«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 22 - Agost 2003

El Fòrum 2004: paraula prohibida
Heus aquí que en la seva primera reunió, el govern català ha aprovat una aportació de 680.000 euros (uns 114 milions de pessetes) al projecte Trans Mediterraneum Links, una operació cultural venuda com a "iniciativa" de la companyia de La Fura dels Baus que, ves quina casualitat!, pretén divulgar un missatge de pau, respecte pel medi ambient i sostenibilitat (¿sona?). El projecte preveu que durant l'any 2004 (¿sona?) una embarcació de La Fura visiti 50 ciutats del Mediterrani i algunes de l'Atlàntic, on es faran diverses activitats relacionades amb la cultura de la pau, el diàleg la convivència i la sostenibilitat (¿sona?). Entre les actuacions previstes hi ha espectacles teatrals en espais públics, mostres artístiques sobre la cultura i la societat mediterrània, tallers d'experimentació i debats i reflexions sobre l'ús d'espais públics. El projecte té previst visitar les ciutats d'Atenes, Marsella, Barcelona (¿sona?), Lisboa o Tunis. La "iniciativa", insisteix el govern català, és de la Fura dels Baus i compta amb la col.laboració de la Generalitat, l'Institut Europeu de la Mediterrània i la Fundació Mies Van der Rohe. Fa temps que La Fura dels Baus, en col.laboració amb el Fòrum Universal de les Cultures BCN 2004, va anunciar que faria un creuer pel Mediterrani amb motiu del Fòrum i que la seva arribada al port de BCN, prop de l'esplanada marítima del Tiananmen-2 barceloní (exdeupuradora del Besós), seria un dels espectacles o esdeveniments punters del programa del Fòrum. Però en el moment que el govern català, portaveuat pel conseller Puig i semipresidit pel conseller Mas, acorda la pasta corresponent... ni piu del Fòrum! És fàcil imaginar la lectura del cervell dels consellers en qüestió: «Aquest clony (llegeixi's clos) de Fòrum ens costa massa calés... i tot perquè l'ex pugui fer la segona part del llibre "roig" després de publicar la primera part que ja és a punt! ¿I aquests de La Fura no són aquells que van sortir a l'estadi dels Jocs Olímpics? ¿I no podien fer una volta en carro pel Mediterrani com anys enrere en comptes d'un creuer pel Mediterrani? Mutis, companys, no diguem res del Fòrum... que almenys sembli que la "iniciativa" forma part del programa del "futur de Catalunya"... Al cap i a la fi, a l'Artur ja li agrada això de la navegació... Mireu, mireu, quin moreno que tragina en la primera reunió de govern! Ep, és clar que pot ser que estigui una mica torrat de tant de foc! ¿Quants? ¿680.000 euros? ¿I els de l'Esquerra ja ho saben? ¿I el Piqué també? Sort que en Saura, això de la mar també li fa gràcia... I que la majoria dels CiU's, amb l'estiu que han tingut, es pensen que acabem d'aprovar un Programa de Protecció de La Fura proposat, és clar, per l'Espadaler de Medi Ambient... Del Fòrum, ni piu, germans!»

Buscant Petrarca a Farrera
La Universitat de Prada s'ha convertit en una mena d'abocador on cadascú dels que hi ha passat, influït segurament per la inauguració futbolística del president del Barça, ha mirat de veure com la podia dir de ben grossa, convençut que no el sentia ningú o que només el sentien quatre confrares. Un dels que hi ha passat, formant d'una original taula rodona sobre la traducció, ha estat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, el traductor Francesc Parcerisas, que ha deixat anar tan ample que el català té dèficit d'incorporació de traduccions de clàssics. I això, en boca de qui té la paella pel mànec de "subvencionar", com subvenciona cada any, traduccions de llengües estrangeres al català, sona a declaració de compromís. El director de la Institució de les Lletres Catalanes s'ha adonat, després de gairebé vint anys de l'organisme, que una de les grans mancances en el camp de la traducció és aconseguir les versions catalanes dels clàssics de totes les èpoques. Hi troba a faltar, per exemple, Montaigne i Petrarca! I la cosa és dita alegrement mentre el programa anual d'aquest mateix any subvenciona traduccions d'autors convencionals i de moda contemporanis i en rebutja d'altres de clàssics per "poc viables" editorialment! Davant el dilema, Parcerisas pensa que, amb el car i arriscat que és alimentar una editorial, el millor seria fer (sic) "una mena d'editorial nacional". Però, elemental, ell mateix s'autocensura dient: "Seria una competència deslleial cap a les editorials". Però el director de la Institució de les Lletres Catalanes, a Prada, no n'ha tingut prou aquest estiu amb això sinó que encara ha afirmat que és "un error voler vendre a fora un llibre que a Catalunya té èxit perquè les tendències literàries de cada país són diferents" (sic). És a dir, que els catalans estem incapacitats per entendre V.S Naipaul, E.M. Forster o John Grisham, entre centenars d'autors estrangers, afortunadament traduïts al català de fa anys. I ho rebla afirmant: "Un autor com Jesús Moncada no encaixa avui en dia a França, en canvi Ramon Llull és un autèntic bestseller editorial arreu del món." (sic) Entre altres disbarats d'estiu, aquests han estat dels més sonats. Ah, per cert, parlant de Jesús Moncada, precisament un estiu, prop del Louvre, a la plaça del Châtelet, en una llibreria importantíssima de París, a l'aparador, hi havia exposats dos volums de l'obra de l'autor de Mequinensa traduïts al francès, naturalment per Gallimard, un segell de garantia i prestigi. Però el director de la Institució de les Lletres Catalanes no deu haver passat últimament per París, prefereix anar dues vegades a l'any al Centre d'Art i Natura de Farrera de Pallars on, des de fa anys, ell mateix organitza, amb el suport dels diners públics, els anomenats Seminaris de Farrera on es reuneixen alguns poquíssims "poetes selectes estrangers" amb alguns altres poquíssims "poetes selectes catalans" triats a dit. Parlen, miren la lluna, fan ninots de neu si neva, i fan focs de camp com autèntics boyscouts de la lletra. Se suposa que aquests sí que s'entenen i ballen sols. Si els voleu veure, del 25 al 28 de setembre. Aquesta vegada toquen els polonesos Ewa Lipska i Maciej Niemiec. Però no ho feu córrer, és un secret d'estat literari! No és tan clar que la guerra freda (almenys la poètica) s'hagi acabat!

Inquietud i bellugadissa al Departament de Cultura per la desaparició del conseller Jordi Vilajoana de les llistes electorals
Mal agost per als alts funcionaris del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que ara ja saben que el conseller Jordi Vilajoana no figura en les llistes electorals de CiU. Tot i que Vilajoana, publicista, és un dels noms de confiança del conseller en cap, Artur Mas, sembla que se li ha acabat d'ocupar escó al Parlament, cosa que vol dir que no només no continuarà com a conseller de Cultura sinó que pot tenir reservada una àrea privada relacionada amb el partit de Mas que es pot estar coent sota les temperatures de carn a la brasa d'aquest estiu. El cas és que la inquietud i el bellugueig ja s'ha començat a notar entre els rengles dels alts càrrecs del Departament. I com que n'hi ha tants, el bellugueig sembla més aviat un formigueig en un niu esparverat. Així com el delegat del llibre, Sebastià Alzamora, ja va anunciar que se n'anava a dirigir l'imperi editorial de can Moll, d'altres no acaben de decidir-se: ni Natàlia Molero, la cap de gabinet i exdirectora de la Filmoteca, ni el director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca, ni altres càrrecs tenen clar cap on tirar. Des de fa mesos, el Departament ha tingut fugues d'alts càrrecs que s'han solucionat amb substitucions jovenívoles, com és el cas del director general de Política Lingüística. Però són canvis fets amb òptica de despatx més que amb òptica política, que és la que manarà des d'ara a Cultura, segons quins siguin els resultats electorals. Artur Mas té una cartera farcida de noms que, ho diu ell mateix, guarda per a responsabilitats de nivell. Alguns d'aquests persoantges han hagut de dimitir dels seus càrrecs atiats pel "foc destructor de l'oposició" que només veu malifetes on no n'hi ha. Al Departament de Cultura, però, la inquietud s'ha transformat en bellugueig. Diuen si algun dels alts càrrecs en procés d'extinció ja s'ha fet el "trobadís" amb Artur Mas per oferir-li la seva disposició i els seus serveis per al que calgui i, sobretot, perquè no es perdi la seva "valuosa experiència". Artur Mas, com una bona oficina de col.locació, rep i arxiva currículums. I els diu que ho tindrà en compte. I nosaltres també.

Circulars anteriors