«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 39 - Gener 2005

Pòlisses d'assegurances d'alt risc i de butxaca foradada
La ingènua sorpresa arran de les pòlisses d'assegurances de membres del govern central ha tingut el seu rebot a Catalunya. El govern català, comme il faut, també té contractada una pòlissa d'asseguranca per als alts càrrecs des de fa quinze anys. I no se n'amaguen. Diu que amb la renovació a Palau, arran del triapartit, són uns 150 els alts càrrecs més amunt de director general que gaudeixen d'una prima, contractada amb l'empresa Fiatc d'assegurances, que puja aproximadament a 150.000 €, mil euros per cap de pòlissa. Renovada al 2005, la pòlissa cobreix una indemnització per accident d'invalidesa d'uns 300.000 €, i d'uns 150.000 € per mort. És clar que la pòlissa font de l'escàndol al govern central, contractada fa tres anys per l'exministre Trillo per a càrrecs del ministeri de Defensa tenia indemnitzacions sobre els 450.000 €. Però, ja se sap, en qüestions de valoració, no val el mateix un cap espanyol que un cap català. Aquestes remenadisses internes de les institucions porten sovint a destapar la caixa dels trons —i quins trons!— d'empreses semipúbliques, privades, concertades i d'alt rang. Una assegurança mèdica privada i de vida la tenen concertada un 95% d'aquestes empreses per als seus directius, com a caramel. I molt sovint aquestes propines extranòmina s'estenen a càrrecs de consells d'administració que compten, a més, amb plans de pensions milionaris. L'excusa per a privilegis com aquests, tant en les empreses privades com a l'administració pública sempre és la mateixa: captar nivell professional alt és difícil, els càrrecs polítics duren quatre anys —és una manera de dir!— i el risc és elevat. A saber si els missatgers, els pizzers, els xofers o els mossos d'esquadra —autèntics alts càrrecs, entre molts altres, de l'empresa privada i de la pública sense dret a pòlissa suculenta— ho veuen del mateix color. I és que les pòlisses d'assegurances d'alt risc es veuen d'una manera o d'una altra, no només segons el color del mirall amb què es miren sinó qui les paga.

Molts marramèus i poc boicot
Els Premis Ciutat de Palma, el Llorenç Villallonga de novel.la i el Joan Alcover de poesia, que aquest gener es fallen, tenen la característica que han estat convocats per primera vegada amb una parella de premis companys de viatge en castellà. Els marramèus ja es van deixar sentir en el seu moment. Des de les Illes, els representants de les associacions d'escriptors van fer una crida al boicot, se suposa que tant als autors, com als jurats com a l'editor col.laborador de l'Ajuntament de Palma. Un cop tancada la recepció d'originals, però, ha quedat clar que no només els brams d'ase no arriben al cel sinó que els brams de segons qui, tampoc. L'any passat, el premi Llorenç Villalonga va rebre 14 originals, i el Joan Alcover, 70. Aquest any, el Llorenç Villalonga n'ha rebut 8 —els mateixos que fa dos anys— i el Joan Alcover, 47. El cas és que, el descens, que els sectors afins al boicot atribueixen a la seva crida, no fa sinò situar les xifres en altres d'habituals. Per exemple, el premi Josep Pla, amb trenta-set anys d'història, i obert a tots els gèneres narratius, només n'ha rebut 14, una mitjana que es troba també en altres convocatòries de premis recents. Si s'ha de dir, doncs, que el premi Llorenç Villalonga ha estat mitjanament boicotejat, més es pot dir encara del premi Josep Pla, de Destino, que, amb l'oportunitat que dóna a tots els gèneres (memòries, novel.la, narració, conte...) hauria de quintuplicar la recepció d'originals. Tampoc es pot dir que els escriptors en català hagin escoltat la crida que va sortir de les associacions corresponents. Els jurats del Llorenç Villalonga i del Joan Alcover d'aquest any són tots membres d'aquestes associacions: Hèctor López Bofill, Antoni Marí, Josep Piera, Pere Rovira, Àlex Susanna, Emili Bayo, Gabriel Janer Manila, Gabriel Oliver, Miquel de Palol, Carme Riera. I no cal dir que el segell del Principat de Catalunya, Edicions Proa, en farà l'edició al marge de la polèmica que s'hagi pogut crear. L'euro és l'euro. Dos dels autors que més es van enfrontar a la convocatòria bilingüe dels Premis Ciutat de Palma (tan bilingüe com ho és la del Nadal i del Pla, i ningú no en piula), i que van proposar que ningú no s'hi presentés, van ser els vicepresidents a les Illes de les associacions d'escriptors, Antònia Vicens i Ponç Pons. Precisament, el segon ha dimitit recentment com a representant del Centre Català del PEN Club a les Illes. Les males veus diuen que perquè la junta del PEN no va seguir cegament la convocatòria de boicot als premis de Palma, igualment que la junta de l'AELC, que simplement va optar per dir que ningú de la junta seria membre del jurat. No calia tant de sacrifici moral. A la convocatòria del 2005, els membres dels jurats dels premis de Palma han estat canviats tots de dalt a baix. I la vida, fins i tot la literària, continua.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |