«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 24 - Octubre 2003

El carro els el van robar i s'han fet pagar un creuer
El rodatge de 'Titànic' va ser titànic, com el seu nom indica. Amb motiu de l'Any Verdaguer, l'any passat, algunes veus van recordar que en lloc de tantes papallonades al voltant del poeta més valia haver pensat en una sèrie televisiva o de pantalla gran sobre les aventures i desventures de mossèn Cinto qui, per cert, també va fer un creuer pagat pel marquès de Comillas. Ara, a qui toca anar de gorra per mar és als, temps ha, revolucionaris nois de La Fura dels Baus. Com que el carro, com cantava aquell, es veu que els el van robar, s'han fet pagar un vaixell per donar el tomb per tot el Mediterrani on, diuen, i els del govern que paga ho fan creure, promocionaran alguna cosa relacionada amb la cultura catalana. Tot ve a tomb perquè s'acosta el Fòrum de les Cultures BCN 2004, però els representants del govern català, com ja van fer en el seu dia al Parlament, evadeixen parlar del Fòrum i es vante de pagar el vaixell en qüestió. El Departament de Presidència, el de Cultura, i el de Treball, Comerç, Indústria i Turisme han fet anar les guardioles i han recollit entre tots 680.000 euros (prop de 114 milions de pessetes) perquè els de La Fura dels Baus, per dur a terme el seu projecte de difusió cultural anomenat 'Transmediterraneum Links' puguin adquirir i adequar el vaixell i es paguin també "els gastets" de la travessia. Es veu que el vaixell de La Fura recorrerà el Mediterrani i portarà a dins les diverses exposicions, tallers culturals, artístics, educatius i de reflexió i en conseqüència els espectacles que es presentaran a cada port. Els de La Fura dels Baus, bons nois, diu també que han pensat fer aquest projecte per establir "lligams de cooperació i donar un missatge de convivència, creativitat i respecte al medi ambient" (sona a Fòrum, veieu) en les 50 ciutats mediterrànies que durant el 2004 seran la seu d'esdeveniments esportius i culturals, com el Fòrum 2004 en qüestió i tan silenciat pels signants del conveni, els Jocs Olímpics d'Atenes o la celebració de la Copa Àfrica de Futbol a Tunísia. Òndia!, si hi haguessin d'anar en carro!

Més de 3.000 músics afinen alhora per l'enterrament en silenci de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure
La notícia de la desaparició de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure ha estat una altra mostra de l'apatia de molts sectors culturals que contemplen impassibles com els representants o delegats de les institucions desmunten organismes històrics de primera categoria. En aquest cas, sembla que ni el seu fundador i exdirector, el músic Josep Pons, estava al corrent que les coses anirien tan maldades per a la formació musical. El Lliure, sense els patrons tradicionals units per un únic interès, sense els autoanomenats "amics" a punt de ser crítics i exigents, i sense la reacció del sector teatral que tant l'enalteix, viu etapes glorioses com aquesta de la decapitació en silenci de la seva orquestra. I mentrestant, els dimecres, en funcions en català, s'aplicarà el subtitulat a l'anglès i el castellà, no fos cas que el públic castellanoparlant no pogués seguir amb fluidesa els espectacles que s'hi facin. L'única reacció pública per la desaparició de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure l'ha proporcionada el col.lectiu de la Unió de Músics de Catalunya, que representa uns 3.000 membres, i que ha manifestat el seu rebuig i la seva indignació per la decisió de la direcció del Teatre Lliure de dissoldre la seva Orquestra. El comunicat remarca: "Aquesta orquestra, amb més de 18 anys d'antiguitat, ha dut a terme una important i selecta tasca de concerts de música contemporània de primer ordre, tant a la seu del Teatre Lliure com arreu de Catalunya i a l'estranger. Al llarg d'aquests anys ha ofert cicles de concerts, ha editat discos, ha organitzat col.loquis, xerrades i taules rodones. Ha estat una formació fonamental per a la promoció de la composició a casa nostra, encarregant obres a autors catalans contemporanis i ha estat dirigida per directors de reconeguda solvència tant de casa nostra com de l'estranger." El comunicat acaba així: "Manifestem el nostre malestar i perplexitat, perquè la desaparició d'aquesta formació és una pèrdua per al patrimoni cultural català. En un moment que la societat demana cada vegada més un canvi de directrius culturals, davant les mancances en la promoció de la música que es fa a Catalunya, és inconcebible que es deixi de donar suport a una de les formacions més emblemàtiques i amb més qualitat musical del país. Resulta del tot incomprensible que cap administració pública hagi fet cap acció davant d'un fet tan greu.". Al final, la signatura: Entitats membres de la Unió de Músics de Catalunya, Sindicat Professional de Músics - Consell de Catalunya (SPM), Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (MJM), Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) i Associació Catalana de Compositors (ACC).

¿Enviar cartes per TGV?
Ara que el servei de Correus està fent un retrocés en normalització lingüística, en silenci i de puntetes, recanviant als seus espais públics els rètols de color groc de fons que havia normalitzat anys enrera amb la marca «Correus i telègrafs» per uns altres on diu simplement, i en castellà, «Correos» --¿quan sortiran a passejar la multitud de treballadors de la direcció general de Política Lingüística i s'adonaran que la realitat és al carrer? ¿o potser confien que els facin la feina bruta la multitud de voluntaris de les associacions que vetllen per la llengua?--, és hora de relacionar aquest pas enrere amb la marxa de cranc que sembla que han tingut també dues cartes que el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, té enviades a la ministra d'Exteriors, Ana Palacio, reclamant-li una solució davant el deute de 2'4 milions d'euros que el govern central té contret --males veus diuen que només de paraula-- amb l'Institut Ramon Llull. Els fets es remunten al mes de maig. Sembla que la ministra dels fulards diu que va respondre a Jordi Pujol el 6 de maig dient-li que quan volguessin, o poguessin, tenint en compte que la ministra es passa mitja vida a Bagdad posant-se firmes amb els soldats, podrien parlar sobre el futur de l'Institut Ramon Llull. Però resulta que la carta no ha arribat a Presidència de la Generalitat, cosa que va motivar que el mes juliol, el dia 22, exactament, Jordi Pujol enviés una altra carta a la ministra Palacio, la resposta a la qual, com si viatgés amunt i avall amb el TGV, amb escala a Lleida, no ha arribat durant tot l'estiu, ni tot el setembre, ni fins a mitjan octubre, a Palau. El més surrealista de l'episodi epistolar és que, mentre a Palau els registres de sortida canten, al Ministerio de la Palacio no només no canten sinó que, una vegada preguntats, no saben i gairebé no contesten si la carta de resposta de Palacio a Palau havia sortit en direcció a Barcelona o no. Sospitosos com som, el més probable és que el canvi de rètols de segons quines oficines de Correus del català al castellà tingui alguna cosa a veure amb l'embolic carterista que es comença a conèixer ja com el «Cas bilingüe Palacio-Palau».

Anar a vendre salsitxes a Frankfurt
Continuen les víctimes de la crisi interna, entengui's econòmico-estatal, de l'Institut Ramon Llull. Els editors de les Illes, que últimament havien tocat el cel amb la punta dels dits gràcies a un programa de difusió de l'anterior Pacte de Progrés de les Illes, aquest any no treuen ni el cap per la Fira de Frankfurt. Els editors de les Illes han deixat passar el termini de petició de caseta i, entre altres motius, al.leguen que el cost de lloguer de la Fira no és al seu abast. A la crisi latent, aguantada amb fòrceps, de l'Espai Mallorca, i la del canvi fulminant del director de l'Institut Ramon Llull a les Illes, cal afegir ara la del retrocés experimentat en la difusió exterior de les edicions illenques. Davant del dilema, caldria preguntar-se si els escriptors que escriuen en llengua catalana, siguin d'on siguin, tenen representació en una de les casetes de la fira, ¿per què els editors del Principat no poden englobar, a l'hora d'anar a vendre salsitxes a Frankfurt, els seus col.legues de llengua de les Illes i el País Valencià? ¿Pregunta inútil, pot ser?

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |