«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 57 - Juliol 2006

Qui no plora, no mama!
Ser allò que en diuen "un creador" té els seus avantatges, al país d'Eurolàndia. Molts més avantatges que ser pobre per sota del llindar de la pobresa, jubilat amb pensió més que mínima, o dependent per alguna xacra física. Mentre aquests últims —els pobres per naturalesa, els jubilats sense recursos o els dependents sense suport—, veuen passar amb cançons una legislatura política rere l'altra amb la cançó de l'enfadós —aquella tan típica del "torni demà" de l'antiga finestreta rònega del funcionari de torn reconvertida avui en el virtual telèfon 012 o en qualsevol pàgina institucional d'Internet— , amb lleis per aprovar i amb paralització de les promeses fetes, els primers, és a dir, els "creadors" —experts a practicar l'exercici del qui no plora no mama— arriben a l'estiu amb les butxaques silenciosament plenes per les seves "bones obres".

Al costat de la precarietat dels ajuts a la investigació, les llistes d'espera de sanitat, els dèficits en educació o els drames familiars i col.lectius de l'amenaça de l'atur en sectors més artesanals de la ja caduca petita indústria ubicada principalment en petites poblacions catalanes, els ajuts concedits als "creadors" contrasta no només per la seva quantitat sinó també per la seva aplicació dins d'una consensuada "llei del silenci" que consisteix a no dir allò que no cal que se sàpiga, sobretot, si ens afecta a nosaltres mateixos.

El vici dels ajuts institucionals li ve, a la cultura —ara parlem de la catalana però d'altres no se n'escapen—, de lluny. Sota l'excusa de la inferioritat de condicions i de possibilitats —atribuïdes bàsicament a la llengua— l'últim quart de segle ha estat el de la inversió més caiguda en sac perdut de tots els temps. I, si no és així, ¿com s'entén que sigui ara quan s'aixequin veus dient que la normalització lingüística ha fracassat o que la cultura no ha estat mai prioritària? Els recursos destinats a la llengua i la cultura des de les diverses institucions són, no incalculables, sinó, precisament per la seva dimensió, esfereïdors. N'hem extret només dos exemples. Els ajuts d'aquest any, per part del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, als mitjans de comunicació, i els ajuts per part del Departament de Cultura al sector de les lletres catalanes. Anem per parts.

Segons dades del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria de Comunicació ha destinat enguany un total de 10,9 milions d’euros a les convocatòries públiques de subvencions als mitjans de comunicació, distribuïts entre els ajuts a projectes, el suport genèric als mitjans de comunicació en català (els anomenats ajuts “automàtics”) i una nova línia específica de subvencions adreçada a les associacions sectorials. A aquesta quantitat cal sumar-hi les que adjudica encara el Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), que enguany destina un total de 5,46 milions d’euros més a la premsa escrita. Per tant, tot plegat, per al 2006, fa un total de 16,3 milions d’euros als ajuts als mitjans de comunicació.

I aquí —feta la llei feta la trampa—, no apareixen els imports de publicitats, campanyes, promocions i altres autobombos que organitzen cadascun dels departaments de cadascuna de les institucions i que esquitxen amb més ingressos tant els mitjans escrits com els mitjans audiovisuals amb les seves proclames. En aquest document es pot veure, amb detall, per als que tinguin més curiositat, en quina proporció i amb quins criteris es reparteixen aquests recursos. Els noms i els números parlen per si sols i cadascú hi pot afegir el seu comentari. Però només cal esmentar-ne uns quants per entendre que la polèmica entre premsa gratuïta i premsa de pagament és una fal.làcia perquè en realitat tot és premsa subvencionada i pagada pels ciutadans —els que llegeixen, escolten la ràdio, veuen la televisió o no fan res de tot això—, cosa que no només fa dubtar de la independència dels mitjans —cosa sabuda que està en permanent qüestió— sinó del perill de viure permanent en una bombolla acolorida, edulcorada, apamada, inflada i mantinguda pels gustos dels qui paguen, que són, sempre i a tot arreu, els que manen.

Aquest retrat és ben il.lustratiu de tot això. El grup Godó (La Vanguardia) s'ha endut aquest any 2.500.000 euros; el grup Zeta (El Periódico) s'ha emportat 2.378.000 euros; el grup de l'Avui (on també hi ha una part de Godó) s'emporta 876.000 euros. Aquestes quantitats són globals. Parcialment, s'observa que mitjans digitals com Vilaweb té concedits 144.000 euros d'ajut automàtic més 100.000 euros per a projectes. O s'observa també que en els ajuts a premsa digital hi ha dues partides de consolació que només tenen justificació en el món de les administracions: s'atorguen 829'50 euros a una tal Alianza Evangelista Española i a una tal Associació Patriòtica Catalunya.

En un altre àmbit, el de les lletres catalanes, les quantitats no són tan explícites ni molt menys tan públiques. Sembla que hi hagi encara una mena de pacte de secret entre tots els sectors, emparant-se en el que permet la llei, i són molt poques les quantitats que tenen l'obligació de fer-se públiques. En aquest altre document es pot veure la relació íntegra dels ajuts de la Institució de les Lletres Catalanes concedits aquest any a allò que aquest organisme anomena emfàticament "persones físiques i entitats sense finalitat de lucre".

En aquests ajuts, hi entren diversos apartats: 1. Ajuts a la creació; 2. Ajuts a la creació i ampliació de pàgines web; 3. Ajuts a la traducció al català per a traductors; 4. Ajuts a la investigació; i 5. Ajuts a entitats sense finalitat de lucre per a activitats de promoció i difusió de la literatura catalana. La lectura de noms és també ben il.lustrativa de quin és el criteri de l'administració a l'hora de repartir els seus ajuts. Si bé es cert que no hi ha ajut, si no es demana, també és cert que els 119 projectes subvencionats són encara no la meitat de les sol.licituds presentades.

En total, la Institució de les Lletres Catalanes ha atorgat aquest any 648.000 €, dels quals 210.000 es dediquen a projectes de creació literària, mentre que 47.900 € es destinen a creació de pàgines web —¿hi deu haver, en aquesta partida els 21.000 € que diuen que ha costat el blog del ja gairebé expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall?—, uns 26.568 a traduccions al català, 42.400 euros a projectes d'investigació i 231.132 euros a entitats.

Malgrat que el document on figuren tots els subvencionats no inclou les quantitats, diguem que, amb 12.000 €, han estat subvencionats Toni Sala, Miquel Pairoli, Carles Decors i Agustí Pons. I altres quantitats més petites han anat a parar a Josep Albanell, Lolita Bosch, Francesc Bombí-Vilaseca, Albert Mestres i Xavier Febrés. Entre les associacions gremials, les quantitats esquitxen amb 80.632 € l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb 70.000 € el Centre Català del PEN Club, i amb 30.000 € l'Associació Col.legial d'Escriptors de Catalunya.

Tots aquests i molts més són els que han plorat aquest any i, en conseqüència, han mamat. Ara, només els falta fer el rotet de bon profit, un rotet que al país d'Eurolàndia és vist, fins i tot, com un gest de bona educació.

Circulars anteriors