«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 75 - Gener 2008

Un periodista per escriptor
Quan ja ens pensàvem que no en parlaríem més i, com han fet la gran majoria de tots els implicats, nosaltres també oblidaríem fins i tot la pronuncia de la tira fonètica «f-r-a-n-k-f-u-r-t», resulta que la dèria de passar comptes ens hi fa tornar. I no pas sense sorpreses. Mentre el màxim responsable de la festa diu que la cosa ha quedat en 12 milions d'euros i que encara n'han guanyat un milió gràcies a l'esponsorització, altres xifres en lletra menuda desvelen una despesa inusual en una manifestació cultural per part dels mitjans de comunicació públics.

Ja fa unes setmanes que el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, havia informat en resposta parlamentària que el govern català es va gastar 449.750 € en fastos i convits fets a un total de 132 escriptors —escriptor més o escriptor menys segons qui passa llista— a la Fira de Frankfurt. A petició del mai prou distingit parell de parlamentaris de la colla de Ciutadans o Ciudadanos —que encara confonen sense vergonya el «hábleme en cristiano» de les millors èpoques sota les voltes d'un Parlament que n'ha patit les conseqüències durant anys— que havien instat el govern català a respondre per escrit sobre la despesa que havia representat la presència d'autors catalans a la Fira del Llibre de Frankfurt, la resposta dels responsables directes va ser que la comptabilitat referent al capítols dels autors donava un total de despeses de 449.750 €.

El cas és que, ni en els 12 milions d'euros de pressupost total, ni en aquesta quantitat destinada a les despeses dels autors, hi figuren les despeses extraordinàries de les ambaixades de funcionaris —alts o menys alts, tant hi fa— dels departaments i conselleries que es van traslladar a Frankfurt, molts d'ells no saben ni per què, ni tampoc les despeses dels mitjans de comunicació públics que van anar força pel seu compte, si tenim present que els periodistes d'altres mitjans privats, restringits a un o dos per casa, van haver de fer llargs viatges de trasllat diürns i nocturns entre els hotels i la fira, allunyats del centre de Frankfurt i inaccessibles a peu. Tampoc no s'hi va tenir en compte, pel que es veu, que els escriptors i les escriptores catalans, a més de passejar per la fira, mengen almenys quatre vegades al dia i així, més d'un i d'una, no s'ha estat de lamentar que en alguns dels tecs va haver de rascar-se la butxaca. ¿Els funcionaris enviats en ambaixada tampoc van menjar a costa de l'erari públic? La resposta, evidentment, és no. Hi ha un sistema més antic que l'anar a peu que s'anomena "dietes" i que consisteix a presentar tiquets de cafès i restaurants per al bé de la panxa —no de la pàtria— comuna. Bon profit. Si anem a mirar, molts dels autors que es van queixar per aquesta discriminació gastronòmica, ja haurien de saber que la gent de ploma i ordinador està avesada a no menjar sempre calent.

Doncs bé, al que anàvem. Entre una de les ambaixades oficials, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals —de la qual depenen TV3, Canal 33 i Catalunya Ràdio amb tots els seus canals i canalons— va enviar-hi, atenció!, una plantilla de 114 periodistes i tècnics, cosa que va representar a la caixa forta de la casa de tots un cost de 528.828 €, una xifra, pel que salta a la vista, considerablement superior a la destinada al viatge dels escriptors, segons també una resposta parlamentària. La Corporació Catalana va enviar-hi 91 persones de Televisió de Catalunya, que van gastar 437.026 €; i 23 persones de Catalunya Ràdio, que van costar 91.802 €. Programes com 'Els matins', 'El club', 'La nit al dia', 'Àgora' i 'L'hora del lector' van emetre des de Frankfurt programes especials com per exemple les connexions que 'La nit al dia', presentada per la també mai prou lloada Mònica Terribas, va fer des del plató de TV3 instal·lat a l'Hotel Hilton de la ciutat alemanya o les dues emissions especials que 'Els matins', del tampoc mai prou lloat Josep Cuní van realitzar des de Frankfurt. En resum, un desplegament de personal gairebé tan important com tota la plantilla d'una cadena televisiva per emetre uns programes que a l'era de les connexions en directe i les interconnexions entre emissores centrals i platós arreu del món es podien fer igualment des de casa via directa amb el lloc dels fets. I, si no, ens preguntem: ¿val la pena gastar-se tants euros per entrevistar el president de la Generalitat, el director de l'Institut Ramon Llull, el líder de Convergència i Unió, Artur Mas —esclar, si surt l'un, ha de sortir l'altre—, o també per la germanor que ens acomboia, el president del govern balear, Francesc Antich?

Xiifres d'euros comparades i xifres de personal posades sobre la taula, el resultat és que si afegim al personal periodístic de la Corporació Catalana el personal periodístic dels mitjans privats, gairebé ens surt a més d'un periodista per escriptor o escriptora, que eren 132 i que, passada la festa de Frankfurt, va quedar ben demostrat que cap d'ells va treure el cap per les pantalles o les ones catalanes tret dels tres o quatre que aparentment estaven més sol.licitats gràcies a les campanyes que ja havien fet i molt ben fetes prèviament a la fira les seves respectives agències i editorials.

El que queda clar és que la premsa catalana —sobretot la pública— va quedar tan esgotada d'aquest esforç de desplegament a Frankfurt el mes d'octubre de l'any passat que, arribat l'hora dels tòpics resums de fi d'any que totes les cadenes fan amb més o menys encert, la presència de la literatura catalana i de l'esdeveniment de la Fira de Frankfurt, gairebé ni s'hi van esmentar. Pel que es veu, la quota ja s'havia cobert amb escreix i, vistos els resultats del mes de gener i els que potser vindran, el més probable és que la quota s'hagi esgotat per anys perquè, enterrat Frankfurt, la presència de la literatura catalana —que tantes despeses ha portat a les arques públiques— torna a ser ignorada com sempre en els mitjans públics de comunicació que, acomplexats com viuen, perden l'oremus davant d'un premi espanyol o d'un vermut d'una editorial que publica en la llengua que ells anomenen de Cervantes. ¿No n'hi ha per tallar-se un braç, com va fer don Miguel, o potser millor no donar-lo a tòrcer i fer-los una bona botifarra?




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |