«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 29 - Març 2004

Tatatxín, tatatxan... el cinema en català es fa gran amb Shin-Chan!
Les dades canten. Els cinemes van perdre l'any passat un 6'5% d'espectadors. Tot i així encara en queden uns 28'5 milions que van omplir les sales catalanes. D'aquests, només un milió van veure en català. En total, els cinemes del Principat van projectar 103 títols en català sobre un total de 1.002: 23 en versió original (16 llargmetratges i 7 curts), 74 en versió doblada i 7 amb subtítols. Però atenció a aquesta altra dada: les produccions catalanes, del total de 103 títols, només és de 26 pel.lícules. El més curiós --gairebé per fer-ne un tractat de psicologia terapèutica de la societat catalana-- és que la pel.lícula en català més vista és... tatatxín, tatatxan!... senyores i senyors, amb tots vostès: Shin-Chan!!! Heus aquí, doncs, com el personatge del noiet entremalitat i més mal parlat de la terra aconsegueix congregar espectadors, malgrat les enrabiades de segons quins sectors de papes i mames i sobretot de mestres i mestresses. Però aquí no s'acaba la història de la «magnífica bona salut del cinema en català», segons els responsables de Política Lingüística, tant dels que estan en excedència com els que n'han heretat l'hortet. Les altres pel.lícules més vistes són també de dibuixos animats per a infants: 'Doraemon' i 'Buscant en Nemo' i 'Simbad: La llegenda dels set mars'.

Herència intestada... i catalanista
Sempre hi ha gent descuidada. O convençuda que viurà eternament. O que no té ni un trist nebot llunyà que en reclami els béns a l'hora del decés. En aquest cas, el patrimoni del feliç mortal se'n va, de pet, a mans del govern que té l'obligació de reservar un 10% per repartir entre aquelles entitats socials o culturals sense ànim de lucre que li semblin més idònies o, diguem-ho tot, més amigues dels governants de torn. L'últim d'aquest cas del qual es té notícia implica l'últim govern català presidit encara per Jordi Pujol i directament l'entitat Òmnium Cultural. Pocs dies abans del fatídic 16N --per als dirigents de CiU-- una herència de 2.000 milions de pessetones rondava per les carpetes de la repartidora. Va ser així com el mateix govern, a proposta personal de Jordi Pujol, va proposar destinar 600.000 euros (uns 100 milions de pessetes) a l'entitat catalanista, en paraules del govern, d'Òmnium Cultural. El 5% dels 2.000 milions del difunt o difunta --que segurament no es podia imaginar, fos quina fos la seva ideologia, que ajudaria Òmnium Cultural a deixar el carrer Montcada i pagar l'entrada d'una nova seu al centre de Barcelona!-- van ser ben rebut per l'entitat que presideix Jordi Porta. L'altre 5% de l'herència va anar a parar a una entitat dedicada a l'atenció d'infants amb síndrome de Down. Ningú, tripartit inclòs, no n'ha dit res. Al cap i la fi, són 100 milions. I més val deixar els morts que reposin en pau.

Per ordre de l'alcalde, es fa saber a tothom...
Ara resulta que, segons l'exeditor del premi Pin i Soler de narrativa, la dotació de 18.000 euros no és realment un premi sinó un avançament de drets d'autor. Vet aquí, com Isidor Cònsul, representant d'Edicions Proa en l'anomenat «afer Cabré», màxim responsable de la crisi de l'última edició del premi que ha acabat amb el trencament de relacions entre Enciclopèdia Catalana i l'Ajuntament de Tarragona, pretén capgirar el mitjó de la polèmica constatant allò que diuen les bases, però contradient allò que ell mateix i la seva editorial fan en altres certàmens: donar un premi amb bombos i platerets ni que camufli un avançament de drets d'autor. Isidor Cònsul ha quedat entrampat en l'afer per totes bandes i es desfoga acusant l'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona de «deslleial», una paraula de moda des que la temperatura catalana s'ha escalfat i que Cònsul atribueix a una mena de pacte secret entre l'editorial i el consitori tarragoní i, de rebot, les entitats organitzadores del premi que també han rebut, d'altres bandes, la corresponent porció de mastegots pel seu paper d'estrassa. El cas és que l'afer de la novel.la «Les veus del Pamano», de Jaume Cabré, ha tornat a revifar-se perquè Proa, en un gest entre imprudent i provocador, ha presentat l'obra a la mateixa Tarragona --acte que ha aixecat també ampolles entre sectors tocats per la barrabassada-- i, no prou contenta a admetre el judici del jurat i del dictamen judicial, amb la retirada del premi a Cabré, l'editorial, en boca del seu editor en cap, s'ha dedicat a insultar l'amfitrió acusant el mateix alcalde de «prepotent». A partir de la pròxima edició, serà Columna qui publiqui l'obra guanyadora del premi Pin i Soler. I l'editor de Proa vol fer creure ara que si l'Ajuntament no hagués pres la decisió de trencar el pacte de «lleialtat» que tenien, ho haurien fet ells. És a dir que, com que se'ls va descobrir el pastitx de col.locar originals d'autors de la casa en un premi institucional pagat amb diners públics, no podrien continuar amb la pràctica abusiva i deshonesta --tan habitual en altres premis de les mateixes característiques-- de quedar com uns senyors amb els autors en nòmina sense haver de rascar-se la butxaca. Mentrestant, l'autor afectat per la polèmica, Jaume Cabré, ha mantingut un silenci corprenedor. Tan corprenedor que fa pensar que si no ha tocat els 18.000 euros del premi, l'editorial hauria hagut de fer algun gest generós per demostrar que confiava en l'autor i que els diners era el de menys. El món, i l'editorial encara més, és ple d'injustícies. Però no per això, un editor té dret a insultar alcaldes, membres de jurat i gent de bona fe que se sent enganyada, ridiculitzada i frustrada per operacions comercials que es fan passar per operacions culturals i de «protecció de la pàtria literària».

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |