«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 59 - Setembre 2006

Pactar amb la mà esquerra i els ulls embenats
La tardor ha començat escalfada. Podríem parlar del cas Elvira Lindo —paraigüers negres contra samarretes negres a la Plaça de Sant Jaume—; podríem parlar del cas de l'anunci de promoció de les seleccions esportives catalanes —samarretes vermelles espanyoles contra samarretes blanques catalanes— i la utilització dels infants i la repercussió que l'anunci podria tenir en els patis d'escola i, sobretot, en els prou conflictius patis d'institut; podríem parlar de l'okupació pert part del canal La Sexta de les freqüències dels antics repetidors d'Acció Cultural que feien arribar TV3 al País Valencià a canvi d'una freqüència digital made in Montilla que té previsió de ser operatiu més enllà del 2009 i que qui sap qui l'ha vist i qui el veurà; podríem parlar de la situació i la reculada de l'ensenyament de la llengua als centres educatius de les Illes, molt més greu que l'anècdota infantil de l'autora de Manolito Gafotas; podríem parlar de les conseqüències del holding editorial que entrarà en funcionament d'aquí a quatre dies amb la propietat repartida del Grup 62 entre l'imperi de Planeta i el cometa d'Enciclopèdia Catalana arran de les pressions d'Òmnium Cultural per evitar que el clan Lara en fos l'únic manaire; podríem parlar dels informes amb contingut plagiat que el Departament de Cultura va encarregar a una empresa que treballa assíduament per a l'òrbita del Partit Socialista i que, a més, ja va facturar 135.000 euros per organitzar la cimera de Miravet, aquella de la foto entranyable de bracet mirant a l'Ebre, i també per l'organització d'algunes rodes de premsa del president Pasqual Maragall, el president digital del blog milionari; podríem parlar del cas Fernàndez Teixidó, diputat del Parlament de Catalunya i número 9 de les llistes de CiU a les pròximes eleccions de Tots Sants, i la seva ingènua relació professional i d'assessorament amb un dels capitostos de la màfia russa, tan ingènua que li permet mantenir-se en la llista d'electors amb la cara ben alta perquè no ha fet res més sinó assessorar un criminal d'àmbit internacional sense saber-ho; podríem parlar dels informes milionaris encarregats pels diferents departaments del govern català sense que se sàpiga per a què serveixen i que recorden, per similitud, alguns escàndols com els del cas Treball, encara pendent de judici final, o el cas Turisme, amb funestes conclusions per a un dels seus principals caps de turc; podríem parlar de tot això, però aquesta vegada farem una excepció i parlarem de pactes, de pactes de govern, dels pactes de govern que el difunt Tripartit —ja fa malves!—, que ha entrat a la història política catalana d'aquest principi de segle, va fer després de sortir —o abans d'entrar-hi, com vulgueu!— del Saló del Tinell. Els seus propòsits parlen per si sols. Els seus incompliments, també. Ara que ha començat la roda dels cavallets de les promeses de tota mena per part dels caps de llista, és hora de rellegir aquell pacte —ai, que la memòria és feble!— i fer comparacions entre allò que s'ha complert i allò que no s'ha complert. L'escarment és la millor escola. La balança dels resultats, a gust del consumidor:

LES PRINCIPALS PROPOSTES DEL PACTE DE GOVERN DEL TRIPARTIT CATALÀ

FINANÇAMENT

  • La Generalitat crearà l'Agència Tributària Autònoma de Catalunya. Aquesta agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits de la Generalitat. L'agència establirà formes de coordinació amb l'Agència Estatal.
  • La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans (IRPF, IVA, societats, especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa.
  • Els ingressos de la Generalitat per habitant tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals.
  • La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes de l'Estat, de manera que els serveis prestats per les comunitats als seus ciutadans assoleixin nivells similars fent un esforç fiscal similar. A l'efecte de calcular aquest esforç de solidaritat, es computarà com a contribució a l'Estat l'excés de preus públics i peatges pagats per sobre de la mitjana espanyola.


    EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ

  • Consolidar l'euroregió de l'arc mediterrani, en l'espai de l'antiga Corona d'Aragó fins a Montpeller i Tolosa de Llenguadoc.
  • Internacionalització de l'empresa catalana, amb un augment de les partides de política industrial. Elaborar un pla estratègic i posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a pimes amb filials a l'estranger.


    OCUPACIÓ I TREBALL

  • Objectiu d'arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Superar el dèficit de formació de la població activa, la concentració de taxes d'atur en alguns col·lectius i l'excessiva precarietat, temporalitat i sinistralitat laboral.
  • Assolir el traspàs de recursos sobre inspecció laboral, incloent-hi el cos d'inspectors, per controlar millor el frau i la il·legalitat en la contractació.
  • Marc de negociació col·lectiva de Catalunya, que descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d'un marc de relacions laborals català. Establiment d'un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d'àmbit català.
  • Captació de mà d'obra entre descendents de catalans emigrats, als quals cal facilitar el retorn. Retorn de l'emigració d'universitaris i captació d'universitaris i professionals d'altres països.
  • Potenciar la xarxa d'oficines de contractació en origen de la Generalitat, prioritzant el Marroc, els països de l'Est i l'Amèrica Llatina. Integrar en la xarxa els casals catalans de l'exterior.


    PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL

  • Adoptar mesures i instruments de suport a l'autoocupació i a l'economia social, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, i unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts. Introduir la fórmula dels microcrèdits.
  • Establir dins del règim d'autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d'atur. Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d'autònoms en inici d'activitat o quan es compaginin feines com a contractat, i establir possibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys.
  • Introduir la possibilitat de descomptar l'IVA declarat de les factures impagades quan faci un any de l'emissió.


    POLÍTICA INDUSTRIAL

  • Polítiques d'acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en les funcions més intensives en coneixement.
  • Mesures adreçades a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els sectors alimentari, químic i farmacèutic, de material de transport, del metall i mecànic, tèxtil i confecció, i de material elèctric.
  • Ajuda per desenvolupar clústers o districtes industrials, i creació d'una xarxa de centres tecnològics vinculats.


    COMERÇ

  • Potenciar el model comercial català, basat en establiments en trama urbana, configurat per pimes autòctones i amb pluralitat de formats.
  • Mantenir l'impost de gran superfície.
  • Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d'obertura de 72 hores setmanals i de 8 festius anuals, atenent si de cas a les circumstàncies territorials.


    TURISME

  • Remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya.
  • Configuració d'una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat.


    PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI

  • Apostar per l'equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la societat.
  • Impulsar la nova cultura de l'aigua. Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques, amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues.


    EMPRESES I OPERADORS ESTRATÈGICS

  • Fomentar l'aparició de nous operadors privats. Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació d'empreses d'operadors catalans en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) respectant les condicions de mercat.
  • Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l'Estat. Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial constituir un fons de rescat. Eliminar l'increment de peatges que es va fer arran de l'aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% per compliment de la normativa comunitària.
  • Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d'una alternativa raonable de transport públic o d'autovies. * Estendre l'ús d'Internet i de les noves tecnologies al conjunt de la població i evitar la bretxa digital. Banda ampla a tot el territori.


    CAIXES D'ESTALVIS

  • Realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar el model català de caixes, i evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, que s'han produït recentment des del govern de l'Estat. Pel que fa als òrgans de govern, és imprescindible assegurar-ne la independència i representativitat efectiva.
  • Mínim obligatori de dotacions a l'obra social.


    UNIVERSITATS

  • Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l'harmonització dels sistemes europeus d'ensenyament superior.
  • Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30 per cent en termes reals, i de manera progressiva en el període 2004-2010. Triangle universitat-empresa-territori.


    DONA

  • Dotar l'Institut Català de la Dona de poder polític real en els òrgans de govern. Aquest institut implementarà un pla d'acció per a la igualtat d'oportunitats per a les dones i un pla per a la prevenció i l'eradicació de la violència exercida contra les dones.


    SALUT

  • Desplegar un pla integral per reduir en un 50 per cent l'accidentalitat i la mortalitat i morbiditat en el trànsit, al llarg dels propers deu anys.
  • Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya en coactuació coordinada amb els diferents grups operatius (policia, sanitaris, bombers i protecció civil).
  • Nova gestió de les llistes d'espera amb temps màxims inferiors als sis mesos per a malalties no greus.


    ENSENYAMENT

  • Revisar els concerts educatius, amb concreció d'una normativa clara de drets i deures. S'actualitzaran els concerts amb les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts amb les escoles que la incompleixin.
  • Donar suport a l'aprovació de la ILP sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d'escola bressol per atendre la demanda.
  • Situar l'ensenyament de la religió en l'àmbit familiar i de la comunitat religiosa, oferint l'ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d'educació obligatòria i, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual.
  • Elaborar i executar el pla d'impuls a l'aprenentatge de llengües, amb l'objectiu de garantir a tot l'alumnat el coneixement del català, el castellà i l'anglès, així com l'optativitat per iniciar-se en el coneixement d'altres llengües.


    LLENGUA

  • Priorització de l'ús social del català, centralment en el comerç i en l'etiquetatge, a través de mesures d'acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat.


    SEGURETAT

  • Comandament únic dels cossos i forces de seguretat a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat en el veritable organ de coordinació de la Generalitat amb el govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament perquè el conseller d'Interior en sigui el president.
  • Assumpció per part dels Mossos d'Esquadra de totes les atribucions d'una policia ordinària i integral; revisió del protocol de col·laboració en matèria antiterrorista.
  • Acabar el desplegament dels Mossos d'Esquadra durant la propera legislatura, perquè finalitzi el 2007, i accelerar provisionalment l'arribada a zones calentes com el Camp de Tarragona o les comarques metropolitanes de Barcelona.


    MEDI AMBIENT

  • Creació del consell assessor per al desenvolupament sostenible de Catalunya com a òrgan de consulta amb vinculació directa amb el consell executiu.
  • Redacció en un termini d'un any d'un nou pla d'energia de Catalunya i programa per al desenvolupament de les fonts d'energia renovables per assolir una producció del 12% el 2010. Programa de tancament de les centrals nuclears.


    ORDENACIÓ TERRITORIAL

  • Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis.
  • Aprovar abans d'octubre de 2005 la revisió del pla territorial general per reforçar els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l'ocupació del territori.
  • S'adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l'àrea metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de competències, recursos i gestió de serveis.


    HABITATGE

  • Formulació i aprovació inicial en dos anys del pla sectorial de l'habitatge de Catalunya amb finançament autonòmic i recursos de les caixes. L'objectiu final hauria de ser la provisió de 50.000 vivendes protegides en la pròxima legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25 per cent destinat als joves.
  • Foment del lloguer amb desgravació o ajuda directa de 600 euros anuals. Pla Català de Rehabilitació sobre 40.000 unitats d'habitatge en quatre anys. Rehabilitació integral de barris. Línies d'ajut a la rehabilitació d'habitatges que configuren el patrimoni rural.


    PLANIFICACIÓ

  • Oposició als transvasaments de l'Ebre i el Roine a les conques internes de Catalunya i al sud de la Península.


    INFRAESTRUCTURES

  • Estendre els serveis de rodalies i regionals a Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a Lleida.
  • Establir quatre xarxes ferroviàries: línies de trens de viatgers d'altes prestacions de connexió amb la Península i Europa, noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, xarxa de metro regional i ús de la xarxa convencional alliberada per a mercaderies.
  • Nou pla d'autopistes i autovies equilibrador del territori.




    Circulars anteriors mes


    | Condicions per formar part del Fòrum |
    | Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
    | Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
    | Portaveu del Fòrum |