«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 66 - Abril 2007

El rèquiem dels rectors per l'extinta Conselleria d'Universitats
Les Universitats catalanes estan revoltades. Mentre els estudiants passegen plàcidament pels camps de gespa, fan el seu xusco portat de casa, per no gastar gaire, prenen apunts amb aquell estil de periodista becari que els caracteritza i juguen a cartes a les taules del bar, aquesta vegada són els rectors i els seus equips els que han posat el crit al cel. I és que Monsieur Nicolas Sarkozy, frontera enllà, té més raó que un sant —amb perdó per la República laica!—: l'esperit del Maig del 68 va néixer podrit i és mort i enterrat del tot, a banda que el gran Sarko no l'hagi pogut pair mai. El cas és que tot un revolucionari del Maig Català de fa quaranta anys —quin aniversari més nostàlgic que s'acosta, al costat del de Mercè Rodoreda, i com se n'ompliran les sales fosques i ramonedanianes del CCCB!—, l'Honorable Conseller Josep Huguet —capità de la Innovació, les Universitats i l'Empresa (agafa't per ser de muntanya endins!)— no sap com fer-s'ho per enverinar cada vegada més la seva relació amb els il.lustres rectors —homes, i poques dones, de bé, cauts, gent d'ordre i gent complidora amb el deure que se'ls ha encomanat— i posar-los els pèls intel.lectuals de punta. Una de les causes de tot, ves per on, en un món de pocs homes, és una dona. Es diu Blanca, però això no vol dir res perquè tothom l'ha presa com la bèstia negra de la pel.lícula. Blanca Palmada, per a més senyes. I és qui està a l'ull de l'huracà de l'educació superior. Pel que es veu, en desaparèixer la Conselleria d'Universitats, ara fa un any, amb la fugida dels Esquerrorepublicans del govern Maragall, va ser gairebé impossible trobar un voluntari amb càtedra que fos suficientment respectat per asseure's a la poltrona de Comissionat que finalment ha ocupat Na Blanca. Mentre l'Honorable Conseller buscava i buscava, les dimissions i les negatives se succeeïen. I mira que és difícil que un universitari es negui a acceptar un càrrec, mal que sigui per oblidar-se per un temps de presentar-se cada dia davant d'una colla de galifardeus que no s'interessen per res del que s'explica als aularis. Huguet va trobar la voluntària a la Universitat de Girona, es deia Palmada —que tampoc no vol dir res— i per Blanca, els rectors s'hi van posar de trompis, potser perquè sortia de les llistes al Parlament de Catalunya d'Esquerra Republicana a Girona i potser també perquè consideraven que —en paraules d'alguns dels rectors— el departament se n'havia anat en orris i havien canviat un capità de fragata per un almirall, o almiralla, vaja, per ser més exactes. La democràcia ja ho té això. Sempre hi ha algú que a l'hora de la veritat té la potestat d'aixecar el dit i assenyalar l'elegit o l'elegida. La nostàlgia ha fet feina en un quart de segle: lluny queden els temps de Josep Laporte, de Joan Albaigés i d'Andreu Mas-Collell, comissionats en èpoques CiUanes, que tampoc no van ser tan plàcides si es té en compte que, dels tres, el segon va ser destituït per la pressió dels rectors de l'època. La figura del comissionat va donar pas a la del conseller, però sempre en mans de l'Alta Acadèmia: Andreu Mas-Collell, Carles Solà —cessat i sacrificat per l'àlgebra del Tripartit—, Joan Manuel del Pozo i Joaquim Prats. Tots contentets i alegrets, no van aconseguir que es posés punt i final al pla d'infraestructures del 2007-2011, per quaranta milions d'euros de discrepància, però van reblar el clau de gràcia amb la millora del finançament fins al 2010 que atorga 455 milions de més als centres públics d'educació superior en quatre anys. L'actual conselleria es va refiar de gent, diuen, menys experta que els anteriors. I les tovalloles llençades han estat un panorama més habitual que a la platja un dia de sol. El cas més sonat, el del responsable d'Unviersitats, Josep Anton Ferré, que va saber de trascantó que Josep Huguet li buscava un substitut. Quan va demanar per veure'l, el conseller estava enfeinat i no el va poder rebre en dies —ja se sap, innovant i generant empreses poc es pot tenir el cap pensant en els milers d'universitaris que faran gros l'atur del país— i la cosa s'ha quedat aturada amb l'arribada de Blanca Palmada. La manera d'aturar una crisi és crear no una comissió sinó moltes comissions. I dir que ni que s'hagi parlat amb una dotzena de candidats que han dit que no, el conseller ja té el manetes que ho posarà tot en ordre. No passa res. Mentrestant, els estudiants continuen jaient a la gespa, cruspint-se el xusco de rigor i fent la partideta de cartes al bar... qui sap si jugant a la botifarra, que és un gest que no passa mai de moda, o fent el burro... ni que sigui català i universitari.

Circulars anteriors