«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 50 - Desembre 2005

Els detalls del món
En plena presentació d'un últim llibre seu publicat a Empúries del Grup 62, 'Els detalls del món', i quan encara li deu penjar, de tan nova de trinca, la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya i lliurada a la Sala Oval del Museu Nacional de Catalunya, entre un lot de quaranta Creus més del 2005, la seva per cobrir la quota "valenciano-balear" —en aquest cas es mataven dos pardals d'un tret—, l'escriptor Biel Mesquida, escriptor d'origen valencià, deportat a Catalunya i nacionalitzat a les Illes, es veu involucrat en un sarau universitari que sorprèn per la ingenuïtat del seu rerefons. Aquesta és la pel.lícula dels fets: Biel Mesquida, fins a l'esclat del sarau, director de Publicacions de la Universitat de les Illes Balears (des d'ara UIB), es veu acusat pel seu cap del Servei, el professor Jaume Rosselló —o millor, dit, excap, perquè ha dimitit emmurriat perquè els del Rectorat no li feien cas de les seves queixes—, mitjançant un informe de mitja dotzena de planes, sobre coses tan usuals en el món universitari com "no ser a l'hora que s'ha de ser a lloc", "no fitxar a l'hora que s'ha de fitxar o fer-se fitxar per altri", "facturar dietes de viatges que no corresponien exactament al departament de Publicacions sinó que eren vols i anades a presentacions de llibres, conferències i altres martingales considerades personals" i "assetjar psicològicament posant en pràctica el popular mòbing sobre una de les seves subordinades".
Com que no hi ha secret en boca de dos que no arribi a un tercer, el cacau, que hauria estat només una enrabiada, amb marranada inclosa, en el si de la UIB, s'ha escampat, per una filtració de la qual ningú no en sap res, a la premsa illenca. El cas és que, el rectorat, el vicerectorat i tota la cúria de la birreta acadèmica, s'han vist obligats a actuar en nom de l'ordre i han hagut de recórrer a un remodelatge intern, anomenat reestructuració, que és el recurs polític usual quan es vol jugar al joc de les cadires, aquell que comença donant voltes i voltes fins que un es queda dret i amb el cul a l'aire.
Davant el que sembla una evidència, l'anàlisi també es fa evident. D'entrada, sobta que a Biel Mesquida, posats a fer, no se l'hagi acusat de "persecució sexual" pels passadissos de la Universitat —com es va pretendre temps ha amb un altre professor de la Universitat Autònoma de Barcelona per obra i gràcia d'unes acusacions d'un parell d'alumnes que no els queia bé l'home—. També sobta que no s'hagi aprofitat l'ocasió per crear un bon marro de ficció, estil telenovel.la sudamericana, entre Biel Mesquida i la subordinada pretesament assetjada per mòbing, tenint en compte que en segons quins cercles es parla de l'assetjada en qüestió com a probable substituta del càrrec de Mesquida a l'hora del ball de cadires. I sobta també que en el medi universitari algú s'estranyi que els professors no assisteixen a les hores que han d'assistir a les seves obligacions, que se saltin els horaris laborals, que fitxin en nom d'altres —però si això ja ho feien els avantpassats a la mili!— i que viatgin per compte i risc de la Santa Institució Acadèmica en la qual treballen, sobretot per assistir a congressos i congressos i més congressos... ¿I què seria, doncs, de la Universitat, amb els sous i els complements que cobren els pobres professors, sense aquests petits pecadets i aquestes petites tiradetes d'una caneta a l'aire de tant en tant? Encara sobta més que sigui tot un cap el que dimiteixi del Servei de Publicacions de la UIB perquè no pot sortir-se'n amb el seu subordinat, el director de les publicacions, cosa que mostra que el cap dimitit ha fet molt bé de dimitir perquè no tenia la capacitat que ha de tenir un cap —almenys en qualsevol empresa del món— que és, precisament, "capejar" el personal i posar-lo al seu lloc.
El fet és que el que s'ha titllat d'escàndol amb punyalada directa al baixventre de Mesquida fa tuf de socarrim. I sort que el conseller de Cultura, en Fiol, prudent i angoixat a la vegada, se n'ha mig rentat les mans perquè, ni que sigui el que realment subvenciona amb un 75% les publicacions universitàries, no té el control del personal ni de les despeses universitàries, que s'autoregulen per ordre intern i autònom. I és que això de l'autonomia només porta problemes! A més, i aquí és on rauen "els detalls del món": a Biel Mesquida encara no se l'ha acusat de pagar amb diners públics els serveis d'un club de senyoretes de la vida en cap d'aquests viatges, cosa que, si s'hagués fet des del Servei de Publicacions de la UIB, no hauria estat sinó contribuir a expandir el bon costum de segons quins governants illencs que són d'aquells que prediquen amb l'exemple poètic de l'escola de tota la vida i que diu, en bon espanyol, és clar: "¡Vaya yo caliente, y ríase la gente!".


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |