«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 68 - Juny 2007

L'àngel de Frankfurt
¿Qui els ho havia de dir? Han estat els mateixos escriptors catalans de sang, però de ploma espanyola a l'hora d'escriure, els que, com aquell qui no vol la cosa, han netejat amb un desengreixador K7 les vergonyes d'un organisme com l'Institut Ramon Llull, dirigit per l'exconseller primer del govern català, exconseller d'Educació i membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Bargalló, estalviant-los, a ell i a la gent que l'acompanya en l'organització dels fastos frankfurtians, el mal tràngol d'haver-los d'afegir a la llista d'autors que integren la comitiva oficial catalana de la pròxima Fira del Llibre de Frankfurt, després de convidar-los. Ningú no pot negar que el sondeig i la invitació hi van ser. La política i la diplomàcia sovint tapen el complex. I l'actitud, al marge del resultat, és el que compta. Imagem-nos per un moment que la colla d'escriptors catalans en espanyol «cridats» haguessin dit que sí, que acceptaven anar a Frankfurt, malgrat que escrivissin en espanyol. La polèmica artificiosa muntada per segons quins mitjans de comunicació i segons quins polítics al voltant de la qüestió hauria agafat tot un altre caire del que ha agafat. I no costa gaire pensar que, com en una funció típica de teatret de titelles, les garrotades haurien anat a parar a les costelles del dimoni protagonista de la funció. El cas és que, també com en tota bona obra de titelles, l'àngel de la guarda acaba fent acte de presència i salva la humanitat de patir més malvestats per culpa d'uns quants banyetes. L'àngel de Frankfurt es diu «Carmen Sabaté Literary Agency». La dama de les lletres espanyoles i els seus agents són, de tots, els que acabaran tallant realment el bacallà —o la salsitxa— a Frankfurt. Amb un estand més gran que en altres edicions, reforçant els autors catalans que l'agència representa —escriguin en la llengua que escriguin— i potser, a la llarga, vist que el terratrèmol fins i tot ha arribat al Congrés de Madrid, obtenint del govern espanyol per mitjà de la ministra Calvo el suport oficial que no han deixat, amb la seva negativa, que els donés, mal que a contracor, el govern català. No cal fer un sopar de treball per decidir que el que convenia era dir que no, gràcies. I si el sopar hi va ser, el tema només es va tractar subtilment, que després tot se sap. Només cal que unes quantes trucades de mòbil facin el cas. Tanta unanimitat en un col.lectiu tradicionalment individualista fa feredat. Els números u vius de les vendes de literatura espanyola, catalans de sang, han acordat que no hi feien res entre els seus cosins germans que escrivien en la llengua que ells també parlen, ni que sigui quan els convé, per exemple, si els ofereixen un programa de televisió en una cadena catalana pública. Pensar que l'operació del No no ha estat prèviament concertada és caure en un pou d'ingenuïtat. A Frankfurt, qui fa feina de debò, és el gruix d'agents literaris que saben què tenen entre mans —a més de tenir bons llibres per oferir i bons autors per vendre— i els editors que saben quines són les possibilitats que tenen de fer fortuna comprant o venent segons quins títols. La resta: cultures o literatures convidades, actes paral.lels, taules rodones, encontres professionals i tota la parafernàlia que acompanya el negoci de Frankfurt —i que aquí durant l'any s'ha pogut tastar de prop amb visites, excursions, trobades, exposicions i la resta de la faramalla alemanya que s'ha deixat caure sota una inexplicable absència catalana— el que fan és omplir les hores i els dies. Això sí, pagant sempre el convidat. És a dir: fent de cornuts i, al damunt, pagant el beure. Mentre als pavellons de la Fira es couen els tractes més sucosos dels llibres de l'any, les successives literatures convidades, a fora, al costat o al marge, tiren pel seu costat noble fent escarafalls del seu folklore, la seva gastronomia, els seus costums i el seu exotisme. Així ha estat i així serà: Índia, Corea, Túrquia... Catalunya. Cultures ignorades per les més grans, sovint fruit de compotes de fruita i confusió, titllades de minoritàries, però disposades a pagar del seu fons el programa de festes dels més potents. Els fastos catalans costen 12 milions d'euros, diuen. El més probable és que la xifra tiri curt. Aquí no hi ha incloses les despeses de viatges, dietes i manutenció, a més de les de representació, de la multitud de departaments, conselleries, organismes i despatxos oficials que s'afegiran a l'excursió de principi de curs a la tardor. Al costat de la llista dels escriptors catalans triats —pel motiu que sigui, cosa que no val la pena ni escatir a aquestes altures— seria bo que es fes pública també la llista de funcionaris intermedis, alts i baixos que aniran a Frankfurt. I que s'expliqués, sobretot, què caràtsus hi van a fer. Centrar la mirada —i l'ull de l'huracà— en un centenar llarg de noms que, al cap i la fi, no han fet cap altre mal que escriure literatura en català i titllar-los de protegits o aprofitats, és amagar el rovell de l'ou i esclafar la closca. El dia que es faci pública la llista de buròcrates que també anirà a Frankfurt en seguici oficial haurem avançat molt en claredat i transparència. Fins i tot potser haurem après, en tot aquest afer de Frankfurt, que escriure literatura en català no és cap mèrit. El que compta de debò és tenir una cadira —catalana, esclar!— des d'on administrar els que escriuen en català i descobrir que, per cada escriptor de literatura catalana, hi ha, almenys, mitja dotzena d'àngels de la guarda que vetllen per ell. Llàstima que, d'entre tants àngels de la guarda, no n'hi hagi ni un que sigui tot un Arcàngel com l'Arcàngel «Carmen Sabaté Literary Agency». I és que tocar el cel amb la punta dels dits no és, encara, a l'abast de tothom.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |