«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 81 - Juliol - Agost 2008

La psicosi dels llibres de text
Els editors de llibres de text es queixen que viuen en un constant desconcert durant l'any 2007, les vendes de videojocs van arribar a tot l'Estat espanyol a la xifra de 1.454 milions d'euros. I les de llibres educatius, a 803 milions d'euros. La primera xifra —amb l'ajut dels mitjans de comunicació— és vista com un signe de benestar económic i de progrés. La segona, que representa 651 milions d'euros menys, és vista —gràcies també a l'ajut dels mitjans de comunicació— amb preocupació i com una despesa imposada. Una despesa mitjana per alumne i any de 111 € en llibres educatius no sembla que sigui una gran despesa social. I els editors pensen que les administracions educatives haurien de subvencionar aquesta despesa només en cas de necessitat. El que no veuen amb bons ulls és que privin els alumnes de la propietat dels seus llibres. La primera biblioteca està en perill d'extinció. El gremi reflexiona, però només arrossega una assignatura pendent: en les seves dades, s'han inventat una llengua de més. ¿Cal dir quina? Per ells, el valencià i el català són, més que modalitats, llengües independents. I és que, malgrat les queixes, a l'hora de fer negoci, la pela és la pela.

El curs passat va significar l'inici d'un canvi important: l'estrena d'una reforma educativa i la Llei de la Lectura i del Llibre, amb la seva seqüela del règim de llibertat de preus per als llibres de l'educació obligatòria. El curs 2008-2009 és el segon d'implantació de la reforma educativa, amb cinc cursos que tindran llibres nous, d'acord amb la Llei en vigor. La implantació de la reforma educativa requereix importants inversions econòmiques i assumir riscos en els tiratges, però también pot significar un cert respir per al comerç i l'edició de llibres educatius, en la mesura que, d'alguna manera, requereix la renovació de tots els llibres actualment en ús, no afectats encara pel préstec, pel segon ús i per les fotocòpies.

L'increment del preu dels manuals per al curs 2008-2009 és del 3,8%, segons l'Associació Nacional d'Editors de Llibres de Text i Material de l'Ensenyament (ANELE), mentre que la taxa de l'IPC de juliol s'ha situat en el 5,3%. El sector denuncia la falsa gratuïtat del sistema de préstec de llibres usats implantat en algunes comunitats autònomes i dóna suport un model d'ajudes directes a les famílies, que permeti que els llibres quedin en propietat dels alumnes. A pesar d'aquesta pujada, els esforços que diuen que fa els editors per contenir els costos han assolit mantenir la progressió dels preus molt per sota de l'Índex de Preus al Consum (IPC), la taxa interanual del qual a l'Estat espanyol va ser del 5,3% al juliol. L'informe d'ANELE, el més rigorós que es fa sobre l'evolució del preu dels llibres de text, precisa que els manuals educatius tenen actualment dos règims de preus distints. Preu fix o únic, que determina l'editor, per als llibres d'Educació Infantil i Ensenyaments Mitjans no obligatoris (Batxillerat i Formació Professional) i preu lliure i, per tant, variable, que establix el detallista, per als llibres destinats a l'Educació Obligatòria (Educació Primària i Secundària Obligatòria).

Per nivells educatius, el preu dels llibres d'Educació Primària ha estat el que més ha pujat (4,2%), seguit del dels d'Educació Infantil (4,1%), Educació Secundària Obligatòria (3,3%) i altres Ensenyaments Mitjans (3,2%). L'informe detalla l'evolució dels preus dels llibres de text en els últims anys en comparació de l'IPC general i el d'altres béns connexos. Tant en les taxes de creixement com en els índexs, l'evolució dels preus dels llibres de text segueix molt de prop, amb oscil·lacions ocasionals, l'evolució de l'Índex general nacional de l'IPC. Aquest bon comportament, qualificat així pels editors, dels preus dels llibres de text ha estat possible, diuen, gràcies a la important inversió de les editorials en la incorporació de les noves tecnologies de l'edició, que ha permès contenir l'encariment que suposa la parcelación de les edicions per llengües o Comunitats Autònomes.

Segons dades de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), la facturació en llibres de text del curs escolar 2007-2008, va ser de 803.690.000 euros i es van vendre 49.597.000 d'exemplars. L'informe d'aquest any afegix dades noves en incorporar, per primera vegada des de 1998, l'import de les vendes de llibres de text desglossat per Comunitats Autònomes i la despesa per alumne en cadascuna d'elles. En analitzar les dades, s'observa que només set Comunitats —Madrid, Catalunya, Balears, Aragó, País Basc, La Rioja i Astúries— superen la mitjana (111,21 euros per alumne i any), el mateix nombre que en el curs 1998-1999, encara que no repeteixen les mateixes Comunitats i, per exemple, Navarra ha baixat del lloc set al setzè. L'estudi crida l'atenció sobre la diferència de despesa entre unes Comunitats i altres. Així davant dels 148,80 euros que s'inverteixen a Madrid, a Castella-la Manxa es redueix a només 67,11 euros per alumne i any. Quant al préstec dels llibres usats establert en algunes Comunitats Autònomes, que està tenint repercussions molt negatives en el desenvolupament de l'edició el sector del llibre reitera les conclusions adoptades en el 6è Congrés d'Editors d'Espanya, celebrat el juny passat a Sevilla. En aquest sentit, els editors refermen la seva enorme preocupació davant el procés d'implantació d'una mal entesa gratuïtat dels llibres de text en determinades Comunitats Autònomes mitjançant el préstec de llibres usats i denuncien la falta de rigor d'aquest procés, iniciat sense estudis previs sobre la seva viabilitat, oportunitat i conveniència, sense tenir en compte els aspectes referits a la qualitat de l'educació, ni les seves conseqüències pedagògiques i formatives, ni les seves repercussions en l'àmbit de la cultura.

El sector lamenta que no s'hagin tingut en compte les repercussions culturals i econòmiques d'aquest procés en el món del llibre, amb greus conseqüències per a les llibreries i per als editors i amb repercussions clarament negatives en la difusió general dels llibres. La indústria del llibre reitera el seu compromís a favor de la gratuïtat dels llibres de text, a través de sistemes d'ajudes directes a les famílies, en funció de la seva renda, mitjançant el cridat xec-llibre, a canviar a les llibreries per llibres de text, i que garanteix als alumnes la propietat dels manuals. Aquest sistema, vigent en diversos països de la Unió Europea i en algunes Comunitats Autònomes és, insisteixen els editors, més equitatiu i just, més adequat des del punt de vista de la qualitat de l'ensenyament i de la relació dels estudiants amb els llibres, no perjudica les llibreries ni els editors, fomenta l'acostament dels estudiants a les llibreries i l'adquisició d'altres llibres, amb el qual cosa es converteix en un potent instrument de foment de la lectura.

En relació al preu lliure de determinats llibres de text, els editors reiteren que la mesura legal aprovada és positiva encara que insuficient i lamenten que s'hagi trencat la tradició del preu fix o únic dels llibres, excloent-ne els llibres de text i el material didàctic complementari en els nivells de l'ensenyament obligatori, que ha ocasionat ja greus conseqüències econòmiques, diuen, per al sector, i ja ha començat a afectar autors, editors i llibreters i ha deixat les llibreries tradicionals sotmeses a una seriosa depredació procedent de l'acció comercial de les grans superfícies comercials. A més, editors i llibreters estan sent sotmesos a la pressió de les polítiques de gratuïtat desenvolupades per les Comunitats Autònomes que, almenys parcialment, s'articulen exigint participacions dels editors i llibreters en el seu finançament. L'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament es (ANELE) va crear en 1978 i agrupa actualment 33 editorials que representen més del 95% de l'edició educativa no universitària en totes les llengües oficials de l'Estat espanyol. L'any 2007 es van publicar a l'Estat espanyol més de vuitanta milions d'exemplars de llibres educatius, dels quals se'n van vendre gairebé cinquanta milions, amb una facturació superior als vuit-cents milions d'Euros. El gremi només arrossega una assignatura pendent: en les seves dades, s'han inventat una llengua de més. ¿Cal dir quina? Per ells, el valencià i el català són, més que modalitats, llengües independents. I és que, malgrat les queixes, a l'hora de fer negoci, la pela és la pela.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |