«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 43 - Maig 2005

A la Fira de Frankfurt amb corona d'espines
No hi ha dubte que la foto de premonició de com els escriptors catalans han d'anar a Frankfurt l'han propiciada dos dels representants del govern català en el seu viatge a Israel i Palestina. Bandera més, bandera menys, tothom estarà d'acord que la coronació de Pasqual Maragall a Josep Lluís Carod Rovira captada per càmeres de televisió i fotogràfiques és una imatge de mal gust, només admissible si els dos polítics haguessin assistit a un càsting per fer de Jesús en alguna de les Passions catalanes i no en un viatge oficial a Terra Santa. Però, potser sense voler-ho, Maragall i Carod han trobat la solució a la polèmica de qui, què, com, quan, on i per què han d'anar els escriptors de la Pàtria Catalana a la Fira de Frankfurt del 2007. Davant el sofriment, les queixes, les lamentacions, les més de set paraules, els precs, les mirades en blanc, i les pors a ser sacrificats sense anar a Frankfurt que tenen alguns i el perill que comporta ser penjats al costat del Bon Escriptor i del Mal Escriptor i dir allò de "Pare de les Lletres Catalanes, a les teves mans encomano la meva ànima lletraferida!", el millor és que l'uniforme oficial dels escriptors i les escriptores que finalment vagin a Frankfurt sigui la corona d'espines promocionada per Maragall i Carod. Potser també d'aquesta manera, les afirmacions de la diputada de CiU, Carme-Laura Gil fetes a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya dient que els escriptors catalans s'abocarien a la dimissió si no van sols —més val sols que mal acompanyats— a Frankfurt, tindrien un cert sentit. És la mateixa honorable diputada la que va dir en la mateixa Comissió que el català necessita lleis i sancions per sobreviure i va afirmar, encarant-se a la consellera de Cultura, Caterina Mieras —la consellera de tots els catalans, segons ella mateixa, mal que escriguin en castellà— que si es primés la literatura castellana a Frankfurt l'any que la literatura catalana és la convidada, es posaria en perill la cohesió d'un país construïda en 23 anys, és a dir, en l'únic període que, per a molts fans de CiU, ha existit la cultura catalana o el país, tal com diuen ells. Per tant, parlant d'escriptors, ni Mercè Rodoreda, ni Pere Calders, ni Xavier Benguerel, ni Pere Quart, ni Salvador Espriu, ni Manuel de Pedrolo, ni J.V.Foix, ni Josep M. de Sagarra, ni etcètera, etcètera, etcètera, haurien participat de la formació de la cultura catalana que, pel que es veu, s'ha inventat fa escassament un quart de segle, un període governat per CiU i precisament absent de lleis i sancions per la llengua, de cap acció valenta per la literatura catalana i sense cap pas eficaç per al prestigi i la difusió de les lletres catalanes. ¿Quan es desempallegaran els escriptors catalans d'aquesta transcendència i oratòria victimista i d'aquesta manipulació política que fomenten i, en canvi, com a col.lectiu independent, rebel i inconformista —ai, ¿que no era això la literatura?— en faran alguna de grossa que doni la volta al món per ser coneguts? Per exemple: ¿ens imaginem per uns moments centenars d'escriptors i escriptores al mig de la Plaça de Catalunya vestits amb un parrac a les parts nobles i amb una corona d'espines al cap, gemegant i ploriquejant sense saber qui, què, com, quan, on i per què han d'anar a la Fira de Frankfurt? Fins i tot en Carles Francino en parlaria i, seguint els nous models dels TN de TV3, potser es posaria dret i tot per explicar-ho amb pèls i senyals davant una pantalla de gràfics literaris on els que no miren mai programes de llibres s'hi lleparien els dits!

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |