«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 44 - Juny 2005

«Perdonen las molestias, pero más vale pedir que robar...»
Com cada any des del 1998, la Institució de les Lletres Catalanes va obrir la convocatòria, que és com obrir l'aixeta, perquè els escriptors catalans, avesats sempre a plorar per no quedar-se sense mamar, demanin les almoines perquè puguin escriure allò que els plagui sense que ni la mateixa Institució que dóna els ajuts ni ningú es preocupi posteriorment que allò pel qual s'han esmerçat diners públics tingui, com a mínim, una sortida pública. La del 2005 ha estat la convocatòria en la qual s'havia de veure el canvi del relleu en la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes i el sotrac que proporcionava en els diferents calaixos i calaixons del Departament de Cultura. I el canvi ja s'ha vist. Fetes les demandes, creades les comissions, que integren sempre els de costum, i donades les ajudes, el que s'evidencia és el que no s'ha dit, que una sèrie de personatges que han estat dins l'entramat de la mateixa Institució de les Lletres Catalanes són el que, majoritàriament, s'emporten els ajuts. Si bé és cert que la quantitat que s'hi destina s'ha multiplicat per dos —no és cap gran mèrit fer-ho tenint en compte que fins ara eren cínicament baixos— el que també és cert és que, entre els ajudats hi ha noms que ratllen l'escàndol per diversos motius. Per exemple, per segon any consecutiu es concedeix un ajut a Miquel de Palol, un dels únics quatre autors que han rebut 12.000 €, juntament amb Jordi Coca, Isidre Grau i Antònia Vicens. Aquesta última és també la segona vegada que rep un ajut i, el que és més revelador, fins fa ben poc ha format part del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, cosa que, pel que es veu, no li priva de ser a la vegada beneficiària, incompatibilitat que amb un mínim d'ètica ja s'hauria establert. Un altre cas flagrant i que es troba en la mateixa situació és la de Josep Ballester, membre també no només del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes sinó, fins fa molt poques setmanes, membre de la Junta de Govern. Ballester és l'autor que més ajuts ha rebut de tota la tanda d'ajuts des del 1998: encapçala el rànquing amb 7 ajuts concedits. Es dóna el cas que tant Antònia Vicens com Josep Ballester són exvicepresidents de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, membres de comissions i altres atribucions. L'autora mallorquina rebrà 12.000 €, com hem esmentat, mentre que l'autor valencià en rebrà 5.000, un dels més petits, segurament perquè la seva proposta, aquesta vegada és sobre investigació de Joan Fuster, una investigació cada vegada més esgotada, si es tenen en compte els estudis que s'han fet des de la seva mort. Curiosament, la proposta d'Antònia Vicens es titula 'No em confongueu amb l'altre', cosa que, tal com està el panorama, no costa gaire de fer i fa bé d'avisar. Però el cas més escandalós dels ajuts d'aquesta edició no és el concedit a l'anomenat "assassí de la ballesta" —un cas que sembla haver atorgat a la Institució de les Lletres Catalanes el paper de Benestar i Família— sinó l'ajut de 5.000 € atorgat a Vicenç Llorca, exdirector general de Promoció Cultural del Departament de Cultura i, fins al canvi de govern, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes. Llorca està disposat a fer, sobre el paper, segons la proposta presentada: "Tot el soroll del món", és clar que pot ser, com aquell, molt de soroll i poques nous. D'entre la resta d'ajuts a la creació concedits hi ha els de 8.700 € a Montserrat Abelló, Joan Agut, Jordi de Manuel, Eva Piquer i Vicent Usó. I n'hi ha d'altres de 5.000 € per a Sílvia Soler, Toni Cucarella, Miquel Fañanàs i Antoni Garcia Llorca. Aquests ajuts petits, bàsicament per a obra narrativa, contrasten amb els més elevats que es concedeixen per exemple per elaborar pàgines web, com l'escandalós ajut de 8.000 € —amb aquesta quantitat es pot elaborar tot el projecte informàtic d'una institució— concedit a Jordi Palou perquè faci una pàgina
—una altra més de les dues o tres que l'escriptor Joan Francesc Mira té en xarxa—. En canvi, pel que fa a traduccions, la quantitat baixa a 4.000 €, com a més elevat, i es concedeix a Carolina Moreno perquè traduexi de l'islandès l'obra 'Laxdoela saga'. Davant del panorama i de la revisió dels ajuts, no seria gens estrany que en la pròxima convocatòria alguns dels escriptors candidats s'adrecessin a la Institució de les Lletres Catalanes amb aquella cançoneta tan habitual als metros i els trens: «Perdonen las molestias, tengo mujer y cuatro hijos, no tengo casa ni trabajo, y tengo un ordenador... entenderán que más vale pedir que robar...» Ja gairebé se senten els drings de les monedes d'euro i de cèntims d'euro caient dins els potets d'almoina dels que no es cansen de pidolar, ni que sigui per fer exercicis mecanogràfics de dits sobre els teclats: «a, s, d f... j, k, l, ñ... barra espaiadora... a, s, d, f, g... h, j, k, l, ñ... barra espaiadora».


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |