«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 56 - Juny 2006

«How are you? We are RIP! Thank you»
Ser conseller, president d'un govern o ministre implica, avui en dia, parlar llengües, que deien abans. Per això, als de cultura de Convergència i Unió (CiU), que no se'ls escapa res, es van estranyar de veure en els comptes de l'any passat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, unes partides pagades d'hores d'anglès particular. Ràpidament els serveis d'investigació de CiU —és a dir, la diputada Carme Laura Gil i les seves preguntes al Parlament— es van activar. Qui havia rebut classes d'anglès en horari de feina? L'aclariment el va haver de donar el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que no en té prou amb el pollastrí de les llistes de Frankfurt, l'art sacre de la Franja, les fuites d'aigua del Ramon Llull i l'aprovació virtual del Consell de les Arts i la Cultura que el Parlament deixarà en suspens, que encara ha de treure l'entrellat de l'humor anglès que corre pel Palau Marc. Doncs, resulta que va ser la consellera Mieras i un assessor seu qui, per posar-se al dia, van contractar un professor particular d'anglès —amb càrrec a l'erari públic, és clar— per tal que perfeccionessin o tinguessin les nocions bàsiques en aquesta llengua que si bé no és la màxima prioritat quan un conseller de Cultura trepitja el país i se les veu amb els sectors culturals de les Terres de l'Ebre, els Pallars o la Conca de Barberà, sí que els podia servir per anar, per exemple, a Frankfurt el 2007 on, malgrat que l'alemany sigui la llengua oficial de portes enfora, tothom s'entén en anglès. S'ignora, a aquestes alçades, si el conseller de Cultura actual ha reprès el relleu de les classes particulars d'idiomes —posem d'alemany— o si, davant la incertesa de qui serà conseller o consellera el 2007, més val deixar-ho a la traducció simultània que queda més exòtic. El més sorprenent del cas és que el Departament de Cultura contracti professors d'anglès particulars quan és veí de l'Escola Oficial d'Idiomes —a les Drassanes—. És clar que, també altres consellers subvencionen el transport públic i no per això circulen en metro o autobús sinó en cotxe oficial, que per alguna cosa els tenim! Sigui com sigui, el que sí que li està sortint més que car al govern català és la brometa de les Creus de Sant Jordi. Com tothom sap, les Creus es donen cada any a grapats, des de fa temps immemorials, i més d'un miler de personalitats i associacions ja la tenen en el seu aparador. El pitjor és que cada vegada que un o una Creu de Sant Jordi es mor —generalment les edats dels guardonats ho porta implícit— el govern català ha de fer-ho saber, mitjançant esqueles, en els mitjans de comunicació —ja se sap que va ser en Boadella qui va dir que per a l'únic que servia tenir la Creu de Sant Jordi era per assegurar-se l'esquela el dia de la mort— i aquest costum ha portat al cas que, només durant el primer trimestre d'aquest any, la Conselleria de Presidència es gastés 155.000 € (uns 26 milions de pessetes) en la publicació d'esqueles en els diferents diaris catalans. Per a més detalls, la cosa de les esqueles la gestiona una empresa externa que té nom i tot, Carat España S.A. —sense comentaris!—, i que actua com a agència de mitjans per a la planificació i compra d'espais publicitaris per a esqueles a la premsa escrita. És clar que aquestes petites despeses no són res comparades amb les que va tenir la directora del Palau de les Arts del País Valencià —la seu de l'òpera de València—, la senyora Helga Schmidt, que diuen que es va polir 3.000 € només en dues nits d'hotel. La dama, que té un sou anual de 180.000 €, sense comptar allotjaments i viatges, arriba a sumar uns 300.000 € només per al seu ús, en alguns casos amb limusina inclosa —una altra vegada, sense comentaris!—. Diuen també que la mateixa dama té el seu contracte blindat per dos anys i com que, al País Valencià, els poders polítics tenen la vista posada a Madrid, troben normal que una directora de la seva òpera cobri el que cobra, com ho cobra també el director del Teatro Real madrileny, i tingui les despeses que té, com per exemple el lloguer d'un auto amb xofer per 6.000 € mensuals, el lloguer d'un cotxet de camp de golf per 350 € mensuals per circular per la Ciutat de les Arts o el lloguer d'apartaments i hotels de luxe. La dama, que es passa mitja vida a Londres, diu que té molta feina i que fa la de dos càrrecs i es justifica dient que el seu homònim de la Scala de Milà guanya el doble que ella. Així sí que València és, com diu la corranda, la terra de les flors, de la pau i de l'amor! I parlant de classes particulars d'anglès, tornem al principi, el que no té problema de llengües és Antoni Mir, l'exdirector de l'Obra Cultural Balear que, arran, també diuen, de la seva amistat amb el líder d'Esquerra Repúblicana de Catalunya, i en temps del govern tripartit, va ser nomenat secretari de Política Lingüística, abans del seu substitut, Miquel Pueyo i abans que aquest altre també dimitís per la crisi de govern i passés el bastó a... se suposa, el mateix president Pasqual Maragall, que també ha dit que plega. La carambola, però, va portar Antoni Mir —de qui ningú ja no se'n recorda— a dirigir la Casa de les Llengües, que és com una mena de la Casa de la Por o la Casa de la Bruixa del Tibidabo, però sense trenet ni bruixa que et persegueixi a cops d'escombra. La Casa de les Llengües és un museu de llengües vives —cosa insòlita perquè els museus sempre recullen objectes morts i del passat!— i és una herència del Fòrum de les Cultures que, entre altres invents, es va proposar fer un inventari de les llengües del món que costarà tenir una seu de 4.000 metres quadrats —les llengües ocupen espai— a Can Ricart i un pressupost de 2'4 milions d'euros —només per netejar l'espai i pagar els que hi treballin— i per preocupar-se de recollir el suport d'empreses i altres organismes com és ara Telefònica que, segons Antoni Mir, és una de les empreses que té una major sensibilitat lingüística. I té raó N'Antoni: quan truques al 1004 sempre et surt la noia de Fuerteventura o de Puertollano, malgrat que, innocentment, hagis repetit com un autòmat, a les ordres del contestador automàtic de Telefónica, que vols parlar en català. "Si vol ser atès en català, digui català", repeteix i repeteix el 1004, sense defallir. No hi ha cap dubte que el Museu de les Llengües, si s'arriba a fer, recollirà en una sala una figura de cera d'un exemplar de català repetint sense parar: "català!, català!, català!", malgrat que ningú li faci cas. Però de segur que serà l'atracció de Can Ricart. I a la sortida, un bidell preguntant als visitants de la Casa de les Llengües: "How are you?" I una resposta a flor de llavi: "We are RIP!".

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |