«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 65 - Març 2007

Els animadors de 14.000 parelles de fet i amb llengua
Es comença jugant, jugant, i fent parelles lingüístiques i s'acaba matant l'interès professional pels estudis de Filologia catalana. Potser la comparació pot semblar matemàtica, o metàforica, però és real. Mentre les parelles lingüístiques, en quatre anys (2003-2006), han vinculat unes 28.000 persones —nadiues i foranes a parts iguals, descomptant la parella de ficció de Ventdelplà—, el nombre d'aspirants a filòlegs en llengua catalana ha baixat en picat: 100, 90, 80, 70, 60... i baixant. I això sumant totes les universitats catalanes! Per reblar el clau de les parelles —lingüístiques, esclar!— la direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha decidit invertir uns 800.000 € en una campanya d'animadors de promoció de més parelles lingüístiques. És a dir, una mena de venedors de telemarketing o de promotors porta a porta que s'encarregaran de fer d'alcavotes de noves parelles de fet... amb llengua, per descomptat!

Diu que el programa, càndidament anomenat Voluntaris per la Llengua, ha contractat 23 persones —una per a cada Centre de Normalització Lingüística que farà de metge de capçalera de les parelles— per fer aquest paper de dinamitzadores, per crear il.lusió, diuen també, per administrar tot l'aperallament. Aquestes 23 persones i la seva feina és la que s'emporten els 800.000 € del pressupost de la campanya. ¿Ens podem imaginar, per uns moments, una injecció de 800.000 € en animar estudiants de lletres a tornar a fer filologia catalana, de la mateixa manera que es volen estimular els immigrants joves a fer-se del cos dels Mossos d'Esquadra?

En canvi, sense gastar-se ni un duro —digueu-li euro—, l'exconseller primer, Josep Bargalló, ara director de l'Institut Ramon Llull, ha aconseguit figurar com a vedet d'una caràtula pirata d'un DVD a la Xina, precisament de la pel.lícula La teta i la lluna, del cineasta Bigas Luna. L'exconseller —de la no corbata— ha encaterinat els xinesos pirates i aquells, que es pensaven que ningú no el coneixeria, s'han trobat que una estudiant catalana a la ciutat xinesa de Kunmig el va descobrir a les prestatgeries dels videoclubs i grans superfícies i ho va escampar al món a través del seu blog. ¿Misteris de la vida? ¿Influències de la política? ¿Estratègia d'Esquerra Republicana de Catalunya que potser vol aconseguir al top manta el que no aconsegueix a casa? No, més senzill. Bigas Luna, director de La teta i la lluna fa anys i panys que es passeja, resideix, s'inspira i treballa a Torredembarra (al Tarragonès) població on també resideix l'exconseller primer, Josep Bargalló, i d'on va ser regidor de l'Ajuntament abans d'entrar en càrrecs com el de conseller d'Educació o Conseller Primer en l'etapa Maragall, en nom del seu partit, ERC. Última incògnita: si Bargalló era regidor del seu poble, podia fer també de coguionista de Bigas Luna de la mateixa manera que va fer escapades com a guionista televisiu, autories Pastorils i altres pecats de joventut? Esclar que si, sent alt càrrec del govern català, es posava el sac de dimoni de la colla de Torredembarra, quina importància té que la seva imatge hagi estat utilitzada pels pirates de DVD's xinesos per vendre la teta, la lluna i el que convingui, si, al cap i la fi, Llucifer també té moltes cares per temptar el poble?

Bé, ara ja ho sap tothom: Lou Reed, Patti Smith i Laurie Andersonvan recitar poemes en anglès de poetes catalans. A la seva edat i fer aquestes descobertes! El que passa és que els iaios de Nova York, tan acostumats a anar a parties, no actuen mai sense rebre res a canvi. El que no han dit gaire les notícies triomfalistes de l'esdeveniment poètic és que Lou Reed vindrà a Barcelona a fer un concert —¿qui li paga l'hotel i l'auditori?—, i que la Patti o la Laurie o, les dues alhora, tenen compromesa una actuació al pròxim Festival d'Estiu de BCN, el Grec 2007. És a dir, que si Woody Allen es deixa retratar amb l'acalde Jordi Hereu com si fossin amics de l'ànima no és tampoc perquè sí, sinó perquè el vell i estimat cineasta del clarinet del Palau sap que a l'estiu, quan arribi a BCN a rodar la seva pel.lícula promesa, amb el Banderas i la Penélope —complex d'Almodóvar!— molts dinerons públics li hauran de facilitar la feina, que el cinema és car i la palla no és que vagi cara, és que no se'n troba perquè hi ha pocs burros que en roseguin com els catalans!

Mentrestant, la Maison de la Catalogne reneix de les cendres. I per renéixer, una vegada més, cal que el nou conseller de Presidència faci net, i ordeni, una tarda d'avorriment, que telefonin a París i que clausurin totes les activitats que tenia programades la directora que havia nomenat un any i escaig abans Pasqual Maragall i que no es queixi. Montserrat Casals es queixa. De no tenir recursos per a la Maison que dirigeix i d'haver de tancar sense cap solta les activitats programades. I al cap de deu minuts la destitueixen per la via ràpida. I això que Montserrat Casals és una de les biògrafes més ben considerades de Mercè Rodoreda! Però la tradició no compta. Potser està relacionada amb algú que treballa a El País i sap massa coses que, ara, no interessen que sàpiga. ¿És lògic que a cada nou conseller de Presidència que arriba, miri tot el que li traspassen per fer combinacions i recol.locar tots aquells bons amics que s'havien quedat pel camí amb el daltabaix dels munta-i-baixa del Tripartit? El barri de Saint-Germain de París s'ha quedat una altra vegada amb la Maison de la Catalogne amb cara de fantasma mentre espera que el seu nou mentor la transformi en una mena d'ambaixada a l'estranger on els del govern de Presidència hi puguin aterrar quan viatgin amb qualsevol excusa a París, ni que sigui per veure si el Sena continua baixant moll o si la Torre Eiffel encara hi és... No fos cas, que s'haguessin equivocat de capital europea!

I mentrestant, aquí, hi ha qui es dedica a tafanejar els números de monstres com l'Ajuntament de BCN, un Ajuntament que no té cap escrúpol a penjar els seus pressupostos a Internet, tal com Déu mana. I el que els mira, gràcies a un article de Jordi Graupera publicat a El Singular Digital —un mitjà virtual acusat de ser proconvergent sense motiu ni que l'article sembli un banner del candidat Xavier Trias a alcalde— veu que la Casa Gran del Cap i Casal d'aquest país que és tan petit que quant el sol se'n va a dormir diu bona nit, no hi ha cap partida destinada a publicitat institucional, però hi ha un feix de partides de despeses dedicades a publicacions, impresos, revistes, i tota mena de promocions. I relata Jordi Graupera, amb estil de tècnic de l'Agència Tributària, sempre parlant en euros:

PUBLICACIONS I IMPREMTA MUNICIPAL: 5.962.567,81
PROMOCIÓ I ACCIÓ CULTURAL: 5.831.643,41
PROMOCIÓ DE LA CIUTAT: 4.235.960,45
PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LA CIUTAT: 3.661.360,45
PROMOCIÓ ECONÒMICA INTERIOR: 574.600,00
COMUNICACIÓ SOCIAL-PARTICIPACIÓ CIUTADANES: 55.849.756,25
INFORMACIÓ, COMUNICACIÓ I QUALITAT: 25.427.089,94
INFORMACIÓ I ATENCIÓ AL CIUTADÀ: 12.181.626,87
USOS SOCIALS DEL TEMPS: 210.000,00
RELACIONS CIUTADANES: 607.612,01
PARTICIPACIÓ CÍVICA: 814.673,00
PARTICIPACIÓ INSTITUCIONAL: 996.429,57
PARTICIPACIÓ CIUTADANA: 3.175.426,29
INTERNET CORPORATIU: 1.286.864,70
ALTRES SERVEIS MUNICIPALS: 19.900.721,36
ALTRES SERV. CARÀCTER COMUNITARI I SOCIAL: 61.355.511,00
INVERSIONS A DETERMINAR: 61.355.511,00
DIETES: 1.178.380,90
DIETES DE CÀRRECS ELECTES: 770.087,14
DIETES DEL PERSONAL: 408.293,76
REPRESENTACIÓ POLÍTICA: 13.959.637,77
GABINET D’ALCALDIA I COMUNICACIONS: 3.010.214,36
PROTOCOL: 3.000.705,17
RELACIONS PÚBLIQUES: 1.094.369,24

Tot sumat —li estalviem feina a l'articulista d'El Digital que no devia tenir calculadora a mà— fa sense comptar els cèntims d'euro: 286.849.033 euros (conversió per a pesseteros, uns 50 milions de rosses).

Ah!, però és que l'Ajuntament de BCN té uns ingressos inesperats que també val la pena tenir en compte:

ESTACIONAMENT VEHICLES (PARQUÍMETRES) 29.492.945,00 euros.

Alguna cosa n'havien de fer, ¿oi?, d'aquests ingressos. Mentre no els dediquin a promoure encara més parelles de fet lingüístiques i amb llengua, com els de Política Lingüística, qualsevol despesa és bona... si la bossa sona!




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |