«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 58 - Agost 2006

D'Europa a Europa amb vols de baix cost
Segons un dossier de la revista digital Cafè Babel, que titula «Circ ambulant de Brussel.les a Estrasburg», més de 3.000 funcionaris es traslladen una setmana cada mes per assistir a la sessió plenària del Parlament Europeu. Segons aquest mateix dossier, signat per Alexander Alvaro, de Brussel.les, aquest moviment de passatgers costa a les butxaques dels europeus contribuents uns 200 milions d’euros anuals i, segons el mateix dossier, el pitjor és que resulta ineficaç. No s'hi pot estar més d'acord, vistos els desacords i les funcions de marionetes que s'organitzen a la pàtria de l'euro. Per això, ara que fa calor, res millor que reproduir aquells aspectes més interessants del dossier de Cafè Babel i algunes de les propostes que el mateix signant hi dóna. Volar a baix cost aviat no serà cosa només dels turistes que fan excursions entre capitals europees gairebé d'anada i tornada, sinó que també pot ser que acabi sent l'hàbit dels funcionaris de la Unió Europea, com aquell qui agafa un rodalies o un autobús interurbà per anar a la feina.

Cal realment aquest pelegrinatge? Una vegada al mes preparen l’equipatge. Els 732 europarlamentaris així com els seus ajudants i empleats, viatgen una vegada al mes des de Bèlgica fins a França amb bitllet d’anada i tornada. S'ho emporten tot, per assistir a la sessió plenària de quatre dies a Estrasburg. Abans del maig de 2004, eren 3.000 les persones que es desplaçaven cada mes. Amb la incorporació de 10 nous membres, aquesta xifra s’ha multiplicat escandalosament. La Comissió encara no ha fet públic el nombre exacte.

Aquest gran circ ambulant es va formalitzar mitjançant el Tractat d’Amsterdam al 1997. El Parlament Europeu (PE) es l’única assemblea del món que no té una seu única. Existeixen fins a nou edificis en tres ciutats dels tres Estats fundadors de l’antiga Comunitat Europea: Luxemburg, França i Bèlgica. El fet que les activitats del Parlament estiguin repartides entre aquests tres llocs és costós i perjudica la credibilitat de les institucions. Mantenir els tres llocs de feina costa més de 200 milions d’euros a l’any als contribuents, segons un informe de la Secretaria General del Parlament Europeu. Els ciutadans es pregunten per què els diners dels contribuents es malgasten en viatges innecessaris i edificis a Estrasburg que estan buits 300 dels 365 dies de l’any. Molts europeus veuen aquests edificis com un altre exemple de la costosa burocràcia de la UE. La distribució actual provoca molta ineficiència en la feina realitzada pel Parlament Europeu. Les altres dues institucions de la Unió Europea (la Comissió Europea i el Consell Europeu) tenen les seus a Brussel·les. Durant la sessió plenària del Parlament, alguns treballadors i instal·lacions es queden a Brussel·les, de manera que la feina a realitzar encara és més difícil.

A diferència dels modestos inicis, el Parlament Europeu actualment és un Parlament a temps complet, com els seus homòlegs estatals. Un sistema de funcionament que era vàlid durant els primers anys de la Unió, quan el Parlament funcionava a temps parcial, ara ja no és factible. Per desgràcia, el Parlament Europeu no té poder de decisió per canviar el sistema d’organització. Qualsevol canvi requereix modificar el Tractat i s’ha d’aprovar per unanimitat pel Consell.

El març del 2001, nou membres del Parlament de quatre grups polítics diferents van fundar la Campanya per la Reforma del Parlament ( CPR ). Aquesta iniciativa impulsa canvis fonamentals en el dia a dia de les funcions del Parlament. L’objectiu és que el Parlament sigui més transparent, eficient i responsable. Avui dia, hi ha més de 130 membres del Parlament que formen part d’aquesta iniciativa, en què gairebé estan representats tots els grups polítics. Actualment, la CPR té dues iniciatives importants; una va destinada a donar suport als ciutadans europeus i l’altra a sensibilitzar la consciència política a nivell estatal. La CPR va llançar el primer referèndum entre els ciutadans europeus, amb l’objectiu de buscar el seu suport i poder acabar amb el circ que viatja a Estrasburg.

Durant les sis primeres setmanes, 700.000 europeus van adherir-se a la petició en línia que reclama una seu única a Brussel·les. La petició té les seves arrels en l’Article 47 que tracta sobre la democràcia participativa en la constitució proposada per la Unió Europea. La Comissió Europea dóna suport a la campanya i vol que els ciutadans de la Unió Europea siguin més actius i participin en el debat sobre temes europeus. Calen un milió de signatures per posar el tema en la agenda de la Comissió. A més a més de les iniciatives dels ciutadans, hi ha la necessitat d’assegurar la consciència política i el suport a nivell estatal. Donat que la unanimitat entre els Estats membres és necessària per a canviar el Tractat, el parlamentaris estatals han interrogat als seus governs respectius sobre la rendibilitat i la seu del Parlament Europeu.

Donada la importància històrica de la ciutat d’Estrasburg com a símbol de reconciliació i unificació europea, el debat sobre la seu del Parlament Europeu de vegades conté arguments emocionals. Una vegada reconeguda la importància d’aquests ideals, la millor manera d’assegurar la unitat i l’estabilitat política de la Unió Europea dels 25 és assegurar que aquesta institució pren les decisions d’una manera responsable i eficient. Una decisió sobre la seu del Parlament és inevitable.

[El text és d'Alexander Alvaro i la traducció al català, d'Anna Castejon]


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |