«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 47 - Setembre 2005

Fal.lera per la Renfe i la línia del Maresme
A jutjar per dues de les més recents decisions protectores de les elits culturals i governamentals envers la literatura catalana, la fal.lera pels trens —principalment per la línia del Maresme— i, sobretot, per la Renfe, es fa evident. Des de concedir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes a la creació a l'assassí de la ballesta —el jove del Maresme que a més de matar el seu pare es dedicava a donar ensurts als que agafaven la línia a primera hora del matí—, fins a concedir el Premi Nacional de Literatura a la novel.la 'Rodalies', de l'autor Toni Sala. Potser sí que, parodiant un d'aquells anuncis de propaganda televisiva de fa anys, aviat es podrà dir allò de "Literatura catalana, vine en tren!" de la mateixa manera que l'anunci predicava: "Papá, ven en tren!". El cas és que, tant l'assassí de la ballesta com Toni Sala són ciutadans del Maresme. I que resulta que aquesta fal.lera pel Maresme, coincideix amb la presidència dels organismes que concedeixen aquests dos premis que recau en la consellera de Cultura, Caterina Mieras, que si bé no és del Maresme, sinó de les Illes, no es pot negar que, essent adoptiva de Badalona com és, també ha tingut l'ull posat en la via que l'ha vist créixer. Una cosa i l'altra i moltes més s'han ajuntat en una legislatura de govern que, a pesar de tots els problemes que té, per a alguns, tot passa per canviar de poltrona la consellera —per cert, que el Poltrona, el del Tortell, també ha rebut el Premi Nacional de Circ pel Cric!— i evitar així l'huracà de dimissions d'alts càrrecs que la conselleria en qüestió ha tingut des de la nova etapa tripartita. La llista és tan llarga que esparvera. Els últims a remenar la cua perquè els traspassin de departament, si pot ser cap a can Maragall, i els deixin fer pel seu compte són Josep Maria Bricall i Xavier Folch, un, pare carbassot del Consell de les Arts i la Cultura, i l'altre, pare carbassot de l'Institut Ramon Llull. Entre alts funcionares corre la brama que l'ambició de qualsevol comissionat o director general és arribar a ser conseller del seu cau. ¿I qui posa en dubte que tant Bricall com Folch són dos personatges que farien el mateix que fan si fossin consellers que essent responsables d'organismes que tenen pedres al fetge? Tornant a la cosa dels ajuts i els premis, encara ningú dels que van formar part, cobrant, de les comissions de concessió d'ajuts de la Institució de les Lletres Catalanes —entre els quals hi ha membres de les diverses associacions escriptorils que remenen el pendó per dins— no ha justificat per què s'ha concedit un ajut sucós de creació literària al noi de la ballesta: ¿pel seu currículum? ¿pel seu passat novel.lesc? ¿per la seva voluntat de reinserció? ¿per haver matat el pare, cosa ben pròpia dels literats? ¿perquè sí? És força il.lustratiu que mentre rep un ajut el xicot que fa el cas, altres autors, com per exemple Albert Sànchez Piñol —¿calen més senyes: 'La pell freda', etcètera— no han rebut mai un ajut de la mateixa institució. És clar que l'autor de 'La pell...' i de 'Pandora...' potser no l'ha demanat. Com tampoc no ha necessitat pressupostos exorbitants, declaracions pomposes i batalles de Guadalajara i Frankfurt per ser traduït arreu del món i, dos anys abans que la cultura —o el que sigui— catalana, pagui les postres i el vi de Frankfurt, ell tot sol, amb La Campana darrera i la seva agent literària, és clar, s'ha posat de peus a Alemanya amb una edició que, pel que fa a tiratge, no té res a envejar a qualsevol altre autor de ressò internacional. Definitivament, sumant el cas de l'ajut de la ballesta i el cas del Premi Nacional de Literatura —en el jurat del qual hi havia Dolors Oller —la mateixa que va premiar 'Rodalies' amb el Sant Joan—, al costat d'il.lustres lectors com el crític de circ, Jordi Jané o la digital Assumpció Maresma —una altra del Maresme!—, entre altres, no hi ha dubte que la política cultural catalana, pel que fa a les lletres catalanes, viatja en tren, en el tren de la costa que, entre altres mèrits, té l'honor d'haver estat la primera línia catalana de la serp de ferro. Potser per això, amb el retorn de la tardor, ja hi ha qui comença a treure
foc pels queixals com si fos una màquina de vapor! La tardor cultural ve més calenta del que els navegants de l'Estatut es pensen!

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |