«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 38 - Desembre 2004

El «jet lag» afecta també l'estratègia política
Ja ho diuen que travessar l'Atlàntic crea disfuncions. Fins i tot en les estratègies polítiques. La prova és que mentre la consellera de Cultura, Caterina Mieras, ja havia tornat de Guadalajara i, encara amb el cap als núvols, presentava en roda de premsa el pressupost de Cultura per al 2005 i el remodelatge del Departament, a l'altra banda de l'Atlàntic, el president d'Esquerra Repúblicana de Catalunya, que no es perd ni el viatge dels del hoquei ni el dels escriptors, deia que calia replantejar tota la política cultural diferent del que deia el programa del govern tripartit o, se suposa, el Pacte del Tinell. El lider d'ERC ja ha fet una llista de deu punts, qui sap si mentre viatjava en l'avió a Guadalajara, i no només els enviarà a la consellera sinó que s'hi vol reunir per posar els punts sobre la taula. Entre els propòsits d'ERC n'hi ha dos que sonen a desorientació: per exemple, el que parla de reforçar la literatura catalana a l'ensenyament i el que parla de recuperar la figura de l'Escriptor del Mes. El cas és que els dos punts es toquen i tenen relació. Precisament la campanya de l'Escriptor del Mes es va anul.lar (l'organitzava la Institució de les Lletres Catalanes) perquè els mateixos autors que hi havien participat n'acabaven tips i gairebé en tots els casos en sortien amb crítiques de tota mena. L'Escriptor del Mes era passejat durant un mes per tot el país per arribar a ateneus o biblioteques on l'esperaven mitja dotzena de persones per escoltar-lo i, encara més grosssa, una entrevista en una ràdio local o una emissora comarcal formava part del programa. En substitució de l'Escriptor del Mes es va crear la campanya Itineraris de Lectura, que encara és vigent, i que permet que uns quaranta autors facin durant el curs fòrums en escoles i instituts després que s'hagi llegit algun dels seus llibres. Per ara, que se sàpiga, aquesta campanya no té gaires crítiques dels que hi participen i sí que té una demanda creixent que supera l'oferta que el pressupost permet. L'argumentació d'ERC és que els lectors coneguin els autors. Però per fer això no cal recórrer a mètodes de fa vint anys. Avui en dia, els mitjans de comunicació, els audiovisuals, els escrits i els digitals, que són una barreja dels dos anteriors, permeten ser tan a prop dels lectors com es vulgui. I, per ara i tant, no es pot dir que le televisions catalanes ni les emissores de ràdio surin d'escriptors. Que el jet lag no tapi el que tenim més a la vora. I, sobretot, que no faci confondre una política cultural centrada exclusivament en la literatura. L'error d'anteriors etapes polítiques no pot tapar una vegada més la globalitat cultural del segle XXI i la multiplicitat de llenguatges i mitjans per promoure'ls.

Medicina cultural volant l'Atlàntic des de Guadalajara
Les anècdotes al voltant de l'expedició a Guadalajara són tantes que n'hi hauria per fer un llibre... ai, un llibre no, que s'hauria de subvencionar i costaria més que una pòlissa d'assegurances per a un alt càrrec de l'administració! Només n'esmentarem un parell o tres: l'escultura de Josep Llimona portada a Guadalajara no és un Sant Miquel sinó un Sant Jordi. Sembla que el patró ha escollit l'eufòria de Guadalajara per reinvindicar el seu paper. Llimona va festejar amb els dos sants, i la polèmica de qui és un i qui és l'altre s'havia anat allargant amb el temps. L'altra anècdota és la de les maletes del president i la de la consellera de cultura que, com és habitual viatjant en Iberia, gairebé sempre queden confiscades a Barajas. Diuen si tot plegat va ser una juguesca dels serveis d'intel.ligència dels Papers de Salamanca que volien engrossir el lot d'objectes i documents espoliats que tenen al seu arxiu. I la tercera anècdota és la funció gairebé heroica que va fer la consellera de cultura, Caterina Mieras, en el viatge de tornada de Guadalajara en ple vol. Ras i curt, la consellera va evitar que el comandant del vol fes un aterratge d'emergència a Nova York. L'alerta va esclatar quan després del menú dels sopars, un viatger de classe turista va estendre's a terra, pocs minuts després una passatgera mostrés símptomes estranys, i al cap d'una estona, la muller del primer passatger entrés en estat nerviós delicat. La demanda d'un metge per la megafonia de l'avió va disparar la conseller Cultura en acte de servei. Al primer li va detectar un atac d'epilèpsia, a la segona li va diagnosticar una lipotímia, i a la muller del primer afectat, un atac de pànic. El comandant de vol es va creure la consellera Mieras i va tirar milles fins a l'aeroport de Barajas. L'hospital volant ha fet que Iberia hagi decidit recompensar amb agraïments i algun regalet la consellera Mieras. No hi ha dubte que la cultura catalana ha volat alt, si no del tot a Guadalajara, almenys damunt de l'Atlàntic. Per algun lloc s'ha de començar.

A La Cantina de Guadalajara... fum i cervesa
Diu la llegenda que si reuneixes dos poetes acaben organitzant un recital de poesia que escolta un tercer, poeta també, és clar. I la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara no ha estat una excepció. Mentre la tropa de periodistes, càmeres, reporters i tribuletes de tota mena que l'expedició catalana ha enviat a la ciutat mexicana, complia amb les piruetes dels polítics i les notes de premsa oficials de l'Institut Ramon Llull que arribaven aquí, allà, les coses anaven per una altra banda. La imatge, que és el que compta, no ha estat generosa amb els autors catalans desplaçats a Guadalajara, i això que tothom s'ha omplert la boca que la justificació de la croada transatlàntica es feia per ells! El cas és que els diferents espais de la televisió catalana han ensenyat moltes prestatgeries de llibres des de les altures, però en cap moment s'ha vist un autor català compartint taula amb algú o signant algun llibre o, mal que sigui, passejant per la fira. Així com quan un equip de pel.lícula o de documental televisiu va a un festival determinat, es veu què hi fa i què en pensa, en el cas de la Fira de Guadalajara, els autors, matèria primera de la comèdia, no ha comptat per a gaire cosa més que per fer una llista d'una quarantena de noms. També és significatiu que les baixes d'última hora hagin estat una constant de l'expedició, fins al punt que es podria creure que els creadors catalans estan a l'UVI (cosa que és més certa del que sembla). A la baixa prou justificada de Joan Manuel Serrat, per la seva intervenció urgent de càncer, substituït per Lluís Llach (quines coses té la vida!), hi ha hagut la de Carles Santos (esgotament que arrossega de fa temps), Baltasar Porcel (la mare gran i delicada), Quim Monzó (un familiar delicat)... i algú més que ni tan sols s'ha dit. Un altre fet constatable és que així com les informacions oficials de l'Institut Ramon Llull eren totes plenes d'eufòria, i en alguns casos provinciana, les notes oficials de la mateixa Fira de Guadalajara feien ben poca referència a la cultura catalana. Del que sí que podem donar testimoni aquí és que alguns dels autors enviats a Guadalajara van anar a La Cantina La Mutualista. Allà, la música de Black Sabbath, Judas Priest o Led Zeppellin, que es veu que és la que s'hi escolta més, va fer mutis per escoltar els versos dels poetes catalans acompanyats per un duo de flauta travessera i guitarra anomenat La Vereda Tropical (fot-li, quin nom!). La Cantina La Mutualista en qüestió és una mena de cova d'artistes bohemis (¿encara n'hi ha?), periodistes, amants del rock i motoristes (tota la modernor dels seixanta, vaja!). I allà és on alguns il.lustres poetes catalans com Enric Casasses, David Castillo, Narcís Comadira, Feliu Formosa, Marc Granell, Joan Margarit, Biel Mesquida, Miquel de Palol o Jaume Subirana, presentats per Dolors Oller, presidenta del Centre Català del PEN Club, van pujar a la tarima i van fotre canya a la poesia, una vegada més, això sí, entre amics catalans, aquesta vegada alguns dels enviats a Guadalajara a promocionar teòricament les lletres catalanes. Diuen que els pocs mexicans que hi havia a La Cantina no pescaven bola dels poemes que es recitaven en català, que alguns abaixaven el caparró, atemorits del que els esperava durant la vesprada, fins que per fi, una bona ànima catalano-mexicana els va repartir uns exemplars de traduccions al castellà i, també, una pila elèctrica per poder llegir, perquè el "tuguriu" de La Cantina és més fosc que una gola de llop! Molt de fum (a La Cantina mexicana no hi ha la consellera Tura ni ningú que faci lleis contra el fumar als locals públics) i molta cervesa. La Cantina, diuen també, va canviar per una nit el seu ambient típic, però els més addictes al local, mexicans de debò, estaven en una sala contigua i s'emportaven la palma eixordant el clima poètic que els catalans s'havien muntat. Cacauets i fregidets i plàteres amb quesitos van donar pas a una situació menys angoixosa: música de saló mexicà en directe i salsa cubana enregistrada. I pensar que molts dels que van anar a La Cantina de Guadalajara, es van mantenir crítics i recrítics amb el Fòrum Universal de les Cultures que tenien a casa, a un cop de metro, i que ni tan sols hi van voler posar els peus perquè era, segons ells, massa ple de diversitat i massa popular! ¿I si l'Institut Ramon Llull i altres institucions públiques catalanes els haguessin subvencionat el viatge del metro o l'autobús fins al Fòrum? Potser haurien canviat de parer i, com han fet ara amb Guadalajara, haurien acceptat modestament la invitació... ni que fos per anar a la Haima a fer un recital poètic.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |