«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 62 - Desembre 2006

Un llibre sense saló i un plató sense llibres
Quines coses té la intel.lectualitat llibretera que ens bressola! A la vegada que ja és mort —i sembla que, també, enterrat— el programa «De Llibres» del Canal 33, hereu de l'«Alexandria» del mateix canal, després de marejar-los, l'un i l'altre, de dia i d'hora, de ser un programa enregistrat a un programa en directe i d'un programa en directe amb públic a un programa enregistrat sense públic, no s'ha sentit ningú que es lamentés de la seva desaparició. Fins i tot, subtilment, la programació de TV3 i el Canal 33 ja fa temps que el va fer desaparèixer de la repetició del cap de setmana matinal i, pel que sembla, o ningú no se'n va adonar, o a ningú li feia falta. Les víctimes de la mort del «De Llibres» són Vicenç Villatoro i Natza Ferré, els conductors del programa. I, indirectament, també en són víctimes els col.laboradors que hi apareixien de dos en dos, ara els uns ara els altres, parlant del llibre proposat la setmana anterior i dient tot el que els havia semblat.

Al costat d'aquesta mort, hi ha hagut també el suïcidi —les circumstàncies de la seva sebollida són diferentes— d'un altre programa, el «Saló de Lectura», de Barcelona Televisió. D'aquest, creat en el seu dia per Emilio Manzano —ara ja exdirector de l'Institut Ramon Llull, n'ha parlat tothom, se n'ha lamentat tothom, l'ha plorat tothom. I fins i tot Convergència i Unió ha fet un comunicat protestant per la no repetició del cap de setmana de l'últim programa!—. Curiosament, els plors que hi hagut per la desaparició del «Saló de Lectura» de BTV no han parlat en cap moment que aquesta cadena ja té programa substitut. Es tracta d'un programa que conduirà Joan Barril i que, de moment, té un nom de difícil ganxo per als que només tenen el vici de llegir: «QWERTY».

Així, doncs, mentre el «Saló de Lectura» ja té substitut a partir de finals de gener, el «De Llibres» del canal 33 no té, que se sàpiga, qui el substitueixi. I probablement trigaran a trobar-n'hi un tenint en compte que ningú no l'ha reclamat. Fins i tot els editors, sempre tan oportuns i simpàtics en l'última Nit de l'Edició, sense saber què havien de fer, van engiponar un premi Atlàntida a tota la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) al complet. Talment com si es tractés d'un reconeixement de la indústria del gremi del llibre a la decisió d'eliminar l'únic programa de llibres que tenia en la seva programació! Més llibresc, impossible!

Els acabaments d'aquests dos programes, però, han estat ben diferents. Mentre el «De Llibres» se n'ha anat per la porta del darrere sense fer soroll per part dels seus conductors, el «Saló de Lectura» ha muntat un sidral propi dels millors temps de la resistència i la reclamació de la llibertat d'expressió. A l'últim programa, la conductora Marina Espasa —que va substituir Emilio Manzano quan aquest se'n va anar a substituir el dimitit Xavier Folch al capdavant de l'Institut Ramon Llull—, potser perquè la cadena BTV havia deixat entreveure que la noia no donava el perfil de càmera, es va despatxar a gust contra els responsables del canal municipal barceloní. El programa, emès en directe, amb la presència de col.laboradors convidats i també amb Emili Manzano al plató, no va poder fer res per evitar que els que el van veure escoltessin tot el que Marina Espasa va deixar anar.

Precisament, algú s'havia encarregat de convidar-hi —com si es tractés d'un debat electoral— els representants de premsa i alguns mitjans de comunicació hi havien enviat sengles reporters i cronicaires de societat llibresca —la Molinera del País o la Piquera de l'Avui, per citar-ne només dues—. Conseqüència del petit escàndol: BTV no emet la repetició del cap de setmana del programa en qüestió. I una vegada més, tothom posa el crit al cel. Que si la censura, que si la llibertat d'expressió, que si el poder sempre mana... Aquí és on entra el grup de CiU municipal i, tan crític sempre amb BTV, aprofita per reivindicar el programa i rebutjar la no repetició del cap de setmana. Vaja, que si es fa cas de l'enrenou, tot fa pensar que el programa «Saló de Lectura» tenia una audiència rècord i ningú no ho sabia! Els directius de BTV es defensen de les mossegades i diuen que és Nadal i santes festes i que la programació del cap de setmana es va alterar per posar una pel.lícula, que sempre té més fans. Al cap i la fi, totes les televisions ho fan. A més, diuen el directius, la reemissió del programa es va fer l'endemà mateix com sempre, íntegre. D'això no n'havia parlat ningú, ni la mateixa plantilla del programa que va donar a conèixer la pretesa censura.

Però la cosa no s'acaba aquí. Emili Manzano, l'exdirector del programa i l'exdirector de l'Institut Ramon Llull, que teòricament es troba a l'atur per culpa dels tombs que dóna la política, s'arma de valor i, deixant de banda el seu tarannà aparentment serè i tranquil al plató durant anys, va i llança una carta pública a l'audiència i a la intel.lectualitat llibretera que el vulgui llegir. En la carta, Manzano no s'està de personalitzar la seva feina quan diu: «la direcció del canal municipal BTV va decidir fa unes setmanes posar fi a l’existència del «Saló de lectura», el programa literari que vaig fundar el mes d’octubre de 2001 i que vaig dirigir i presentar fins el mes d’abril de 2006, quan m’hi vaig desvincular per poder acceptar l’encàrrec del president Maragall d’encapçalar un altre projecte institucional consagrat a la difusió cultural.»

Emilio Manzano afegeix, sense dir que ja aleshores es buscava un nou presentador entre uns quants candidats, un d'ells ja Joan Barril, que el programa fundat per ell va quedar en mans del seu equip «sota la direcció de Marina Espasa, garantint així la continuitat dels criteris de qualitat, rigor i independència que várem voler que definissin el «Saló de lectura» desde les seves primeres emissions.» Curiosament, ara ja ningú no es recorda, arran del nomenament d'Emilio Manzano com a director de l'Institut Ramon Llull de la pluja de crítiques que li van caure acusant-lo de no haver tractat ni bé ni malament ni de cap manera la literatura catalana i, una vegada més, la intel.lectualitat llibretera ensenya el cul.

El qui el continua ensenyant també és Emilio Manzano en la seva carta quan diu que no està d'acord amb la mort del seu programa: «Vos estalviaré, per evidents, les meves consideracions sobre el tancament del programa i sobre els motius exposats per part de la direcció de la cadena per justificar-lo: el pressumpte “desgast de la fòrmula”. Només recordaré que la dita “fòrmula” no era altra que la lectura atenta dels textos i la conversa civilitzada entre autors i lectors.» I afegeix saltant-se totes les normes de diplomàcia que fins fa poques setmanes l'havien acompanyat al capdavant del Ramon Llull: «Si m’adreç a vosaltres en aquests moments és per fer-vos coneixedors un fet gravíssim: la direcció de la cadena ha decidit censurar l’habitual redifusió dels dissabtes del darrer «Saló de lectura», emés en directe el passat dimecres 27 de desembre, i amb el qual várem acomiadar-nos dels nostres espectadors.» Ni piu de la reemissió del dijous, 28 de desembre. És clar que el dia 28 de desembre, com se sap, és el Dia dels Sants Innocents i potser ni Emilio Manzano ni Marina Espasa es van creure de debò que l'haguessin tornat a emetre.

Per si no havia quedat prou clar, Emili Manzano continua la seva carta fent costat a qui el va substituir: «Amb la correcció i la serietat que la caracteritzen, i després d’oferir als espectadors una petita antologia del que han estat aquests cinc anys de vida i feina del «Saló», la seva directora s’acomiadà fent unes legítimes observacions, com a professional i com a ciutadana, sobre el model de ciutat cap el que les nostres autoritats municipals semblen voler conduir Barcelona i sobre el paper que hauria de tenir una televisió pública com BTV, finançada amb els impostos dels ciutadans.» Emilio Manzano s'ha tornat rebel. ¿S'hi hauria tornat si hagués continuat al capdavant de la direcció de l'Institut Ramon Llull? ¿Hauria fet res des de l'Institut Ramon Llull quan hagués sabut que el «Saló de Llibre» desapareixia?

Conclusió: Emilio Manzano anuncia que el programa polèmic es podrà descarregar per Internet gràcies a l'invent del YouTube. I així és. La llibertat d'expressió ha quedat salvada i ben tocats els seus opressors gràcies a Internet. A partir d'ara ja no es podrà parlar de censura perquè Internet permet que tot s'expressi i digui el que vulgui. El desconcert s'ha estès sobre la intel.lectualitat llibretera. S'obren blogs parlant del cas. Qui mai no s'ho podia pensar que ho faria ho fa, escriu un post en el seu blog —teràpia psicològica sense pagar psicòleg— defensant el gran programa «Saló de Lectura» que, ves quines coses, durant cinc anys només havien pogut veure els residents a la zona de Barcelona ciutat i que, els més contraris a la seva fòrmula que l'havien deixat com un drap brut perquè no hi sortien i no es parlava d'ells, ara se'l descarreguen pel YouTube i es llepen la ferida perquè, per fi, una vegada més, la censura ha escopit sobre la seva pobra, humil i infravalorada closca.

¿I d'en Vicenç Villatoro què? ¿I de Natza Ferré què? ¿I de l'Emilio Manzano, què? ¿I de la Marina Espasa què? No patíssim pas, criatures! Hi haurà més hores de televisió per omplir que llibres de què parlar. Encara no ho hem vist tot. A l'altura dels esdeveniments, no seria gens estrany que el 2007 fos l'any del llibre català a Frankfurt i l'any de menys llibres a la televisió catalana. Però tampoc no ens hauria d'estranyar de veure reaparèixer tots aquests conductors, presentadors, lectors i difusors del llibre en algun o altre dels mitjans que, coses de l'atzar polític, és en mans a hores d'ara dels polítics d'un mateix color. Així, doncs, ¿per què patir? En Joan Barril pot convidar Vicenç Villatoro al seu «QWERTY» i un altre dia hi pot fer anar Natza Ferré. I, per compensar el desgreuge, el Canal 33 pot inventar-se un «Saló del que sigui» amb Emilio Manzano i Marina Espasa al capdavant. I si encara no en tenim prou: es pot fer una mena d'Operación Triunfo del Llibre al canal català de TVE a Sant Cugat que el conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras ha fet prorrogar tres mesos en la seva lenta agonia. ¿No és millor tots separats i revoltats que no pas tots junts i ben callats?




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |