«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 48 - Octubre 2005

El Ramadà literari
Aquest octubre de sequera i algunes pluges divines per fer que apareguin alguns bolets, almenys els del programa de TV3, és també el mes del Ramadà per als conciutadans de religió islàmica, però sembla que sigui també el més del Ramadà literari. Expliquem-nos, germans.
Davant el clima d'incertesa que viu el món editorial, i escriptoril per extensió, el silenci tens plana sobre la tribu del disc dur. Sembla que els qui hi haurien de dir-hi la seva prefereixen fer la viu viu, papallonejar de taula en taula (rodona) i veure-les venir. Sobretot els que, des de les poltrones oficials creades a recer del sector, pensen que, per molt maldades que vagin, ells són els únics que tenen llarga vida.
¿Si hi ha ministeris, conselleries, direccions generals, subsecretaries i altres organismes de sectors com els de la pesca i els pagesos —dues espècies no ja en perill d'extinció sinó simplement en procés de fossilització— per què no poden existir ministeris, conselleries, direccions generals, subsecretaries i altres organismes vetlladores del gremi de la lletra?
El cas Columna
Vet aquí, doncs, germans, com uns i altres, que gairebé sempre coincideixen sent els mateixos, contemplen amb resignació com una editorial inicialment catalana com Columna, venuda al seu dia a l'imperi Planeta, no només ha deixat en l'oblit polsós el seu catàleg de fons sinó que ha anunciat que des d'ara editará menys de la meitat del que editava, uns 170 llibres anuals es convertiran en uns 60 llibres anuals.
La venda del Grup 62
Vet aquí, doncs, germans, com un altre gran grup editorial català com el Grup 62, mentre un dia desmentia que entrés en un procés de venda, l'endemà admetia que, després del sanejament reduccionista imposat per La Caixa i al seu capdavant la consellera delegada, Rosa Cullell —destinada, un cop feta la seva feina, a escoltar música celestial al Gran Teatre del Liceu—, intentaria de vendre la participació de l'entitat financera a qui hi estigués interessat —qui sap si RBA o qui sap si també Planeta— perquè això del llibre no entra dins la nova política social que ha engegat La Caixa per retallar la seva participació en obres culturals, cada vegada menys rendibles de cara a la galeria.
El desert dels Premis Mallorca
Vet aquí, doncs, germans, com l'astorament produït per la declaració de desert del I Premi de novel.la del Consell de Mallorca, aquell que havien dotat amb 70.000 € i que s'havia convertit en el més ben dotat en català, ha posat de manifest, una vegada més que, d'entre cinquanta originals presentats pels editors amb originals d'autors seus al calaix, cap d'ells ha rascat bola i el pitjor és que una part d'aquests 50 originals acabaran publicant-se en els pròxims mesos, quan apareguin per l'escletxa d'algun altre premi dels que dominen els grups editorials.
Un jurat incompatible i poc honest
Vet aquí, doncs, germans, com, encara parlant dels premis del Consell de Mallorca, es fa evident que el gremi no té sentit del ridícul i qui els convoca no és capaç de preveure que un jurat integrat per personatges com Guillem Frontera, Josep Grimalt, Biel Mesquida, Maria Rosa Planas i Antònia Vicens no podia arribar a cap altra conclusió sinó a picabaralles internes amb posicions tancades i resultat propi del rei Herodes. Sabut és que, en el moment que el veredicte es va retardar quinze dies del mes de setembre per desacord en el jurat, ja es preveia que l'acord era impossible, entre altres coses perquè no es pot ser d'un jurat que, en ple procés de decisió secreta, un o dos dels membres es dediquen a telefonar els altres integrants del conclave intentant xantatjar i fer votar aquell original que els havien xiulat que era de tal autor o de tal altre autor (o autora!). Error sense precedents, el del Consell de Mallorca, en convocar un premi literari en català amb aspiracions de premi estrella i confiar en un jurat estrictament local i no representant de les diferents varietats culturals i lingüístiques dels Països Catalans. I doble error, per ingenus, de col.locar-hi personatges, alguns dels quals, s'han distingit en la seva trajectòria pública pel mètode aquell: "Si no és per a mi, no és per a ningú".
El dúplex d'El Compromís de Casp
Vet aquí, doncs, germans, com amb deu dies de diferència, dos premis literaris que edita un altre grup català important, el d'Enciclopèdia Catalana, anuncia que descobreix dos originals de novel.la històrica sobre el Compromís de Casp. Ves, quina coincidència! Per una banda, el premi Carlemany, pagat pel Govern d'Andorra, però atorgat enguany a Girona, en boca d'un dels membres del jurat i membre també del grup editorial, Àlex Broch, desvelava que la novel.la finalista tractava sobre el Compromís de Casp. I una setmana després, el premi El Lector de l'Odissea, de Vilafranca del Penedès, premiava 'El compromís de Casp', de Xavier Renau. Es dóna la casualitat —ai, com són les coses!— que els dos premis els publica Proa i que un dels membres del jurat d'El Lector de l'Odissea és l'editor de Proa, Isidor Cònsul, el mateix que editarà el premi Carlemany. Si es mira a fons el jurat del Lector de l'Odissea es veurà pels seus membres (Joan Agut, Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Llorenç Capdevila, Isidor Cònsul, i dos representants d’un Consell de Cent Lectors que integren el jurat final), que la majoria són, a més de l'editor, autors de la casa Proa i, en algun cas, guanyadors de premis anteriors del segell. Davant la que sembla una evident presentació d'un mateix original de novel.la a dos premis editats per una mateixa editorial i fallats en una mateixa època, tot fa pensar que el cas Carlemany / El Lector de l'Odissea reviu la polèmica ja superada de l'antic premi Ciutat de Tarragona, que va deixar anul.lat el guardó atorgat en el seu dia a 'Les veus del Pamano', de Jaume Cabré, i que —ai, caratsus!—, també tenia en el jurat l'editor de Proa, Isidor Cònsul. Mentre Xavier Renau, el guanyador actual d'El Lector de l'Odissea, exmembre de la junta de l'Ateneu Barcelonès i exmembre de la junta del Pen Club en una etapa conflictiva que també tenia Isidor Cònsul en les seves juntes directives, sembla que en vol estar al marge, les mirades apunten novament cap a una maldestra i flagrant manipulació editorial que, cosa pitjor, ja és reincident. ¿Reclamaran els cents lectors de Vilafranca del Penedès que, a més, paguen uns 30 € cadascun per llegir originals i perquè es doni el premi, la netedat del concurs i el compliment rigorós de les bases, en aquell punt, sovint expressat i, si no, sobreentès, quan diu que si un original és en un premi pendent de veredicte no es presenta, mentrestant, en un altre? Anoteu títols d'obres finalistes a Vilafranca per comprovar com, d'aquí a uns mesos, apareixen en altres guardons, lògicament, sota el control del mateix segell editorial de Proa: 'Montecristo' i 'Paraules a mig dir'.
La tasca de 'Tarasca'
I vet aquí, doncs, germans, com els guardians de les lletres catalanes, tant amatents a vegades sobre segons quina trapelleria —com la de l'últim Premi Nacional de Literatura— fan els ulls clucs davant la sèrie de programes de Televisió de Catalunya que sota el nom de 'Tarasca' es dedica a presentar alguns poetes i escriptors considerats maleïts, com Gabriel Ferrater, Miquel Bauçà o Maria Mercè Marçal, remarcant-ne només els seus tres privats més cridaners: el suïcidi, l'alcoholisme o el lesbianisme, fins i tot el beneeixen i, alguns, fins i tot hi apareixen amb el somriure angelical de qui sempre pot pontificar.
La guardiola del mecenatge
¿Deu ser per això, germans, que l'exconseller de Cultura Joan Guitart (Tàrrega, 1937) ha dimitit de president executiu de l'Agència de Patrocini i Mecenatge, S.A., una empresa pública que ara depèn del Conseller Primer de la Generalitat i que es va crear durant el govern de CiU per trobar un lloc per a Joan Guitart, que ja havia estat, a més, en dues legislatures, conseller d'Ensenyament i que des del 1996 tenia un piset llogat a la Rambla de Catalunya, amb quatre empleats, i que era un pou de crítiques perquè es quedava entre un 10% i un 14% del poc mecenatge cultural que aconseguia recaptar per cobrir despeses, amb l'excusa que una part d'aquesta comissió, entre un 7% i un 10%, es destinava a pagar el serveis d'una altra empresa subcontractada, una tal Gestora de Patrocini i Comunicació, amb Pere Clotas al capdavant?
Lletres i Fitness!
Vet aquí, doncs, germans, com aquest octubre de sequera és també el del Ramadà literari! Abstinència literària. Res de temptacions literàries. Poques paraules literàries. Silenci literari. I quan el sol es pon, a l'ombra del vespre, els qui callen i atorguen durant el dia, són també els qui més s'afarten durant la nit. De tant de greix com posen, encara hauran d'acabar abonant-se a un centre DIR de Fitness, que, com a mínim, parla en català... literari!


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |