«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 82 - Setembre 2008

La independència es paga cara
Davant la crisi, tothom s'omple la boca amb la mesura de la congelació de les nòmines, la regulació dels llocs de treball i la revisió del rendiment dels treballadors. Arguments i preteses solucions que són només en boca de columnistes, articulistes, caps de departaments i altres càrrecs d'alta volada que costen un ronyó a l'erari públic, ja sigui perquè cobren d'empreses subvencionades per les institucions o directament del broc de la subvenció pública. Mai no se sent a parlar, però, dels sous milionaris que van a parar a les butxaques dels mateixos que demanen aquestes mesures urgents per mirar de frenar la caiguda en picat de l'economia.

Una de les empreses amb un nombre d'empleats més considerable és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Només començant per dalt de tot de la piràmide, el govern català destina aproximadament un milió i mig d'euros a l'any per remunerar el Consell que, teòricament, vetlla per la independència de TV3 i Catalunya Ràdio els seus canals filials en relació a les pressions que les cadenes han rebut, reben i rebran sempre dels poders polítics. Sembla difícil, però, que prop de 2.500 empleats, des dels qui treuen la cara per la pantalla o la veu per les ones hertzianes fins als que vetllen perquè les papereres estiguin buides, es puguin controlar minuciosament com el consell pretén.

De moment, començant per dalt, els dotze consellers que formen part del Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals —com els apòstols de la Santa Cena que no va poder ser retransmesa aleshores per televisió perquè no existia l'invent— representen una de les despeses considerables a càrrec dels contribuents que són qui, realment, s'haurien de convertir en vetlladors i agullons de la independència dels mitjans que es paguen amb els seus diners. Segons informacions aparegudes en les últimes setmanes, el president del Consell en qüestió té un sou de 128.856 euros anuals. Els altres onze consellers tenen fixada una retribució de 115.579 euros anuals cadascun. Un sou de ministre, que diria la veu popular, si el comparem amb el que cobren altres executius que han de lluitar per obtenir un bon rendiment en el dia a dia de les empreses on exerceixen, cosa que, pel que fa al Consell de la Corporació, no és precisament la primera preocupació dels que s'hi dediquen.

A més, els consellers d'aquest organisme tenen dret a dietes especials per a les seves gestions, que estan fixades en 72 euros diaris si es fan arreu del territori espanyol i en 132 euros diaris si viatgen a l'estranger. Cal deixar clar que la Llei que regula aquestes remuneracions va ser aprovada pel Parlament de Catalunya ja fa un any amb el consens del govern Tripartit i el de l'oposició majoritària, és a dir, CiU, sempre tan amics quan es tracta d'aprovar allò que va a parar a les seves butxaques.

El Consell hauria de reunir professionals del periodisme —cosa que compleix relativament, segons com s'entengui el terme professional, en actiu o no— i té a les seves mans el control de tots els canals de la televisió catalana al voltant de TV3 i els radiofònics al voltant de Catalunya Ràdio. No costa gaire arribar a la conclusió que, davant la crisi, consells, consellets, grupets assessors i tutti quanti haurien de ser els primers a donar exemple davant de situacions de crisi greus com les que s'està vivint aquesta tardor. I que algú hauria d'avaluar també el rendiment entre el cost d'un consell d'aquestes característiques i l'eficàcia de la seva gestió, que molt sovint es limita a criticar segons quina línia periodística, amb la intenció d'aconseguir un control en nom dels partits que representen, però sempre sota la invocació de la independència.

Aquest i altres exemples serien un bon punt d'arrencada per predicar amb l'exemple de l'austeritat, els pressupostos retallats i les respostes davant la imparable taxa de l'increment de l'atur. Però aquests i altres exemples es queden en els llimbs de l'oblit, com les dietes de quilometratge que perceben els diputats del Parlament de Catalunya que no tenen fixada la residència a Barcelona, ni que alguns es moguin en cotxe oficial del seu departament, i que poden ascendir a 25.000 o 30.000 euros anuals.

Per a ells i per als que, en un futur, ocuparan els seus seients, que seran igual que ells, hi ve que ni feta a mida la proposta teatral d'un grup polític fictici que aquests dies corre pels escenaris catalans de la mà de dos actors: Santi Ibàñez (àlias President) i Àlex Casanovas (àlias Secretari General), fundadors d'un partit polític de ficció que pretén posar el dit a la nafra, des de la tarima de la comèdia, qui sap si perquè, en el fons, la política és també un gran teatre. Heus aquí els punts més importants del seu document fundacional al qual «Els 4 Gats» han tingut accés:

Preàmbul
»L’Entesa del Catalans fou la candidatura unitària per al senat, promoguda per l’Assemblea de Catalunya i formada per les principals forces socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerres, independentistes i grups independents, a les primeres eleccions generals després del franquisme el 15 de juny de 1977. A les eleccions generals espanyoles de 1979 s’intentà de mantenir l’aliança, entre algunes de les organitzacions que l’havien impulsat en el passat, sense reeixir en l’intent.

Introducció
»Entesa per Catalunya (eCat) és un partit polític diferent, nascut a partir del neguit de ciutadans i ciutadanes de Catalunya crític amb l’actual sistema de partits, que vol regenerar la vida política, sacsejar la consciència col·lectiva i posar fi a la desafecció de la ciutadania amb la política i amb els dirigents polítics, i acabar amb la desorientació nacional que viu el nostre país després de tot el debat sobre l’Estatut de Catalunya i el seu desenllaç. En aquest sentit, Entesa per Catalunya es compromet a desenvolupar propostes útils i eficaces per a donar solució als problemes que ens preocupen a Catalunya, en especial en els temps de crisi econòmica que comencem a patir els ciutadans i ciutadanes del carrer, tot defensant polítiques públiques que garanteixin el compliment de la paraula donada.

Ideologia
»Entesa per Catalunya (eCat) és una organització política que es declara nacionalment catalana i socialment progressista, i defineix el seu ideari a través d’aquest manifest fundacional. Entesa per Catalunya pren aquest nom en homenatge a aquell primer intent d’unitat de les diferents sensibilitats de l’esquerra en un sentit ampli provinents de l’Assemblea de Catalunya, amb la voluntat d’aportar una alenada d’aire fresc a l’actual mapa polític català i retornar al poble aquella il·lusió compartida de les primeres eleccions democràtiques després de la llarga nit del franquisme. estructura els seus principis polítics en l’actualització d’aquells postulats que en van motivar la seva creació ara fa més de trenta anys i que romanen en les dues paraules que li donen nom: Entesa i Catalunya.

Entesa
»Com a partit progressista, Entesa per Catalunya (eCat) pren consciència de les desigualtats en les que vivim a casa nostra i al món, i lluita per eradicar la pobresa, combatre la inequitat i promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural sostenibles, mitjançant la redistribució de la riquesa i l’accés a l’Estat del Benestar a la totalitat de la població, vingui d’on vingui, i parli la llengua que parli.

»eCat es declara hereva de l’esperit emprenedor català, sintonitza plenament amb la tradició catalana de l’esquerra no dogmàtica i creu fermament en el pacte social com a motor de progrés, que ha de ser compatible amb la salut de les persones i del medi ambient. Per això, eCat defensa el diàleg entre el món del treball i el de l’empresa com a millor mètode per construir un marc català de relacions socioeconòmiqes. Defensem una Catalunya pròspera que sigui capaç d’obrir-se al món, internacionalitzant els productes i les industries catalanes amb valor afegit, invertint en R+I+D, essent respectuosa amb el medi natural i equilibrada territorialment, tot defensant un model de comerç de proximitat i un model de consum responsable que permeti el ple desenvolupament de les generacions futures.

»Però també com el seu nom indica, Entesa és partidària del diàleg i de l’acord, i per això es declara un partit demòcrata per damunt de tot. Però no d’una democràcia formal que produeix rebuig i desafecció ciutadana per la cosa pública, sinó d’una democràcia profunda, participativa, entesa com un exercici públic, obert i transparent. D’una democràcia que ha de funcionar en dues direccions: de dalt cap a baix i de baix cap a dalt. Una democràcia que defensi els drets individuals i col·lectius, sense discriminacions de cap mena. Una democràcia en la que ha de regir un model ètic de política, on prevalguin els interessos col·lectius enfront els particulars i s’eradiquin la violència, la corrupció i l’especulació.

»La transparència i l’agilitat en la gestió, la informació veraç, l’apropament al ciutadà i la rendició de comptes són claus per al bon funcionament de les institucions. Per això, eCat tindrà la rendició de comptes com una pedra angular del seu ideari, i el que és més important, de la seva actuació. En aquest sentit, eCat defensarà l’aprofundiment democràtic continuat mitjançant la promoció de les dones a les institucions, les consultes populars, la limitació de mandats, les llistes obertes i els pressupostos participatius, entre d’altres. Cal retornar la dignitat a l’acció política.

Catalunya
»La nació catalana vincula per territori, història, tradicions, cultura, llengua i economia, persones de diferents territoris del que s’ha anomenat històricament Països Catalans. Tot i així, coneixedors del diferent grau de consciència i compromís existent en els diferents territoris, eCat centrarà la seva actuació a Catalunya, sens perjudici d’estendre el seu marc d’actuació en un futur a la resta de territoris de parla catalana.

»La catalana, és una de les moltes nacions sense estat d’una Europa en què les fronteres no responen a la realitat nacional que la integra. Però lluny d’acceptar aquesta situació, Catalunya ha vist créixer la seva consciència com a poble i ha protagonitzat un dels exercicis democràtics més reeixits de recuperació dels drets col·lectius gràcies a la seva rica i dinàmica societat civil. Un fet que fou possible pel sacrifici, la lluita i la resistència de moltes persones que, des de diferents orígens, van defensar els drets nacionals front la dictadura, la repressió, l’exili i la presó. Per això, el dret a l’autodeterminació forma part avui del patrimoni de les classes populars del nostre país.

»Des d’eCat creiem que el reconeixement dels drets nacionals és una condició imprescindible per a l’assoliment de les llibertats individuals i col·lectives i del progrés social. I per això, el poble català ha vingut reclamant el dret a decidir el seu estatus polític de forma pacífica i democràtica de manera continuada des de fa molts anys. I l’últim cop que ho va fer fou a través d’una proposta de reforma d’Estatut d’Autonomia, acordat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, retallat de manera vergonyant al Congrés dels Diputats a Madrid i ratificat pel poble de Catalunya mitjançant el referèndum de 18 de juny de 2006.

»Un cop demostrada la dificultat de la proposta federal i sense renunciar a l’horitzó de la plena sobirania, des d’eCat ens comprometem a defensar la integritat del text Estatutari aprovat pel poble català, en especial pel que fa al seu horitzó financer. Perquè sense recursos no serà possible donar compliment a cap dels objectius polítics, econòmics, socials i culturals que s’han marcat les nostres institucions.

»I coherents amb la història i la voluntat de la ciutadania, des d’eCat ens comprometem amb la tradició internacionalista del poble català i amb la projecció de Catalunya a Europa i al món. Des de Catalunya hem de participar de manera directa, en la mesura de les nostres possibilitats, en els grans debats globals com son el canvi climàtic, els desastres naturals, la crisi alimentària, la lluita contra la pobresa i els conflictes derivats de la propietat de la terra i dels recursos naturals. Perquè els catalans hem demostrat que som solidaris amb les lluites que s’esdevenen arreu del món, ho hem de continuar fent per responsabilitat internacional.»






Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |