora d'audiència, i un programa sobre llibres en una hora d'estiu gairebé inhabil, tenint en compte que el que més s'adiu les nits d'estiu és prendre la fresca (¿en Bernard Pivot l'hauria acceptat quan el feia a França, aquesta horari i aquesta estació de vacances?). És clar que el concepte de "país esquizofrènic" sembla que comença a canviar. El que en realitat està provocant esquizofrènia col.lectiva és l'afer dels toros. D'una banda, els "nois picots" del cor de Catalunya van tornar a serrar fa uns dies les potes de ferro de l'últim toro d'Osborne que quedava en el paisatge de Verdaguer. I de l'altra, cinc membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat el govern català, per tres vots a dos, no només a indemnitzar el director teatral Salvador Távora per les pèrdues que li van ocasionar amb la prohibició de la representació de 'Carmen' a la plaça Monumental de BCN, sinó també perquè els jutges consideren que la decisió de la Generalitat de Catalunya és una "cen sura vergonyosa que atempta contra la creativitat". Té banyes la cosa! Pesa més la creativitat que la llei de protecció dels animals. A saber si no és motiu d'alegria saber que, almenys per una vegada, els creadors artístics són protegits per la justícia, feta en gran part per tallar-los les ales quan se'n van de la boca o del pensament. Censura vergonyosa o no, el que és una vergonya és que ara, per "inútils", com s'autoqualifiquen els il.lustres diputats al Parlament, l'afer del toro de Távora s'acabarà fent el cornut --mai més ben dit!-- i pagant el beure! O el toro, que és el mateix.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |