«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 79 - Maig 2008

Molta Cultura, moltes Arts i pocs Consells ni que siguin Nacionals
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de la creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, un organisme que ha costat suor i sang i que ha anat perdent energia des de la seva primera temptativa. És, però, una de les assignatures pendents del govern Tripartit català. El Consell —atenció a les sigles i la que es prepara amb la seva identificació: «CNCAC»— diu que organitzarà les polítiques de suport i promoció de la creació artística i cultural. Els propòsits són clars: esbrinar —en diuen "articular"— quina és la relació entre les tasques que són competència del govern català en matèria de polítiques culturals i aquelles altres que el sistema cultural pot afrontar i ha d’afrontar per ell mateix. I les intencions supuren bona fe si tenim en compte quina és l'experiència d'anys i panys: una cosa és la llibertat de creació que correspon a un espai determinat i l'altra el currículum que els successius governs necessiten emplenar per justificar la seva feina. Per això, malgrat la independència que es pretén que tingui el nou organisme, malgrat la intenció que el govern determini quins són els recursos socialment acceptables que cal destinar als sectors de la cultura i de la creació —en paraules del conseller del ram— els dubtes sobre la renúncia del mateix govern a decidir la destinació final de les dotacions pressupostàries no s'esvaeixen.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha tingut diversos padrins: la consellera de cultura Caterina Mieras, els consellers de cultura Ferran Mascarell, Josep Bargalló i Josep Manuel Tresserras —i això en menys de dues legislatures!—, i la feina inicial del comissionat Josep Maria Bricall, que en va fer l'informe, mentre la Plataforma per al Consell de les Arts n'anava collant els cargols, els mateixos que s'encarregava d'afluixar paral.lelament la comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya.

Segons els papers oficials de la Llei, el Consell es crea com un ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, que té per objecte assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural i organitzar la política de suport i de promoció de la creació artística.

El Consell organitzarà la política de suport i promoció de la creació artística i cultural, col·laborarà en l’ordenament de la política cultural pel que fa a la creació artística i vetllarà pel desenvolupament de l’activitat cultural.

El Consell ha d’integrar la cultura, la ciència, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva de transversalitat, interdisciplinarietat i diversitat.

En l’exposició de motius, la Llei diu que es pretén replantejar el model de gestió cultural i de suport i foment a la creació artística vigents i adequar-lo a les exigències i als nous reptes que es plantegen, així com mantenir la política de foment i expansió de la cultura i de les arts al marge de les conjuntures polítiques. També es vol que la societat participi en les decisions que hi incideixen a partir del model que representen els consells de les arts o els arts councils.

Com que si el nou organisme, d'aquí a sis mesos, com a mínim, vol fer tot això, no s'acabarà la feina, cal que comenci a fer cursets accelerats i intensius sobre les seves funcions que, entre altres, seran:

Decidir sobre el suport a creadors i a entitats respecte a la promoció, el foment, la difusió i la projecció de la creació artística, d’acord amb el contracte programa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el Programa marc de cultura del Govern.

Elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya.

Concedir els premis nacionals de Cultura de la Generalitat.

Afavorir el diàleg entre el món de la creació i la Generalitat.

Informar el Govern i el Parlament sobre l’estat de l’educació en la cultura i, especialment, de l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura.

Emetre informes preceptius sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals dedicats específicament a la creació artística que correspongui al Govern.

Fomentar la col·laboració i les actuacions conjuntes en l’àmbit cultural amb institucions i entitats dels diferents territoris de parla i de cultura catalanes.

Per aconseguir tots aquests objectius, el Parlament de Catalunya nomenarà finalment —després d'estires i arronses de tota mena per aconseguir la quota corresponent— 11 membres. Alguns dels previsibles candidats somreien satisfets a l'hora de fer-se la foto a les escales del Parlament.

Els òrgans de govern del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts són el plenari, la presidència, les vicepresidències primera i segona, la direcció i la comissió d’ajuts. El plenari és l’òrgan superior i està integrat per aquests 11 membres nomenats pel Parlament entre persones amb experiència i prestigi reconegut en l’àmbit cultural i artístic, que és una manera de quedar bé. La proposta de llista de membres l’elaborarà —agafem-nos, germans i germanes, i donem-nos les mans!— la Presidència de la Generalitat, després de rebre les propostes dels representants dels sectors socials. Per tant no serà ben bé a dit sinó més aviat als quinze dits.

El mandat dels 11 membres —¿i per què no dotze, posats a fer, com els apòstols?— és de cinc anys i podran ser reelegits per un segon mandat de cinc anys més com a màxim, amb la qual cosa hi ha qui tindrà menjuca garantida per, almenys, una desena d'anys.

El president o presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ho serà també del plenari. Serà nomenat pel president de la Generalitat, un cop escoltat el plenari, d’entre els membres d’aquest òrgan. Comptarà amb la col·laboració de dues vicepresidències escollides pel plenari entre els seus membres. Tant el president com els vicepresidents tindran dedicació exclusiva —que vol dir que estaran en nòmina—, mentre que la resta de membres tindran dedicació a temps parcial —que ve a ser el mateix, però amb l'avantatge que poden picar de diversos graners.

La condició de membre del Consell és incompatible amb les de: membre del Parlament o del Govern, càrrec d’elecció o de designació polítiques, desenvolupament d’activitats a les administracions públiques, i l’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials. Un punt, esclar, que es fa evident de tant caure de madur però que si no s'hagués previst hauria comportat l'acumulació de càrrecs als quals estem acostumats de veure en el sector de la política.

Més càrrecs amb cadira: el director o directora del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts és nomenat pel Govern a proposta del departament competent en matèria de cultura, d’acord amb el president del plenari. És la persona responsable màxima de la gestió ordinària del Consell i té, entre d’altres, les funcions de dirigir, coordinar i supervisar tots els serveis del Consell; dirigir el personal, i executar les directrius i les polítiques del Consell. Com es veu, doncs, queda clara la paròdia de l'absoluta independència de la política de torn.

D’altra banda, la Comissió d’Ajuts és l’òrgan encarregat de decidir la concessió dels ajuts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. És constituïda pel president i els vicepresidents del Consell i un representant del departament competent en matèria de cultura, amb veu, però sense vot, per si de cas. Ara el govern català ha d'aprovar els Estatuts del Consell en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei. El Consell es dotarà anualment d’un fons atribuït pel Govern per mitjà del pressupost del departament competent en matèria de cultura, d’acord amb el contracte programa del Consell i el Programa marc de cultura.

Queda clar, doncs, que vénen temps remoguts per al sector de la Cultura i de les Arts, que costa de veire, per cert, en què es diferèncien una de les altres. Seran temps en què, si no es vol perdre el carro, mentre uns pensen en les cadires que han d'ocupar, els altres, els productors de la matèria primera, no podran parar ni un segon, si no volen acabar en la desídia, mentre esperen que els nous pares de la pàtria cultural pensin i repensin amb què els volen esquitxar pels seus mèrits carrinclons.

Davant del que ja sembla inevitable, si els Déus no ho esguerren, només cal desitjar que hi continuï havent, com sempre, al marge de la Llei, molta Cultura, moltes Arts i, si pot ser, pocs Consells... i encara molt menys si, com els que prepara l'estructura del nou CNCAC —farcida de burots que per descomptat no ho volen ser—, han de tenir la denominació d'origen, per postres, de Consells Nacionals.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |