«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 23 - Setembre 2003

Qui no es consola és perquè no té Consolat
Mentre els diferents sectors culturals de les Illes i el País Valencià s'entretenen a imitar el model del Principat i opten per fer el paper de víctima, davant l'embat dels dirigents del PP, en comptes de ser exigents amb el que els pertoca i valorar fermament el que tenen i el que fan, els dos governs han fet una operació de tenalla, al marge del Principat, i han creat la fundació Consolat del Mar, un organisme que, segons els seus creadors, s'ocuparà de qüestions culturals, com és ara commemoracions i exposicions, diuen, i tot amb la intenció de recuperar els llaços que tenen les que ells anomenen les dues autonomies. ¿Es refereixen al fet que parlen una llengua comuna? ¿O més aviat prefereixen pensar que són germans de sang però amb dos dialectes? ¿O potser els ha agafat per apuntar-se al carro de Jaume I i admetre que si no hagués estat pel rei, poca cosa els hauria quedat en comú? Heus aquí que la fundació del Consolat de Mar tindrà dues seus, una a cada territori, i tot fa suposar que acumularà dinerons d'un govern i de l'altre a cabassos, mentre es van reduint les aportacions migrades a tots aquells sectors que no combreguin amb la seva cultura comuna. Els dos presidents de les Illes i el País Valencià, Jaume Matas i Francisco Camps, han desenterrat en un atac de Maragallisme (de Maragal, com diuen en espanyol) la Corona d'Aragó i no s'han estat de dir que els seus "dos regnes" eren els més avançats d'aquell període històric en les relacions mercantils per mar i que marcaven les pautes del mercadeig marítim de l'època. I això, i només això, és el que convenç els dos cofundadors del Consolat de Mar que s'han establert relacions culturals. És a dir, si hi ha euro (pela, que deien abans) hi ha cultura. Qui no es consola és perquè no vol, ni que no tingui un Consolat ran de mar.

Dent de crític per dent de criticat i ull de criticat per ull de critic
En plena campanya de No a la Guerra, els crítics literaris catalans estan en peu de guerra. Vet aquí la contradicció! Ja fa dies, setmanes, que ara un, ara l'altre, s'estiren els cabells, primer amb petites pessigades i cada vegada amb cops més forts. Com en un duel d'esgrima, primer juguen dos i acaben reben tres. L'última batussada, a les pàgines del diari Avui, l'han protagonitzada, per una banda, D. Sam Abrams [
article sencer], i, per l'altra, Manel Ollé [article sencer]. Tot plegat no té pinta d'acabar-se, per ara i tant. Poca feina!, que dirien al poble. La veritat és que tot fa pensar en aquella dita botiguera que diu "carrers mullats, calaixos eixuts", i que traspassada a l'àmbit literari es podria convertir en: "articles enverinats, butxaques pelades". Ai, si els editors paguessin bé els autors i els crítics poguessin viure de les crítiques... ¿no viuríem tecs de colla més que colla de nates a les galtes? És clar que la violència anomenada de gènere i convertida en odi prové de l'amor. I és que, en el fons, els crítics, de tant que s'abonyeguen, el que fan és estimar-se.

Pensions presidencials sense dret a l'ajut de mínims ni el de viduïtat de Benestar Social
En ple agost, entre focs i calorades, el Consell Executiu del govern català va aprovar per decret el règim estatutari dels que siguin des d'ara expresidents de la Generalitat de Catalunya, és a dir, començant per Jordi Pujol. El decret és la continuació de la llei que es va aprovar el mes d'abril per unanimitat, atenció al detall, per unanimitat, al Parlament. En qüestió de sous i convenis no s'hi val a discrepar! Els expresidents, doncs, tindran dret a rebre el 80% de la retribució mensual que cobraven quan eren presidents durant un temps equivalent a la meitat del seu mandat (a Jordi Pujol li toquen gairebé dotze anys). Ara bé, transcorregut aquest període, quan arribin als 65 anys (Jordi Pujol ja els ha passat), tindran dret a una pensió vitalícia igual al 60% del sou mensual. Diuen que durant el 2001, dades obtingudes per ara, Jordi Pujol va rebre oficialment uns ingressos pel seu càrrec equivalents, només, a 89.808 euros (uns 15 milions de pessetes). Però des d'ara, els expresidents disposaran també de tres llocs de treball al seu servei, una dotació pressupostària per a despeses d'oficina, atencions socials i despeses per al lloguer d'immobles o oficines, a més d'un vehicle amb xofer i els serveis de seguretat corresponents. No cal dir que rebran, sempre, el tracte de "Molt Honorable Senyor". Llàstima que amb tants ingressos, els expresidents, un cop jubilats del càrrec, no es podran acollir als ajuts de les pensions mínimes del govern central, ni, un cop vidus o vídues, al complement de Benestar Social del qual el conseller en cap en fa bandera de campanya davant de 300.000 vidus i vídues catalans, que viuen com poden, després d'haver de pagar milions, els que tenen alguna possessió, per l'impost de successions que crema com una patata calenta a les mans del conseller d'Economia i Finances.

Repatim, Repatam, Repatum!
Amb el retorn a les aules, com diuen a la televisió --i afegeixen que els llibres són cars--, les emissores de ràdio i televisió han reprès la temporada. Una temporada més remoguda que altres i no perquè vinguin eleccions de tota mena sinó perquè els números no surten. Mentre Ona Catalana i Rac1 han raspallat pressupostos, Antena 3 està fent llistes sobre qui acomiada i qui no. I en aquest garbellar la majoria de programacions presentades han omès, o qui n'ha d'informar no ho sap, la pèrdua, transvasament i resituació d'horaris en unes i altres emissores. Per exemple, a la ja sabuda retirada radiofònica de l'equip de Josep Cuní d'Ona Catalana, cal afegir-hi un reguitzell de col.laboradors del seu programa que esperen una trucada. D'entre els comentaristes, només Antoni Puigverd ha fet via cap a Catalunya Ràdio i el programa homònim d'Antoni Bassas. D'entre els crítics, el de televisió Ferran Monegal, ha reaparegut en un programa nocturn de BTV fent crítica, lògicament, de les altres televisions. Per cert, també és a BTV on traurà el cap Lloll Bertran, la Lloll!, i, agafeu-vos!, amb la veu en off del senyor Bassas, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Vaja, que una confraternitat tan gran no es va veure ni a l'hora del canal olímpic! Però hi ha més moguda. Jordi Garcia Soler, un altre comentarista de can Cuní i conductor d'un programa sobre la cançó catalana a Ona Catalana, ha passat els trastos a les ones de Catalunya Cultura, també els diumenges, però a la una del migdia. I ja que parlem de Catalunya Cultura, és lamentable haver de constatar que la dificultat per obtenir més audiència per culpa de l'existència de Catalunya Ràdio --no ho diem aquí, ho diu el director de l'emissora, Eugeni Cabanes-- ha fet que durant el mes de setembre, reunió va, reunió ve, hagin servit per remoure horaris, incorporar noves propostes i, com aquell qui no fa la cosa, aniquilar algun dels espais que havien estat una mena de senyera del canal cultural radiofònic des dels seus inicis. Ens referim a «Patim, patam, patum», un programa dedicat als més petits que havia aconseguit un equip compacte que s'hi havien cremat les celles i les veus inventant, creant, fent populars personatges i, pel que sembla, aportant a les escasses audiències de l'emissora un dels trossos més suculents. Del programa, no se'n canta ni gall ni gallina. Però no n'ha informat ningú. Ni els responsables de l'emissora, ni els perspicaços periodistes d'informació comunicativa que té el país. Ha passat per alt que una vegada més al sector més jove de l'audiència se li escamoteja un producte en català davant el perill de la cavalcada espanyola que amenaça l'escola. Això si, Catalunya Cultura, a més de passar a l'hora de dinar i els telenotícies un altre espai significatiu de les últimes temporades, «Amènic», conduït per Àlex Gorina, i dedicat amb profunditat al món de l'espectacle, ha triplicat la política tertuliana. A la tertúlia de la una, que conduïa Agustí Pons, s'hi afegeix aquesta temporada una tertúlia matinal, que condueix Rafel Vallbona, i una de vespral, que condueix David Escamilla. Potser no Patim, ni Patam, ni Patum, doncs, però sí que Repatim, Repatam i Repatum.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |