«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 80 - Juny 2008

Feta la llei... feta la Fundació
Durant anys, fer una fundació ha estat el recurs més fàcil per fer passar certs beneficis per bèstia grossa. La seva cosina germana, l'associació, ha estat també una manera de practicar la picaresca altruista. És així com s'ha arribat a tenir unes 55.000 associacions enregistrades i prop de 2.300 fundacions catalanes. Una nova llei els posa l'ull al damunt des del 2 d'agost.

La majoria d'associacions inscrites a Catalunya són culturals. D'entre 2.300, es calcula que un miler llarg tenen aquesta definició. La resta, s'identifiquen amb l'assistència, l'ensenyament o la ciència. Totes plegades tenen més de 50.000 persones treballant i, segons els números de l'any passat, preveien ingressar uns 1.500 milions d'euros. La nova llei catalana de fundacions i associacions, impulsada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i aprovada el 16 d'abril passat pel Parlament de Catalunya, entra en vigor des del 2 d'agost.

L'èmfasi de "sense ànim de lucre" que figura en la majoria d'estatuts de les fundacions i les associacions començarà a passar a millor vida (i que consti que això no és una ironia sobre l'afer Intervida que encara cueja). Es tracta, doncs, que tot sigui més net —ni que acostumi a no haver-n'hi ni un pam— i que es posin les coses al seu lloc: que el "sense ànim de lucre" no amagui beneficis fiscals. I això, en una època que els ingressos de la Generalitat de Catalunya han minvat per la crisi i la borratxera del totxo té la seva importància. Per això es retarden lleis injustrs com la de l'Impost de Successions i per això se n'aproven de seguida de noves com aquesta de Fundacions i Associacions.

La nova llei exigeix, per exemple, que per crear una fundació cal dipositar una reserva mínima de 60.000 euros, el doble del que fins ara es demanava. Si es vol fer una operació econòmina que tingui un pressupost superior als 60.000 euros cal un informe avalat per tècnics al marge de la fundació. A més, el patronat l'haurà d'aprovar, cosa que fins ara no era necessari. I un detall important: els membres del patronat no podran prestar serveis laborals o professionals retribuïts per la fundació.

El capítol més important per a les més de 55.000 associacions és que, amb la nova llei, no es podrà repartir entre els associats el patrimoni a l'hora de la seva dissolució. Només se'ls podrà retornar les quantitats que ells mateixos hagin abonat o prestat. El punt del repartiment existeix encara en molts dels Estatuts vigents associatius. D'aquestes associacions, les que tenen la declaració d'utilitat pública, les que reben ajuts o subvencions de les diverses administracions i les que obtinguin fons públics per finançar-se hauran de passar comptes anualment, si encara no ho han fet.

També caldrà des d'ara que els voluntaris de cada associació estiguin en un Registre on s'especifiqui les funcions que hi fan. Aquest aspecte, esclar, pretén que no s'encobreixen contractes laborals i operacions pròpies d'empresa.

El fet és que la nova llei, que posa una lupa d'augment sobre l'associacionisme civil, que sobretot a Catalunya té una forta tradició, també frenarà, a partir d'ara, el desenvolupament de bona fe que moltes d'aquestes associacions estan portant a terme. Colles, agrupacions, col·lectius que es mouen sota el paraigua d'una associació, cultural o no, i que tenen un moviment econòmic, ni que no sigui excessiu, hauran de canviar la seva estratègia, sobretot perquè la gran majoria d'aquestes agrupacions actives reben subvencions públiques, tenen quotes, mantenen infraestructures i es valen de voluntaris ni que en alguns casos la seva bona voluntat sigui retribuïda.

No tan malament ho tenen, però, els diversos Departaments del govern. Sense ser fundacions ni associacions, alguns consellers del govern català tenen una denúncia pendent al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya —el mateix que ha ratificat l'obligació de la tercera hora de castellà a l'ensenyament primari i s'ha quedat tan ample— que ha de definir-se sobre la pretesa malversació de fons que un sindicat ultra que s'autoanomena Manos Limpias —¿de què ens sona, de què ens sona?— ha portat a judici perquè els set consellers en qüestió o els seus subordinats havien atorgat l'encàrrec d'informes sobre temes als quals ni els de Manos Limpias ni ningú no els veu la gràcia. I no s'hi posen per poc. Segons els denunciants, les set conselleries han atorgat prop de 1.600 encàrrecs d'informes per un import inferior a 12.000 euros cadascun, que és el límit perquè no hagin de sortir a concurs públic.

Per exemple, gràcies a aquests informes, els catalans i les catalanes poden saber tots els detalls sobre la ventilació natural dels patis, sobre el rat-penat Nana, sobre la plaga de la papallona de l'arròs del Delta de l'Ebre, sobre el conreu de la xufa o sobre la cloïssa brillant.

El cas és que molts d'aquests informes tan importants per a la bona marxa del país van ser encarregats a persones amb una certa afinitat cap al govern i les respectrives conselleries que, esclar, són els que hi entenen més. I si no que li ho preguntin a l'autor o autors d'un informe més que olímpic sobre la seguretat a la Xina. De moment, a l'espera dels esdeveniments, a Palau, tothom callat. O penjat del sostre, com els rat-penats, que volen i volen, però no veuen mai res perquè són cecs.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |