«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 55 - Maig 2006

Pastís de poma amb ensaïmada
Sembla que el periodista Emilio Manzano ha agafat el relleu a Caterina Mieras com a blanc de les perdigonades dels reservistes de la cultura que veuen com la vida els passa de llarg sense que cap dels seus presumptes amics, quan arriben al govern, els telefoni per oferir-los un càrrec que els permeti viure tranquils i deixar de posar el dit a l'ull dels més febles per mantenir la seva ungla ben esmolada i polida. Deu ser cosa de la casualitat, però ¿què hi fa que siguin dos personatges illencs traspassats a la península, els que han rebut en els últims mesos les esbroncades més irreverents i insultants sense que ni tan sols hagin tingut oportunitat de respondre? ¿Deu ser el caràcter de la calma que fa que els peninsulars es vegin en cor d'apuntar amb arcs i fletxes contra els qui no els fan gaire cosa més que ocupar una cadira que potser no volia ningú? El cas és que Caterina Mieras ja va ser des de bon principi vilipendiada per plomes i veus que, en un altre context, haurien estat titllades d'injurioses. I ara li toca el torn a un dels seus últims escollits, el periodista Emili Manzano, que s'ha posat al capdavant de l'Institut Ramon Llull, després que en dimitís l'editor Xavier Folch per desavinences amb Caterina Mieras. I tot perquè hi ha un xou anomenat Frankfurt que el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha vist que cremava només de tocar-lo i no ha badat gens a posar la patata calenta en mans expertes com les de l'agent literària Soler Pont. Tot i així, Emilio Manzano es continua enduent, encara ara, les bufetades dels que abans s'havien vist les cares, com si fos en un ring però en un combat desigual, amb l'exconsellera Caterina Mieras. El periodista Manzano, que s'havia fet popular a través de les seves tertúlies en el programa de llibres de Barcelona TV ja havia caigut en gràcia en els dos últims anys d'algun sector del govern tripartit. Els editors el van premiar. El govern li van donar el Premi Nacional de Periodisme. I només li faltava que el premi de televisió d'Òmnium Cultural s'hi hagués encaterinat, però, pel que sembla, Manzano no era fruita cobejada per aquest sector. Entre els pecats culturals de Manzano hi ha, segons els seus detractors, no haver parlat gairebé mai de llibres catalans en el seu programa de BTV, de tenir la majoria de col.laboradors de tendència cap a la literatura castellana i, segons algun detractor més poc escrupolós, fins i tot d'odiar la literatura catalana. El fet és que Emilio Manzano —candidat a la cua d'uns quants candidats— va acceptar la direcció de l'Institiut Ramon Llull la mar de content i fins i tot va dir que li aniria bé deixar la televisió perquè feia massa anys que conduïa el seu programa. Però amb el que ell no devia comptar devia ser amb la pedregada que li cauria al damunt. Que s'hagi creat una comissaria amb una comissària al capdavant sobre la Fira de Frankfurt del 2007 l'ha alliberat de rebre més pedregades. Tancat a l'Institut Ramon Llull, que ningú encara no acaba de saber què fa, la seva gestió serà més discreta i això el protegirà durant un temps dels més famolencs contra la seva persona. Però per aconseguir-ho, caldrà que no piuli gaire. I que quan l'entrevistin d'una revista estrangera com The Times, demani, abans de publicar l'article, de revisar les respostes que li fan dir. Perquè ni que Manzano hagués dit una veritat com un temple que molts altres havien dit abans sense que ningú els condemnés a la forca, ja se sap que hi ha veritats que no volen ser escoltades o, com a mínim, que no volen ser escoltades en boca de segons qui. Manzano, com se sap, va repetir que el nivell general de les lletres catalanes havia baixat per culpa de la política que s'havia dut a terme del suport genèric a l'edició on qualsevol llibre publicat en català tenia un ajut directe. Com que una de les mostres de la sanitat d'una cultura és saber esporgar en ella mateixa i treure'n les males herbes, a Emilio Manzano li devia semblar que començant per aquí, que és per on havien predicat feia anys molts dels que ara l'han tractat de traïdor, no es posaria malament amb ningú. El fet és que opinions com aquesta les han dites abans personalitats de les lletres catalanes i a tothom li ha semblat que una part de raó hi havia. Ara caldrà veure si, quan el nou degà de la Institució de les Lletres Catalanes, Josep M. Castellet —que ha substituït Josep M. Benet i Jornet, que va dimitir del càrrec fa uns mesos—, digui un dia o altre que la literatura catalana ha baixat de nivell perquè s'ha publicat massa i repeteixi una de les seves teories més conegudes com aquella que diu que a alguns escriptors se'ls hauria de subvencionar perquè anessin de viatge a veure món i no escrivissin durant un temps, les mateixes veus que han tirat pedres a cops de fona contra en Manzano s'atreviran a apuntar cap a en Castellet. Ah, per cert, algunes de les persones que van ser consultades pel conseller de Cultura, perquè formen part de la Junta de Govern o del Consell Assessor, com preveu el reglament intern de la Institució de les Lletres Catalanes, per si donaven el seu amén al nomenament de Josep M. Castellet són aquestes: Gemma Sendra, secretària general de Cultura; Jaume Subirana, director Institució Lletres Catalanes; Josep M. Benet i Jornet, exdegà de la ILC; Agnès Agboton, Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya; Núria Albó, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Carme Arenas, Centre Català del PEN Club; Antoni M. Badia i Margarit, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Assumpta Bailac, directora general de Promoció i Cooperació Cultural; Josefa Casas, interventora del Departament de Cultura; Antoni Comas, Gremi d'Editors de Catalunya; Salvador Company, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Reina Duarte, Consell Català del Llibre per a Infants; Ernest Folch, Associació d’Editors en Llengua Catalana; Feliu Formosa, exdegà i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Enric Frigola, mitjans de comunicació; Carles Geli, mitjans de comunicació; David Jané, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana; Lluïsa Julià, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Joan-Josep Isern, cap del Servei d’Informació i Difusió; Emilio Manzano, director Institut Ramon Llull; Joan-Francesc Mira, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Dolors Oller, Centre Català del PEN Club; Lluís Pagès, Associació d’Editors en Llengua Catalana; Jaume Pérez Montaner, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Lídia Pons, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; Jordi Sarsanedas, exdegà Institució de les Lletres Catalanes; i Carles Torner, cap de l’Àrea d’Humanitats i Ciència de l’Institut Ramon Llull. Tots ben coordinats pel secretari: Xavier Montoliu. S'ignora si, en sessions tan trascendentals com aquestes de la Institució de les Lletres Catalanes, sobre el canvi de degà, una vegada cada dos anys, s'hi menja, per matar el cuc, un bon tros de pastís de poma amb ensaïmada.

Circulars anteriors